Un personatge d’Inca,
que ara dona nom a l’Institut, i
un carrer paral·lel a la carretera d’Alcúdia.
Devers l’any 1293/95 nasqué a Inca. De pares de SAN SADURNÍ D’ANOIA ( Alt Penedès). Documentada a 1.080 la parròquia originaria com a Sant Sadurní
de Subirats, a 1.500 tenia just 37 habitants)
El mateix trobador escrigué
els seus orígens, que traduït a la meva manera, ve a dir: “BERENGUERD’ANOIA en diu tothom, mom pare va esser una gran homo, a Inca van esser
el meu naixements i Anoia nasqueren el meus parents”
La veritat que aquestes
paraules, son lo que ens donen
indicis dels seus orígens, El mirall de trobar es on escrigué lo que coneixem dels seus
versos. Ja que tot ha desaparegut.
A l’església de Santa Eulalia, (Ciutat de Mallorca), a l’any 1.336 hi ha
documentat, el nom de “Berenguer de
Noya”. Segurament era Ell.
A aquest resum, trobaràs informació mes ample
dels seus escrits, i del seu entorn
encara que queda molt per investigar.
Durant deus anys, s’Institut d’Inca, com li dèiem nosaltres, va cercar, un nom per posar-li, tal como ho descrigué,
RAFEL CRESPI que podràs seguir pitjant l’enllaç,
(falten dos articles per publicar). A
mes la revista del Berenguer, Mirall de Trobar, com es deia la plagueta del
Trobador, ha seguit el curs, contant
l’historia educativa del Centre.
INDEX:
RUTES GUIADES A INCA.
ELS TROBADORS.
COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET. BERENGUER D’ANOIA, 1300?COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET. BERENGUER D’ANOIA, 1300?
BERENGUER D’ANOIA, TROBADOR E MALHORQUIN.
BERENGUER D'ANOIA A WIKIPEDIA
AMICS DEL BERENGUERDINAR ANIVERSARI 25.02.2023
(Ca. 1300). Trobador mallorquí del segle XIV del que es tenen escasses referències biogràfiques. Els pares de Berenger eren catalans, d'origen noble de Sant Sadurní d'Anoia i es varen assentar a Inca després de la seva conquesta per Jaume I Aquesta informació relativa a la seva família i els seus orígens es troba amagat en els seus escrits en forma d'un acròstic que dóna
Va escriure el Mirall de trobar, una obra sobre els
preceptes de poètica, doctrina gramatical i retòrica escrita en occità. Inclou
nocions i aspectes sobre l’alfabet, el metaplasme, els vicis i els ornaments de
la retòrica com a recursos pel domini de la mètrica, gramàtica i retòrica. La
poètica medieval ostentava gran èxit en diferents cercles, per al qual el
trobador, en molts de casos, acompanyava els versos amb la composició musicada.
La transmissió oral va ser una de les principals vies de difusió d’aquestes
composicions. Berenguer d’Anoia incorpora exemples d’estudi de versos de
trobadors provençals i clàssics.
INCA
El casc històric d’Inca està format per un conjunt de
carrers i edificacions de traçat irregular els orígens dels quals es remunten
al segle XIV. L’urbanisme, amb el convent de Sant Francesc i l’antiga església
parroquial com a elements que varen configurar del nucli inicial, va perviure
sense grans canvis fins a principis del segle XX, quan la ciutat va començar a
créixer i les modificacions en el traçat es feren més evidents. Les cases
senyorials, en la seva majoria barroques, conformen un nombre important dins
d’arquitectura civil amb mostres de cellers. La ciutat d’Inca va destacar en la
manufactura sabatera ja en temps medieval. Aquesta pràctica i el treball artesà
de la pell ha perdurat fins als nostres dies, establint la ciutat com a un dels
centres rellevants de producció especialment al segle XX.
https://www.wowmallorca.com/ca/etnos/3257
ELS TROBADORS.
Es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un
escriptor mallorquí de pares catalans, que es coneix sobretot per un treball
anomenat Mirall de trobar on, a diferència dels tractats de Ramon Vidal de
Besalú o de Jofre de Foixà, predomina el caràcter poètic i retòric per damunt
del gramatical. El seu llibre comença amb un pròleg on dóna notícies sobre si
mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes retòriques, els
errors principals de la versificació, etc. Tot això il·lustrat amb exemples
extrets de les composicions dels trobadors, que no sempre són citats de forma
correcta. Berenguer d'Anoia no té una obra pròpia diferenciada, per bé que
alguns exemples del seu tractat poden ser de creació personal, com el fragment
que podeu llegir en l'apartat de textos.
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm#anoia
COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET.
BERENGUER D’ANOIA, 1300?
Vora la Mediterrània, a la Baixa Edat Mitjana, sorgí la gran revolució cultural que empoderà les llengües vernacles com a vehicle literari en detriment del llatí. Un moviment paral·lel en el temps en terres distintes, a Catalunya, a la Provença, França i Sicília.
Dant al 1305 escrigué , encara en llatí, el tractat més influent sobre la dignitat, bellesa i noblesa de les llengües vernacles, “De vulgari eloquentia”, en què declarà que “els 150 primers anys de la poesia italiana fou escrita en sicilià”. En aquesta mateixa època un trobador-preceptista català nascut a Inca, de pares nascuts a l’Anoia, escriu en prosa i en vers un tractat de preceptiva poètica, “Mirall de trobar”, única obra d’ell coneguda, en què empra com a eina comunicativa el català per a la prosa i l’occità per al vers. El nostre trobador és Berenguer d’Anoia.
Berenguer dedica la primera part del “MIrall de trobar”a l’alphabet “en pla i sense rima, de baix fins a dalt, de l’alphabet com va i es va començar” i narra així la mítica història: “lo qual fo ordenat en Italia per una dona nomenada Carmet ninfa. Aquesta Carmet ninfa, segons que diu sant Isidorus, fou de Sanno que es una ylla de mar della Sicilia. E fou una deles Sybylles per que es dita Sybilla Samja. E hac un fill qui fon appellata Samis Latinus, don la gent es dita latina. E les letres que ella troba son dites latines. Aquest alphabet prymeirament fo pres de Grech car alpha vol aytant dir primer o començament. E bet es pres de boca qui es la segona letra de Grechs. E així es dit alphabet qui devalla, o es pres de grech, e en ebraic es dit alfabet. E en arabich es dit alifbet.”
Sicília, l’illa on convergen les tres cultures, llatina, grega i àrab, la Trinàcria física i cultural que Dant admira, la Sicília catalana sobre la qual regna Frederic II, fill de Pere el Gran i Constança, és el lloc on Berenguer , seguint tradicions antigues, situa l’origen mític de l’alfabet. Una nimfa fluvial, la Sibila Sàmnia , profeta com el seu nom Carmenta, la dels oracles en vers, revela, ha fugit de Grècia a Sicília amb el seu fill Evandre, que amb el nom de Samni, el llatí, ensenya a les gents el nou alfabet, que serà el de les nobles, belles i dignes llengües vernacles. Berenguer d’Anoia, el trobador d’Inca, és qui per primer cop narra l’origen de l’alfabet en la digna, bella i noble llengua catalana.
“… sia beneït, amén. E així son finides e complides les doctrines e les figures les quals en Berenguer de Noya ha fetes”.
COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET. BERENGUER D’ANOIA, 1300?
Berenguer d’Anoia (Inca, cap a 1300) fue un perceptista y
trovador del siglo XIV. Se tienen muy pocos datos biográficos. Las principales
informaciones las da él mismo en un acróstico y un telèstic combinados que
aparece en el poema inicial de su única obra conocida Mirall de trobar. Así
gracias a ello sabemos que nació en Inca y sus padres eran, muy posiblemente,
de Sant Sadurní d’Anoia como se desprende del fragmento siguiente.
https://hispanamusica.wordpress.com/berebguer-danoia-s-xiv/
REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
Anoya, Berenguer d’. Inca (Islas Baleares), s. m. s. XIII –
?, p. m. s. XIV. Trovador y preceptista mallorquín.
El trovador mallorquín Berenguer d’Anoya, nacido en Inca y oriundo de la localidad catalana de San Sadurní de Noya, es autor de un breve tratado de retórica y preceptiva poética titulado Mirall de trobar, probablemente escrito a principios del siglo XIV.
BERENGUER D’ANOIA, TROBADOR E MALHORQUIN
Una cronologia dificila
La biografia d’aqueste trobador malhorquin es pas encara pro longa per poder confirmar divèrses faches. Al libre i a divèrsas poesias dels sègles XII e XIII e aquò auriá menat a d’istorians coma Pietro Palumbo a situar ja pendent la decada de 1950 la siá òbra e vida abans de las nomenadas Leis de Trobar (aperaquí 1295) o las Leis d’Amor (1328). Malgrat aquò, d’autres istorians dels trobadors coma Jaume Vidal i Alcover situèron mai tard la siá òbra abans de 1333.
La causa ne seriá que la soleta copia del libre Miralh de Trobar seriá de la fin del sègle XIV çò que volriá dire que foguèt escricha fòrça mai tard que non l’original. A mai, la poesia escricha en occitan per Berenguer d’Anoia poiriá èsser classada dins l’art de troba nomentat classic pr’amor que i auriá pas cap influéncia de la poesia trobadoresca nascuda en Tolosa pendent lo sègle XIV.
Pendent lo començament del sègle XIV i a divèrses individús en Inca qu’an lo nom de Noya o Noya que poirián èsser familha del trobador. Çò de meteis se debana en un escrich de la Glèisa de Santa Eulàlia (vila de Malhorca) d’aquela epòca. Lo libre Miralh de Trobar foguèt escrich, totun, en catalan, e la poesia tota en occitan. A mai d’aquò, çò que se pensa es qu’es poesia pròpria mas que i a tanben poesia d’autres trobadors occitans.
Cossí que siá e malgrat la dificultat literària e istorica a l’ora de situar e classar la siá poesia trobadoresca en occitan (un fach que començava a se debanar de mens en mens sovent en Catalonha o Malhòrca, çò es en defora d’Occitània), plusors istorians classèron la siá poesia coma pròpria malgrat que sens la seguretat totala a l’ora d’o far:
Text en escrit en llegua occitana de Mallorca:
lenga occitana de Malhòrca
Per llegir l'article, te traductor, a diverses llengües pitja l'enllaç;
BERENGUER D'ANOIA A WIKIPEDIA.
Berenguer d'Anoia (Inca, cap a 1300) va ser un preceptista i trobador del segle XIV del qual es tenen molt poques dades biogràfiques. Les principals informacions les dóna ell mateix en un acròstic i un telèstic combinats que apareix en el poema inicial de la seva única obra coneguda el Mirall de trobar. Així gràcies a això sabem que era nascut a Inca i els seus pares eren, molt possiblement, de Sant Sadurní d'Anoia com es desprèn del fragment següent.
Berenger d'Anoia·m dits hom; mon payre fo asats prom. En Incha fo mos naximens, e a Noia naschron mos parens. |
Berenguer d’Anoia em diu hom; mon pare fou prou prohom. A Inca foren mons naixements i a Anoia nasqueren mons parents |
- El manuscrit més antic que es conserva és una còpia de finals del segle XIV, el qual presenta evidents errors de transcripció per part del copista, indici que es tracta d'una còpia tardana.
- La preceptiva s'insereix entre les clàssiques, ja que és absent d'influències del Consistori de Tolosa.
Mirall de trobar[modifica]
Gayta, be gardatz que no·us sia amblatz lo castell que tan beyl vos ha Deus comanatz; car, si es noveyl no es aycell qui mantz n'a enganatz. No·us fisetz en l'enemich qui per plazer vos destrich, ans fayts gens queix vostra gaita. |
Guaita, bé guardau que no us sigui robat el castell que tan bell us ha Déu encomanat, car si és novell no és aquell que a molts ha enganyat. No us fieu de l'enemic que per plaer us turmenta, ans feis gentil cada un la vostra guaita. |
Recollit de la Viquipedia
EL TROVADOR MALLORQUÍN
Content d´haver entrat al blog. Quins records.... sempre durem el Berenguer d´Anoia al cor.
ResponEliminaGracies Antoni Valles
EliminaGràcies Antoni
ResponEliminaMoltes gràcies, Pep.
ResponEliminaAferradetes.
Gracies sa lluna que sempre ens ilumina
Elimina