RONDALLES MALLORQUINES. Recerca

El boca a boca de mares a fills, com si la Bíblia fos, era com  arribaren a finals dels segle XVIII, unes histories fantàstiques, avui una mica oblidades.

Els vespres  de la tardor,  fins ben entrat l’hivern, després de haver sopat, que solia esser prest, la mare, vora la flama de la xemeneia, o el fum amb olor a haver torrat, preparava el fills per anar a dormir, contant rondalles fantastiques .

Llavors era com recordava, una historia fantàstica, amb gegants, reis, bruixes o essers fantàstics, que els atlots feien volar la imaginació, tant, que el cap els donava voltes fins a quedar dormits.

A totes les cultures, hi ha esser mitològics, histories interminables, i de fet amb això  ho tenen en comú amb les rondalles.

Cada una te una historia distinta, i cada mara  i algun para, li posava algun afegit ho, per oblit o per obligació, segons el dia, o el temps. Imagina un vespre de tormenta, contant com  el gegant que dormia amb els ulls oberts,  te sona. . .?

Però totes, tenen una lliçó, a transmetrà, i això era fonamental, dins una societat rural, a on era important la com postura, el saber esser, el sentit comú, en definitiva el seny mallorquí.

Una vegada recopilades, i escrites, ( per cert, amb un sentit mes religiós) la cosa va canviar, i ja hi havia que respectar  mes al guio, però a la vegada estava a la bast mes  histories a contar. (Pensa que a cada poble tenien les pròpies)

També hem de recordar, que algunes mares, l’hi posaven una part cantada, i així era mes adormidora. 

Tot va canviar, primer amb la radio, i  no en parlem  després amb la televisió.  Mes endavant la radio va voler  fer les funcions  i comença a radiar les ,  i amb molt d’èxit, encara que  ja va perdrà l’encant.

A la universitat d’Oxfort tenen penjada  una joia,  informatitzada de la segona edició de les rondalles d’en Jodri des racó 1896,  (Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda) que podreu veurà al link:
http://dbooks.bodleian.ox.ac.uk/books/PDFs/N10202865.pdf

He trobat un link, perquè les pogué escoltar de bell nou, també  he posat mes abaix, un resum de n Joanet de sa gerra ( La  favera) per si voleu provar a casa  de posar hi la  veu. 

https://www.youtube.com/watch?v=AER8DpQu6s4

LA FAVERA: Una versió a Catalunya d'en Joan de sa gerra

	Narrador		Una vegada hi havia una nena i un nen que eren tot solets al món. No tenien cap parent i se'ls havia mort el pare i la mare. Per poder viure tenien de captar i plegar fems i després s'ho venien per poder menjar. Un dia ve't aquí que el noi tot plegant fems ell que troba un gra de fava i va marxar a casa tot corrent.
	noi		Guaita …   quina fava he trobat
	germana		Sí,   què en farem?
	Narrador		-va fer de resposta la seva germana que era més gran que el noi.
	noi		-Veies,    la sembrarem..
	Narrador		I ell que va i la colga al corral que tenien darrere la casa. Al cap de tres dies ell que…, el nen, veu que d'aquell gra de fava n'havia nascut una favera que s'anava fent alta,  altaa, i la nena que te li diu:
	germana		-Mira, enfila-t´hi, que sabrem fins on arriba.
	Narrador		Ell que, el noi, s'hi enfila i com més amunt pujava més li semblava que la favera creixia, fins que no va poder pujar més perquè es va trobar davant d'unes portes daurades. El noi tot estranyat, truca a la porta i tot seguit li compareix un vellet que li diu:		Toc  toc
	vellet		-Què volies noi?
	noi		Una gràcia de caritat per l'amor de Déu.
	Narrador		Marxa el vellet i al cap de poca estona compareix amb un saquet i el dóna al noi dient-li:
	vellet		-Té;    aquí tens un saquet de xavos.
	germa		-Déu vos pagui la caritat
	Narrador		-digué el noi tot content. I se n'anà cap avall a donar el sac de xavos a la seva germana. Que en va estar també de contenta la seva germana! n'hi havia més!! Aleshores ja no van mirar tan prim a gastar-ne, i fent-ho així, és clar, va venir un dia que els van acabar.		Renou calderilla
	germana		-Mira, torna a enfilar-te favera amunt a veure si aquell vellet et torna a donar un saquet de xavos.
	Narrador		S'enfila el noi favera amunt, arriba al cim, i pam, pam, truca a la porta del cel, perquè aquella porta daurada era la del cel, i aquell vellet era Sant Pere. S'obre la porta i el noi diu com la primera vegada:		Toc toc Porta xirria
	noi		Que em faríeu una gràcia de caritat per l'amor de Déu.
	vell		Espera't
	Narrador		I torna al cap d'una estona amb un saquet de rals de plata. No en va estar poc de content! I la seva germana, no en va estar poc de contenta amb tants de ralets! Els semblava que no s'havien d'acabar mai, i vinga gastar per aquí, vinga gastar per allà. Al cap de poc temps va veure la noia, que era la guardiana, que n'havien fet una gran destrossa, així és que digué al noi:		Renou calderilla
	germana		Mira, abans que se'ns acabin, puja i veges si Sant Pere et donarà una cosa més bona.
	Narrador		El noi feia anar el cap com si no li vingués prou bé i àdhuc digué a la seva germana:
	noi		-No sé si se'n cansarà de donar-nos-en.
	germana		-Vés, vés.
	Narrador		I el noi puja favera amunt i Sant Pere li dóna un sac de pessetes. Ma noi! Quan sa germana les va veure tantes pessetes. Ara sí que ja no ens veurem més pobres. Però sí! Si abans gastaven com a quatre, aleshores van gastar com a deu, i si s'havien acabat els xavos i els rals, també es van acabar les pessetes.		Renou calderilla
	germana		-No hi fa res. puja al cel que Sant Pere et donarà una altra cosa potser encara més bona.
	Narrador		El noi era més jove i tenia més seny que sa germana.
	noi		-Com ho prendrà Sant Pere que el cansem tant?
	Narrador		-feia.     Però sa germana li respongué
	germana		Que t'ha dit alguna cosa? Que li has conegut que li sàpiga greu?
	noi		No, però...
	germana		-Vés, vés: què t'ha de dir...!
	Narrador		I el noi amb tota mala gana, favera amunt, es planta davant de la porta del cel i truca. Surt Sant Pere i en veure el noi li diu:		Toc toc
	vellet		-I doncs, què vols?
	noi		-Si ens féssiu una gràcia de caritat..
	vellet		-Espera't
	Narrador		-Va marxar cap dins i al cap d'un instant sortí amb un saquet de duros. Oh! Quina alegria més gran que va tenir! La seva germana es tornava ximple de tant contenta. -Ara sí que sempre més serem rics! Ara sí que no ens veurem mai més pobreses! -deia saltant i ballant.Però ve't aquí que tants en van gastar de duros, que al cap d'avall prou prou que es van acabar. Això rai, allà on ne surt i no entra... Però la xicota pensava que tot s'arreglava pujant al cel una altra vegada i demanant-ne a Sant Pere. El noi va dir que no hi tornaria fes el que volgués, però ella va perfidiejar tant que el noi pujà tot temerós cap al cel, i en veure'l Sant Pere me l'escomet dient-li:		Renou calderilla
vellet		-Ja tornes?
noi		-Oh! la meva germana... jo ja no volia pujar...!
vellet		-Hala, allà, ambiciosos, malgastadors!
Narrador		I donant-li una empenta el va treure del cel tancant la porta d'una revolada. Amb l'empenta que li va donar Sant Pere, el noi va caure dalt abaix del cel anant a parar a casa seva, i ells restant pobres i mal avesats. Tot per no saber-ho guardar i per demanar massa. Conte contat, ja està acabat, i darrere la porta hi ha un plat de confits que tots hi poseu els dits.

https://www.youtube.com/watch?v=AER8DpQu6s4

“Són notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver-se publicat en el seu mallorquí original en una època en la qual el seu ús no era pas ben vist a Espanya, per dir-ho de manera eufemística. La popularitat de la compilació fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la ràdio a partir de finals dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys setanta. Fou un dels programes amb més gran succés de l'emissora, Ràdio Popular de Mallorca. Col·laborava en el programa Francesc de Borja Moll, que havia estat col·laborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'època i context polític en què s'iniciaren les emissions) d'emetre un programa en català.”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rondalles_mallorquines

POTS ESCOLTAR RONDALLES

NOVA EDITORIAL MOLL
https://www.youtube.com/channel/UCxV5IaZyaAzifPdt0E9HI-A?fbclid=IwAR2KMTDICcVYA2H7lASkFeYqZVWcBZ_u8kqmzLxx4S6XGZ3nIJwP2iwa5B0

IB3 RADIO
https://www.google.com/search?q=RONDALLES+MALLORQUINES+IB3&tbm=vid&ei=QPJzXoG5EsmGjLsPq7K7yAo&start=40&sa=N&ved=0ahUKEwiB2daZy6foAhVJA2MBHSvZDqk4HhDy0wMIZA&biw=1536&bih=751&dpr=1.25

https://www.youtube.com/watch?v=qizT7vpCCTI&list=PLazIVupgvonFAdDDCW4hwzR7ozFgqu

https://www.bing.com/videos/search?q=RONDALLES+MALLORQUINES&&view=detail&mid=63248AFCDED3F17E06F863248AFCDED3F17E06F8&&FORM=VRDGAR&ru=%2Fvideos%2Fsearch%3Fq%3DRONDALLES%2BMALLORQUINES%26FORM%3DHDRSC3

100 Anys de rondalles
http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/6768/Revista_CDL_1997_3p2.pdf?sequence=1&isAllowed=y

https://revista07500.com/2020/01/11/la-mitologia-grega-a-les-rondalles-mallorquines/

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/maina/index/assoc/Maina_19/84v9p050.dir/Maina_1984v9p050.pdf


CONTACONTES; Catalina Valriu LLinas

https://www.youtube.com/channel/UCxFWFyolP4ba6Yt9-WVU0Ew

SEGELL POSTAL

L’Institut d’Inca, tindrà segell postal, de la sèrie A, per commemorar els 50 anys de la obertura. Es presentarà properament si las circumstancies ho permeten.  També hi haurà sobres  i el mata-segells  commemoratiu si dona temps.

A mes del segell, hi haurà una exposició, que tindrà  diversos temes , cal destacar:  Obra literària, la dona,  instruments musicals,  esports i  republicà i posteriors.

Tot això, serà explicat als alumnes   durant l’exposició, amb la finalitat de donar a conèixer el valors de lo exposat. Així com xerrades dels distints temes.

El president de l’associació , Bartomeu Aloy Colomar, ha fet una gran labor en la preparació i el seu desenvolupament. Sempre en constant contacta amb la direcció del Centre.

Que sabem de la Associació Filatèlica d’Inca?

Fou creada als 70,   per Jose Luis Bernardino Jiménez (1924-1990).  Va Iniciar la seva activitat a 1.977. El va substituir Pep Coll, Fins que a 1.999, l’any de la senalla del dijous Bo va entrar de President, Bartomeu Aloy Colomar, actualment es secretari, Miquel Riera Huguet (conegut a s’Illot com en Miquel Inquero,  que va participar a un programa IB3.  Gent de la mar)

De Llavors ansa han fet moltes activitats, tan sigui exposicions filatèliques   (Cada any per els dijous Bo, minim ) com el concurs infantil de dibuix a tots els col·legis d’Inca. També altres tipus de col·leccionisme. (Llibres antics, documents , cromos o fins i tot faixes de puro)

Son uns 50 de socis ben actius, de tant en tant emeten segells a persones Il·lustres d’Inca  o altres entitats. Aquest any tenen previst un segell per el 100 anys de l’Orfeó l’Arpa d’Inca.

Ara que ja tenim Sobres i segell, proposo fer un concurs literari , baix el nom de, Cartes d’amor, si vos sembla be, i així   les podrem enviar  després de 50 anys amb el segell propi

Anirem ampliant informació

Maqueta

Bartomeu Aloy Colomar

Añadir leyenda

ALCUDIA, Visita a l’Ajuntament

Després de la incorporació de Mallorca a la Corona d'Aragó l'any 1229, el rei Jaume I d'Aragó va dividir l'illa en 8 parts. Quatre quedaren en mans del mateix monarca i les quatre restants foren per als nobles que havien ajudat en la conquesta. Alcúdia quedà dins els territoris que pertanyien a Jaume I. El monarca atorgà plaça als cavallers de l'orde del Temple a Pollença i unes terres als afores d'Alcúdia (pel puig de St. Martí).

El primer nucli de població musulmana d'Alcúdia nasqué entorn de l'alqueria musulmana d'Alcúdia (en àrab vol dir 'el pujol'). No obstant això, la primera parròquia se situà a l'alqueria de Guinyent, situada devora la d'Alcúdia, i s'anomenà Sant Jaume de Guinyent. Però l'alqueria d'Alcúdia prengué més importància demogràfica i el 1298 el rei Jaume II de Mallorca va determinar que la nova vila se situaria entorn de l'alqueria d'Alcúdia i la parròquia es desplaçaria al nou nucli, si bé es mantendria l'advocació del sant. Per aquest motiu va comprar una casa, un tros de terra i un solar per a edificar l'església, la rectoria i el cementeri. Aquell mateix any, per orde del mateix rei, hom començà a bastir les murades, que foren acabades el 1362 durant el regnat del rei Pere IV d'Aragó.^[6]

Jaume II també ordenà de comprar un terreny per fer-hi l'hospital militar d'Alcúdia, just davant de l'església parroquial de Sant Jaume, el qual és, actualment, el Museu Monogràfic de Pol·lèntia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alcúdia

Tenim notícies de que la ocupació humana d’Alcúdia es va produir en el període pretalaiòtic (2000-1200 aC). Els talaiots, construccions megalítiques que donen nom a la cultura talaiòtica (1200 –123 aC), són abundants en el municipi. Dels que se conserven en l’actualitat podem destacar el Poblat de Son Simó.

El cònsul romà Quint Cecili Metel va incorporar Mallorca a la República de Roma l’any 123 aC i fundà les ciutats de Pol·lèntia i Palma.

Les restes arqueològiques de la ciutat de Pol·lèntia, situada a escassos metres del nucli d’Alcúdia, demostren la prosperitat econòmica que feu créixer la ciutat: cases senyorials, un teatre, botigues i d’altres edificis públics i privats en són bona mostra. Les invasions dels Bàrbars en el segle V fan que Pol·lèntia entri en procès de decadència i destrucció. Els Vàndals saquejaren la ciutat entre 425 i el 455, fet que està evidenciat en les excavacions arqueològiques.

http://www.alcudia.net/ajuntament/ca/Municipi/historia/

Alcúdia tenia a l’any 1900, 2.718 habitants . A dia de avui en te,  17.435.  Aspergits, per  a la platja 4.999, a la marina de Manresa, 574, a son Fe, 335, al port, 4.953, al mal pas Bonaire, 586, i a la Ciutat 6.033. Li toquen 17 regidors.

Avui ens ha rebut la batlessa, Bàrbara Rebassa Bisbal , també el regidor Tomàs Adrover Alberti, i m’han acompanyat, Tomeu Pons Rebassa, Toni Moragues, Andreu Matas i Guiem Guasch. Hem parlat dels 50 que fa l’Institut d’Inca, i  dels actes que pensem fer, a mes dels programats per el Berenguer.

Si fan falta espais, per fer algun activitat a la ciutat,  tals com xerrades, obres de teatre , o l’exposició itinerant. També hem parlat de la diada a Lluc que tindrà lloc dia 21 de març, que contem amb l’assistència de les autoritats municipals.

L’Ajuntament posarà un bus, a disposició dels que ho sol·licitin a la compra del billets. Podran comprar se al mateix Ajuntament, a la biblioteca Can Torro ( també a la Gestoria den Tomeu Pons ASEFCO ALCUDIA SL , i fins i tot a la farmàcia Gelabert). Sortirà de davant can Torro.

Com sempre aquestes visites, es parla un poc de tot, i avui encara amb mes efusió, per el dinamisme i pro activitat  de na Bàrbara. Al final hem visitat a la directora de la biblioteca Xisca Nicolau i a las Xisques que hi fan feina, que son un parell, i que  podrien organitzar una de les activitats programades per a la diada. 

Donar las gracies anticipades a na Bàrbara, per l’atenció rebuda, i la participació a la diada, així com al altres membres de l’Ajuntament que hi venguin.

Moltes gracies Bàrbara.