La Secretaria, Lucia Llompart, va agafar el paper, per donar lectura l’acta d’inauguració, com si tingues 21 anys, però ja sense nervis, ben asosegada, i com si fos ahir mateix. El Director Joan Lacomba assegut, com el primer dia, també tombá el cap escoltant.
El Batle Virgilio Moreno, no podia donar crèdit, però va assistir
a un aconteixament, que mai s’havia vist. La repetició de la jugada, de quant
ell encara no era nat.
Ara si, la realitat se rompé de sobta, amb una tartà llarga, (un tros per cada un dels 50 anys). Un sòlit recorregut a lo llarg dels anys. Si que
ha canviat el temps, faltaren alguns dirigents de llavors, tampoc hi hagué missa, crec que
fou per el mal temps que vivim, ni es varen obligar als alumnes a assistir-hi,
per mor de la pandèmia.
La Directora actual, Maria Magdalena Coll, també vingué a donar
costat i la Secretaria, Antònia Ramis. Poques vegades veureu dues
direccions juntes després de tants d’anys. No es un miracle de la tecnologia, son els
ciments de l’ensenyament, que malgrat mols d’entrebancs. es consolida com una
forta Institució.
Ara si les emocions vingueren a la part fina de la pell, i
les emocions sempre deixen potada, i duren en el temps. Per això Joan Lacomba, experimentant amb
molts d’àmbits de l’art, entrega a la primera autoritat, essent notari
dels fets tots el presents. Una escultura (projecta). que representa un arbre, i que si el temps ho permet, lluirà per tots
els Antics alumnes, Professors, també els actuals i els que vindran.
Després vingueren els
discursos, per ordre d’antiguitat, en Joan Lacomba, na LLucia Llompart, na
Caterina Valriu (alumne del primer curs a 1.970), posteriorment professora del
Berenguer i Maria Magdalena Coll, Directora Actual. El Batle Virgilio Moreno
tanca les intervencions.
Com ara fa 50 anys es va servir un Vi (llavors li deien “vino
espanyol”) ben Mallorquí, Es un reserva del
cinquentenari que havia seleccionat en
Rafel Crespi Ramis, (en pau descansi), que estigué present durant tota la cerimònia.
Ara si que el Berenguer, ha fet anys. Podríem dir que ja es
major d’edat. En canvi, per la part que en toca no ho vull dir, perquè jo com Ell en vull conservar me jove.
Felicitats a tota la comunitat educativa, actual, anterior i la que vindrà .
 |
https://www.dropbox.com/sh/dznbvqjg4pkirox/AADdx185F4Dz9hJTCOV4yooCa?dl=0
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer molts d’anys al Berenguer d’Anoia.
ResponEliminaPer molts d’anys i moltes gràcies a l’equip directiu actual i a tots els altres, des del primer amb en Joan Lacomba al cap davant.
Per molts d’anys a tot el professorat que hi ha aportat treball, il·lusions i docència.
Salut i per molts d’anys a tot l’alumnat que hem tingut la fortuna de posar-hi els fonaments del nostre desenvolupament personal i conrear-hi grans amistats.
Per acabar un comentari i un agraïment. El comentari és que hi he trobat a faltar la presència de les paraules del company, amic i ànima de la preparació i divulgació d’aquesta celebració del 50è aniversari, estic parlant com sabem molts dels companys d’en Pep Servera (moltíssimes gràcies per tantes hores de feina i d’il·lusió).
I l’agraïment pel meu estimat amic Miguel Llompart Cifre que sempre està a punt darrera l’objectiu de la seva càmera i regalar-nos tantes instantànies de moments personals entrenyables i inoblidables. Gràcies per sempre ser-hi i regalar-nos part del teu temps i de la teva creativitat.
Una aferrada per a totes i tots i record entrenyables pels que ens han deixat i no oblidam.
Joan Planes Ferragut
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina