Na Francisca
Alemany Colom va ser professora d’història a l’Institut a la dècada dels 70. Ara
després de 50 anys, té mil histories per contar. Saps que en passaren de coses!
Un any abans donava classes a ca les monges i a cals frares com diuen per
Pollença. Fins que el Director li va proposar canviar el seu lloc de feina. I
així va esser.
Recorda com una
vegada un alumne va quedar tancat dins un armari, o com es duien de be que es
duien el professorat, quasi tots molt joves. Ja ho dic jo, “els feliços 70” no
sé si ho eren, però noltros sí que ho érem, de feliços.
Hem tingut una
conversa, a prop de l’altar de la capella de Sa Fundació es Convent. Amb taula
posada, i no paràvem de contar records. Fins que ens hem donat compte que algú
duia el rellotge girat i el temps havia passat.
L’àlbum de la
primera trobada, ple records i moments molts emotius, que quedaren plasmats en les
fotografies den Miquel Llompart, ha estat un bell present. Un dia, en tenir
temps, posarem el nom al peu de cada foto, perquè ha passat mitja vida volant.
Ara comença la
tasca de donar una empenta a la celebració del Cinquantenari, perquè la Diada a
Lluc surti brodada i que la gent s’animi a enfilar se 400 metres per amunt i
gaudir dels moments inoblidables que entre tots viurem.
Lluc guarda
tants de records, té tanta d’història, que crec que no podíem haver triat un lloc
millor, però cada un de vosaltres ho direu després de haver-ho viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada