Podria recollir moltes hístories que m'heu contades,però es millor que les plomes estiguin a l'indiot que no escrivent, al manco vol dir que l'animal esta viu.
Aquesta onada de records meravellosos, de joventut, segueix (i que ho faci per molts d’anys) viva a un
grup de persones, que visquérem aquells anys , amb els ulls oberts com a plats,
esperant descobrir el mon i en ganes de canviar el futur.
Crec que ho vam fer realitat, cada un des de les seves
possibilitats o finestres que en tingut davant. Aquella massa casi uniforme de
disciplines que ens impartiren els professor; Filosofia, Matemàtiques, Física i
Química, Idiomes (francès, angles . .
.) Literatura, Historia, Dibuix entre
d’altres i Religió , Deports i el oblidat
Formació del Espiritu Nacional (sempre he pensat que ni el professors la
prenia en serio) basta veurà el llibres nous que se conservaven. De ben segur
en formaren la soca que ens ha portat fins avui a florir i donar fruit.
Pel camí, un grapat de persones, ens han anat deixant per això m’heu demanat fer un minut de
silenci en record seu (no ho fet mai escrivent) però quedarà constància.
50 anys de diferencia ens separen, Ara cada un de
noltros a destacat, uns a l’àmbit
polític, altres a la medicina, d’altres a l’ensenyament, funcionaris,
empresaris, autònoms i professionals o senzillament a l’àmbit familiar a les
arts a l’espectacle al deport a la
musica a la literatura i no se quantes
coses mes. La personalitat ha anat arrelant deixant un esperit de supervivència
que ja mai morirà.
Tots duim dintre aquell nin/a que sempre esta present, un re
encontre amb tu mateix, i amb els iguals es un fet inoblidable que marcarà
molt, emocionalment, d’alegria de ternura
i de festa. Per això vàrem cercar un recinte acollidor que ens transporti a aquells anys. El moment quedarà
gravat a les nostres ments, però sens dubte un munt d’artilugis mecànics en faran
reso, i fins i tot volaran per l’espai cibernètic (abans no hi havia res d’això)
Per no oblidar el passat, i si ningú hi posa emperons,
havíem pensat editar un recull també amb paper (per record) de la diada,
també posar un llibre de benvinguda per quedar constància de la teva presencia, i
poder disposar allà d’un espai a on plasmar al moment la teva emoció (escrita)
( no se si val plasmar una llàgrima) jaja
i després poder lo publicar al
grup de wasap i/o al blog (revista
digital)
Altres iniciatives no poden just sortir d’aquest escrit per
lo que te deman Amiga/amic, proposa i col·labora, aporta les teves propostes al
grup organitzador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada