Cinquanta anys passen volant, i tant. . . tant han canviat les coses.
No cal recordar en que pesàvem el temps mort, l’horari mati i capvespre per tots els que no vivíem a Inca ens deixava un parell d’hores a la intempèrie.
Record portar “fiambrera” i anar a dinar a “La cueva”, ho recordeu? El bar mes aprop de l’Institut, després de dinar a vegades jugàvem a cartes o si feia bon dia a fer una volteta als voltants per un caminoi que arribava fins a l’Institut.
Be res que me despistat. . .
El Cas es que es formaren grups de teatre, que be a final de trimestre o amb alguna ocasió commemorativa es representaven.
De totes les matèries formatives, per mi, podríem dir que es la que després a la vida de l’adolescent en traurà un gran profit, i si no, la que li donarà seguretat en si mateix.
Esper us agradi aquest petit muntatge tret de les fotografies que heu enviat al grup de Wasap, especialment per en Tomeu Cerdà
Josep Pons Buades i Miquel Pons Bibiloni
Aquesta foto escorxant un conill mai m'hagués pensat que s'hauria fent tant famosa son en Josep Pons Buades de Buger i jo mateix Miquel Pons Bibiloni de Binissalem a una classe de ciències naturals amb na Maria Gelabert
ResponEliminaMiquel Pons Bibiloni
Catalina Prats
ResponEliminaUn any vam fer Antígona, de Salvador Espriu. Anarem a representar-la a pobles d’aprop d’Inca.
A Costitx va ser especialment emotiu. Es públic va acabar plorant.
Quins bons records!