DINAR NADAL 1974 . Professors al Puig de Santa Magdalena

 El professors de l’Institut,  decidiren pujar al puig de Santa Magdalena, a fer el dinar de Nadal, "dinar d’empresa" como es diu ara.

Alguns ho feren amb acompanyants,  i fins tot amb infants, reportatge que na Maria m’ha fet arribar, amb unes fotos de l’època encantadores.

Com tu saps, les vistes allà d’alt son espectaculars, tan si mires al nord com al sud, i pots passar hores  desxifrant els pobles envoltants, cosa que avui en dia no reconeixeríem, pels canvis que s’han fet al paisatge.

Estigué durant molts d’anys de moda, i el restaurant sempre anava ple. També era lloc per  pujar amb el esser estimat, i gaudir de l’oratge que bufava, tant de  tramuntana com gregal...

Fitxat amb els cotxes que veus a les fotos, i els models que eren mes corrents, també fitxat amb altres detalls, les mirades o els gestos dels joves professors, ara  imagina mil histories que  no les sabem contar.

Es veu que dintre el restaurant estava prohibit fotografiar, o hi havia talent abastament, per no fer-se el despistat.

De l’església tampoc surt massa, per això  aquí tens un petit recull de la seva historia que vindrà be per completar.

Esper t’agradi el petit record d’aquell dinar, hem tintat les fotos perquè pareixin antigues, si  trobes que no he fet be ho pots dir.

L'oratori de Santa Magdalena fou construït entre els segles XIII i XIV, 3 segons les característiques dels temples de repoblació, 4 essent ocupat durant segles per diferents comunitats: 5 primer r una de monge s clarisses (1491-1526), que l'abandonarien pe r manca de recursos hídrics traslladant-se a l'Esglesieta d'Esporles, Nostr a Senyora de l'Olivar. L'any 1530 és concedit el seu ús a la comunita t de Jerònime s de Palma, que hi envia sis religioses i que possiblement reconstrueix un dels arcs apuntats, on deixarien inscrita aquesta data. Aquest a comunita t hi roman nomé s durant quatre anys, també a causa de la manca de recursos disponibles adalt del Puig. El seu trasllat a Sant Bartomeu d'Inc a es produeix el 1534, on es trobava l'oratori d'aquest nom i on fundaran un nou monestir.

. . .

Cal dir que aquestes bigues es podien veure encara l'any 1976, quan Joana Maria Palou i Lluís Plantalamor les descriuen

Llegir mes a:

 http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_200/8v64p359.dir/BSAL_2008v64p359.pdf

Al puig d’Inca assentada tenim l’ermita de Santa Magdalena, una església medieval construïda a l’estil gòtic pels antics pobladors de l’illa venguts amb Jaume I. No sabem ben bé la data de construcció d’aquesta església, però ja la trobam documentada a 1240 per un document fet davant el notari Guillem de Formiguera. Així doncs, creim que es pot dir que al mateix temps que es construïren les esglésies de Sant Bartomeu i de Santa Maria a Inca s’edificà, també, la de Santa Magdalena. El fet que es dedicàs aquesta església a la santa penitent es pot atribuir a molts motius: dins la vila es dedicava una església a santa Maria i una altra al patró d’Inca sant Bartomeu; amb Jaume I vengueren un grup d’habitants de Marsella, lloc on la tradició col·loca Maria Magdalena com a penitent i apostolessa de Jesucrist, per tant de gran devoció entre aquella gent; per a afegitó la solitud dels paratges del puig d’Inca el feien propici per a la vida eremítica de solitud, penitència i oració, com seguidament veurem.

Llegir mes a;

 http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsInca/index/assoc/2010_Jor/nadesEst/udisLoca/lsInca_v/11_p139.dir/2010_JornadesEstudisLocalsInca_v11_p139.pdf