LA QUINTA DEL 55 A 5è SEMPRE ARRIBA TARD

LA QUINTA DEL 55 A 5è  SEMPRE ARRIBA TARD

Tot comença l’any que vàrem néixer, pareix  mentida, però no, per començar no poguérem veurà ni un dia del 54, quines coses ehhh. . . normal sempre arribem tard, ido  tirarem a viure  a un  any ben especial, per noltros, perquè a la resta del mon res de res, tret que Espanya va entrar a l’ONU o que es va crear la fundació Juan March.

Així que fins a l’any 70 que es va Inaugurar  un Institut a Inca,” Instituto Nacional de Bachillerato Mixto. Inca (Baleares)”  lo de mixto suposo que li deien per encendre el foc. Però lo Pitjor  que resumint li deien  I.N.E.M. Inca. Que et pensaves , ja ens posaren a n’ “el paro” abans de començar, amb lo guapo que es “el parao de Valldemosa”

Sabeu que va passar, que anuncien un canvi de pla educatiu, (després hem vist que això passa cada un grapat d’anys, però llavors que no canviava res maiiii. . . idò  que no podríem fer el PREU (Preuniversitari). Remil llamps. . .  ara que no podrem anar a la Universitat, i engué maldecaps , i es que . . . sempre arribem tard. A partir d’ara li diran  COU, es per dames (curs d’orientació Universitari), tard noooo, a la coa.

Ai quin panchò de rialles,  Veníem uns de  La Salle, de la Puresa, de san Francesc i tots érem mes pecadors que res, tret dels que venien dels instituts dels pobles que venien ben esmolats, i ens posen un parell de capellans joves, molt simpàtics i joves  que veien la vida d’una altra manera. Notros no ens podíem avenir i a mes en Tomeu ens acompanya al viatja d’estudis amb en Pere també casi tan jove com noltros, sabeu que en férem de bulles, tantes que en tocar autocar tots adormits. I sempre arribàvem  tard no, però mig adormits si.

No vull allargar molt la moneia, perquè ara que ens tocava arribar a la jubilació al 65, idò nooo,  tornen  modificar la llei i a esperar  que no podem, que no podem,  però que hem fet perquè sempre ens toquin els nassos, es per dames, ni en tocar nos ens deixen.

Idò saps que  en vers d’esperar a complir el cincuentanari, cansats d’arribar tard sempre, i en  venjança organitzem l’esveniment un any abans,  que no es guapo això? “ La venganza de don  Mendo”, i es que no podem morir tots sols d’alegria i com l’emperador xines de la Dinastia Qin, Qin Shi Huang, a 210-209 a. C.

Però no peseu pena, que com diu n’Andreu  farem una sortida final de curs, per anar de marxa, ja podeu mirar si trobem una oferta d’hotel, i en tocar com no podia faltar, celebràrem el cincuentenari.

No ho agafeu a mal, però vaja quina quinta, lo que no se de quina dinastia som.  Moltes rialles i sortida per el forro

Bona nit tingueu

Que te pareix secretari? (Pep Servera)