RAFEL CRESPI RAMIS. A LA RECERCA DEL NOM

Vaig conèixer en persona a en Rafel dia 23 de febrer de 2019, abans havíem parlat per telèfon un grapat de vegades, era el dia de la primera trobada d’antics professors i alumnes de cara a organitzar la celebració del 50 aniversari.

Aquell dia, en que molts es tornaven a veure, després de tants anys, va esser un dia inoblidable per molts, i segur que va contagiar a tots, també a Ell.

Desconec el motiu, però lo cert es que a partir des mes de Juny, segurament  volent descobrir el motiu per el que  es tardaren deu anys, sense trobar.li nom a l’Institut,  va començar a remenar papers antics .

Dia 6 de Juny, baix el títol: A LA RECERCA DEL NOM, ESPIGOLANT PER LES ACTES 1. i Fins arriba a  11 publicacions, va trobar moltes anècdotes i el funcionament d'aquell temps.  Segurament tenien que haver estat 13 per arribar a la meta.

Aquest any 2020, que pareixia que començava ple d’il·lusions, de sobta es va veure truncat, per un fet irremeiable que ens tragué a tots fora de joc.  Just havia tingut, el primer acte dia 13  EL BERENGUER ESCRIU , i publicat  dia 16 de febrer. El mateix dia que ens va deixar.

A aquesta pagina, tens tots els articles publicats

Mes endavant, aquest any,  ens va descobrir la pitjor pandèmia de l’historia de la humanitat. 

A LA RECERCA DEL NOM (ESPIGOLANT PER LES ACTES) (1)

            Quan em varen demanar una col·laboració per aquest bloc vaig pensar que convendria fer una espigolada per les actes per aclarir la qüestió dels noms; és a dir, de quan l’Institut va passar de ser Instituto Nacional Mixto de Inca a Institut Berenguer d’Anoia.  Per això, no hi havia altres fonts que acudir a les actes. Gran imprudència la meva! Pels qui no em coneixeu som, entre altres coses, una mescla entre l’esperit curiós i l’esperit xafarder. Per això he escrit gran imprudència la meva. Quan vaig tenir el llibre d’actes em va venir la quimera de començar-les a llegir des del principi. I com que hi he trobat moltes curiositats, amb punts i amb bones, aniré prenent notes i alhora les faré públiques a part o banda.  Procuraré fer-ho de manera amena, evitant dades i noms, encara que sé que això s’adiu més a l’àmbit literari que no al rigor històric.

            Per començar dir que el primer claustre es va fer dia dos d’octubre de 1970. Hi varen assistir setze persones. No cal dir que el director era en Joan Lacomba.  En aquesta acta s’hi recull uns esdeveniments que es duran a terme per celebrar l’inici de les activitats acadèmiques. Així el 10 d’octubre se celebrarà una missa a Santa Maria la Major d’Inca. Coberta la vessant espiritual, per a la part acadèmica es va acordar que es faria una conferència a càrrec d’un membre de l’Institut Oceanogràfic dels dos que es proposaren: Miquel Duran Ordinyana o Guillem Mateu.

            També en aquell temps hi havia activitats (complementàries) els dissabtes matins. Per això es demanen al claustre propostes, aquestes són les respostes recollides en acta:  teatre, excursions d’art, història i geografia, un cor, excursions de geologia i biologia, seminari de cinema, alguna cosa relacionada amb la poesia. També es proposen altres activitats per al professors que no s’han apuntat a cap d’aquestes: concursos de redacció, pintura. També una revista del centre.

            Surt, ai las!, la qüestió del nom. Com s’anomenarà el centre? Algunes propostes són: Llorenç Riber, Mestre Torrandell, [Guillem] Sagrera i altres sense especificar. Fent d’»espoiler» com es diu ara, us diré que fins a  l’any 1980, gairebé 10 anys més tard, no hi haurà una resolució definitiva a aquesta qüestió plantejada el primer dia.

            Com a darrera curiositat d’aquesta primera acta és que el batle d’Inca demana que dos professors del claustre s’ofereixin per a jutjar uns exàmens per a unes places de municipals.

A LA RECERCA DEL NOM (2)

No tot són flors i violes (els primers problemes, alguns eterns)

Els primers problemes.

Al segon claustre, de dia 17.10.70 apareixen els primers problemes. El primer problema fonamental amb què es topa és com s’ho faran amb  els alumnes que no poden anar a dinar a ca seva perquè són dels pobles. (Tenien dues hores, en aquells moments la jornada era partida). S’acorda demanar el dinar a un celler i habilitar el gimnàs per a menjador. A més, es demanen dos professors voluntaris per impedir que els alumnes basquegin per Inca durant aquest període. [No sé com ho devien fer perquè el pati no estava tancat].  

Un altre problema és el sol que “penetra en las aulas por los amplios ventanales”.  Es diu que ja hi ha encomanades unes persianes. (Cinquanta anys més tard i, després de diversos intents de solucionar «definitivament» el problema, el sol encara hi penetra.

També es proposa elegir delegats de curs, que en aquell moment es deien jefe i subjefe de grupo. Per poder optar a aquest càrrec han de ser bons estudiants i tenir una mitjana de notable o superior. Les notes es donaven cada cinc setmanes. També es proposa, atès que el centre és mixt, si aquests càrrecs han de ser per una persona de cada sexe, s’acorda que sigui al·lot o al·lota indistintament.  També apareixen les primeres comissions, en aquest claustre se'n crea una per elaborar el reglament definitiu per al control de l'assistència dels alumnes.

En el claustre de dia 13 de novembre del 70 torna a sortir el tema del menjador.  És el problema més greu que s’afronta . Troben que el menjar és insuficient tant en quantitat com en qualitat, tant pel que fa als alumnes com pel que fa als professors que quedaven a guardar. Es decideix instal·lar una cuina i que un conserge s’encarregaria, de forma provisional, de fer el menjar i servir-lo en el seu punt. (literal). La inversió és de 60.000 pts. I es demanen si serà rentable. S’acorda emprendre aquesta millora perquè la necessitat és extrema.

Un altre problema [val a dir que cinquanta anys més tard encara perdura] és el de les pilotes. El Sr. San Martín demana si no es poden utilitzar les pilotes el temps d’esplai, a la qual cosa el Sr. Homar contesta que les que tenen només són per a activitats esportives, la qual cosa no fa que no puguin comprar-ne altre per als jocs recreatius.

També surt la idea d’organitzar una activitat extraescolar per als dissabtes: la jardineria. Objectiu: adesar el jardí.  Un conserge s’ofereix a dur terra adient per sembrar i en Lacomba presenta un dibuix de com s’ha de fer.

Finalment, el director informa que hi ha una invitació per assistir a una missa en honor de Santa Maria la Major, el sr. San Martín s’ofereix voluntari i hi anirà en representació del centre.

A les beceroles del departament d’Orientació.

És el claustre de 28 de novembre de 1970. Els professors més instruïts en la matèria [tractament de les dades psicològiques de l’alumnat] i la col·laboració del doctor Siquier, metge del centre, podrien formar part d’un gabinet psicològic. Les dades podran completar-se amb les aportacions de cada professor.

No hi havia biblioteca, per la qual cosa es demana als seminaris la llista de llibres que haurien d’estar a l’abast dels alumnes per donar-ne compte a la Biblioteca Municipal.

En el claustre de 28 de novembre de 1970 es proposa expulsar dos alumnes de preunversitari contínuament són avisats per tots els professors.

A la recerca del nom... (3)

ALGUNES CURIOSITATS INICIALS MESCLADES AMB ALTRES QÜESTIONS ETERNES

          Atès que quan es redacten aquests papers som per voltants de Tots Sants, començarem el relat d’avui donant compte del primer mort. El claustre de 16 de gener del 71 constata la manifestació del pesar per la pèrdua del Sr. Aguiló - “estimats per tots”-  (Seria d’agrair que algú pogués donar clarícies d’aquest Sr. Aguiló).

         

* La primera Associació de Pares

Segons aquest claustre, ja hi ha els estatuts a punt d’aprovar i també ja s’ha constituït una gestora. Es citen com a integrants els senyors Ventayol, Gelabert, García, Ferrer, Pieras i Siquier. Alguns llinatges coincideixen amb els de professors del claustre.

* Exercicis espirituals

El director espiritual sol·licita que es fixi una data apropiada per a fer exercicis espirituals. Sembla que es faran un poc abans de Setmana Santa. Els cursos que no tendran exercicis espirituals faran classes normals. Pel claustre de dia 6 de febrer sabem que el director espiritual és el sr. Perelló i que aquests exercicis es faran per als alumnes de 5è, 6è, i Preu. Del 31 de març al 8 [la lletra no és clara] d’abril.

* Dues curiositats més

Quan al marge de les actes se citen els noms del professors. Els masculins tots surten com a Sr. mentre que les professores són discriminades entre senyores i senyoretes. Ja hi havia consell de direcció, l’antecessor del consell escolar.

Tornen els problemes. (alguns eterns, també)

S’observa un relaxament disciplinari. Se torna a pensar com mantenir l’ordre a les aules, als passadissos i en el camp d’esports. Es  proposa sancionar els alumnes que durant l’esplai o en horari de menjador surtin de l’àmbit de l’institut. El senyor Homar (EF) acceptaria alumnes al camp d’Esports si fessin el que ell els diu i no interferissin les classes d’EF. Curiosament, els més problemàtics són els de PREU.

6 de febrer. Un claustre extraordinari mogudet. La primera dimissió.

Es tracta la dimissió del Cap d’Estudis Sr. Josep Verd. El motiu és un excés de feina per part del Sr. Verd motivat per no poder reorganitzar els horaris a les exigències de la direcció. És substituït per  sr. San Martín.  La reorganització horària obeïa a la necessitat de trobar professors per guardar els grups d’alumnes que quedaven sense docència. Es veu que el claustre degué ser mogudet. Per l’acta ens assabentam que hi havia tres tipus de jornada del professorat: Normal, plena o exclusiva, amb una dedicació al centre de 23 h.; 27 h.  i  34 hores. Altres símptomes de la tensió claustral són les paraules del Sr. San Martín, que no vol ser vist com un fiscal, i el director que afirma que no desitja violentar-se amb ningú. També ens assabentam que els professors no numeraris, poden ser interins o contractats. Es torna a reclamar la col·laboració de tot el professorat per mantenir l’ordre intern, que es posin les notes d’indisciplina al butlletí.  Per altra banda, també hi ha problemes d’espai. Es veu que el menjador estava a l’aula triple [no sé si és la que vaig conèixer jo, situada a la planta baixa del bloc A] i aquesta era necessària per a fer exàmens d’avaluació.

Entre tanta tensió, el director felicita la Senyoreta Campins per la bona marxa del coro infantil, que el va sentir cantar i ho feien molt bé.

I alguns que van a la seva bolla (com ara, com sempre). I les misses que no faltin.

Al claustre de 6 de marc del 71 ja es posa de manifest un fet que també s’ha repetit al llarg d’aquests 50 anys, anar cadascú a la seva bolla. Pel que es dedueix d’aquesta acta es veu que alguns professors varen organitzar una excursió en dissabte matí (era lectiu i es dedicaven a activitats extraescolars) però no havia estat inclosa prèviament en la planificació ni s’havia comunicat al director. Dos professors, (suposam que implicats en la qüestió) el Sr. Verd i el Sr. Font intervenen dient que ho havien penjat al taulell d’anuncis. El director els replica dient que ell no s’ha d’assabentar de les coses pel taulell d’anuncis.  I que si es volen fer activitats i que constin a la memòria trimestral han de ser autoritzades per direcció. El Sr. Verd proposa fer-les en diumenge.

            Es veu que els horaris nous agraden a tothom. El Sr. Perelló demana en què consisteix una guàrdia (romandre a la sala de professors per a qualsevol necessitat que disposi el cap d’Estudis, per l’absència d’algun professor) Aquest mateix sr. demana si es pot celebrar missa en hores d’estudi. Li responen que sí, però com que les hores d’estudi no coincideixen a tot l’alumnat per igual, si es planifica amb temps, podran fer-la en una hora que hi hagi un major nombre d’alumnes potencials. Els que no vulguin anar a missa, podran restar a la sala d’estudis.

Els eterns problemes de les formes.

El sr. San Martín, cap d’estudis, exposa la problemàtica que suposa no poder sancionar els alumnes que tenen moltes faltes de disciplina perquè prèviament no s’han comunicat les faltes als interessats ni a les famílies. Per tant, per defecte de forma, no es pot aplicar el reglament. Es demana al professorat que complimenti bé aquest aspecte i que signi la falta al “parte” diari. Una falta sense signar no és vàlida. També es demana una certa coherència a l’hora de posar sancions. No tots els professors ho fan amb la mateixa mesura. Uns són més tous i els altres més durs.

I qüestions de fons.

En aquest claustre es proposa expulsar un alumne amb historial conflictiu (no direm el nom, l’acta sí que el cita) amb qui sí s’han seguit tots els protocols pertinents. Sempre hi ha el dubte, ara i abans i així consta en aquesta acta: s’ha de sancionar amb rigor o se li han de donar noves oportunitats. La tasca del professor és educar o sancionar?

Més problemes de disciplina

Un alumne de Preu es acusat per un professor d’haver-li escrit una frase ofensiva en el cotxe, que estava aparcat dins el recinte de l’institut. Però com que no hi ha proves, no se’l pot sancionar per aquest fet. La cosa curiosa és que es va permetre els alumnes de Preu entrar en el claustre per fer una defensa del presumpte inculpat.

I també es demana confidencialitat.

Es demana confidencialitat pel que fa a les discussions i deliberacions que es tracten al claustre. Es veu que en un claustre anterior (canvi de cap d’Estudis) algunes coses varen sortir del claustre.

A LA RECERCA DEL NOM (4)

Dues consideracions inicials.  La primera fa referència a les aportacions, via participativa al bloc o bé privades per aclarir qui era el Sr. Aguiló (el primer difunt). Es tractava d’un professor de llatí o grec que sembla que va morir d’una mort sobtada, va ser devers les vacances de Nadal del curs 70-71. La segona fa referència a l’objecte d’aquests escrits. Les meves pretensions, crec que ja ho vaig dir, no són d’historiador, sinó anotar algunes curiositats sempre des de la meva subjectivitat. I potser fent referència a aquelles qüestions que són cícliques.

Una curiositat la trobam a l’acta de 26 de març del 71.  El motiu del claustre no és altra que la consulta que vol fer el director per “si tenen fonaments els rumors que circulen per la ciutat (Inca) contra la seva actitud privada y que “menoscaba” la fama del centre. En aquest claustre es llegeix una carta del president de l’Associació de Pares on es donen com a verídics els rumors. També es permet al president de l’Associació a intervenir-hi i explicar de paraula els motius de la carta. Ho fa. (toma asiento en la reunión) I també inicia un diàleg amb el professors, cosa que no es permesa i se’l convida a abandonar la sala.

Guardons

 En el claustre de 30 d’Abril es felicita el senyor Ventayol [professor de dibuix, crec] per la bona actuació dels alumnes per ell dirigits  al “Primer Certamen de Experiencias Teatrales” organitzat per la Delegació de Joventut. També es felicita la sra. Ramírez per la bons llocs obtinguts en les proves d’atletisme juvenit. També s’anuncia que els alumnes de la coral, acompnayats per la Srta Campins i el Sr. Verd, participaran a la “V Trobada de corals infantils de Catalunya” (sic), que seran felicitats en el claustre de 17 de maig per la seva bona actuació. Els alumnes de 6è han fet el viatge d’estudis i ha anat bé.

Més problemes.

El que no va anar tant bé va ser la rebuda dels Estatuts de l’Associació de Pares, que havia redactat una gestora. El claustre no hi va estar d’acord. Segons al legislació vigent en aquell moment és  competència del claustre elaborar els estatuts de l’Associació de Pares.

En aquells temps hi havia  exàmens de lliures. Els alumnes que no estaven matriculats a l’institut podien examinar-se com a alumnes lliures. Normalment aquests alumnes acudien a classes particulars o a petites acadèmies o als mateixos mestres de primària que els feien repàs per tal de preparar per lliure les assignatures de batxiller. Era com fer una assignatura a distància però sense tecnologia 2.0. Be, en el claustre de 17 de maig es demana una certa confidencialitat per no «filtrar»  els continguts dels exàmens.

I aquí s’acaben les actes del primer curs acadèmic.

A la recerca del nom 5 SEGON CURS

Comença el segon curs....!

El 4, 6 i 9 d’octubre  del 71 se celebren els primers claustres del segon any. Se saluda el professorat nou. Dos noms que vull remarcar, a títol personal que vaig tenir la sort de conèixer com a professors: en Francisco Díaz de Castro, el vaig tenir a la UIB, de llengua i literatura castellana. I també en Pascual Comín, a son Ferriol, quan cursava primer de BUP. . Val a dir que del curs anterior hi feia feina na Pilar Romea, que també la vaig tenir a l’IES Antoni Maura i que actualment hi té dos nets que cursen primer de Batxillerat.

Hi ha problemes de nomenaments, per això es comença tard. El professorat es reuneix per seminaris per avaluar la situació. Mancances. Anglès no tenen una aula adaptada de mitjans audiovisuals, ni material audiovisuals. Els de filosofia i castellà anoten la mancança de bibliografia adequada. Gi H volen un projector de diapositives. FiQ i CN demanen que hi hagi dues hores pràctiques a la setmana. El Sr Homar (EF) fa una sèrie de peticions, la més destacable és que primin les competicions esportives sobre «las associaciones estrañas al Instituto» per tal de facilitar una assistència assídua  als entrenaments [Pensem que en aquell temps hi havia els campionats escolars esportius i el centre, copes, medalles i fotos en donen testimoni, va ser capdavanter a Mallorca]. També es dona compte del nomenament d’un nou cap d’Estudis,correspon per ser obligat que aquest càrrec recaigui en un numerari, al senyor Luís  Alonso Sanchez de Molina, agregat de matemàtiques.

En el claustre de dia 9 s’informa bàsicament de la poca preparació amb què els alumnes accedeixen a COU (el curs anterior es deia Preuniversitari) El professorat assenteix que per a seguir les directrius d’aquest curs, la tasca del professorat serà «ardua y llena de dificultades» no obstant això, les intentaran vèncer-les.

Claustre de 10 octubre del 71

S’elegeixen els tutors.  Cada professor mostra les seves preferències per al grup que vol tutoritzar. Es miren de complaure les peticions tot i que se segueix el criteri de tenir els mateixos alumnes del curs anterior. Una curiositat. Se renoven els càrrecs directius. A més de Director, Secretari, cap d’estudis, hi ha el de vicedirector i vicesecretari. També hi ha un càrrec que jo no he conegut, ni com a alumne del Maura ni com a professor d’aquí: interventor.

La conflictivitat a l’ensenyament.

És notori que, si ho miram amb perspectiva actual, la conflictivitat a les aules ha canviat molt. Hi ha hagut un retrocés en la focalització del conflicte. Així, els anys 70, la conflictivitat es trobava a COU (17 anys) . Més tard quan jo cursava el BUP i vaig començar a exercir de professor, la conflictivitat era a segon de BUP (16 anys) Després passa a primer BUP i tercer ESO (15 anys) ara es troba a primer ESO (13 anys) [l’edat es refereix a la que tenen els alumnes en acabar l’any natural del darrer del curs acadèmic]

La durada de les Juntes d’Avaluació i els modals

Pel claustre de dia 20 de novembre del 71 ens assabentam que les juntes d’avaluació duraven 50 minuts, alguns professors es queixen que els falta temps.  Quan jo vaig començar l’any 84, duraven 30 minuts, i les fèiem retre. Teníem 40 alumnes per aula.  Ara tornen durar una hora.  El pèndol sempre oscil·la.

Per altra banda [c. 1/12/71] el president de l’APA, en aquells temps devien tenir o els donaven veu al claustre, proposa que les primeres qualificacions no baixin de 3 per als suspesos i no superin el 7 per als aprovats. Esgrimia la raó del desànim i ara en diríem l’autoestima, si un alumne té un 1 o un 2 té la moral per terra.

Més coses d’aquell temps.

En el mateix claustre, el president de l’Associació de Pares, el sr. Ventayol, que es informat que el dijous (suposam que  és el següent a la data) el capvespre se suspendran les classes per assistir a una representació d’una obra de teatre patrocinada per la Secció Femenina, l’autorització per a no celebrar classes s’hauria obtingut del la Delegació Provincial del Ministeri d’E i C.

També es proposa al claustre la necessitat de senyalitzar bé la carretera per evitar accidents quan els alumnes entren a l’institut o en surten. El president diu que convé que el centre faci la petició al Govern Civil. El Sr. Homar [ que tenia lligams amb el Movimiento, per tant devia estar ben informat] sap que el pressupost destinat a senyalitzacions ja està esgotat i que hi haurà dificultats per atendre la petició. No obstant es la petició al  farà al Govern Civil.

La parròquia d’Inca, (suposam que Santa Maria la Major) organitza un concurs de Betlems, prèviament el director n’ha informat el director espiritual, s’insta els tutors perquè facin conèixer la iniciativa entre els alumnes, el centre també podrà premiar els millors. [c . 11/12/71].

El director informa  [c. 18/12/71] de la possible concessió de bosses (suposam que són subvencions) de viatges per a alumnes de 6^è curs; Per a la concessió es demanen 3 professors voluntaris els quals  a més d’acompanyar els alumnes hauran d’elaborar per sol·licitar dites borses, a) el pla científic del viatge; b) l’itinerari; c) El pressupost detallat. [Ara no hi ha borses,  però hi ha paperassa]

.El director informa de la possible concessió de bosses (suposam que són subvencions) de viatges per a alumnes de 6^è curs; Per a la concessió es demanen 3 professors voluntaris els quals  a més d’acompanyar els alumnes hauran d’elaborar per sol·licitar dites borses, a) el pla científic del viatge; b) l’itinerari; c) El pressupost detallat.

Torna a sortir la qüestió del nom.

El director proposa davant el sr. Ventayol [APA] [c.01/12/71] el nom de Guillem Sagrera com a titular del centre. El president de l’APA contesta que abans s’ha de consultar l’Ajuntament d’Inca perquè en proposi un i l’APA també en proposaria. Tornen a sonar noms com Guillem Sagrera, Llorenç Riber, Miquel dels Sants Oliver i Costa i Llobera.

A LA RECERCA DEL NOM (6)

A més de qüestions sobre organització interna, en el claustre de 12/1/72 també es posen de manifest dues coses que s’han repetit al llarg dels 50 anys. Encara que siguin d’índole diferent i ser com a sacrílegues posar-les al mateix sac. Per una banda, l’Associació de Pares  fa sengles donatius, un de 5000 pts, (ara són 30 €) per comprar llibres de la biblioteca i un altre quantitat idèntica per a una borsa d’ajuts als alumnes de COU que no poden comprar els llibres per atendre el curs. (Ara també passa, amb alguns alumnes d’ESO). La segona qüestió és què fer per Sant Antoni. Molts de pobles, en aquell temps amb alumnes que corresponen al centre, fan festa, però el calendari escolar és el que és. Els professors demanen que es pugui fer festa, la resposta de la direcció és que el calendari ve fixat per les autoritats gubernatives i només poden fer festa el dia de la festa de la localitat on està ubicat el centre. Ara encara passa el mateix.

Torna a sortir el nom.

L’Associació de Pares proposa el nom de Fray Juniper Serra per al centre. El Sr. Homar contesta que ja hi ha una entitat educativa amb aquest nom a la província i podria ser un impediment per tal de donar aquest nom al nostre centre.

La projecció del centre a la comarca.

No em queda clar a l’acta si és un suggeriment de l’inspector, sr. Cirac, o si forma part de la memòria trimestral, el cert és que en el claustre de dia 15 de gener del 72, per tal de projectar el centre a la localitat, acorda que s’organitzaran uns concursos  de dibuix, narració, teatre i fotografia per a alumnes de 5, 6, i COU de la Comarca, surten professors voluntaris per elaborar-ne les bases.

Des de fa uns anys, potser una vintena, perquè el temps passa molt ràpid, exalumnes del centre que són universitaris venen a l’institut a explicar la seva experiència als alumnes de 2ⁿ de BAT. Ja l’any 72 es va proposar una experiència semblant. L’acta diu així textualment (no fos cosa interpreti malament) (...) «La senyora Gual ha comunicat l’oferiment d’alguns companys de diferents carreres universitàries per informar els alumnes de  COU» No sabem si els companys són de la Sra Gual o dels alumnes del centre. També suposam que han d’informar del que es trobaran a la universitat. Es veu que aquestes xerrades o unes altres d’orientació universitària es dugueren a terme dia 26 de gener del 72 ja que al claustre del dia següent es discuteix si l’assistència a aquestes hauria de ser obligatòria i també el coordinador de COU troba que les conferències han estat  profitoses perquè  alguns s’han decidit per cursar carreres exposades a les xerrades.

Els consells orientadors.

Aquesta novetat de la LOMQUE no és tan nova, ja l’any 72 es decideix passar un test als alumnes per poder-los orientar millor. Això prové d’una Ordre Ministerial de 31 de desembre del 71, que parla de normes complementàries d’avaluació.

Guàrdies.

En el claustre de dia 15 de febrer es parla d’anar a guardar els alumnes de COU, si és que falta un professor, Curiosament, en aquell temps l’ordre preferencial per cobrir les guàrdies era dels superiors als inferiors [ara és precisament a la inversa]

Quan no hi havia sobreprotecció

Un dels temes calents del segon trimestre del curs 71-72 fa referència a l’expulsió o no d’uns alumnes. Segons l’Associació de Pares [carta al claustre de dia 8 de febrer, intervenció directa al de 1 de març] es tracta d’una expulsió mentre que el claustre opina que ha estat una baixa voluntària. Posats els fets en coneixement de les famílies afectades, aquestes, veient que els fets -o millor dit, les malifetes dels fills- no s’ajustaven al Reglament d’Ordre i no hi havia propòsit d’esmena, decidiren donar-los-hi. [Ara les coses no són així, i si són de morro fort posen un contenciós]

Ja hi havia professors despistats

No direm els noms, però al final del claustre esmentat, un professor va demanar la paraula per a expressar la disconformitat amb una sanció imposada per arribar tard. Pel que es llegeix entre línies, es veu que era la tònica d’aquest professor i ho havia estat el curs anterior. Una professora sortirà en defensa del sancionat dient que «com tots sabem x és molt despistat». La cosa no passa d’aquí: una petita enganxada entre els mantenidors de l’ordre i els que l’han de complir. [Ara, tot i els famosos marcatges, també passa el mateix, hi ha gent que arriba tard]

A la Recerca del nom (7)

Més problemes eterns.

Un dels fets que produeixen distorsions – en to menor, és clar- és què fer amb els alumnes que no van de viatge d’estudis. Passa ara i passà també el març del 1972 quan, els alumnes que no anaren de viatge, sembla que o bé no anaren a l’institut o bé si hi anaren es dedicaren a [jugar a cartes] «juegos de azar» resa el document oficial. Per cert, consta al llibre d’actes del claustre una reunió  per tractar aquest tema que només afectava els tutors de 6^è curs. També, encara ara no s’ha solucionat el tema, cridar l’atenció perquè els professors no deixin sortir els alumnes abans que toqui el timbre ja que «se provoca alboroto en los pasillos y estorban el desarrollo de las restantes clases» [sic]. Duc 35 anys al centre i cada any sent la mateixa música.

Festa del llibre del 72

Es reparteix un llibre per classe, l’afortunat ha de ser l’alumne que més hagi destacat en el seu grup atenent a dues variables: bon comportament i bones notes.

Més disciplina.

Dos casos, claustre 28 d’abril del 72. El primer afecta un alumne de segon de batxiller, actualment, sisè de primària, sembla que està diagnosticat de cleptomania  ja que està sota tractament del metge del centre  i el seu cas es va remetre al PANAP (Patronato Nacional de Adaptación Psiquiátrica). L’altre cas afecta a un alumne de sisè de Batxillerat. Per actes  posteriors sembla que hi ha un cert consentiment  per part d’algú del claustre i tot plegat és vist com una maniobra per anar contra la direcció.[La interpretació és meva, puc anar errat] Vaja, modernament, de tant en tant,  també sorgeixen aquestes suspicàcies. I tanmateix la troca s’embullà una mica i va acabar amb l’alumne afectat i el seu curs demanant disculpes davant el claustre.

El horari nocturn

Sembla que ja hi va haver un intent en el curs 71/72 però no hi va haver matrícula suficient. En principi s’oferia a 5è, 6è i suposam que també a COU. Els condicionants que havien de tenir per poder-se matricular a nocturn era tenir 14 anys i treballar. S’intentarà durant el curs següent, 72/73, implantar-los. Es comprometen els professors, segons recull en actes posteriors, a fer propaganda per tal d’arribar a la matrícula suficient per a implantar-los

La tecnologia avança

El 19/05/72 es dona compte de la nova instal·lació telefònica i el director n’explica el funcionament al claustre. 

Segueixen els èxits esportius.

En el claustre de dia 31 de maig del 72 es felicita al professorat d'EF pels bons resultats esportius. L’equip masculí una medalla d’or, quatre de plata, i una de bronzo, a Tarragona [no s’especifica quin tipus de competició, ni la categoria]. L’infantil femení es troba a Màlaga seleccionat entre els 12 millors d'Espanya, i medalla de plata en llançament de pes, també es felicita a Francesc Aguiló per haver disputat el campionat d'Espanya d'escacs, després d'haver aconseguit el campionat de Balears. [Deu ser l’únic que a hores d’ara encara continua practicant el mateix esport]

Coses curioses.

Pel mateix claustre ens assabentam que una alumna de 6è curs, era major d'edat, casada i amb fills. També el director demana als tutors del batxillerat superior i COU que triïn els dos millors alumnes de la classe per tal d'optar a una beca donada per Productos Ciceron, dotada amb 10.000 pts. Per la qual cosa se'ls sotmetrà a un test. [quin àmbit tenia la beca? Només era per a alumnes d’aquest centre?] Interrogants que queden enlaire.  A mi, Productos Ciceron em sona a una casa de begudes gasoses. En un claustre posterior, el donant d’aquesta beca surt especificat com a Sr. Simonet [seria d’agrair un aclariment, si algú ho sap i ho troba convenient]

Un final de curs mogudet.

Dia 7 de juny es convoca una reunió urgent de tot el professorat que es troba al centre. El motiu de la qual no es altre que aclarir un acte d'indisciplina. Segons sembla, uns alumnes de 4^t curs, 14 anys, havien arribat gats a la classe del capvespre. La causa era que havien acudit a un dinar de final de curs amb conseqüències etíliques evidents. La cosa deriva amb una mica de batalla dialèctica «el cariz que toma la conversación, difícil de reflejar en esta acta»  [Sempre n'hi ha que aprofiten qualsevol acte per fer oposició, l’apunt és una apreciació meva].  La cosa curiosa és que els alumnes en qüestió varen acudir davant el claustre perquè tothom pogués jutjar l'estat. La votació va ser eloqüent: no estaven en condicions d'anar a classe. Es demana que davant aquest allau de dinars si els professors poden acudir-hi. Algú s'ofereix voluntari d'anar amb el seu grup.

Dos dies més tard hi torna a haver claustre. Surt de bell nou el tema de l’alumna casada i amb fills, la professora de Llar, matèria juntament amb religió, que per la seva no asistència la hi volien suspendre, manifesta que si feia una instància podria prosperar atesa la seva condició de «esposa y madre». S’assenteix fer una excursió a Cabrera, alumnes i professors, i allà representar-hi una obra de teatre. Llavors ve una discussió sobre qui pot ser cap d’Estudis. Entre línies s’intueix tensa.

Canvi de director

Ni l’acta anterior ni la de 21 de juny aclareixen el motiu del canvi de director. El cert és que en aquesta darrera acta citada es convocada pel nou director, el sr. Antoni Vicens, professor de francès. No crec, no ho he vist reflectit a les actes, però puc anar errat, que formàs part del claustre amb anterioritat.

A LA RECERCA DEL NOM 8
I ja som al curs 72/73

El canvi en la direcció comporta nous càrrecs en la directiva. El cap d’estudis és en Carles García, agregat de matemàtiques, i el vicesecretari, en Bartomeu Cerdà. Els dissabtes continua havent-hi activitats complementàries. Només es podia fumar pels passadissos si els alumnes eren de COU. Una altra curiositat és l’existència, en aquell temps, d’un tutor de becaris. I, tot i que a algú li pugui semblar la prehistòria, es planteja la necessitat d’un professor encarregat del material audiovisual. També hi havia guàrdies de pati.

Ai la disciplina! Un autèntic maldecap, ara i sempre.

En el [c. 04/11] es formula la necessitat de crear una comissió de disciplina per a «aconseguir una major educació dels alumnes».  També es va establir un sistema de punts, semblants actualment a les amonestacions o al carnet de conduir. Quan es perdien els cinc primers punts avís de pèrdua de matrícula, al segon cicle de cinc punts perduts aquesta pèrdua es feia efectiva i constava al llibre d’escolaritat.

I la burocràcia que sempre ens acompanya.

Tot i que havia sortit en algun amb anterioritat, es remarca que s’han de fer actes tant de les reunions de seminari (departaments, ara) com també de les de les juntes d’avaluació.

Nadal 72

Betlemet al Hall i algunes activitats el carrer dia de classe.  Com ara, més o menys, no feim betlems però es fa un arbre laic i també el darrer dia de classe es fan activitats diverses: cantades de nadales, xocolatada solidària i allò que pugui sortir.

Conferències per als de COU.

En el darrer claustre de desembre es parla de fer unes conferències per als de COU. No s’especifica la finalitat ni la matèria. Al següent sabem que el cicle començarà el 13 de març i el primer ponent serà el Sr. Santa Maria [sic]. Es deu referir al doctor Álvaro Santamaria?

Més èxits esportius

Concretament en atletisme i escacs, campions. Els meritats són na Maria Capó, en Bartomeu Tortella [atletisme] i en Francesc Aguiló [escacs]. En el c. 14/04/73, es tornen a felicitar, i s’especifica que  la primera ha quedat com a millor esportista de Balears, categoria Infantil, proclamada per la Delelgació Provincial de la Secció Femenina. El segon també en categoria infantil, mentre que en Francesc Aguiló  ho és en la categoria juvenil. Ambdós proclamats per la Delegació Provincial de la Juventud.

Els recordatoris de sempre.

S’escau en el claustre de 14/04/73, la puntualitat suplicada als professors, si no s’és puntual hi ha massa desordre. Quantes vegades he sentit aquests admonició al llarg dels 35 anys que duc a la casa?

Actes de final de curs.

La proposta havia sortit en un claustre anterior i ara es concret [19/05/73]. Hi haurà missa per als familiars difunts dels alumnes i diversos «actos de recreo»: coro, taula gimnàstica, partit de futbol....

Començaran les obres del menjador.

Com gairebé tots els estius de l’existència de l’institut s’han fet obres majors o menors. Aquesta, anunciada [al c. 28/06/73] és la del menjador escolar, un problema des dels inicis. Es preveu que entri en funcionament aviat. També es felicita públicament el Sr. Homar, que rebrà un homenatge de l’ajuntament d’Inca el dia del patró.

Curs 73/74

Comença el curs [c. 2/10/73] amb els recordatoris de sempre: que el professorat posi interès en les guàrdies. També s’insisteix en fer pràctiques constructives en comptes de repressives per als alumnes que no observen bona conducta. (Ara se’n diu pràctiques restauratives i també acció tutorial, xerrar amb els alumnes per veure troben el camí que mena al bon comportament). També deduïm que les oposicions per accedir al cos d’agregats es realitzen el primer trimestre del curs,  ja que de les actes es desprèn que els seminaris afectats han de suplir les hores del professorat que es trobi opositant. Ah, i torna a sortir el tema del nom del centre. 

Torna a sortir la qüestió del nom

Un professor fa la pregunta sobre el nom a posar, surten alguns noms, que no s’especifiquen, però no s’arriba a cap conclusió definitiva. [c. 2/10/73]

Nou canvi de director

Per motius no especificats cessa com a professor del centre – i per tant com a director- el Sr. Antoni Vicens, és substituït pel Sr. Carles García, abans cap d’estudis, que alhora el càrrec és ocupat pel meu estimat Sebastià Oliver Camps. La marxa del sr. Vicens i la reducció d’hores del sr. Oliver comportarà l’entrada al centre de la professora Natividad Venegas, companya que va ser des que vaig entrar al centre fins que ella es va jubilar. El director anuncia que durà una tasca continuïsta respecte a les dues anteriors juntes ja que «val més fer poc i bé que molt i malament».

Més agraïments

S’agraeixen les iniciatives que s’han duit a terme en Jardineria, tancament [del recinte], stand del Dijous Bo i Organització de la Biblioteca, en aquesta darrera també hi han participat dos alumnes de COU, [c.17/11/73]

Comença el ball de timbres.

En les fórmules per mirar d’agombolar millor el centre, un dels recursos són els timbres. Si han de tocar un pic, o dos. Ara, per exemple en toquen dos a l’entrada del matí, i a l’entrada de cada pati. Entre classe i classe només un. Es decideix [c. 17/11/73] que només toqui una vegada per evitar confusions.

S’ensuma el menjador (però no arriba)

[19/01/74] surt el tema del menjador. Es parla d’una carta que el director vol enviar als pares per, suposam, informar del tema. També es demana confeccionar llistes dels alumnes que pensin quedar-s’hi a dinar una vegada acabades les obres. De totes maneres en el claustre de febrer queda clar que el menjador no es posarà en funcionament fins al curs següent. També sabem que l’institut hi ha posat el local, la Delegació Provincial les obres i l’Associació de Pares s’ha fet càrrec de les instal·lacions elèctriques.

Ajudes als alumnes.

Hi havia les beques per a estudis i transport. A la qual s’hi afegirà de cara al curs vinent  la de menjador. També  es parla, [23/02/74] d’una beca salari per a una alumna, no s’especifica quina, destacada del centre.

Robatoris.

 Es veu que es varen robar dues carteres de les de dur doblers- una al gimnàs i l’altra a la sala de professors. Es prohibeix l’entrada d’alumnes a la sala de professors. Es  parla de posar un timbre a l’entrada de dita sala.

Les taquilles de la sala de professors.

En el mateix claustre s’informa de la col·locació de taquilles  per a posar les coses personals de cada professor. [Ignor si són les mateixes que hi ha ara, i que feim servir, però supòs que sí]

A LA RECERCA DEL NOM 9

Canvi de sistema educatiu.

El curs 74/75 va entrar en vigor la nova llei d’Educació, que comportà la desaparició del batxillerat elemental, l’arribada de l’EGB i el BUP. Això es reflecteix  en les actes d’aquest període, tractant aspectes que fan referència a l’organització interna així com també a la incidència que pot tenir de cara a la contractació del professorat.

Nova composició del claustre.

Hi haurà, no sabem a partir de quan, una nova organització del claustre. Per una banda, un claustre per a Numeraris i encarregats de càtedra i un altre, dit, Junta General de Professors,  en què hi participaran tots els altres.

Més guardons.

En Sebastià Llabrés Segui se’l felicita per haver obtingut el premi Provincial de Literatura, així com també el 2ⁿ premi al certamen de pintura Francesc Comes.

Més curiositats.

En el claustre de 28/06/74 el director avisa el professorat que vulgui continuar el curs vinent, suposam que els interins,  ha d’emplenar una instància i lliurar-la a direcció.

Curs 74/75

Nou director i nova junta directiva.

[30/10/74] Claustre extraordinari. Presentació del nou director, Sr. Matas, Vicedirector. Pere Font Bestard, cap d’Estudis, Sebastià Oliver; Secretari Llúcia Llompart, Vicesecretari. Bartomeu Cerdà.

Eterns problemes, voltes i més voltes.

Un dels problemes que hi havia i que hi ha, i segurament hi haurà, és acceptar els justificants de les faltes d’assistència, al mateix claustre es proposa que siguin els pares que demanin permís – justifiquin- anticipadament en aquells casos que l’absència sigui prevista.  També se suscita el tema de la durada de les juntes d’Avaluació, es proposa passar de llarg per sobre dels casos clars i només entretenir-se en aquells problemàtics. Potser ara hauríem de tornar, com es diu, a les carreres velles. No es farien tan llargues. Ep! Opinió meva personal! Que no hi hagi malentesos!

Una qüestió burocràtica i laboral.

El conserge de l’any 74, no sé si abans també, era el Sr. Sebastià Borràs, aquest senyor comptava en aquells moments amb 57 anys, un més del permès per entrar en el cos del «personal subalterno del estado» El claustre dona la seva aprovació unànime perquè consti l’eficiència de la seva tasca i ho acompanyi a la sol·licitud perquè aquest any de més que té no sigui un impediment per aconseguir la plaça desitjada. Al següent claustre, [14/12/74] s’informa que totes les gestions han donat un resultat negatiu.

Una fotocopiadora i un moble nou.

[14/12/74] S’informa de l’adquisició d’una fotocopiadora i d’un moble per a posar adequadament els objectes personals dels professors. Adjunt foto per saber si és aquest que custodiam al Departament de Llengua i Literatura Catalana.

Més activitats: un cineclub i el coro

El sr. San Martin, professor de filosofia,  informa de la creació d’un cinceclub que no només és obert als alumnes del centre sinó també a tota la Ciutat d’Inca. El president n’és el mateix director del centre. També la senyora Maria Borràs, professora de música, informa de la propera actuació del cor de l’Institut a l’Auditòrium. També informa el Sr. Lacobma de l’èxit de les dues visites fetes pels alumnes de COU al sr. Malberti, arquitecte. També se li agraeix l’amabilitat així com també a l’Escola d’Arts i Oficis. [Desconec si hi ha cap relació entre el Sr. Malberti i la citada escola]

Més condecoracions i enhorabones.

c. 25/01/75. felicitacions.

A l’alumna Joana Maria Rosselló Ximenis per haver obtingut el premi extraordinari de Batxilletar.

Al sr. Homar  per haver obtingut la medalla d’argent de la Joventut. A l’alumna de 5^è curs, Ventura de Aguilar, seleccionada per participar a un Cros nacional i a Antoni Pons Cifre per haver obtingut el primer premi provincial de targes de Nadal. [c. 25/01/75]

Altres qüestions circulars (bucles), és a dir, d’ara i d’abans.

Es planteja, al claustre citat, la necessitat de no treure els alumnes defora si no és un cas límit, com pot ser un enfrontament greu amb el professor, o bé quan no quedi més remei.

Més activitats.

A més del viatge d’estudis de 6 i de la participació en el concurs de pintura Francesc Comes, s’ha de destacar una acampada del alumnes de Tècniques Gràfiques, de  COU, al Castell del Rei per efectuar la «croquización y planos de la zona», dit treball, per mediació del Sr. Coll [Baltasar], recentment nomenat professor agregat de Llatí al centre, serà publicat a la revista «Boletín de Arqueologia» [sic]

Una qüestió burocràtica curiosa.

En el darrer claustre del curs 74/75 hi ha una discussió sobre els nous càrrecs directius. La curiositat és que a l’hora d’estrènyer els habilitats per triar-los són els professors numeraris ja que «sólo ellos  son claustro y sólo entre  ellos puede ser elegido el jefe de estudios». Al final va continuar el mateix de l’any anterior, en Sebastià Oliver.

Curs 75-76.  Comença el BUP

Una cosa curiosa és que els institut passen de ser INEM a INB

El Nocturn,

[c. 2/10/75] es fan al·lusions diverses al nocturn. Com que no se n’havia tornat a parlar, no puc dir si eren uns estudis que ja s’impartien o en, canvi, es començarà a fer durant el curs 75-76. La meva opinió és que ja es devien haver impartit abans, però no ho puc precisar. En  l’acta de 12 de novembre queda clar que, com a mínim el curs 75/76 hi havia classes de nocturn.

El Sr. Vaquer.

A la mateixa acta es deixa constància de la presa de possessió del nou conserge, el Sr. Baltasar Vaquer. Personatge curiós i que també ho era quan em vaig incorporar al centre.

El menjador

Segons es desprèn, no era una qüestió resolta encara. Sembla que es posarà en funcionament ben avançat el primer  trimestre. El que sí consta és el preu del dinar, si es compra un abonament setmanal dinar surt pel preu de 55 ptes, per dia, i si és compra per dies és de 65 ptes.

Es demana l’amnistia

El primer claustre després de la mort de Franco és dia 12 de desembre del 75.  No hi ha cap al·lusió a la mort del dictador però sí una petició elevada al cap de l’Estat on es demana la amnistia general, amb especial referència a professors i alumnes sancionats per motius polítics.

A LA RECERCA DEL NOM 10

A LA RECERCA DEL NOM 10

Canvi en l’Associació de Pares.

Intuesc que pel que es comenta [c. 12/02/76] que hi ha  hagut un canvi en la Junta directiva de l’Associació de Pares. M’ho du a pensar el fet que les relacions entre algun membre del claustre i l’Associació han fet un gir de 180 graus. A més, en algun moment, es parla de la nova Junta directiva. Per altra banda, al primer claustre del 76 desapareix la distinció entre Sr. Sra. i Srta. O Rvd., en cas de ser un sacerdot, i tots passen a ser o be D. O be Dª. I els membres del claustre són anotats al marge amb el nom i el primer llinatge., apareixen també alguns nom de pila en català. (anteriorment sempre s’havien citat en castellà). Tot i que més endavant, en algunes altres tornaran les velles denominacions.

Torna a sortir la qüestió del  nom

En aquest claustre surt una nova proposta per al nom del centre. La fa don Baltasar Coll que proposa  el del pintor gòtic mallorquí Joan Daurer, una de les obres famoses era a Inca.

Més agraïments.

En aquest cas prové del cap d’estudis de nocturn, Sr. Fernando Molina, i van destinats a l’ajuntament per haver instal·lat fanals als exteriors del centre.

I més reivindicacions.

En aquest cas es demana  per unanimitat adreçar un escrit al Ministeri d’Educació i Ciència tot sol·licitant la no discriminació  amb la resta de funcionaris en l’actualització de complements i dedicació especial.

Nous temps, noves maneres.

En el claustre de 27 d’abril del 76, extraordinari, s’ha d’elegir una terna de catedràtics per optar a la direcció del centre, segons mana la legislació. Els professors numeraris, unànimenent, pensen que ells també haurien de poder formar part de la terna – no només els catedràtics-  i, més endavant, qualsevol professor que fos del centre. Aquesta opinió és compartida per algun catedràtic. Per altra banda, es pensa que el sistema de terna no és del tot adient ja que es pot donar el cas que l’administració podria no triar el membre més votat de la terna.

Nocturn i altres herbes.

Es demanen voluntaris per impartir classes de Revàlida (de COU).  També es demana que s’imparteixi COU nocturn.

Ja hi havia tasques d’Estiu.

Ho sabem pel darrer claustre del curs. Com  a mínim aquest curs n’hi havia, com ara. Ja que segons diu explícitament, que durant els primers dies de setembre es podran dedicar a recollir les tasques d’estiu.

La via de cintura, que mai no s’ha fet?

En el claustre de 25 de juny del 76, aquest es pronuncia sobre les Normes Subsidiàries Urbanístiques de la ciutat d’Inca.. El parer del claustre, demanat per l’ajuntament, fa referència a una via de Cintura que exclouria del nucli urbà tant l’institut com el camp d’Esports. La meva pregunt és la següent, es tracta d’una via de Cintura que anava de nord a sud, és a dir, que passava entre la ciutat i el centre educatiu? Segurament seria així perquè s’assenyala com a motiu de queixa el perill que suposa per a l’alumnat haver de travessar dita via de cintura per accedir al centre.

A LA RECERCA DEL NOM 11

Curs 76/77

Nou curs. Nova directora.

Com que l’anterior director  havia obtingut una comissió de serveis, a partir del més d’octubre en serà la nova directora, la senyora Francisca Gual, la primera dona de les moltes que dirigiran el centre.

Amb el nou temps tot es vota

Potser és una apreciació meva però des de la mort del Dictador sembla que hi hagi més votacions. No vol dir que abans no es votàs, però ara es fa evident a les actes. Per exemple, la directora entrant es troba amb la renúncia de dos cap d’estudis, el de diürn i el de nocturn. Per elegir-los es fa per votació. (Actualment, no es vota tant, també és una apreciació meva). També sabem per l’acta de 7-10-76 que els interins tenien unes condicions laborals inferiors als numeraris. No cobraven pagues extres ni tampoc a l’estiu. [ara en segons quins casos tampoc no cobren estiu, ni vacances]

Projectes

El viatge d’estudis, abans 6^è de Batxillerat, es proposa per a 2ⁿ de BUP – els alumnes tenen la mateixa edat-  també s’esmenta la possibilitat de fer un «boletín trimestral informativo», on hi participin professors i alumnes. La directora proposa la col·laboració del claustre per elaborar «un ideàrium» d’ordre intern. Un professor plantejarà en el capítol de precs i preguntes que hi hagi un intercanvi d’impressions amb els alumnes per tal de confeccionar un reglament d’ordre intern.  (16/10/76)

Recomanacions eternes i alguna nova.

Torna a sortir [14/11/76] el tema de complir les normes que s’han acordat. També hi ha una proposta nova de menar els alumnes a veure alguna representació de teatre, suposam que a Palma, per la qual cosa es demana un ajut econòmic per als desplaçaments. També es recomana fer un ús racional del paper de la multicopista i del telèfon, especialment d’aquest fins que no se n’instal·li un, pagat per l’Associació de Pares, destinat exclusivament a les telefonades no oficials. En el claustre següent tornarà a sortir el tema on la directora fa una crida al l’economia «no ronyosa, sinó racional»- de l’ús del telèfon i del corrent elèctric. També s’agraeix que l’ordre del dia del claustre s’hagi donat a conèixer als membres del qual amb una anticipació. I la directora demana al professorat que amb una certa antelació faci arribar al secretari els punts que considerin que s’hi han de tractar.

Classes de català? I coses del català.

Un professor demana al claustre quan es començaran les classes de català, la directora respon que es faran quan es completi el llistat dels alumnes (interessats), en el claustre següent [23/12/76] s’informa que ja hi ha dates i horaris per al començament de les classes però encara els falta trobar un professor encarregat. També en els precs i preguntes hi ha una proposta perquè es demani la cooficialitat de la llengua catalana.

Fumar o no fumar (that is the question)

S’acorda que no es pot deixar fumar els alumnes, decisió unànime i es planteja si no convendria que, per donar exemple – l’acta no és tan explícita- els professors deixassin també de fumar.

Consell de Direcció (actualment Consell Escolar)

Sembla que el reglament dels Instituts (nou?) regula el procediment per votar els membres (professors) que han d’integrar el Consell de Direcció i el Consell Assessor. Es fa la votació. El numeraris elegiran entre ells el seu representant i per altra banda, els interins el seu.  Acte seguit tot el claustre elegirà quatre professors al Consell Assessor, són elegibles tots els professors, numeraris i interins. Òbviament, tot el claustre els vota.

S’acomiada la directora.

En el claustre de 23 de juny del 77 s’acomiada la directora, Francisca Gual, ja que el curs vinent farà la seva tasca a Palma. Es tria una terna de candidats entre els catedràtics per a ser proposats per a director. El que traurà més nombre de vots serà Joan Lacomba, que, efectivament, serà  nomenat com a director el curs següent.

Curs 77/78.

Hi ha una mica de discussió sobre el procediment de l’elecció de càrrecs directius. La llei diu que el  director els proposa amb coneixement, «audiència», del claustre. Hi ha veus que diuen que això és un retrocés respecte d’anteriors eleccions on aquesta es feia per votació. S’arriba a un consens ja que el  cap d’Estudis proposat diu que ho serà si compta amb l’aprovació del claustre, com així és.

El segon claustre del curs és de dia 11 d’octubre. Les classes s’iniciaran entre el 13 i el 17 d’octubre. També es recomana la reducció de despeses de fotocopies, multicòpies, llum i electricitat.