ANTONIA BISELLACH ARTIGUES. In memoriam

De la primera fornada d’alumnes de l’Institut d’Inca,  Antònia va esser una d’elles, Dia 24 de novembre de 2020 ens va deixar. Els seu  pas per l’Institut quedarà en el record de professors i Alumnes.

Una vida dedicada a la terra i ara amb 64 anys a la terra torna, que li sigui lleu.

En el Grup que tenim, han sortit alguns records,  com per exemple que li deien na “Bise”.  També que era tiradora de disc, i que segurament va guanyar,  alguna medalla als jocs d’atletisme.  Per cert , ara crec que rodar la tirant el disc. Com si m’hagués vingut a la memòria.

En record d’aquells anys una fotografia a on surf  ella al davant.

En Miquel Riera ens recorda, que va esser la primera dona que va trauera el carnet de tractorera, que de mal nom li deien  na “xerpeta”. I que tenien una  botiga /lleteria al carrer Barco  d’Inca

Descansi en pau

                                                                                                                  Antonia: Sa primera de la dreta

SA FONT DES GARBELL

 De bon mati, ja son partits cap allà, casi vestits de gala, sense corbata, que en aquell temps no es feia servir roba de muntanyà, be es broma, però al final moltes i molts acabaren despullats,  també es broma.  Sa calor que feia,, que jo no hi era ni m’ho han contat.

Bromes a part, es una excursió, a un paradís, que ja per aquell temps, ho pots llegir a Rutes amagades de Mallorca, a l’any 66 uns camions ja feien pas traginant pedra, la Serra de tramuntana ja començava a patir el efectes de l’industria turística.

Així que  altra cop na Maria, m’ha enviat un parell de fotografies que val la pena veure. L’energia i joventut  ha quedat gravada i ara queda enregistrada a aquest escrit.

A la plagueta que poso a l’enllaç, fan una descripció  ben detallada del paratge, acompanya de fotografiés  també d’aquell temps que val la pena l’obris  i si t’animes en acabar aquesta pandèmia  tots que els que  vulguin poder anar a gaudir dels paratges . T’animes?

"Engue" idò ara  ho mira’m i després a veurà si ens anima’m.

Pots veure escoltar el vídeo pitjant:

Sinfonia de un xeremier Xisco Hernández !

T'ha agradat?

 RUTES DE MALLORCA

SA FONT DES GARBELL

L'excursió tradicional -senzilla i oomodissima-e- a la Font des Garbell es fa per un camí de carro, ample i ben conservat, que arranca de la carretera d'Esporles a Banyalbufar poc després de passat el coll a on s'uneix amb la que ve de Valldemossa. Es un camí particular que comunica les possessions de Son Sanutges, S'Arbossar i Planici, principalment. Per aquest camí en passen des de no fa molt de temps els camions que treuen el ciment de les recents pedreres i forns de Son Sanutges, tràfic que ha espatllat trossos del camí i ha minvat la intimitat del bell trajecte, enmig d'un pur i límpid paisatge. No obstant la ruta, primer entre tupits i ombrívols boscatges d'alzines, pins, arbossers i garriga, després a la vista de solitaris olivars 'que tapen l'accidentat i ondulant terrer; i sempre amb llunyanies i perspectives agradahilíssimes, és una pura delícia. Als que desitgin fer l'excursió còmodament recomanam aquesta derrota. Naturalment, hauran d'anar i tornar pel mateix camí i, si el fan a peu, sense mitjans propis de transport fins al seu començament, hauran de partir d'Esporles i tornar a Esporles. En aquest cas, el trajecte és llarg i, si els agrada de caminar, quedaran prou satisfets. En qualsevol dels casos, als que fassin l'excursió per aquest camí els recomanam de fer-la el mes d'octubre. Els boscs en aquest temps estan frescs i humits, meravellosament atractius a llum i a contrallum, en la diàfana transparència dels dies clars i assolellats i, per altra banda, materialment brufats d'arbosses que posen sobre el verd obscur del fullatge l'alegre nota viva 

Pots llegir la plagueta sencera, editada a 1969, i veure les fotografies (son una passada)  pitjant l'enllaç. *Has de tenir un poc de paciència i espera que acabi de descarregar *

http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/rutesAmagadesMallorca/mobil/Rutes_Amagades_n018.pdf;jsessionid=C9BD0A0D4B9DB0584DFE85E3956A698F

Ara una  actual:

http://excursionspermallorca.blogspot.com/2017/07/camins-de-banyalbufar-mirador-de-sa.html

FOTOS de 1974

Cedida per en Tomeu Cerda.

DINAR NADAL 1974 . Professors al Puig de Santa Magdalena

 El professors de l’Institut,  decidiren pujar al puig de Santa Magdalena, a fer el dinar de Nadal, "dinar d’empresa" como es diu ara.

Alguns ho feren amb acompanyants,  i fins tot amb infants, reportatge que na Maria m’ha fet arribar, amb unes fotos de l’època encantadores.

Com tu saps, les vistes allà d’alt son espectaculars, tan si mires al nord com al sud, i pots passar hores  desxifrant els pobles envoltants, cosa que avui en dia no reconeixeríem, pels canvis que s’han fet al paisatge.

Estigué durant molts d’anys de moda, i el restaurant sempre anava ple. També era lloc per  pujar amb el esser estimat, i gaudir de l’oratge que bufava, tant de  tramuntana com gregal...

Fitxat amb els cotxes que veus a les fotos, i els models que eren mes corrents, també fitxat amb altres detalls, les mirades o els gestos dels joves professors, ara  imagina mil histories que  no les sabem contar.

Es veu que dintre el restaurant estava prohibit fotografiar, o hi havia talent abastament, per no fer-se el despistat.

De l’església tampoc surt massa, per això  aquí tens un petit recull de la seva historia que vindrà be per completar.

Esper t’agradi el petit record d’aquell dinar, hem tintat les fotos perquè pareixin antigues, si  trobes que no he fet be ho pots dir.

L'oratori de Santa Magdalena fou construït entre els segles XIII i XIV, 3 segons les característiques dels temples de repoblació, 4 essent ocupat durant segles per diferents comunitats: 5 primer r una de monge s clarisses (1491-1526), que l'abandonarien pe r manca de recursos hídrics traslladant-se a l'Esglesieta d'Esporles, Nostr a Senyora de l'Olivar. L'any 1530 és concedit el seu ús a la comunita t de Jerònime s de Palma, que hi envia sis religioses i que possiblement reconstrueix un dels arcs apuntats, on deixarien inscrita aquesta data. Aquest a comunita t hi roman nomé s durant quatre anys, també a causa de la manca de recursos disponibles adalt del Puig. El seu trasllat a Sant Bartomeu d'Inc a es produeix el 1534, on es trobava l'oratori d'aquest nom i on fundaran un nou monestir.

. . .

Cal dir que aquestes bigues es podien veure encara l'any 1976, quan Joana Maria Palou i Lluís Plantalamor les descriuen

Llegir mes a:

 http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_200/8v64p359.dir/BSAL_2008v64p359.pdf

Al puig d’Inca assentada tenim l’ermita de Santa Magdalena, una església medieval construïda a l’estil gòtic pels antics pobladors de l’illa venguts amb Jaume I. No sabem ben bé la data de construcció d’aquesta església, però ja la trobam documentada a 1240 per un document fet davant el notari Guillem de Formiguera. Així doncs, creim que es pot dir que al mateix temps que es construïren les esglésies de Sant Bartomeu i de Santa Maria a Inca s’edificà, també, la de Santa Magdalena. El fet que es dedicàs aquesta església a la santa penitent es pot atribuir a molts motius: dins la vila es dedicava una església a santa Maria i una altra al patró d’Inca sant Bartomeu; amb Jaume I vengueren un grup d’habitants de Marsella, lloc on la tradició col·loca Maria Magdalena com a penitent i apostolessa de Jesucrist, per tant de gran devoció entre aquella gent; per a afegitó la solitud dels paratges del puig d’Inca el feien propici per a la vida eremítica de solitud, penitència i oració, com seguidament veurem.

Llegir mes a;

 http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsInca/index/assoc/2010_Jor/nadesEst/udisLoca/lsInca_v/11_p139.dir/2010_JornadesEstudisLocalsInca_v11_p139.pdf