Antigament, en època musulmana, era una alqueria que es deia Xilva. Vers l'any 1248 ja hi havia constància d'una església petita dedicada al patró del poble, Sant Llorenç. Jaume II de Mallorca vers l'any 1300 declarà oficialment vila, juntament amb Sa Pobla i Campanet.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Selva_(Mallorca)
El topònim de Selva apareix documentat per primera vegada com una alqueria (alcheria Xilvar) en el Llibre del Repartiment (1232). Alguns etimologistes ho fan derivar de la forma llatina Silva o bosc. D’altres, en canvi, consideren que el topònim prové d’un antic nom pre-romà (Sèlver) o, també, del nom proto-europeu de l’argent.
En l’època musulmana l’actual vila de Selva estava situada dins el terme d’Inca i tenia una extensió de XXX jovades. Amb el repartiment de l’illa de Mallorca, el rei Jaume I donà la vila als cavallers Pere Nunis i Pere Laí, la meitat a cada un.
La vila està dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Valella i es Puig. Aquesta divisió ja es troba ben documentada al segle XIV i possiblement tengui el seu origen en la reorganització urbana per part dels colons cristians succeïda durant la segona meitat del segle XIII.
Prest l’alqueria de Selva s’erigí amb el nucli més important de la contrada. Aquest clima d’eufòria demogràfica i econòmica fou acompanyat per un fet institucional decisiu: la “fundació” l’any 1300, per part del rei Jaume II de Mallorca, de la vila de Selva.
Font:Història de Selva (1229-1600) Premi d’Investigació Jaume Lladó i Ferragut 2001 dels autors Ramon Rosselló i Jaume Albertí.
https://www.ajselva.net/ca/historia
El nom de Caimari és un d’aquests topònims, xops d’antigor, que amb el decurs dels segles ha esdevingut opac. Ni el més prestigiosos especialistes en toponomàstica no poden encara avui confirmar plenament cap de les diverses hipòtesis sobre quin era el significat originari de Caimari, amb una grafia que també s’ha anat modificant amb el pas del temps (Caymarix li Aben-leube, Caymarix Labelembe o Caymaritx Labenleube, Queymaritx, Caymari).
Però,
sens dubte, la hipòtesi a la qual es dóna preferència és la que atribueix a
Caimàritx el significat de “conjunt de coves”. Per arribar-hi, es basa en el
fet fonètic que el grup sm pot covertir-se en im,
i exposa que Caimari podria venir de casmari, derivat de chasma,
abisme, en grec.
El nom de Moscari ja apareix citat com a Moscàritx l’any 1230. Però l’etimologia del nom resulta problemàtica: mentre Josep Mascaró Pasarius l’ha considerat derivat del llatí MUSCUS, “molsa”, el filòleg Joan Coromines opina que prové del llatí MUSCA, “mosca”, passant per MUSCARIA, “mosquera”, “arbust”, pel que Moscari, seguint aquesta hipòtesi, hauria significat originàriament lloc on neixen moltes d’aquestes plantes mosqueres; en canvi, el també lingüista Alvaro Galmés de Fuentes, partint del mateix MUSCUS llatí, l’interpreta com a “mesc” o “almesc”, en el sentit de lloc on neixen plantes almescades o flors amb olor d’almesc. En qualsevol cas, és un mossarabisme semblant a Caimàritx, Costitx, etc. que ja en el segle XIV perdé la terminació –tx.
https://www.ajselva.net/ca/historia-moscari
Del temps que els àrabs dominaren Mallorca ens han quedat pocs documents escrits, però són suficiens per saber que a Biniamar hi havia algunes cases. Segons el diccionari d’Alcover-Moll, el nom de Biniamar és d’origen aràbic, probablement de bani ahmar, “fills del vermell” o bé de bani Ammar nom propi de persona segons Asin Top.
https://www.ajselva.net/ca/historia-biniamar
L’actual nom de Binibona, apareix a un document de l’any 1300. No obstant, Bilamala, topònim documentat l’any 1232, podria haver estat la primera denominació de l’actual Binibona, que ja el 1250 apareix com a Benimalen i el 1290 com a Benimala. A l’any 1506 apareix documentat com a Beniabona, que pareix esser que va substituir el de “rahal o alqueiria de Binimala” que apareix en el Llibre del Repartiment i sembla ser un típic cas de canvi de nom de mala astrugància per raons supersticioses.
https://www.ajselva.net/ca/historia-binibona
El pasat dia 5 de
març, férem la visita a l’Ajuntament de Selva, que a mes ho es de Caimari,
Moscari, Biniamar i Binibona. Ens va rebre el Batle Joan Rotger Segui. Anava
acompanyat per na Marga Llobera, Toni Moragues i Guillem Guasch.
L’objectiu de la
visita, era per recordar que l’Institut, avui Berenguer fa 50 que es posa en
marxa, i que la gent dels pobles de Selva podien anar a fer els estudis de batxiller a Inca (son bastants)
Com es imminent la
Diada que ha organitzat un grup de antics professors i alumnes parlarem de com
organitzar la. La venda de tiquets per el dinar es fera al Ajuntament . Així com donar ho a conèixer a traves de les xarxes
socials per la difusió.
Vàrem quedar molts
contents tots de la visita, per lo que des de aquí mateix aprofita per enviar
li les gracies anticipades i que tot
surti be.
Moltes gracies
Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada