El curs que ara ha acabat, 2020/21, ha fet 50 anys des de que s’inaugurarà s’Institut d'Inca, ara, IES Berenguer d’Anoia. No hi hagut focs artificials, però quedarà sembrada l’escultura de Joan Lacomba, primer Director i reconegut artista, ara a punt de fer els 87 anys.
El títol: “ Sap que la soca mes s’enfila com mes endins pot
arrelar” així acaba la 2 estrofa de la Balanguera, que ara ha fet les 5 dècades,
representada per un arbre de 6 metres d’alçada just a l’entrada de l’Institut.
Fou inaugurada per la presidenta del govern de les Illes Balears,
també antiga alumna; Francina Armengol. Amb l’assistència del conseller; Marti Xavier March. La Directora del centre; Maria Magdalena Coll,
i l’equip directiu. Des de l’Ajuntament
per el batle Virgili Moreno, acompanyat
per Alice Weber i Andreu Caballero. En els discursos no faltaren elogis
a l’artista, a l’obra i al Centre, i foren molt aplaudits per els assistents.
Després de la lectura d’una poesia per Catalina Munar fou interpretada la Balanguera amb les veus de Neus Salva Galma i Alexandra Huayramar (SEMBRANT VEUS), una versió que arribar al cor dels assistents .
Joan Lacomba s’ha implicat en cos i anima amb el projecte, cedit
gratuïtament, per deixar constància del fet. Moltes hores de insomni, seguiment i
revisió dels petits detalls.
Estigué al peu de l’obra, infinitat d’hores, i
fins i tot un dia a 40 graus. Amb l’ajuda del seu fill Gabriel, que ha deixat una
historia fotogràfica mai feta del desenvolupament d’una obra d’art. A mes publicades
al mateix moment.
En contemplar l’obra, et trobaràs amb unes línies corbades
que obrin el pensament, des de les
arrels al mes profundes fins a l'infinit, recorrent l’espai fins mes allà de l’univers creatiu.
L’Idea nasqué aquell
11 d’octubre de 2020, que recordarem l’obertura
oficial del Centre a l’any 1970, també al costat la Secretaria Llucia LLompart. En Joan ja duia el projecta dins una butxaca a un paperet . El batle Virgili Moreno prengué nota i acceptà la bona iniciativa.
No va començar gens be aquest aniversari, que havia nascut
amb moltes il·lusions i projectes. Rafel
Crespi al capdavant dels actes ens deixa al mes de Febrer. Encara no ens havíem
reposat de la feta i al març ens arribar la pitjor pandèmia mai coneguda. Ambdues
sopegades ens tirar per terra tot lo programat.
Aquest bloc, amb l’idea de arreplegar antics companys (professors
i alumnes) va publicar la primera
entrada dia 19 de gener de 2019 amb el títol "AVUI HE SOMIAT" que ja du casi 1500 lectures de les casi 75.000 en total.
Ara amb l’obra de Joan Lacomba queda tancat el darrer acte. El
temps no perdona, i tot lo que a partir d’ara passi ja serà cosa del 51 aniversari, i
esperem en passin molts mes i que tots
noltros els puguem veurà.
Si segueixes llegint mes a baix , trobaràs un resum ben extens de lo que ha mogut aquesta escultura, que de segur t’agradarà, a mes trobaràs fotos i vídeos per gaudir
de les millors moments i de la
gran feina realitzada
Fins sempre.
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
 |
ULTIMA HORA
Demà és el gran dia de’n Joan Lacomba Garcia!
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
LLETRA DE LA BALANGUERA
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà
