Dues consideracions inicials. La primera fa referència a les aportacions,
via participativa al bloc o bé privades per aclarir qui era el Sr. Aguiló (el
primer difunt). Es tractava d’un professor de llatí o grec que sembla que va
morir d’una mort sobtada, va ser devers les vacances de Nadal del curs 70-71.
La segona fa referència a l’objecte d’aquests escrits. Les meves pretensions,
crec que ja ho vaig dir, no són d’historiador, sinó anotar algunes curiositats
sempre des de la meva subjectivitat. I potser fent referència a aquelles
qüestions que són cícliques.
Una curiositat la trobam a l’acta
de 26 de març del 71. El motiu del
claustre no és altra que la consulta que vol fer el director per “si tenen
fonaments els rumors que circulen per la ciutat (Inca) contra la seva actitud
privada y que “menoscaba” la fama del centre. En aquest claustre es llegeix una
carta del president de l’Associació de Pares on es donen com a verídics els
rumors. També es permet al president de l’Associació a intervenir-hi i explicar
de paraula els motius de la carta. Ho fa. (toma asiento en la reunión) I també
inicia un diàleg amb el professors, cosa que no es permesa i se’l convida a
abandonar la sala.
Guardons
En el claustre de 30 d’Abril es felicita el
senyor Ventayol [professor de dibuix, crec] per la bona actuació dels alumnes
per ell dirigits al “Primer Certamen de
Experiencias Teatrales” organitzat per la Delegació de Joventut. També es felicita
la sra. Ramírez per la bons llocs obtinguts en les proves d’atletisme juvenit.
També s’anuncia que els alumnes de la coral, acompnayats per la Srta Campins i
el Sr. Verd, participaran a la “V Trobada de corals infantils de Catalunya”
(sic), que seran felicitats en el claustre de 17 de maig per la seva bona
actuació. Els alumnes de 6è han fet el viatge d’estudis i ha anat bé.
Més problemes.
El que no va anar tant bé va ser
la rebuda dels Estatuts de l’Associació de Pares, que havia redactat una
gestora. El claustre no hi va estar d’acord. Segons al legislació vigent en
aquell moment és competència del
claustre elaborar els estatuts de l’Associació de Pares.
En
aquells temps hi havia exàmens de
lliures. Els alumnes que no estaven matriculats a l’institut podien examinar-se
com a alumnes lliures. Normalment aquests alumnes acudien a classes particulars
o a petites acadèmies o als mateixos mestres de primària que els feien repàs
per tal de preparar per lliure les assignatures de batxiller. Era com fer una
assignatura a distància però sense tecnologia 2.0. Be, en el claustre de 17 de
maig es demana una certa confidencialitat per no «filtrar» els continguts dels exàmens.
I aquí
s’acaben les actes del primer curs acadèmic.
Un altre
dia més....
Rafel
Crespí i Ramis, professor del centre des de 1984
Rafel. No entenc el que dius sobre el claustre de 26 març 71: " el comportamiento privado" "que menoscaba la fama del centro" . De qui ? Del director ?
ResponEliminaJOAN LACOMBA
En Xisco Aguiló (professor de llengues clàssiques) va morir al restaurant Sa Farinera (vora l'autopista de l'aeroport). Acabàvem d'assistir a la inauguració d'una exposició de Tomeu Ventayol a la llibreria Tous (carrer Unió de Palma). Quan sortírem del lloc tenia un mal aspecte que no va agradar gens a la seva germana, que era amb noltros. Així i tot vàrem partir tots (no la seva germana) cap a Sa Farinera, on sopàrem. En Xisco va cantar (en sabia prou) i seguidament ens posàrem a ballar tots i unes tres al.lotes alemanyes que s'ajuntàren. I va ser llavors, ballant, quan va caure a terra com fulminat per un llamp. Així de trist va acabar la festa d'aquell dia de desembre de 1970. A mi amb va afectar molt aquella mort per ser la primera que presenciava i per ser la d'un compant i amic que apreciava de veritat.
EliminaPERE FONT
I passant a coses més divertides... és veritat que nosaltres érem professors molt joves i motiu d'escàndol a causa d'estupideses vistes amb ulls actuals. Un dinar al Port de Pollenca amb ball a continuació (professors i alumnes) va ocasionar fortes crítiques a Inca i per part de l'associació de pares. Que quedi clar que després del ball no hi va haver res més d'especial...
EliminaPERE FONT
Joan Lacomba, com aclareix en Pere Font, crec que es deu referir al claustre. Si bé puc tornar a mirar l'acta. Crec, i parl de memòria perquè fa temps que en vaig prendre les notes, que diu "consultar la opinión del claustre sobre ..... contra su actitud privada...etc" Evidentment, aquest "su" es pot referir al director o al claustre. L'aportació de Pere Font contextualitza l'ambigüitat del "su".
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRecordo al Senyor Aguiló, era el meu professor de llatí. Va ser un cop per a mí, com per molts de noltros. Vam anar a donar el condol i va ser molt dur.
ResponElimina