EL TEMPS NO HA PASAT

Basta comparar les fotografies, fetes amb el sistema binari (bicolor),  i veurem com els tons no han enveit tant.  El sistema binari mara de les computadores que avui tots duem dins la butxaca, esta basat en dos elements mots simples, (positiu i negatiu) i tantes vegades com es obrin o tanquin, son capaços de guardar tota la informació que porten els mòbils.

A les fotografies  el blanc i negre amb tota la varietat de tons, fan el miracle que tenim davant els ulls. Per cert mirant les noves tecnologies tant avançades, he reparat  una cosa: El reconeixement facial no funciona amb pas de l’edat, he fet la prova al meu ordinador. No ha pogut reconèixer ningú de la foto de l’any 73 amb la del 19.

El mateix que un arbre  a vorera de mar, que reb tantes sopa gades,  agafa formes estranyes per esquivar les ventades salines,  les persones al llarg de la vida  també passem per molts de sotrots que en han fet tal  com som.

Però el miracle ha sigut poder repetir, bastant complet aquell grup de nines i nins, de  l’Institut  per torna ser trobar i  poder fer una foto molt apareguda. Crec que val la pena compartir.la  perquè es torni viral,  entre les teves amistats o als reds socials, i a veurà mem si algú troba les set diferencies.

Érem el curs de quint de ciències C (curs 1973-74)

d'esquerra a dreta, a dalt: Margalida Vallespir, Jaume Bonnín,

 Joana Servera, Rafel Perelló, Joan Planes.

Toni Mir, Jaume Cerdà, Jaume Serra, Miquel Ferrer, xx , 

Margalida Comas, Magdalena Vallori, Joana M. Colombram.

Manuel Escudero, Magdalena (?), Tomeu Cerdà (tutor) Teresa Rosselló, 

Juana M. Bonnín, Pedrona Vicenç (davant) Pereta Daniel (darrera),

 Damiana Sastre, Catalina Bosch i Margalida Llobera (assegudes).

Mario Sánchez Martinez (xx), Maria Bel Rayó, Catalina Socias, Montserrat Fontanet, 

Martí Bisbal, Francisca Palou, xx , Jaume Alenyar i M. Antònia París.

Pere Reus, Consuelo Ferrer, Domingo Bonnín.

Bernat Carbonell Bergas i Paula Fiol.