PUIG DE L’OFRE

 Passat Tots Sants,  camina caminaràs cam amunt et faràs, així ho pensaren na Maria en Tomeu i en Pere, acompanyats per alumnes de l’any 1974.

L’embassament de Cuber, (760 m/nivell de la mar ) acabat de fer ,(obertura 1972)  segur que era una novetat, i el puig de l’Ofre (1095 m/altura) un atractiu misteriós de tota la vida.

Per contar l’historia, millor que us deixi amb unes fotos meravelloses, tretes d’aquella arca dels records, que t’ajudaran a somiar coses de joventut, amb la musica  del  paratge natural.

Per reviurà la ruta, una plagueta editada abans de l’any 1970, de les Rutes amagades de Mallorca, amb fotos i els seus textos que de segur t’agradarà, Així també una adreça mes actual de Camins i caminois (amb dues de l’Ofre)

Esper disfrutis.

Encara que aquest complex e muntanyenc està en la línia de continuïtat de la Serra d'Alfàbia (i en forma part com a perllongació), l'eix major de la qual s'allarga de Norest a Sudest, està perfectament delimitat i separat de les altures veïnes: els seus dos extrems estan tallats per abruptes barrancades, al Nordest per la del Torrent d'Almadrà, que el separa del massís dels Tossals, i al Sudoest per la del Torrent de l'Ofre, que es precipita per les cascades i gorges del bellíssim Barranc de Biniaraix; mentre que els seus flancs queden perfilats per dues oblongues i combades valls com són, al Nordoest, l'elevat Pla de Cúber i, al Sudest, la depressió de Comasema que enllaça, més al Sud, amb la vall d'Orient. Malgrat el veïnatge i l'estret parentiu d'aquesta trilogia, és el Puig de l'Ofre -tot i no essent el germà major- el que ha fet més fortuna i se n'ha duit tota la fama, eclipsant gairebé del tot els altres dos que passen pràcticament ignorats inclús pels aficionats a la muntanya. Les raons d'això són vàries i convincents, puix, entre d'altres ventatges, el Puig de l'Ofre assoleix des del seu cim un major domini panoràmic i de millor qualitat de vistes (d'algunes de les quals estan privats els altres), jatsia damunt la vall de Sóller, al fons de la qual s'arriben a destriar perfectament les agrupacions urbanes i, molt més lluny, la rotonda del port com una boca oberta mossegant la mar, jatsia sobre els imponents Cornalons, quasi allà mateix a l'abast de la mà, i l'espinada de la Serra d'Alfàbia, que s'allarga interminable en direcció Sudoest fins a confondre's amb els cims del Puig del Teix. Des del seu cim contempla per altra banda allà mateix, als seus peus, la deliciosa petita vall del seu nom, circundada dels pendissos costers i abruptes timbes espadades que determinen la seva forma de profunda conca a on s'extenen, vora les cases, ombrívols petits boscatges i escalonades marjades de conradís.

.....

Tornant a l'Ofre, ens plauria de saber el significat i raó d'esser d'aquest quasi misteriós topònim, denominatiu de l'antiquíssima possessió amagada en la petita vall on s'origina la torrentera del Barranc de Biniaraix, nom passat a la cònica elevació que ara ens ocupa: el Puig de 1'0fre. Segons el Diccionari Alcover-Moll, l'Ofre podria derivar de l'aràbig Al-Hofra (=la fondalada), cosa que no semblaria un despropòsit malgrat la seva elevada situació, donada la configuració enclotada de les seves terres, vistes sobretot al arribar-hi des del Pla de Cúber, que és el seu accés natural i més còmode.

Per llegir mes, pitja l'enllaç, espera una estona que es descarregui tot, val la pena:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/rutesAmagadesMallorca/index/assoc/Rutes_Am/agades_n/021.dir/Rutes_Amagades_n021.pdf

Ara una mes actual:

http://caminsicaminois.blogspot.com/2017/03/lofre-des-de-lembassament-de-cuber.html

SI VOLS ACCEDIR A TOTES LES PUBLICACIONS DE RUTES AMAGADES DE MALLORCA

Pitja l'enllaç:https://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/rutesAmagadesMallorca/browse/CL2;jsessionid=6CC0517D0F99E03114AF798CEC3E93ED

FOTOS DE NOVEMBRE 1974 

UN PARELL DE FOTOS MES