divendres, 28 de febrer del 2020
dijous, 27 de febrer del 2020
MARIA DE LA SALUT. Visita a l'Ajuntament
Avui hem visitat Maria, el poble que ha deixat el cultiu dels
alls, per el lloguer turístic, ha tingut tant d’èxit que els bars del
poble, si hi voleu anar a sopar a
l’estiu, convé reservar taula. A mes es
un turisme que consumeix producte local (tan per menjar, com per serveis (llanternes lo que sigui)
Havem parlat amb Biel Mas Oliver, batle de Maria, poble que
te mes de dos mil cent habitants, a mes tots els que venen de vacances a l’estiu,
Ara anem a descobrir un poc mes el poble.
En el moment de la conquesta cristiana, las terres de Maria integraven el districte islàmic de Murùh. En el
repartiment va recaure en la part del compte d’Empúries.
En un primer moment, Maria
no devia esser mes que una alqueria o llogaret, i per això depenia de la
Universitat de Santa Margalida, el poble però anà creixent, i amb el temps es feu mes grossa la necessitat de tenir
església pròpia. A 1592 ja s’havia començat. . . (podeu seguir llegint a l’enllaç.
A Maria es parla una variant
del català força particular, el mariando, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada
així, Déu
i deu (el nombre 10)
es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles
de Sant Joan i de Felanitx.
Maria a mes es un poble sempre d’actualitat amb
periodistes locals ben destacats ( En Damià i en Biel. Sa Plaça i Diari de
Mallorca ) entre d’altres. També hi ha la revista local Fent Carrerany i associacions
entra d’altes Blat Xeixa, També es famós el Rock &rostoll. Els premis Font
i Roig o el certament literari per a Joves Premis Cavalleria de roqueta
https://www.ajmariadelasalut.net/event/rocknrostoll/
https://www.facebook.com/pages/category/Recreation-Spot/Collectiu-Blat-Xeixa-108166624066515/
http://www.lleonardmuntanereditor.cat/wp-content/uploads/2019/02/Premi-Font-i-Roig-2019.pdf
https://www.facebook.com/pages/category/Recreation-Spot/Collectiu-Blat-Xeixa-108166624066515/
http://www.lleonardmuntanereditor.cat/wp-content/uploads/2019/02/Premi-Font-i-Roig-2019.pdf
Estàvem a la reunió Biel Mas Oliver, Andreu Matas, Toni Moragues,
Guiem Guasch i jo mateix. El motiu de la visita era el cinquanta anys del Berenguer,
L’Institut d’inca d’aquell temps, L’Ajuntament ens cedirà algun local per fer l’exposició
itinerant, o si organitzem alguna cosa al municipi. També participarà per dia 21
a la diada a Lluc, en ajudadarà en la venda de tiquets o fins i tot per posar
un transport públic per pujar i baixar.
Ens ha ates amb molta de
cura, per lo que ja li faig arribar des de aquí mateix, les gracies anticipades
i espera’m un gran participació del poble
de maria de la salut,
dilluns, 24 de febrer del 2020
LA LITOGRAFIA
Amb motiu dels 50 anys, li fou encarregada a en Joan, un
pintura per commemorar els 50 anys. Mai es una feina senzilla. Primer saber que
vols plasmar i després anar posant color
i forma. Com podeu veurà es l'original. La feina no acaba, ara del original, se’n
tenen que treure litografies enumerades i signades, i no es pot fer mes que a
ma. En va dir una vegada que es com si l'haguessin castigat a escriurà un
parell de vegades la mateixa paraula. Com feien abans al nins que no es
portaven be.
El vaig tenir de professor de dibuix lineal, cosa que jo trobava que no era
massa imaginatiu, al contrari,com a mes matemàtic, tot lo contrari a lo que jo
entenia per art. Al quadre podem veurà perfectament la combinació artística i
lineal.
En la meva imaginació, jo hi veig un bosc encantat, ple d’arbres i persones que i viuen dels coneixements rebuts a l’Institut.
A primera vista l’espelma encesa, que imagin vol esser la que es posaria a munt la tartà de la celebració. Però també es aquesta llum viva que mantén
desperta la cultura, la flama que mai s’apagarà. Per altra banda es una flama viva, que
recorda les persones perdudes pel camí, que han deixat la seva potada, a les consciencies envoltades.
En el fons, les muntanyes de la Serra, que ens amparen de
la tramuntana, i que al alçar la mirada reinen el pla. El puig de n’Esçuder i el puig de n’Ali, vists des de
Selva. El Paisatge no pot esser mes decoratiu amb el colors vermells, a la posta
del sol, que anuncien vents pot esser no massa favorables i per això fa falta
seguir lluitant. Les quatre barres, enclavades arreu dels països, en donen la fortalesa,
l’estima, i la força, per no perdre l’esperança. Invisible el Monestir a d’alt de la muntanyà a on es guarda el tresor
mes sagrat i mes estimat de Mallorca.
 |
| Vista des de Santa Margalida |
 |
Autor: Joan Lacomba
De la terra i per la terra
Que te va inspirar, que representa i que vols transmetrà?
Recordava un
dia del primer curs que vaig enfilar-me a la coberta del institut per
veure com estava, ja que en aquella època trobàvem moltes deficiències en
la construcció de l'edifici. A d'alt, estant, vaig descobrir una
visió encisadora de la Serra, accentuada amb una ennigulada amenaçadora de
tormenta; també vaig percebre aquesta amenaça, com si en lloc del director fos
una simple criatura oberta a potents senyals de la natura.
A correcuita vaig
ficar-me al forat de la claraboia per la qual havia traspassat el sòtil, vaig
tancar trampilla i baixant per l'escala portàtil, no havia arribat al
trispol quan la tormenta arribà amb tota la força intuïda.
Aquella
visió de la Serra m'ha acompanyat al llarg dels anys.
A la
"litografia" hi havia de figurar l'enamorament de aquell enfilall de
muntanyes, on l'ennigulat l'he reconvertit en una insinuació senyeril.
Açò dona peu
al títol de la imatge total "De la terra i per la terra".
La petita
flama pot representar tant la llum de la saviesa com la claror del pensament obert
a una sana llibertat.
Joan Lacomba Garcia
2020
 |
divendres, 21 de febrer del 2020
50.000 LECTURES/VISITES
El blogpost, la revista digital que va neix a, pel gener de 2019 amb l’objectiu d’anar contant
histories dels 50 anys de l’Institut d’Inca fins a 1980 en que prengué el nom
de Berenguer d’Anoia, ha cobert una primera meta, arribar a les 50.000 visites.
No m’ho hagués pensat mai.
Enhorabona a tots els que heu fet possible, aquesta fita. Als
que heu aportat fotografies, als que heu posat comentaris (171), als que ho
publicat els vostres escrits, als que heu compartit i llit git amb molta cura
a tots,
a totes moltes de gracies immenses.
Havia pensat fer una petita festa, en arribar hi, (un
tardeo) però les circumstancies no son les mes favorables. Així que he canviat
i vos mostraré el blog des de una altra mirada. Els interiors.
Les entrades publicades mes vistes, son: Avui he somiat (886)
(la primera que va sortir). El Programa de dia 7 de juny 2019 ( 609). El Temps
no ha passat (580) i Rafel Crespi Ramis
Inmemoriam (578) just en 4 dies.
Les dues puntes mes elevades de visites, coincideixen amb
dos endevinem que férem el 23 de febrer 2019 i el 7 de juny, però a partir de
agost es nota un increment de lectures ascendent en el temps sense baixades.
Ses URL de referencia son facebook i Google. Els navegadors
mes utilitzats, son el Chrome 29.800 ) i
el Samsung (7.740) seguit del Safari (6.940), ma cridat l’atenció. Els sistemes
operatius son: Androit (34.400) , el iPhone (7.410) i el Windows (5.220)
vegeu com van canviant les tendències. ( Avui mateix al Berenguer recorda, els joves
que han recitat la poesia ja no han utilitzat paper, tots al el mòbil al escenari
per llegir, prets amb 5G tot això quedarà obsolet.
Si mireu el mata veureu, que a mes de la península, ens llegeixen
a mols de països del mon, teniu que pensar que mols d’antics alumnes fan feina a distints indrets, així com també els
mateixos lectors en estar de viatge, pel mon,
ens segueixen. La maquina ajunta com
Espanya les 48.200 lectures, Estat Units
644, Irlanda 308
Ara anem per les 161 entrades, i 171 comentaris, i els punts
mes febles son el seguidors, que a hores d’ara nomes son 4 ( segurament perquè al
fer les lectures des de el mòbil, aquesta opció queda amagada) També es poden subscriurà
a les entrades o als comentaris així com també omplir el formulari de contacta tot això pel mateix motiu que he
comentat abans.
Com a curiositat, comentar vos que si feis la recerca al mateix Google o altres en
posar 50 anys Institut Inca apareixen en
primer lloc les entrades i les imatges publicades, també podeu fer la mateixa
prova al facebook.
Ara després de la aturada d’aquesta setmana, nomes queda
seguir endavant, en mes força si cal, perquè tota la feina feta fins ara brilli
mes allà del firmament. I puguem gaudir del 50 aniversari amb èxit.
Ps. Si algú esta cansat de llit gir el blog, li recomano que
hi escrigui i el llit girem nosaltres. Que estic segur que tots teniu moltes
coses que dir o mostrar fotografies. . . o lo que sigui.
dijous, 20 de febrer del 2020
A LA RECERCA DEL NOM 11
Curs 76/77
Nou curs. Nova directora.
Com que l’anterior director havia obtingut una comissió de serveis, a
partir del més d’octubre en serà la nova directora, la senyora Francisca Gual,
la primera dona de les moltes que dirigiran el centre.
Amb el nou temps tot es vota
Potser és una apreciació meva però
des de la mort del Dictador sembla que hi hagi més votacions. No vol dir que
abans no es votàs, però ara es fa evident a les actes. Per exemple, la
directora entrant es troba amb la renúncia de dos cap d’estudis, el de diürn i
el de nocturn. Per elegir-los es fa per votació. (Actualment, no es vota tant,
també és una apreciació meva). També sabem per l’acta de 7-10-76 que els
interins tenien unes condicions laborals inferiors als numeraris. No cobraven
pagues extres ni tampoc a l’estiu. [ara en segons quins casos tampoc no cobren
estiu, ni vacances]
Projectes
El viatge d’estudis, abans 6è
de Batxillerat, es proposa per a 2n de BUP – els alumnes tenen la
mateixa edat- també s’esmenta la
possibilitat de fer un «boletín trimestral informativo», on hi participin
professors i alumnes. La directora proposa la col·laboració del claustre per
elaborar «un ideàrium» d’ordre intern. Un professor plantejarà en el capítol de
precs i preguntes que hi hagi un intercanvi d’impressions amb els alumnes per
tal de confeccionar un reglament d’ordre intern. (16/10/76)
Recomanacions eternes i alguna
nova.
Torna a sortir [14/11/76] el tema
de complir les normes que s’han acordat. També hi ha una proposta nova de menar
els alumnes a veure alguna representació de teatre, suposam que a Palma, per la
qual cosa es demana un ajut econòmic per als desplaçaments. També es recomana
fer un ús racional del paper de la multicopista i del telèfon, especialment
d’aquest fins que no se n’instal·li un, pagat per l’Associació de Pares,
destinat exclusivament a les telefonades no oficials. En el claustre següent
tornarà a sortir el tema on la directora fa una crida al l’economia «no
ronyosa, sinó racional»- de l’ús del telèfon i del corrent elèctric. També
s’agraeix que l’ordre del dia del claustre s’hagi donat a conèixer als membres
del qual amb una anticipació. I la directora demana al professorat que amb una
certa antelació faci arribar al secretari els punts que considerin que s’hi han
de tractar.
Classes de català? I coses del
català.
Un professor demana al claustre
quan es començaran les classes de català, la directora respon que es faran quan
es completi el llistat dels alumnes (interessats), en el claustre següent
[23/12/76] s’informa que ja hi ha dates i horaris per al començament de les
classes però encara els falta trobar un professor encarregat. També en els
precs i preguntes hi ha una proposta perquè es demani la cooficialitat de la
llengua catalana.
Fumar o no fumar (that is the
question)
S’acorda que no es pot deixar
fumar els alumnes, decisió unànime i es planteja si no convendria que, per
donar exemple – l’acta no és tan explícita- els professors deixassin també de
fumar.
Consell de Direcció (actualment
Consell Escolar)
Sembla que el reglament dels
Instituts (nou?) regula el procediment per votar els membres (professors) que
han d’integrar el Consell de Direcció i el Consell Assessor. Es fa la votació.
El numeraris elegiran entre ells el seu representant i per altra banda, els
interins el seu. Acte seguit tot el
claustre elegirà quatre professors al Consell Assessor, són elegibles tots els
professors, numeraris i interins. Òbviament, tot el claustre els vota.
S’acomiada la directora.
En el claustre de 23 de juny del
77 s’acomiada la directora, Francisca Gual, ja que el curs vinent farà la seva
tasca a Palma. Es tria una terna de candidats entre els catedràtics per a ser
proposats per a director. El que traurà més nombre de vots serà Joan Lacomba,
que, efectivament, serà nomenat com a
director el curs següent.
Curs 77/78.
Hi ha una mica de discussió sobre
el procediment de l’elecció de càrrecs directius. La llei diu que el director els proposa amb coneixement,
«audiència», del claustre. Hi ha veus que diuen que això és un retrocés
respecte d’anteriors eleccions on aquesta es feia per votació. S’arriba a un
consens ja que el cap d’Estudis proposat
diu que ho serà si compta amb l’aprovació del claustre, com així és.
El segon claustre del curs és de
dia 11 d’octubre. Les classes s’iniciaran entre el 13 i el 17 d’octubre. També
es recomana la reducció de despeses de fotocopies, multicòpies, llum i
electricitat.
diumenge, 16 de febrer del 2020
EL BERENGUER ESCRIU
Dintre el programa
del cinquantenari la primera fita fou anomenada El Berenguer escriu, després
vindrà el Berenguer es posa la toga, o el Berenguer fa ciència. Cicle de conferencies i taules redones per debatre des de punts distints les citades disciplines.
Sense oblidar, alumnes que han destacat, en medicina, ciències, gastronomia , política, o Antics professors que també son molts coneguts en tots el camps.
Des de el principi, i des de el primer any, l’Institut d’Inca ha fet carrera a les lletres. Son molts els antics alumnes i professors , que de l’any 1970 van publicant el seus llibres. De esser allò, que diuen, tenir un fill, sembrar un arbre i escriure un llibre.
RAFEL CRESPI RAMIS
Pòrtol (Marratxí, Mallorca), 1961. És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. Treballa com a professor de Llengua i literatura catalanes a l’IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca). Ha guanyat diversos premis literaris de narrativa curta arreu dels Països Catalans. Ha publicat articles a diferents setmanaris i revistes. En l’actualitat és columnista del Diari de Balears. Fins al moment ha publicat dos llibres de narracions: Personatjes (sic), premi "Recull" de Blanes, (1984) i Silencis (1995). ¿Per què has vingut? (1996) és el títol de la seva única novel·la editada fins al moment.
Sense oblidar, alumnes que han destacat, en medicina, ciències, gastronomia , política, o Antics professors que també son molts coneguts en tots el camps.
Des de el principi, i des de el primer any, l’Institut d’Inca ha fet carrera a les lletres. Son molts els antics alumnes i professors , que de l’any 1970 van publicant el seus llibres. De esser allò, que diuen, tenir un fill, sembrar un arbre i escriure un llibre.
Ara no voldria dir noms, per no deixar ne cap pel camí, però
podeu imaginar en 50 anys, els llibres que s’han escrit per part d’antics
alumnes i professors. Enhorabona pel cultiu literari a tots els que a mes heu
culminat la dita ( Tenir u fill, escriure
un llibre i sembrar un arbre)
Dia 13 de febrer de
2020 , tingué al salo d’actes una taula col·loqui , presentada per Rafel Crepi,
moderada per Joan Gelabert, amb la presencia de Xisca Homar , Melcior Comes, i
Pere Joan Martorell.
A preguntes de Joan Gelabert, molts ben preparades, responguern na Xisca, en Melcior i en Pere Joan, tots ja veterans amb de la ploma. En va fascinar, l'historian que mols contaren que de petits, nomes hi havia un llibre a ca seva i que aixo pots esser les despertes l'avidesa per llitgir i escriure.
Fer poesia amb la realitat, escriure novela amb molta imaginacio, o filosofar entre les dues coses, ens posa metes a cada un de noltros per seguir vivint a un mon ple d'obstacles. Ens fa viure a un mon fantastic pero real (El mon de cada dia)
Escriure teatre, per veurel representat, o la poesia per posar li musica, o un guio, per veurer lo a la gran pantalla, podrien esser il.lusions per tot escritor.
Va esser molt animat, recordant fites, de la influencia que havia pogut tenir l’escola a la seva faceta i de com cada un d’ells se les enginya per seguir escrivint, com a meta auto imposada des de el punt de la filosofia, la poesia i la novel·la. Raonament, art o imaginació.
Fer poesia amb la realitat, escriure novela amb molta imaginacio, o filosofar entre les dues coses, ens posa metes a cada un de noltros per seguir vivint a un mon ple d'obstacles. Ens fa viure a un mon fantastic pero real (El mon de cada dia)
Escriure teatre, per veurel representat, o la poesia per posar li musica, o un guio, per veurer lo a la gran pantalla, podrien esser il.lusions per tot escritor.
Va esser molt animat, recordant fites, de la influencia que havia pogut tenir l’escola a la seva faceta i de com cada un d’ells se les enginya per seguir escrivint, com a meta auto imposada des de el punt de la filosofia, la poesia i la novel·la. Raonament, art o imaginació.
Els cinquanta any no serien res sense un 5 i per seguir la simbologia 5 estigueren a la
taula. Anem a saber alguna cosa mes de cada un d’ells.
RAFEL CRESPI RAMIS
Pòrtol (Marratxí, Mallorca), 1961. És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. Treballa com a professor de Llengua i literatura catalanes a l’IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca). Ha guanyat diversos premis literaris de narrativa curta arreu dels Països Catalans. Ha publicat articles a diferents setmanaris i revistes. En l’actualitat és columnista del Diari de Balears. Fins al moment ha publicat dos llibres de narracions: Personatjes (sic), premi "Recull" de Blanes, (1984) i Silencis (1995). ¿Per què has vingut? (1996) és el títol de la seva única novel·la editada fins al moment.
És autor dels llibres de narracions ‘Personatjes(sic)’ (1994) i Silencis
(1995) i de la novel·les ‘Per què has vingut?’ (1996) i “La música de les
constel·lacions” (2005). Ha col·laborat amb Pòrtula, Lluc i El Mirall, És
col·laborador del Diari de Balears.
L’any 1995 participa en les I Jornades d’Estudis Locals amb “El Pare Antoni
Serra”. I el 1998 a les II Jornades amb
“Bernat Palou i Estarellas, glosador portolà”.
Ha treballat a la conselleria de Cultura, des d’on l’any 2003 va
coordinar el “Catàleg de publicacions escolars 2000-20003”.
JOAN GELABERT MAS
https://edicions1984.cat/autors/pere-joan-martorell/
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/autor/pere-joan-martorell/
http://www.talentib.com/es/autor/pere-joan-martorell/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Martorell
XISCA HOMAR BORRAS
Xisca Homar (Alaró, 1985) és llicenciada en Filosofia i màster en Pensament Filosòfic per la Universitat de València. Actualment escriu la seva tesi doctoral sobre el pensament del filòsof francès Michel Foucault. Aquesta investigació li ha donat l’oportunitat de fer estades d’investigació en diferents universitats catalanes i a la Universitat de Columbia a Nova York. Durant aquests anys ha publicat diversos assaigs filosòfics i articles d’opinió. L’any 2012 va guanyar el premi de comunicació científica Joan Lluís vives per l’assaig Una aposta per la resistència. Actualment fa feina com a professora de filosofia de Secundària i Batxillerat a l’IES Alcúdia i ha començat a publicar articles d’opinió al diari ARA Balears. Acaba de publicar la seva primera obra de ficció filosòfica, Aigua d’alta mar (El Gall Editor, 2017). A l’entrevista parlam del seu llibre, un assaig de ficció construït a partir de pensaments, estats d’ànim i notes de viatge. Ens aporta una visió filosòfica sobre els dubtes, la por, el temps, la identitat i la llibertat.
https://es.linkedin.com/in/xisca-homar-borràs-3059a258
https://www.dbalears.cat/opinio/2018/08/15/318491/legitima-excusa-filosofia.html
http://mallorcaliteraria.cat/llegir/obra.php?id=94
https://twitter.com/xiscahomar?lang=ca
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/invitacion-a-pornotopia-de-paul-b-preciado
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/a-proposito-de-las-ultimas-palabras-de-michel-foucault
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/stonewall-o-por-que-no-es-inutil-sublevarse-una-lectura-de-judith-butler
MELCIOR COMES CLADERA
Pere Joan Martorell (Lloseta, Mallorca, 1972) és llicenciat en psicologia. Durant els últims anys s'ha dedicat a la política, sempre en el camp de la gestió cultural. Ha publicat els llibres de poesia Del record contra el temps (1995, Premi Llorenç Moyà), La veu del silenci (1996), Curs de matèria reservada (1997, Premi Martí Dot), Llibre d'Eros (1998, Premi de Poesia de la UIB), Breviari de la cendra (2001), Llibre de cera (2005, Premi Viola d'Argent dels Jocs Florals de Barcelona) i Dansa nocturna (2007, Premi Ciutat de Palma). Han aparegut poemes seus en les antologies Després del silenci (2000), 21 poetes del XXI, una antologia dels joves poetes catalans (2001) i recollits en altres llibres traduïts a diverses llengües. És autor del llibre de narracions Art de trobar veritat (2002) i de les novel·les Nocturn sense estrelles (2006) i Llibre de les revelacions (2007). Col·labora de manera regular a L'Espira, el suplement cultural del Diari de Balears.
https://edicions1984.cat/autors/pere-joan-martorell/
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/autor/pere-joan-martorell/
http://www.talentib.com/es/autor/pere-joan-martorell/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Martorell
Xisca Homar (Alaró, 1985) és llicenciada en Filosofia i màster en Pensament Filosòfic per la Universitat de València. Actualment escriu la seva tesi doctoral sobre el pensament del filòsof francès Michel Foucault. Aquesta investigació li ha donat l’oportunitat de fer estades d’investigació en diferents universitats catalanes i a la Universitat de Columbia a Nova York. Durant aquests anys ha publicat diversos assaigs filosòfics i articles d’opinió. L’any 2012 va guanyar el premi de comunicació científica Joan Lluís vives per l’assaig Una aposta per la resistència. Actualment fa feina com a professora de filosofia de Secundària i Batxillerat a l’IES Alcúdia i ha començat a publicar articles d’opinió al diari ARA Balears. Acaba de publicar la seva primera obra de ficció filosòfica, Aigua d’alta mar (El Gall Editor, 2017). A l’entrevista parlam del seu llibre, un assaig de ficció construït a partir de pensaments, estats d’ànim i notes de viatge. Ens aporta una visió filosòfica sobre els dubtes, la por, el temps, la identitat i la llibertat.
https://es.linkedin.com/in/xisca-homar-borràs-3059a258
https://www.dbalears.cat/opinio/2018/08/15/318491/legitima-excusa-filosofia.html
http://mallorcaliteraria.cat/llegir/obra.php?id=94
https://twitter.com/xiscahomar?lang=ca
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/invitacion-a-pornotopia-de-paul-b-preciado
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/a-proposito-de-las-ultimas-palabras-de-michel-foucault
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/stonewall-o-por-que-no-es-inutil-sublevarse-una-lectura-de-judith-butler
Melcior Comes (sa Pobla, Mallorca, 1980) és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Autor de les novel·les L'aire i el món(Premi Ciutat d'Elx 2003), L'estupor que us espera (Premi Documenta 2004) i El llibre dels plaers immensos(Premi Ciutat de Palma 2006). També ha publicat, conjuntament amb altres joves autors, l’assaig Qui no mereix una pallissa! Les seves darreres novel·les són Hotel Indira(2014) i Sobre la terra impura(2018).
Ha col·laborat, entre d’altres, a la Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, el diari Ara, El Punt Avui, el setmanari Presència, el Diari de Balears, El Singular Digital i la revista Caràcters. L’any 2010, va ser comissari de l'exposició del CCCB Barcelona – València – Palma, amb Vicent Sanchis i Ignasi Aballí. És professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha traduït al català obres d'Honoré de Balzac i Víctor Hugo.
RAFEL CRESPI RAMIS. Inmemoriam
Avui mati, m’han comunicat, la mala nova d’en Rafel. Ens ha
deixat l’anima dels 50 anys a l’Institut (IES Berenguer d’Anoia).
El vaig conèixer fa
un any, amb motiu de la primera trobada d’antics Alumnes i Professors, també vingué
al dinar a on va intervenir per donar ànims
i força a la iniciativa que acabava de néixer.
Des de les hores sempre havíem mantingut contacta, de cara a
l’organització del cinquanta aniversari del Berenguer. Dimecres presenta amb la
Directora, na Magdalena Coll a la premsa
el programa, la litografià d’en Joan Lacomba, i dijous presenta el
Berenguer escriu, tot molt ben organitzat.
Pensava jubilar se a final de curs, i en digué que volia sembrar
ametlers a una finca a on s’havien mort
(dissabte passat va arrabassar els darrers). Tot preparat . . . ja ho pots veurà.
Tot preparat. . .
Rafel, descansa en pau.
Pòrtol (Marratxí, Mallorca), 1961. És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. Treballa com a professor de Llengua i literatura catalanes a l’IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca). Ha guanyat diversos premis literaris de narrativa curta arreu dels Països Catalans. Ha publicat articles a diferents setmanaris i revistes. En l’actualitat és columnista del Diari de Balears. Fins al moment ha publicat dos llibres de narracions: Personatjes (sic), premi "Recull" de Blanes, (1984) i Silencis (1995). ¿Per què has vingut? (1996) és el títol de la seva única novel·la editada fins al moment.
És autor dels llibres de narracions ‘Personatjes(sic)’ (1994) i Silencis
(1995) i de la novel·les ‘Per què has vingut?’ (1996) i “La música de les
constel·lacions” (2005). Ha col·laborat amb Pòrtula, Lluc i El Mirall, És
col·laborador del Diari de Balears.
L’any 1995 participa en les I Jornades d’Estudis Locals amb “El Pare Antoni
Serra”. I el 1998 a les II Jornades amb
“Bernat Palou i Estarellas, glosador portolà”.
Ha treballat a la conselleria de Cultura, des d’on l’any 2003 va
coordinar el “Catàleg de publicacions escolars 2000-20003”.
http://www.marratxipedia.com/crespi-ramis-rafel-f/http://editorialmoll.cat/botiga/ca/rafel-crespi/943-la-musica-de-les-constellacions.html
https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/a-la-recerca-del-nom-espigolant-per-les.html
https://www.dbalears.cat/balears/2020/02/16/336021/mort-professor-escriptor-col-laborador-dbalears-rafel-crespi.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)