El boca a boca de mares a fills, com si la Bíblia fos, era
com arribaren a finals dels segle XVIII,
unes histories fantàstiques, avui una mica oblidades.
Els vespres de la
tardor, fins ben entrat l’hivern, després de haver sopat, que solia esser
prest, la mare, vora la flama de la xemeneia, o el fum amb olor a haver
torrat, preparava el fills per anar a dormir, contant rondalles fantastiques .
Llavors era com recordava, una historia fantàstica, amb
gegants, reis, bruixes o essers fantàstics, que els atlots feien volar la
imaginació, tant, que el cap els donava voltes fins a quedar dormits.
A totes les cultures, hi ha esser mitològics, histories
interminables, i de fet amb això ho
tenen en comú amb les rondalles.
Cada una te una historia distinta, i cada mara i algun para, li posava algun afegit ho, per
oblit o per obligació, segons el dia, o el temps. Imagina un vespre de
tormenta, contant com el gegant que
dormia amb els ulls oberts, te sona. .
.?
Però totes, tenen una lliçó, a transmetrà, i això era fonamental,
dins una societat rural, a on era important la com postura, el saber esser, el
sentit comú, en definitiva el seny mallorquí.
Una vegada recopilades, i escrites, ( per cert, amb un
sentit mes religiós) la cosa va canviar, i ja hi havia que respectar mes al guio, però
a la vegada estava a la bast mes histories
a contar. (Pensa que a cada poble tenien les pròpies)
També hem de recordar, que algunes mares, l’hi posaven una
part cantada, i així era mes adormidora.
Tot va canviar, primer amb la radio, i no en parlem
després amb la televisió. Mes endavant
la radio va voler fer les funcions i comença a radiar les , i amb molt d’èxit, encara que ja va perdrà l’encant.
LA FAVERA: Una versió a Catalunya d'en Joan de sa gerra
|
Narrador |
Una vegada hi havia una nena i un
nen que eren tot solets al món. No tenien cap parent i se'ls havia mort el
pare i la mare. Per poder viure tenien de captar i plegar fems i després s'ho
venien per poder menjar.
Un dia ve't aquí que el noi tot plegant fems ell que troba un gra de fava i
va marxar a casa tot corrent. |
|
|
noi |
Guaita … quina fava he trobat |
|
|
germana |
Sí, què en farem? |
|
|
Narrador |
-va fer de resposta la seva germana
que era més gran que el noi. |
|
|
noi |
-Veies, la sembrarem.. |
|
|
Narrador |
I ell que va i la colga al corral
que tenien darrere la casa.
Al cap de tres dies ell que…, el nen, veu que d'aquell gra de fava n'havia
nascut una favera que s'anava fent alta, altaa, i la nena que te li diu: |
|
|
germana |
-Mira, enfila-t´hi, que sabrem fins
on arriba. |
|
|
Narrador |
Ell que, el noi, s'hi enfila i com
més amunt pujava més li semblava que la favera creixia, fins que no va poder
pujar més perquè es va trobar davant d'unes portes daurades.
El noi tot estranyat, truca a la porta i tot seguit li compareix un vellet
que li diu: |
Toc
toc |
|
vellet |
-Què volies noi? |
|
|
noi |
Una gràcia de caritat per l'amor de
Déu. |
|
|
Narrador |
Marxa el vellet i al cap de poca
estona compareix amb un saquet i el dóna al noi dient-li: |
|
|
vellet |
-Té; aquí tens un saquet de xavos. |
|
|
germa |
-Déu vos pagui la caritat |
|
|
Narrador |
-digué el noi tot content. I se
n'anà cap avall a donar el sac de xavos a la seva germana.
Que en va estar també de contenta la seva germana! n'hi havia més!! Aleshores
ja no van mirar tan prim a gastar-ne, i fent-ho així, és clar, va venir un
dia que els van acabar. |
Renou calderilla |
|
germana |
-Mira, torna a enfilar-te favera
amunt a veure si aquell vellet et torna a donar un saquet de xavos. |
|
|
Narrador |
S'enfila el noi favera amunt,
arriba al cim, i pam, pam, truca a la porta del cel, perquè aquella porta
daurada era la del cel, i aquell vellet era Sant Pere.
S'obre la porta i el noi diu com la primera vegada: |
Toc toc
Porta xirria |
|
noi |
Que em faríeu una gràcia de caritat
per l'amor de Déu. |
|
|
vell |
Espera't |
|
|
Narrador |
I torna al cap d'una estona amb un
saquet de rals de plata.
No en va estar poc de content! I la seva germana, no en va estar poc de
contenta amb tants de ralets!
Els semblava que no s'havien d'acabar mai, i vinga gastar per aquí, vinga
gastar per allà. Al cap de poc temps va veure la noia, que era la guardiana,
que n'havien fet una gran destrossa, així és que digué al noi: |
Renou calderilla |
|
germana |
Mira, abans que se'ns acabin, puja
i veges si Sant Pere et donarà una cosa més bona. |
|
|
Narrador |
El noi feia anar el cap com si no
li vingués prou bé i àdhuc digué a la seva germana: |
|
|
noi |
-No sé si se'n cansarà de
donar-nos-en. |
|
|
germana |
-Vés, vés. |
|
|
Narrador |
I el noi puja favera amunt i Sant
Pere li dóna un sac de pessetes.
Ma noi! Quan sa germana les va veure tantes pessetes. Ara sí que ja no ens
veurem més pobres. Però sí! Si abans gastaven com a quatre, aleshores van
gastar com a deu, i si s'havien acabat els xavos i els rals, també es van
acabar les pessetes. |
Renou calderilla |
|
germana |
-No hi fa res. puja al cel que Sant
Pere et donarà una altra cosa potser encara més bona. |
|
|
Narrador |
El noi era més jove i tenia més
seny que sa germana. |
|
|
noi |
-Com ho prendrà Sant Pere que el
cansem tant? |
|
|
Narrador |
-feia. Però sa germana li respongué |
|
|
germana |
Que t'ha dit alguna cosa? Que li
has conegut que li sàpiga greu? |
|
|
noi |
No, però... |
|
|
germana |
-Vés, vés: què t'ha de dir...! |
|
|
Narrador |
I el noi amb tota mala gana, favera
amunt, es planta davant de la porta del cel i truca.
Surt Sant Pere i en veure el noi li diu: |
Toc toc |
|
vellet |
-I doncs, què vols? |
|
|
noi |
-Si ens féssiu una gràcia de
caritat.. |
|
|
vellet |
-Espera't |
|
|
Narrador |
-Va marxar cap dins i al cap d'un
instant sortí amb un saquet de duros.
Oh! Quina alegria més gran que va tenir! La seva germana es tornava ximple de
tant contenta.
-Ara sí que sempre més serem rics! Ara sí que no ens veurem mai més pobreses!
-deia saltant i ballant.Però ve't aquí que
tants en van gastar de duros, que al cap d'avall prou prou que es van acabar.
Això rai, allà on ne surt i no entra...
Però la xicota pensava que tot s'arreglava pujant al cel una altra vegada i
demanant-ne a Sant Pere.
El noi va dir que no hi tornaria fes el que volgués, però ella va perfidiejar
tant que el noi pujà tot temerós cap al cel, i en veure'l Sant Pere me
l'escomet dient-li: |
Renou calderilla |
| vellet |
-Ja tornes? |
|
| noi |
-Oh! la meva germana... jo ja no
volia pujar...! |
|
| vellet |
-Hala, allà, ambiciosos,
malgastadors! |
|
| Narrador |
I donant-li una empenta el va
treure del cel tancant la porta d'una revolada.
Amb l'empenta que li va donar Sant Pere, el noi va caure dalt abaix del cel
anant a parar a casa seva, i ells restant pobres i mal avesats.
Tot per no saber-ho guardar i per demanar massa.
Conte contat, ja està acabat, i darrere la porta hi ha un plat de confits que
tots hi poseu els dits.
|
|
NOVA EDITORIAL MOLL
https://www.youtube.com/channel/UCxV5IaZyaAzifPdt0E9HI-A?fbclid=IwAR2KMTDICcVYA2H7lASkFeYqZVWcBZ_u8kqmzLxx4S6XGZ3nIJwP2iwa5B0
IB3 RADIO
https://www.google.com/search?q=RONDALLES+MALLORQUINES+IB3&tbm=vid&ei=QPJzXoG5EsmGjLsPq7K7yAo&start=40&sa=N&ved=0ahUKEwiB2daZy6foAhVJA2MBHSvZDqk4HhDy0wMIZA&biw=1536&bih=751&dpr=1.25
https://www.bing.com/videos/search?q=RONDALLES+MALLORQUINES&&view=detail&mid=63248AFCDED3F17E06F863248AFCDED3F17E06F8&&FORM=VRDGAR&ru=%2Fvideos%2Fsearch%3Fq%3DRONDALLES%2BMALLORQUINES%26FORM%3DHDRSC3
100 Anys de rondalles
http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/6768/Revista_CDL_1997_3p2.pdf?sequence=1&isAllowed=y
https://revista07500.com/2020/01/11/la-mitologia-grega-a-les-rondalles-mallorquines/
http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/maina/index/assoc/Maina_19/84v9p050.dir/Maina_1984v9p050.pdf
CONTACONTES; Catalina Valriu LLinas
https://www.youtube.com/channel/UCxFWFyolP4ba6Yt9-WVU0Ew
https://www.youtube.com/channel/UCxFWFyolP4ba6Yt9-WVU0Ew
ResponEliminaCONTACONTES; Catalina Valriu LLinas