De bon mati, ja son partits cap allà, casi vestits de gala, sense
corbata, que en aquell temps no es feia servir roba de muntanyà, be es broma, però al
final moltes i molts acabaren despullats,
també es broma. Sa calor que
feia,, que jo no hi era ni m’ho han contat.
Bromes a part, es una excursió, a un paradís, que ja per
aquell temps, ho pots llegir a Rutes amagades de Mallorca, a l’any 66 uns
camions ja feien pas traginant pedra, la Serra de tramuntana ja començava a
patir el efectes de l’industria turística.
Així que altra cop na
Maria, m’ha enviat un parell de fotografies que val la pena veure. L’energia i
joventut ha quedat gravada i ara queda
enregistrada a aquest escrit.
A la plagueta que poso a l’enllaç, fan una descripció ben detallada del paratge, acompanya de
fotografiés també d’aquell temps que val
la pena l’obris i si t’animes en acabar
aquesta pandèmia tots que els que vulguin poder anar a gaudir dels paratges
. T’animes?
"Engue" idò ara ho
mira’m i després a veurà si ens anima’m.
Pots veure escoltar el vídeo pitjant:
T'ha agradat?
RUTES DE MALLORCA
SA FONT DES GARBELL
L'excursió tradicional -senzilla i oomodissima-e- a la
Font des Garbell es fa per un camí de carro, ample i ben conservat, que arranca
de la carretera d'Esporles a Banyalbufar poc després de passat el coll a on
s'uneix amb la que ve de Valldemossa. Es un camí particular que comunica les
possessions de Son Sanutges, S'Arbossar i Planici, principalment. Per aquest
camí en passen des de no fa molt de temps els camions que treuen el ciment de
les recents pedreres i forns de Son Sanutges, tràfic que ha espatllat trossos
del camí i ha minvat la intimitat del bell trajecte, enmig d'un pur i límpid
paisatge. No obstant la ruta, primer entre tupits i ombrívols boscatges
d'alzines, pins, arbossers i garriga, després a la vista de solitaris olivars
'que tapen l'accidentat i ondulant terrer; i sempre amb llunyanies i
perspectives agradahilíssimes, és una pura delícia. Als que desitgin fer
l'excursió còmodament recomanam aquesta derrota. Naturalment, hauran d'anar i
tornar pel mateix camí i, si el fan a peu, sense mitjans propis de transport
fins al seu començament, hauran de partir d'Esporles i tornar a Esporles. En
aquest cas, el trajecte és llarg i, si els agrada de caminar, quedaran prou
satisfets. En qualsevol dels casos, als que fassin l'excursió per aquest camí
els recomanam de fer-la el mes d'octubre. Els boscs en aquest temps estan
frescs i humits, meravellosament atractius a llum i a contrallum, en la diàfana
transparència dels dies clars i assolellats i, per altra banda, materialment
brufats d'arbosses que posen sobre el verd obscur del fullatge l'alegre nota
viva Pots llegir la plagueta sencera, editada a 1969, i veure les fotografies (son una passada) pitjant l'enllaç. *Has de tenir un poc de paciència i espera que acabi de descarregar *
Ara una actual:
FOTOS de 1974
Cedida per en Tomeu Cerda.
Fantàstiques aquestes fotos, me'n quedaré un parell.😉
ResponEliminaGracies sa lluna, per seguir aquest blog
ResponEliminaTan completíssima fou l'excursió que quan haguérem de davallar no trobaven per on. No érem cabres perquè llavors no haguéssim tengut cap problema, devíen ser ovelles i encara no ho ser. Teníem la carretera a uns 3 o 4 m, però la solució no hi era. Si hagués hagut el senyor Alonso no hagués resolt el problema mitjançant trigonometria espacial i amb taules de logaritmes. Quina va ser la solució que qualcú mos digué? Tornar enrera!
ResponEliminaJa ho sabeu, abans de començar una excursió lo primer que heu de saber és com s'ha de tornar. Te'n recordes Pere del fet?
Ja que hi som. Qualcú me pot donar el nom de la vostra que surt a la cuina de la casa. Molts de pics m'ho he demanat
Gracies Tomeu Cerda. Esta molt be contar aquestes coses. Si Tu o algu mes te records,que s'animi a contar.los
EliminaEn unknow anterior de l'anècdota és en Tomeu Cerdà
ResponElimina