50 anys l´Institut Berenguer d'Anoia.
De sobte un caramull de records,
emocions i sentiments em retornen als anys 70.
Eren temps convulsos i plens de canvis culturals,
musicals i sobretot polítics.
Per jo suposava acabar amb l'etapa d'estudiant
i enfrontar-me a una de nova plena d'incògnites
i incertesa però també d'il·lusió i ganes d'ensenyar.
Un bon dia, en Joan Lacomba i en Pep Verd
van venir a casa a demanar-me si volia començar
al nou institut d'Inca com a professora d'Història.
De sobte, tenia moltes preguntes:
"encaixaré amb els companys? com serà l'alumnat?
estaré a l'altura?" Però el que em vaig trobar va ser
un professorat magnífic, jove, alegre, amb ganes
de fer feina. L'alumnat no fou per menys,
amable, afectuós, respectuós i amb ganes d'aprendre.
Aquesta trobada m'ha fet reviure amb nostàlgia
sana una època ja llunyana. To i que no ens
reconèixerem, ràpidament tornarem connectar
i retrobarem el bon ambient d'abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada