APUNTET i segueix el blog

dimecres, 20 de febrer del 2019

MARIA GELABERT COMAS





MARIA GELABERT (1970-1987)



L'any 70 va ésser una sorpresa i una alegria conèixer la decisió de fer un institut de batxillerat a Inca.



Els pares del pobles veïnats ho tendrien molt bé perquè els seus fills fessin el batxiller.



Posar en marxa un institut en un edifici no del tot acabat va ésser una mostra de capacitat d'organització i molt de coratge per part d'en Joan Lacomba i altres persones.



Per no retardar més l'inici del curs vàrem començar les classes sense cadires ni taules i els alumnes escoltaven amb molta atenció i prenien apunts asseguts en terra i ho acceptaven de bon grat.



Inicialment el professorat estava format sobretot per gent jove amb vocació i moltes ganes de fer les classes ben estructurades i atractives.



Els professors, a l'hora d'acabar la tasca, mai vàrem tenir la sensació que un ramat de cabres ens encalçessin. I tant si era a dins o fora de l'horari lectiu s'organitzaven grups de teatre, excursions, pràctiques, viatges... i tot el que fos necessari per aprendre i, al mateix temps, gaudir.



Desset anys donen per recordar nombrosos fets i reviure moltes anècdotes.



Tan sols en contaré una que em va fer especial gràcia. Era a classe de biologia explicant l'aparell reproductor femení:



“Dels ovaris surten òvuls. Cada més se n'allibera un que recorr la corresponent Trompa de Fal·lopi. Si en aquest conducte és fecundat, l'embrió resultant es dirigeix a la matriu i s'hi instal·la...”



Bé, l'anècdota és la següent: en acabar la classe una professora que m'estava escoltant atentament me va dir que la meva explicació li havia provocat un embull dins el cervell i estava estorada ja que sempre havia pensat que els ous els tenien els homes.



El meu vessant com a professora ha servit de base a la major part de les “illes de felicitat” que m'ha donat la vida: els millors amics i una part important de les més profundes vivències han derivat d'ell.


Moltes gràcies a tots. El vostre record m'acompanyarà sempre.
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada