ROSA AGUILO

Han passat els anys, i tots o quasi tots els que varem 

començar al INEM Inca, som seixantins o setantins

Durant sa vida que hem viscut, encara esper que ens 

quedi una mica, hem tingut experiencies bones i dolentes,

hem viscut , la universitat o no, mos hem casat o no,

algú s,haurà divorciat, hem viscut l,envelliment i la mort,

alguns, dels nostres pares, alguns han tengut fills i altres 

no, mos hem enfrentat al món laboral, hem sofert la mort 

d,algú estimat i alguns sou padrins...

Jo pens que sempre s,ha de estar al present, ja que el futur
el desconeixem i el passat, es un record..

Però crec que durant els anys a l,INEM, varem ser, gairebé

tots inclosos els profes, molt feliços, i va ser com un 

aprenentatge, de lo que ha estat la nostra vida,fins ara, 

per aixó, crec que aquesta trobada 

ha fet que molts de noltros revisquem aquella época de la 

nostra vida i tornem a ser molt feliços.

Gràcies Pep, encara que no te conec.

Rosa Aguiló

3 batxiller any 1970