JOANA FERNANDEZ CLADERA

BUP NOCTURN: “EL GRAN DESCONEGUT...”
Voldria  escriure des de la meva experiència personal...

Parlar d’El BUP Nocturn,” El Gran Desconegut “ del nostre Institut d’Inca, és fer-ho sempre des del  cor, des de l’ànima. Què va suposar entrar al Berenguer d’Anoia? Endinsar-nos a un món nou, on les ganes no hi faltaren mai, i els petits reptes de cada dia eren una font inacabable de noves experiències compartides, il·lusions creades, sentides i viscudes... i amb valors incalculables.

Fer memòria és endinsar-nos dins el passat que ens dur tants de records...! La majoria dels que férem el BUP Nocturn va ser perquè ho decidirem noltros mateixos. Ja formava part d’una determinació presa a consciència. Per circumstàncies de la vida no hi anàrem en el seu moment o ho deixarem ... i el tenir aquesta oferta nova se’ns va donar una primera o una segona oportunitat.

Com ho vam viure? Hi anàvem il·lusionats, engrescats, i  amb el desig d’aprendre, de formar-nos. Se’ns obria un ventall nou, on les quimeres i la curiositat anaven de la mà. La majoria fèiem feina i ho havíem de compaginar amb les classes i els estudis.

Record els professors entregats... Sempre parlaven molt bé dels alumnes de Nocturn, ho solien comentar en els Consells Escolars: duen tant d’interès, estan tan atents... A primer de BUP hi havia diferents grups però el nombre d’alumnes no era molt nombrós, ja que estaven formats segons l’ idioma que havíem triat entre l’anglès o el francès, i aquest fet ens va beneficiar. Érem com una petita família.

Què dir dels docents? La diferència entre l’experiència de primària que havíem tengut, jo com tantes altres anant a una escola concertada de monges franciscanes, només nines... i passar a S’Institut amb ganes de llibertat, de decidir, de proposar... Aquí és on varem percebre un gran canvi. Els professors ens tractaven en molt de respecte i sensibilitat. I també ens donaren molta canya. Ells mostraren un tarannà en la manera de fer, d’explicar, de debatre. No ens feien aprendre de memòria la matèria, la majoria ens explicaven no només el que estava els llibres de text sinó que també afegien material de collita pròpia. A S’Institut aprenguérem a agafar apunts. Anomenar-los a tots és impossible, ja que en passaren abans i després del nostre cicle formatiu.

 

 El professor de filosofia Llorenç Coll,  ens va donar a conèixer el món del pensament.

La professora de llatí i grec, ens va introduir dins el món antic: sobretot de Roma i Grècia, on va néixer el bressol de la Cultura.

El professor de matemàtiques Fuertes, era l’únic del nostre curs que sempre duia bata blanca i això just era normal entre els professors d’experimentals.

La professora d’anglès Covadonga, gran especialista de gramàtica anglesa quan explicava ho deixava tot ben clar i sempre posava exemples. 

El professor d’ètica Jordi Soler, amb ell varem poder debatre els temes dels llibres que comentàvem dins classe. Me’n record especialment d’un amb molta d’estima: “La Rebel·lió dels animals” d’En George Orwell. 

La professora d’història de l’art Lilia Méndez, me fa pensar que gairebé sempre férem les classes a una sala fosca per poder contemplar els monuments, catedrals i belles obres d’art a través d’un projector de filmines acompanyades de la seva veu pausada i plena d’amor.

La professora de llengua i literatura Isabel Maria Forteza, algunes vegades ens provocava, demanant que escrivíssim algun text a la classe i que descrivíssim tot el que ens venia al cap en aquells precisos moments ... i vos puc assegurar que era tot un repte. N’hi havia que es quedaven en blanc i en canvi d’altres què no aturàvem els pensaments sense to ni so i deixant la ment que fes de les seves.  I la sorpresa venia després quan  seleccionava alguns escrits i els llegia davant tota la classe. Així podíem veure la gran capacitat del cervell desbocat sense ordre ni concert...

També el professor de biologia Tomeu Payeras, ens feia davallar molt sovint el laboratori...era una experiència única...mai ho havíem fet abans. I per primavera amb l’excusa de l’herbolari -què havíem anat fent durant tot el curs, cercant, seleccionant les plantes uns mesos abans i posant-les entre fulles de diari i pesos damunt perquè s’assequessin i quedassin premsades- partíem pels voltants de S’Institut i ens mostrava dins la naturalesa  les diferents espècies de plantes com les gramínies, cards... que trobàvem el nostre pas. Sortir de l’aula, aprendre i que ens tocàs l’aire ... era tota una aventura tan gratificant perquè en aquella estació de l’any ja feia més ganes d’estar a l’aire lliure que a dins les aules.

I què dir del gran professor d’història el Sr.Tomeu Rosselló. Amb ell varem poder conèixer un poc la nostra història de les Illes Balears, que no entrava dins el temari. Però aquella mostra de generositat de part seva, envers noltros, ens va permetre
prendre consciència de que teníem una història pròpia , a estimar la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua.

 Al nostre Institut Berenguer d’Anoia ens daren les bases per ser crítics, a valorar les coses, a tenir en compte  la nostra història, a no conformar-nos, a ser tolerants. Ens varen ajudar a formar-nos com a persones, pel nou repte d’una nova societat que s’obria, esperançadora, enriquidora, amb moltes coses per fer i que encara tot era possible!


M’agradaria afegir alguns comentaris de companys/es del què va representar passar per S’Institut:   -Na Joana Serra: un gran avanç sobretot en el reconeixement de la Igualtat de gènere. -En Tomeu Mascaró: va ser una gran oportunitat per formar-me com a persona per més endavant  assolir uns coneixements tècnics dins el món de la meva professió que tenen relació amb el tracte amb les persones. -P.F.: unes vivències úniques. -M.M.: gràcies a S’Institut vaig viure una gran aventura. -B.F.: per primera vegada me tengueren en compte. -A.S.: me’n vaig témer de que hi havia un altre món. -C.M.: anar els horabaixes cap al Berenguer d’Anoia era com si els pulmons s’omplissin d’una certa felicitat. -R.S. : vaig poder experimentar que a la vida estudiar també era maco i necessari. -L.C.: m’ensenyaren a estimar la nostra llengua -F.S.: em va permetre veure el que creia que no existia. -E.V.: vaig aprendre a valorar el poder anar a estudiar ja un poc en serio. -J.S.: va ser una gran oportunitat.

Un ocellet m’ha dit qui varen ser que posaren en marxa el Nocturn a Inca: El Sr. Rafel Mates com a director i el Sr.Tomeu Cerdà com a secretari . Gràcies a ells i els que ho seguiren fent.

Molts d’anys! Pel Passat, Present i  Futur, i per Tots/es Nosaltres! 

Visca S’Institut d’Inca! Visca el Berenguer d’Anoia! I Visca el BUP Nocturn!

Joana Fernàndez  Cladera Alumna del B.U.P. Nocturn del Berenguer d’Anoia.