Un Jove incansable, que just fa un parell d’anys, (1.960) va veure la llum a aquesta terra Lloret
de Vista Alegre (Llorito com li diem nosaltres) Esta al centre geogràfic de l’Illa de Mallorca, habitat des
de l’edat del coure .
Felip. Divulgador, lingüista, comunicador i mestre. Podríem dir
que es com l’esperit sant, esta a tots els racons que sonen a cultura. Tant el pots trobar a vora un fogueró glosant,
com a la televisió. A les llibreries,
als diaris tant nacionals com estrangers.
Va esser alumne del Institut Berenguer d’Anoia, escola, que a lo llarg dels mes de 50 anys, han passat
persones molt influents a tots els àmbits professionals , culturals i polítics.
i que en Felip, no pot faltar a la llista.
He recollit un petit resum de la seva biografia, obres i
premis que trobaràs a aquesta mateixa
pagina.
A mes com no podia esser unes gloses dedicades al cinquantenari i a les trobades..
Disculpes a l’autor per si he tingut algun oblit que sempre estic dispost a esmenar-ho.
.png)
Felip Munar i Munar (Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre
especialitzat en llengua espanyola i francesa,[1] llicenciat de grau i doctor
en filologia catalana i lingüística general per la UIB.[2] Actualment està
jubilat.
Munar ha treballat de mestre en col·legis públics i centres
d'adults i de professor d'institut. Ha estat assessor de llengües al Centre de
Professorat i Recursos de Palma (1991-1994) i assessor tècnic docent de la
Delegació Provincial del Ministerio de Educación y Ciencia (1994-1997). És professor
associat de la Universitat de les Illes Balears d'ençà del curs 1994/95, on
imparteix, o ha impartit, les matèries de Cultura Popular Catalana, Història i
Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana, Aprenentatge de
Llengües en contextos multilingües i Habilitats Lingüístiques. És professor del
Màster en Formació del Professorat de la UIB d'ençà del curs 2008/09,[3] i del
Postgrau de Direcció de Centres Educatius en el CESAG. Fou el Cap del Servei
d'Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears d'ençà de les
transferències en matèria d'educació a la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears (1998) i fins al maig de 2013, després que el govern del Partit Popular
decidís suprimir-lo.[4] Des d'aleshores ha treballat a l'IES Ramon Llull
(2013), IES Josep Sureda i Blanes (2014) i IES Antoni Maura (2015).[5] Va ser
regidor de l'Ajuntament del seu poble (1991-1999).
Ha col·laborat amb les editorials Anaya i Vicens Vives en
l'elaboració de llibres de text per a l'ESO i el Batxillerat a les Illes
Balears.
Ha col·laborat en els llibres Mallorca eròtica[6] –que va
presentar a la Fira del Llibre celebrada a Frankfurt, Alemanya, el 2007,[7]
dedicada a la literatura catalana– i De sa paraula a sa pintura, on ha posat
els textos als dibuixos dels pintors Joan Bennàssar i Joan Lluís Fuster,
respectivament.
Des de l'any 2002 escriu una columna setmanal al Diario de
Mallorca amb el títol de "Costumari popular". Ha realitzat el
Parenòstic i costumari popular per a l'any 2012 que el Diario de Mallorca ha
publicat i repartit en fascicles.[8] Ha col·laborat com a guionista al programa
Glosadors d'IB3 Televisió i com a presentador del programa Uep, com anam!, de
la mateixa cadena.[9] Ha fet els guions i ha presentat dos programes
radiofònics, a través d'IB3 Ràdio: De festa en festa i Gent de poble
(2009-2011).[10]
Va participar i coordinar la publicació de NARRIA. Estudios
de Artes y Costumbres Populares, en els números 113, 114, 115, 116, dedicats a
les Illes Balears (2006).[11] Fou el comissari de l'exposició "L'esplendor
de la festa" a la Llotja de Palma (octubre 2006-gener 2007), organitzada
per l'Institut d'Estudis Baleàrics,[12][13] i tingué cura de la publicació
L'esplendor de la festa. Màgia i misteri de les festes antigues, on es van
recollir les conferències impartides al llarg de l'exposició.[14][15]
Fou vocal fundador de l'Associació Cultural Canonge de Santa
Cirga des d'on s'inicià la recuperació del glosat a Mallorca, entre altres
actuacions (Manacor, 1998), i és secretari de l'Associació Cultural Glosadors
de Mallorca, que aglutina tots els glosadors de picat de Mallorca (Manacor,
2010).[16] A més, és assessor literari d'Edicions Documenta Balear, i el
director de les col·leccions El Bufador, Plecs de Cultura Popular i
Glosadors[17] sobre temes de cultura popular i tradicional, de la mateixa
editorial, a través de les quals s'han publicat una trentena de llibres.
OBRA
Una biblioteca d'adults (et al.). Centre de Recursos
Pedagògics. Palma, 1987. DP PM 357-1987
4 anys de gestió (1987-1991). Impressió: Apòstol y
civilizador, Petra. (Amb Guillem Fiol i Tomàs). Ajuntament de Lloret de
Vistalegre, 1991. DP PM 789-1991.
Benvolgut Felip (deu cartes d'amor per al meu fill).
Balears: Editorial Moll, 1992. ISBN 84-273-0699-7.
Amb Tomàs Martínez Miró Amb paraules ben planeres. Balears:
Escola de Formació en Mitjans Didàctics, 1995. ISBN 84-92010-33-9. Reedició
revisada i ampliada (2018). ISBN 978-84-15202-15-8.
Guia per a l'elaboració del Projecte Lingüístic de Centre.
Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1995. DL: PM-483-1995.
Lloret de Vistalegre: Imatges d'ahir. Miquel Font Editor,
1996. ISBN 84-7967-058-4.
Passejada idíl·lica per Mallorca i realitat crua actual.
Papers de sa Torre, 45. Aplecs de Cultura i Ciències Socials, 1998. Patronat de
l'Escola Municipal de Mallorquí. ISBN 84-88256-25-6.
DIC. Llengua catalana per a alumnes no-catalanoparlants.
Nivell llindar (Quadern, Guia i CD). Editorial Moll. Mallorca, 1999. ISBN
84-273-0821-3.
Testimoniatge d'una monja: escrits i reflexions sobre sor
Josefa Mayol. Ajuntament de Lloret de Vistalegre/Documenta Balear, 2002.
DL:PM-851-2002.
Mossèn Agustí Puigserver: un llorità insigne. Ajuntament de
Lloret de Vistalegre/Documenta Balear, 2003. DL: PM-975-2003.
Normativa lingüística del sistema educatiu. Col·lecció
legislativa, 6, 2003. Institut d'Estudis Autonòmics. Govern de les Illes
Balears. ISBN 84-95904-10-1.
De figues i figueres. Balears: Documenta Balear, 2006 (Plecs
de Cultura Popular). ISBN 84-96376-75-3.
Jocs de matances. Balears: Documenta Balear, 2003. ISBN
84-95694-66-2.
De la figuera a la taula: Receptes de cuina. Balears:
Documenta Balear, 1999. ISBN 9788489067653.
De la figuera a la taula. Més receptes de cuina. Documenta
Balear, 2014. ISBN 978-84-16163-03-8.
Jo vull ser glosador. Balears: Documenta Balear, 2008. ISBN
978-84-96841-71-0.
El pare Rafel Ginard i la vida quotidiana a principis del
segle XX. Papers de cal pare Ginard, 4. 2005. DL: PM 2381-2005
Felip Munar (ed.). Formes d'expressió oral. Balears: Consell
Insular de Mallorca, 2005. ISBN 84-96069-32-X.
PREMIS:
1995: guanyà el 2n premi al IV Concurs de Conte Curt Sant
Bartomeu.
2002: l'Associació Defesta li atorgà el Siurell de Plata per
la seva tasca en la recuperació i la dignificació de la cultura popular.[18]
2006: l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, li atorgà
el Reconeixement de Mèrits.[17]
2006: rebé la P de Populars de Mallorca, atorgat per la
cadena Cope-Illes Balears.[19]
2010: va rebre el reconeixement de l'Obra Cultural Balear
d'Inca per la seva tasca en la recuperació de la cultura popular i tradicional
de les Illes Balears.[19]]
2011: va compartir el primer premi de la Rosa d'Or[[20]]
2012: guanyà la Rosa d'Or de Castellitx d'Algaida en la
categoria de Glosats.[21]
2013: rebé el guardó "Tolo Güell a la
mallorquinitat".[22]
2017: rebé el guardó "Actuació Cívica 2016" de la
Fundació Lluís Carulla.[23]
2021: guanyà la Rosa d'Or de Castellitx d'Algaida en la
categoria de glosats.[24]
2021: guanyà el 2n premi de Conte Curt de Montuïri.[25]
2022: distinció honorífica de l'Ajuntament de Pollença en
l'àmbit de la cultura popular i les festes pollencines.[26]
2019, 2021 i 2022: 1r premi del Concurs de Gloses del
Veremar de Binissalem.[27]
2022: reconeixement de l'Ajuntament de Palma en la Setmana
de Cultura Popular.[28
.png)
.png)
