APUNTET i segueix el blog

dijous, 28 de novembre del 2019

A la recerca del nom 5 SEGON CURS

Comença el segon curs....!



El 4, 6 i 9 d’octubre  del 71 se celebren els primers claustres del segon any. Se saluda el professorat nou. Dos noms que vull remarcar, a títol personal que vaig tenir la sort de conèixer com a professors: en Francisco Díaz de Castro, el vaig tenir a la UIB, de llengua i literatura castellana. I també en Pascual Comín, a son Ferriol, quan cursava primer de BUP. . Val a dir que del curs anterior hi feia feina na Pilar Romea, que també la vaig tenir a l’IES Antoni Maura i que actualment hi té dos nets que cursen primer de Batxillerat.



Hi ha problemes de nomenaments, per això es comença tard. El professorat es reuneix per seminaris per avaluar la situació. Mancances. Anglès no tenen una aula adaptada de mitjans audiovisuals, ni material audiovisuals. Els de filosofia i castellà anoten la mancança de bibliografia adequada. Gi H volen un projector de diapositives. FiQ i CN demanen que hi hagi dues hores pràctiques a la setmana. El Sr Homar (EF) fa una sèrie de peticions, la més destacable és que primin les competicions esportives sobre «las associaciones estrañas al Instituto» per tal de facilitar una assistència assídua  als entrenaments [Pensem que en aquell temps hi havia els campionats escolars esportius i el centre, copes, medalles i fotos en donen testimoni, va ser capdavanter a Mallorca]. També es dona compte del nomenament d’un nou cap d’Estudis,correspon per ser obligat que aquest càrrec recaigui en un numerari, al senyor Luís  Alonso Sanchez de Molina, agregat de matemàtiques.



En el claustre de dia 9 s’informa bàsicament de la poca preparació amb què els alumnes accedeixen a COU (el curs anterior es deia Preuniversitari) El professorat assenteix que per a seguir les directrius d’aquest curs, la tasca del professorat serà «ardua y llena de dificultades» no obstant això, les intentaran vèncer-les.



Claustre de 10 octubre del 71



S’elegeixen els tutors.  Cada professor mostra les seves preferències per al grup que vol tutoritzar. Es miren de complaure les peticions tot i que se segueix el criteri de tenir els mateixos alumnes del curs anterior. Una curiositat. Se renoven els càrrecs directius. A més de Director, Secretari, cap d’estudis, hi ha el de vicedirector i vicesecretari. També hi ha un càrrec que jo no he conegut, ni com a alumne del Maura ni com a professor d’aquí: interventor.



La conflictivitat a l’ensenyament.



És notori que, si ho miram amb perspectiva actual, la conflictivitat a les aules ha canviat molt. Hi ha hagut un retrocés en la focalització del conflicte. Així, els anys 70, la conflictivitat es trobava a COU (17 anys) . Més tard quan jo cursava el BUP i vaig començar a exercir de professor, la conflictivitat era a segon de BUP (16 anys) Després passa a primer BUP i tercer ESO (15 anys) ara es troba a primer ESO (13 anys) [l’edat es refereix a la que tenen els alumnes en acabar l’any natural del darrer del curs acadèmic]



La durada de les Juntes d’Avaluació i els modals



Pel claustre de dia 20 de novembre del 71 ens assabentam que les juntes d’avaluació duraven 50 minuts, alguns professors es queixen que els falta temps.  Quan jo vaig començar l’any 84, duraven 30 minuts, i les fèiem retre. Teníem 40 alumnes per aula.  Ara tornen durar una hora.  El pèndol sempre oscil·la.



Per altra banda [c. 1/12/71] el president de l’APA, en aquells temps devien tenir o els donaven veu al claustre, proposa que les primeres qualificacions no baixin de 3 per als suspesos i no superin el 7 per als aprovats. Esgrimia la raó del desànim i ara en diríem l’autoestima, si un alumne té un 1 o un 2 té la moral per terra.



Més coses d’aquell temps.



En el mateix claustre, el president de l’Associació de Pares, el sr. Ventayol, que es informat que el dijous (suposam que  és el següent a la data) el capvespre se suspendran les classes per assistir a una representació d’una obra de teatre patrocinada per la Secció Femenina, l’autorització per a no celebrar classes s’hauria obtingut del la Delegació Provincial del Ministeri d’E i C.



També es proposa al claustre la necessitat de senyalitzar bé la carretera per evitar accidents quan els alumnes entren a l’institut o en surten. El president diu que convé que el centre faci la petició al Govern Civil. El Sr. Homar [ que tenia lligams amb el Movimiento, per tant devia estar ben informat] sap que el pressupost destinat a senyalitzacions ja està esgotat i que hi haurà dificultats per atendre la petició. No obstant es la petició al  farà al Govern Civil.



La parròquia d’Inca, (suposam que Santa Maria la Major) organitza un concurs de Betlems, prèviament el director n’ha informat el director espiritual, s’insta els tutors perquè facin conèixer la iniciativa entre els alumnes, el centre també podrà premiar els millors. [c . 11/12/71].



El director informa  [c. 18/12/71] de la possible concessió de bosses (suposam que són subvencions) de viatges per a alumnes de 6è curs; Per a la concessió es demanen 3 professors voluntaris els quals  a més d’acompanyar els alumnes hauran d’elaborar per sol·licitar dites borses, a) el pla científic del viatge; b) l’itinerari; c) El pressupost detallat. [Ara no hi ha borses,  però hi ha paperassa]



.El director informa de la possible concessió de bosses (suposam que són subvencions) de viatges per a alumnes de 6è curs; Per a la concessió es demanen 3 professors voluntaris els quals  a més d’acompanyar els alumnes hauran d’elaborar per sol·licitar dites borses, a) el pla científic del viatge; b) l’itinerari; c) El pressupost detallat.



Torna a sortir la qüestió del nom.



El director proposa davant el sr. Ventayol [APA] [c.01/12/71] el nom de Guillem Sagrera com a titular del centre. El president de l’APA contesta que abans s’ha de consultar l’Ajuntament d’Inca perquè en proposi un i l’APA també en proposaria. Tornen a sonar noms com Guillem Sagrera, Llorenç Riber, Miquel dels Sants Oliver i Costa i Llobera.





Un altre dia més...



Rafel Crespí  Ramis, professor del centre des de 1984

diumenge, 24 de novembre del 2019

ALBUM de Sebastià Reinés Sastre

EL SEIXANTINS


Qui eren?  Idò  en obrir l’Institut d’Inca, record perfectament ara, que una part de l’edifici romania tancat amb les barreres, i nomes s’obrien a l’hora de entrada i sortida del horari escolar. 


Tenien 10 anys i tampoc era per tirar coets, no record massa be , si hi havia tragin de pares en cotxes que els acompanyaven, lo cert es que mai vaig veurà cap embotellament. Per noltres, jo en tenia 15, ells  eren el menuts.


Però mireu que anàvem d’errats,  al final ells varen esser els “amos”. Feren la seva vida escolar  a L’Institut (casi 7 anys) segur que sabien al ditet tots es raconets.


A l’any 76, vestits en pantaló amb campana”, (crec que se deien), se’n en anaren de viatja d’estudis, val la pena mirar el super8 gravat per en Sebastià Reinés, era un altra mon . Els podeu veurà ajaguts per l’herba, en plena etapa hippy crec.


Ne coneguts un grapat: en Pep Capo,  Ana Navarro i na Maria Brotat, Caterina Valriu, Pere Perello, També  na Fanny i altres cares conegudes que ara no record el nom (ajudeu-me, poseu ho al comentaris ).   


De totes maneres el seixantins formen part de una bona fornada de la part forana.  Quins anys aquells, Ara ens trobarem tots, per  festejar  el cincuentenari, i   els feliços 70

Maria Brotat, Margalida Navarro i Pep Capo


Pep Capo, Margalida Navarro ,  Sebastia Reines ,  Pilar Bibiloni, Maria Brotat i Barbara Moragues




Fany Bennassar


De esquerra a dreta; Paula  Miquel Bestard (prof religió) , Caterina Valriu  i Catalina Ramon
Paquita Dalmau





dijous, 21 de novembre del 2019

A LA RECERCA DEL NOM (4)

A LA RECERCA DEL NOM (4)

Dues consideracions inicials.  La primera fa referència a les aportacions, via participativa al bloc o bé privades per aclarir qui era el Sr. Aguiló (el primer difunt). Es tractava d’un professor de llatí o grec que sembla que va morir d’una mort sobtada, va ser devers les vacances de Nadal del curs 70-71. La segona fa referència a l’objecte d’aquests escrits. Les meves pretensions, crec que ja ho vaig dir, no són d’historiador, sinó anotar algunes curiositats sempre des de la meva subjectivitat. I potser fent referència a aquelles qüestions que són cícliques.

Una curiositat la trobam a l’acta de 26 de març del 71.  El motiu del claustre no és altra que la consulta que vol fer el director per “si tenen fonaments els rumors que circulen per la ciutat (Inca) contra la seva actitud privada y que “menoscaba” la fama del centre. En aquest claustre es llegeix una carta del president de l’Associació de Pares on es donen com a verídics els rumors. També es permet al president de l’Associació a intervenir-hi i explicar de paraula els motius de la carta. Ho fa. (toma asiento en la reunión) I també inicia un diàleg amb el professors, cosa que no es permesa i se’l convida a abandonar la sala.

Guardons
 En el claustre de 30 d’Abril es felicita el senyor Ventayol [professor de dibuix, crec] per la bona actuació dels alumnes per ell dirigits  al “Primer Certamen de Experiencias Teatrales” organitzat per la Delegació de Joventut. També es felicita la sra. Ramírez per la bons llocs obtinguts en les proves d’atletisme juvenit. També s’anuncia que els alumnes de la coral, acompnayats per la Srta Campins i el Sr. Verd, participaran a la “V Trobada de corals infantils de Catalunya” (sic), que seran felicitats en el claustre de 17 de maig per la seva bona actuació. Els alumnes de 6è han fet el viatge d’estudis i ha anat bé.

Més problemes.
El que no va anar tant bé va ser la rebuda dels Estatuts de l’Associació de Pares, que havia redactat una gestora. El claustre no hi va estar d’acord. Segons al legislació vigent en aquell moment és  competència del claustre elaborar els estatuts de l’Associació de Pares.

En aquells temps hi havia  exàmens de lliures. Els alumnes que no estaven matriculats a l’institut podien examinar-se com a alumnes lliures. Normalment aquests alumnes acudien a classes particulars o a petites acadèmies o als mateixos mestres de primària que els feien repàs per tal de preparar per lliure les assignatures de batxiller. Era com fer una assignatura a distància però sense tecnologia 2.0. Be, en el claustre de 17 de maig es demana una certa confidencialitat per no «filtrar»  els continguts dels exàmens.

I aquí s’acaben les actes del primer curs acadèmic.


Un altre dia més....

Rafel Crespí i Ramis, professor del centre des de 1984



dijous, 14 de novembre del 2019

SOMMIS DE JOVENTUT amb musica

Corria 1969 ara fa 50 anys, mentre es fonamentava l’Institut (una  vegada  publicat  al  BOE  la construcció) . Els de la nostra edat teníem 14 anys  i  ens sobraven energies per mourà el mont i fins i tot la lluna (també ara en fa 50 que algú la va trepitjar)

Entre la gran quantitat de curolles no hi podia faltar la musica. Cada cançó ens treu records encara ara de aquells moments encisadors que visquérem acompanyats d’algú. Fins i tot algun beso espontani , o el rosa ment dels llavis que podien produir insomni a les nits estrellades.

Aquí he recollit un grapat de temes que sonaven en força a aquell any  i que crec que ens podran traslladar per poder tornar reviurà aquells somnis de joventut.

Si tens un moment, (cada dia mes escassos,) podràs tornar desfruitar d'histories  mai contades, però ara que mirant enrere  t’anà dones que la vida es ha volat sense fer-ne contes.

Aquest any que s’acosta us proposo reviurà els feliços 70, de moltes maneres  per celebrar el cincuentanari.  Si tens propostes fes les arribar  que segur que sortiran a llum, per altra banda convindria conscienciar als ajuntaments de la contrada amb la finalitat que ens deixin espais per fer distintes activitats.

Molts que heu estat antics alumnes se que teniu bones relacions  amb aquestes Institucions i de segur que també ens ajudaran a organitzar los. També als diaris  i revistes locals  els ànim a que preparin edicions especials.

Proposo que entre altres activitas;  organitzar Cine-fòrum, trobades musicals, teatrals   i  com no  en el mon de les arts plàstiques  exposicions, 

I que tots junts puguem rememorar els FELIÇOS 70 i a veurà si podem tornar a reviurà aquels SOMNIS DE JOVENTUT.


https://www.youtube.com/watch?v=Kee_m9CeNkk&list=RDKee_m9CeNkk&start_radio=1&t=26
Joan Manuel Serrat



https://www.bing.com/videos/search?q=MEJOR+MUSICA+1969&&view=detail&mid=51B96A441883CB9EDAFF51B96A441883CB9EDAFF&&FORM=VRDGAR

https://www.bing.com/videos/search?q=https%3a%2f%2fwww.youtube.com%2fwatch%3fv%3dQflhMU4eEic&mkt=ca-es&httpsmsn=1&msnews=1&plvar=0&refig=6c88320133744257bb98edec6061132b&PC=HCTS&ru=%2fsearch%3fq%3dhttps%253A%252F%252Fwww.youtube.com%252Fwatch%253Fv%253DQflhMU4eEic%26form%3dEDNTHT%26mkt%3dca-es%26httpsmsn%3d1%26msnews%3d1%26plvar%3d0%26refig%3d6c88320133744257bb98edec6061132b%26PC%3dHCTS&view=detail&mmscn=vwrc&mid=87430D6A6EE44720B90987430D6A6EE44720B909&FORM=WRVORC
https://www.youtube.com/watch?v=Y0wYrXxORJA
https://www.youtube.com/watch?v=wFmMdxKMfVg

https://www.diariodemallorca.es/cultura/2019/07/18/siguiendo-luna-50-anos-canciones/1434660.html


https://www.bing.com/videos/search?q=MUSICA+EN+CATALA+1969&&view=detail&mid=CC6842E163312108087BCC6842E163312108087B&&FORM=VDRVRV

dilluns, 11 de novembre del 2019

SAPS QE VA COSTAR FER L’INSTITUT?




 


Corria l’any 1.969, i ara  ens consta situar nos  com era la vida a Mallorca, al meu cas tenia 14 anys  i ves a saber que voltava dins el meu cap a aquells dies.

Mallorca, encara dormia entre la tranquil·litat als pobles i el camp era un jardí, Els ametlers encara floraven al febrer i les terres bones per cultivar cereals s’omplien de gent treballadora  enfilats ens carros , estirats per mules o cavalls. El rellotge era l’ombra que projectava el sol i la jornada de feina era a la sortida fins la posta. Tot i així el temps no contava. Alguna maquina agrícola  ja volia mostrar el nas i si havia algun cotxe era pel diumenges anar a passejar, però poca gent en tenia. (El Seat 600  havia començat a fabricar se a 1957 i valia unes 65.000 pessetes) era un luxe.

Per Altra banda el turisme, ensumava els aromes de la virginitat del paisatge. L’aeroport no vos podeu imaginar com era i alguns hotels ja arrabassaven l’arena de les platges per estirar hi les arrels. Els barcos atracaven  amb  gent plena d’embolics i els avions giraven les elices  per alçar-se i veurà el paradís que es volien menjar. (A 1969 el nombre de turistes va esser 1.935.000 )

Mentre tant devers Madrid que ja ensumaven l’entrada de divisa  per una banda i la l’altra la  necessitat de donar cobertura a la demanda de població que anava creixen i feia  falta de espais a on estudiar. 

Per fer nos una idea, els nins que decidien  o podien estudiar Batxiller  era aproximadament un 10 per cent, carrera un 3 i la resta que optava pel certificat d’estudis (obligatori) un 50  per cent no hi arribava. (no son dades estadístiques sinó una observació al meu poble a 1965  )  Però a Mallorca encara també hi havia nins sense escolaritzar.

Es ben cert però que la vida anava canviant de manera accelerada. El camp que just donava per viurà però no feia rullar massa doblers així que els pares volien lo millor per el seus fills  i l’única manera era estudiant. El Ministre Villar Palasí  que va impulsar reformes educatives  a tots el àmbits fen possible l’educació gratuïta va crear una bombolla constructiva. (228 Instituts nacionals)

Es complicat establir si el cost era exagerat, he trobat un anunci d’un pis a inca a aquella època per 280.000 pessetes, per tant el preu seria el equivalent  55,77  pisos. Crec recordar que un hotel a ca’n Picafort va costar uns 7.000.000  (hotel Haití) finançat en lletres de canvi (ja en corregireu si vaig errat.

Aquí unes imatges del vídeo (en alemany) del turisme a Mallorca 1970







Era un edifici de 44 aules, Laboratori de física i ciències naturals  i dependències de manteniment i per seminaris de grups reduïts, Aula de dibuix, de musica i una escola hogar, a mes d’un gimnàs de 150 m. No hi havia menjador.

Porta principal

altres enllaços
BOE

VIQUIPEDIA








Diario de Baleares 11 d'octubre 1970


FESTE DEL 50 ANIVERSARI DEL INSTITUT  INCA GARCILASO DE LA VEGA A CORDOBA
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/14004841/helvia/sitio/upload/Libro50aniversariodelIESIncaGarcilaso.pdf

50 ANYS AL MITJANS DE COMUICACIO
https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2019/05/06/1078067/pep-servera-berenguer-anoia-fue-especie-revolucion.html
https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2019/03/03/ies-berenguer-danoia-inca-prepara/1396765.html





divendres, 1 de novembre del 2019

ARA TAMBE FA 50 ANYS VA NEIXER L'INTERNET


ARA FA 50 ANYS

Dia 29 d’octubre de 1969  es va enviar el primer e. Mail, tot d’una manera accidental. (després podreu llegir l’historia) mentre aquí, un mes abans, es decidia  fer un Institut a Inca. No se si de manera casual.

Lo cert es,  que  com una febre  constructora, el ministeri publicava en el boe  la construcció de edificis per fer Instituts. Anirem recollint informació de com es duen a terme aquestes obres, a una època  en la que el turisme  començava a obrir els ulls, com despertant  d’un llarg somni.

Mentre el missatge corria per la línia telefònica, aquí l’idea de fer un Institut  anava  plena de burocràcia, quedava escrita a impremta i publicada per que tot hom fos conscient. Lo cert es que  el missatge arribava de boca amb boca. A la vila com a molts de pobles el saig feia la crida  fent sonar el tambor  o la corneta. ( Per ordre del batleee...... es fa sebre....)

A Mallorca se utilitzava una mesura de pes anomenada  l’arrova (10.4 quilograms). El seu símbol era @ casualitat que va esser elegida per separar el nom del destinatari de l’ordinador que la enviava.
Suposant la coincidència del signe, aquí  a gracies a la difusió de la cultura dels Instituts , la gent prengué consciencia  per adaptar.se a una revolució que acabava de néixer (Internet) però que ningú coneixia, mentre l’arrova mallorquina moria.

INTERESANT COINCIDENCIA

Ara per celebrar el cinquanta aniversari de l’Institut, podrem  també celebrar ho publicant  (penjant)  i difonent a la xarxa totes les activitats, mentre el correu electrònic ja esta superat per altres mitjans. Paradoxes de la vida.

50 anys del primer missatge entre ordinadors, l'inici de la utopia d'una xarxa sense control
Ara fa mig segle, dos ordinadors van parlar entre ells per primer cop, tot i estar separats 500 quilòmetres, i va ser el primer pas cap a Internet
Xavier Duran 28/10/2019 - 13.46 Actualitzat 30/10/2019 - 00.34
El 29 d'octubre de 1969, ara fa 50 anys, Charley Kline va teclejar una paraula de cinc lletres a l'ordinador i va entrar a la història de la informàtica. La paraula era LOGIN -accés- i Kline la va enviar a un altre ordinador que era a 500 quilòmetres de distància. Eren dos quarts d'onze de la nit, hora de Califòrnia
Era la primera vegada que s'enviava informació d'un ordinador a un altre. Mig segle després, això és una acció elemental per a milers de milions de persones de tot el món.
Kline era un estudiant de 21 anys de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. L'objectiu de la seva prova era comprovar una teoria matemàtica de transmissió de dades en paquets que havia elaborat Leonard Kleinrock, considerat ara un dels pares d'Internet.
L'assaig s'emmarcava en el projecte ARPANET, posat en marxa per l'agència ARPA (Agència de Projectes Avançats de Recerca", que depenia del Departament de Defensa. ARPANET pretenia ser una xarxa d'ordinadors que es poguessin comunicar entre sí.
 
Una primera xarxa de quatre ordinadors
Aquell dia d'octubre, Kline va començar a teclejar la paraula LOGIN, però després de les dues primeres lletres el sistema es va penjar. Ho va provar una estona després i tot va funcionar. LOGIN va arribar a l'Institut de Recerca d'Stanford. Era la primera vegada que s'enviava un missatge d'un ordinador a un altre. I, per tant, el primer cop que dos ordinadors parlaven entre els, encara que la conversa fos tan breu i elemental.
Els ordinadors utilitzaven la línia telefònica. Els primers assaigs es van fer amb petits ordinadors, per no interferir en la feina que feien les grans màquines. Quan diem petits ens referim, en aquella època, a màquines de la mida de neveres. Es denominaven IMP (Processadors de la interfície de missatges).
La primera xarxa es va crear amb ordinadors DDP-516 de l'empresa Honeywell. Aquesta era una companyia fundada a finals del segle XIX i que als anys 60 va ampliar la seva activitat en la indústria de l'armament, el sector aeroespacial, les càmeres fotogràfiques i la informàtica. Tenien una memòria principal de 24 kilobytes i s'hi podien connectar un màxim de quatre ordinadors centrals per comunicar-los amb altres sis IMP remots.

Els quatre ordinadors centrals que van conformar la primera xarxa estaven a la Universitat de Califòrnia -que en tenia dos, un a Los Angeles i un altre a Santa Bàrbara-, a l'Institut d'investigació de Stanford i a la Facultat d'Informàtica de la Universitat de Utah.
 
Sense control centralitzat, ni publicitat, ni objectius polítics
ARPANET volia ser una xarxa perquè els investigadors de diversos departaments o centres s'enviessin missatges, programes i arxius. Una de les seves característiques era l'absència de control centralitzat. ARPANET era una xarxa de xarxes, amb ordinadors centrals que distribuïen la informació entre els ordinadors associats.
Les dades no viatjaven juntes. Es desfeien en centenars o milers de petits paquets. és com si una carta tradicional hagués estat repartida pel servei de correus en petits fragments. En informàtica tenia el sentit d'optimitzar la transmissió, perquè cada paquet buscava la ruta òptima.
Tot i que ARPANET va ser operat per departament de Defensa fins al 1990, la manca de control centralitzat va ser una de les característiques que marcarien el naixement d'Internet. Es basava en la confiança mútua i tenia unes normes de comportament.
Així, un manual del Massachusetts Institue of Technology de Boston assenyalava que "enviar correus electrònics per ARPANET per a benefici comercial o objectius polítics és antisocial i il·legal". I afegia que fer-ho podia ofendre molta gent. En l'època de l'spam, aquest assenyat missatge fa somriure.
Un cop demostrat que els ordinadors es podien connectar, molts anys després naixeria la World Wide Web, la teranyina global. Va ser creada per Tim Berners-Lee, un físic de partícules que treballava al CERN de Ginebra. El 1991 Internet sortia de l'àmbit científic i acadèmic i s'obria a tothom.
 
El primer correu electrònic
Tornem a Kline. Estrictament parlant, no va enviar el primer correu electrònic. Aquest honor li correspon a l'enginyer informàtic i programador Ray Tomlinson. Treballava a l'empresa BBN (Bolt Beranek and Newman), que es va integrar a la xarxa ARPANET. En aquell moment, el 1971, ja unia 15 ordinadors centrals.
Tomlinson va adaptar un programa per enviar i rebre missatges dintre d'una xarxa àmplia d'ordinadors. I el 1971, ell mateix va fer la prova. No van ser, com en el cas de Kline, 500 quilòmetres ni molt menys. Tomlinson ho va provar amb màquines que estaven gairebé de costat.
Un cop va veure que, efectivament, el missatge que escrivia en un ordinador i enviava es podia llegir en l'altra màquina, va enviar missatges a la resta del seu equip. En el missatge explicava als seus companys com ho havien de fer per enviar altres missatges. No s'anomenaven encara així, però van ser els primers correus electrònics de la història.
Tomlinson va explicar després que no havia guardat els missatges i que tampoc no eren rellevants. Segons deia, devien ser una cosa així com "QWERTYUIOP", les lletres de la primera fila del teclat.
 
Tomlinson va adaptar un programa per enviar i rebre missatges dintre d'una xarxa àmplia d'ordinadors. I el 1971, ell mateix va fer la prova. No van ser, com en el cas de Kline, 500 quilòmetres ni molt menys. Tomlinson ho va provar amb màquines que estaven gairebé de costat.
Un cop va veure que, efectivament, el missatge que escrivia en un ordinador i enviava es podia llegir en l'altra màquina, va enviar missatges a la resta del seu equip. En el missatge explicava als seus companys com ho havien de fer per enviar altres missatges. No s'anomenaven encara així, però van ser els primers correus electrònics de la història.
Tomlinson va explicar després que no havia guardat els missatges i que tampoc no eren rellevants. Segons deia, devien ser una cosa així com "QWERTYUIOP", les lletres de la primera fila del teclat.
 
Neix l'@
El que sí ha quedat és el símbol que Tomlinson va triar per escriure adreces: @. La seva funció era separar el nom del destinatari i la xarxa d'ordinadors de què formava part. Dintre d'un mateix grup no era necessari, però sí que caldria a mesura que els missatges s'enviessin a ordinadors centrals diferents.
Tomlinson va mirar el seu teclat i va triar un símbol que no formava part de cap nom ni paraula. En anglès s'utilitza per indicar el preu d'una unitat d'un producte. Es pronunciava "at" i així se segueix fent ara que indica adreces electròniques.
En català en diem arrova o rova, el nom d'una unitat de pes que equivalia a uns 10 quilos però que tenia valors diferents a cada lloc: des de 10,175 quilos a Mallorca -rova berberisca- a 12,888 quilos a Castelló. 
En escrits antics es representava amb aquest signe. Al principi es va intentar trobar una denominació més pròpia, com "a encerclada", ensaïmada o tortell. Però arrova i rova són les úniques denominacions acceptades pel TERMCAT.  
Molts idiomes han adaptat la paraula, de forma oficial popular. En armeni en diuen "ishnik" (cadell), en xinès, a Taiwan, és "xiao laoshu" (petit ratolí). En holandès en diuen "apestaart" (cua de mico) i en suec és kanelbulle, nom d'un pastís rodó de canyella.
 
3,39 milions de correus electrònics per segon
Ray Tomlinson, a l'esquerra, amb Andreu Veà, un dels emprenedors pioners d'Internet (Andreu Veà-Wikimedia Commons)
Registre del dia i hora del primer missatge entre ordinadors (FastLizard4-Wikimedia Commons)


L'ordinador Honeywell DDP 516, fet servir en la primera xarxa ARPANET (Wikimedia Commons)

Panell de control del primer missatge entre ordinadors (Fastlizard4-Wikimedia Commons)

Segell amb què l'Azerbaidjan va commemorar, el 2004, els 35 anys del primer missatge entre ordinadors (Wikimedia Commons)

Panell de control del primer missatge entre ordinadors (Fastlizard4-Wikimedia Commons) 50 anys del primer missatge entre ordinadors, l'inici de la utopia d'una xarxa sense control
https://www.ccma.cat/324/50-anys-del-primer-missatge-entre-ordinadors-linici-de-la-utopia-duna-xarxa-sense-control/noticia/2959076/