DESCRIPCIÓ DE
SENTIMENTS
La persona és un tresor de sentiments. A vegades expressam
tristesa, tendresa, estimació, amor...i en el meu cas els descric en forma de
poema o de prosa poètica. En altres expressam ironia, crítica, discrepància...i
llavors els descric sovint amb surrealisme.
Tenc una whatsapp amb uns amics i a vegades dos de noltros
escrivim en clau surrealista. Idò bé, en una ocasió un dels nostros companys va
dir “jo no entenc res”, un altre digué “jo tampoc”. La meva resposta va ser “no
passeu ànsia perquè noltros tampoc ho entenem”.
Amb això que vull dir? A un quadre abstracte consider que un
pintor no ha de donar explicació perquè cada observador veu la seva. De la
mateixa manera en un escrit surrealista no hem d’esperar que ens donin una
explicació, cada lector entén una diferent dels altres.
FI D’UN COMENÇAMENT
Au!
El món és dels valents i aquests són fills de locos i surt el
que ha de sortir. Per una finestra?, noooooo!; per una porta?, noooooo!; per
una escala de cargol?, siiiiií!!! S’arrossega per una paret seca, un terç jueu,
un terç moro i un terç mallorquí, que és com si dir dos terços mallorquins i un
terç juevomoro, no, dijousmoro, no, juevomoro o morojuevo, Tant se fa, tots
tres, els tres terços o el dos terços i un terç són de la Mediterrània, o sigui
que són germans. Qui ho diria? Un mallorquí, un jueu i un moro germans. De
pare?, noooooo!, de mare, noooooo! Idò? Idò no té pare conegut i la mare no és
fadrina, és verge, com aquella que va parir a Betlem. Betlem de Judea?, noooo!,
de Mallorca, prop de Marina de Son Serra. I que aclarim amb tot això?, que qui
no és pare, és mare, així de senzill i s’empenyen en complicar-ho. Quadrats
negres?, quadrats blancs?, noooooo! Quadrats grisos, engrescadors, passadors,
emprenyadors. I ara què? No ho sé, és.
Dins el cotxe he pensat
D'aturat improvís
ELS HOMES PLOREN
L'home ha de plorar
És un sentiment el plorar
És un parlar el plorar
És una comunicació el plorar
L'home que plora
És més valent quan plora
S'oblida del seu sexe quan plora
És un ésser més viu quan plora
L'home ha de plorar
ELS HOMES PLOREN
L'home ha de plorar
És un sentiment el plorar
És un parlar el plorar
És una comunicació el plorar
L'home que plora
És més valent quan plora
S'oblida del seu sexe quan plora
És un ésser més viu quan plora
L'home ha de plorar
 |
| Tomeu Cerda Salva |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada