APUNTET i segueix el blog

diumenge, 16 de febrer del 2020

EL BERENGUER ESCRIU

Dintre el programa  del cinquantenari la primera fita fou anomenada El Berenguer escriu, després vindrà el Berenguer es posa la toga, o el Berenguer fa ciència.  Cicle de conferencies i taules redones  per debatre  des de punts distints  les citades disciplines. 

Sense oblidar, alumnes que han destacat, en medicina, ciències, gastronomia , política, o Antics professors que també   son molts coneguts en tots el camps.

Des de el principi, i des de el primer any, l’Institut d’Inca  ha fet carrera  a les lletres. Son molts els antics alumnes i professors , que de l’any 1970 van  publicant el seus llibres. De esser allò, que diuen, tenir un fill, sembrar un arbre i escriure un llibre.

Ara no voldria dir noms, per no deixar ne cap pel camí, però podeu imaginar  en 50 anys,  els llibres que s’han escrit per part d’antics alumnes i professors. Enhorabona pel cultiu literari a tots els que a mes heu culminat  la dita ( Tenir u fill, escriure un llibre i sembrar un arbre)

Dia 13  de febrer de 2020 , tingué al salo d’actes una taula col·loqui , presentada per Rafel Crepi, moderada per Joan Gelabert, amb la presencia de Xisca Homar , Melcior Comes, i Pere Joan Martorell.

A preguntes de Joan Gelabert, molts ben preparades, responguern  na Xisca, en Melcior i en Pere Joan, tots ja veterans amb de la  ploma. En va fascinar, l'historian que mols contaren que de petits, nomes hi havia un llibre a ca seva i que aixo pots esser les despertes l'avidesa per llitgir i escriure. 

 Fer poesia amb la realitat,  escriure novela amb molta imaginacio, o filosofar entre les dues coses, ens posa metes a cada un de noltros per seguir vivint  a un mon ple d'obstacles. Ens fa viure a un mon fantastic pero real (El mon de cada dia)

 Escriure teatre, per veurel representat, o la poesia per posar li musica, o un guio, per veurer lo a la gran pantalla, podrien esser il.lusions per tot escritor.

 Va esser molt animat, recordant fites, de la influencia que havia pogut tenir  l’escola  a la seva faceta i de com cada un d’ells  se les enginya per seguir escrivint, com a meta auto imposada  des de el punt de la filosofia, la poesia  i  la novel·la.  Raonament, art  o imaginació.

Els cinquanta any no serien res sense un 5  i per seguir la simbologia 5 estigueren a la taula. Anem a saber alguna cosa mes de cada un d’ells.






RAFEL CRESPI RAMIS

Pòrtol (Marratxí, Mallorca), 1961. És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. Treballa com a professor de Llengua i literatura catalanes a l’IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca). Ha guanyat diversos premis literaris de narrativa curta arreu dels Països Catalans. Ha publicat articles a diferents setmanaris i revistes. En l’actualitat és columnista del Diari de Balears. Fins al moment ha publicat dos llibres de narracions: Personatjes (sic), premi "Recull" de Blanes, (1984) i Silencis (1995). ¿Per què has vingut? (1996) és el títol de la seva única novel·la editada fins al moment.

És autor dels llibres de narracions ‘Personatjes(sic)’ (1994) i Silencis (1995) i de la novel·les ‘Per què has vingut?’ (1996) i “La música de les constel·lacions” (2005). Ha col·laborat amb Pòrtula, Lluc i El Mirall, És col·laborador del Diari de Balears.


L’any 1995 participa en les I Jornades d’Estudis Locals amb “El Pare Antoni Serra”. I el 1998 a les II Jornades amb “Bernat Palou i Estarellas, glosador portolà”.


Ha treballat a la conselleria de Cultura, des d’on l’any 2003 va coordinar el “Catàleg de publicacions escolars 2000-20003”.




JOAN GELABERT MAS










PERE JOAN MARTORELL CASTELLÓ


Pere Joan Martorell (Lloseta, Mallorca, 1972) és llicenciat en psicologia. Durant els últims anys s'ha dedicat a la política, sempre en el camp de la gestió cultural. Ha publicat els llibres de poesia Del record contra el temps (1995, Premi Llorenç Moyà), La veu del silenci (1996), Curs de matèria reservada (1997, Premi Martí Dot), Llibre d'Eros (1998, Premi de Poesia de la UIB), Breviari de la cendra (2001), Llibre de cera (2005, Premi Viola d'Argent dels Jocs Florals de Barcelona) i Dansa nocturna (2007, Premi Ciutat de Palma). Han aparegut poemes seus en les antologies Després del silenci (2000), 21 poetes del XXI, una antologia dels joves poetes catalans (2001) i recollits en altres llibres traduïts a diverses llengües. És autor del llibre de narracions Art de trobar veritat (2002) i de les novel·les Nocturn sense estrelles (2006) i Llibre de les revelacions (2007). Col·labora de manera regular a L'Espira, el suplement cultural del Diari de Balears.
https://www.grup62.cat/autor/pere-joan-martorell-castello/000031789
https://edicions1984.cat/autors/pere-joan-martorell/
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/autor/pere-joan-martorell/
http://www.talentib.com/es/autor/pere-joan-martorell/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Martorell




XISCA HOMAR BORRAS
Xisca Homar (Alaró, 1985) és llicenciada en Filosofia i màster en Pensament Filosòfic per la Universitat de València. Actualment escriu la seva tesi doctoral sobre el pensament del filòsof francès Michel Foucault. Aquesta investigació li ha donat l’oportunitat de fer estades d’investigació en diferents universitats catalanes i a la Universitat de Columbia a Nova York. Durant aquests anys ha publicat diversos assaigs filosòfics i articles d’opinió. L’any 2012 va guanyar el premi de comunicació científica Joan Lluís vives per l’assaig Una aposta per la resistència. Actualment fa feina com a professora de filosofia de Secundària i Batxillerat a l’IES Alcúdia i ha començat a publicar articles d’opinió al diari ARA Balears. Acaba de publicar la seva primera obra de ficció filosòfica, Aigua d’alta mar (El Gall Editor, 2017). A l’entrevista parlam del seu llibre, un assaig de ficció construït a partir de pensaments, estats d’ànim i notes de viatge. Ens aporta una visió filosòfica sobre els dubtes, la por, el temps, la identitat i la llibertat.
https://www.arabalears.cat/societat/Xisca-Homar-Hauriem-repensar-viure_0_1997200421.html
https://es.linkedin.com/in/xisca-homar-borràs-3059a258
https://www.dbalears.cat/opinio/2018/08/15/318491/legitima-excusa-filosofia.html
http://mallorcaliteraria.cat/llegir/obra.php?id=94
https://twitter.com/xiscahomar?lang=ca
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/invitacion-a-pornotopia-de-paul-b-preciado
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/a-proposito-de-las-ultimas-palabras-de-michel-foucault
https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/stonewall-o-por-que-no-es-inutil-sublevarse-una-lectura-de-judith-butler




MELCIOR COMES CLADERA


Melcior Comes (sa Pobla, Mallorca, 1980) és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Autor de les novel·les L'aire i el món(Premi Ciutat d'Elx 2003), L'estupor que us espera (Premi Documenta 2004) i El llibre dels plaers immensos(Premi Ciutat de Palma 2006). També ha publicat, conjuntament amb altres joves autors, l’assaig Qui no mereix una pallissa! Les seves darreres novel·les són Hotel Indira(2014) i Sobre la terra impura(2018). 

Ha col·laborat, entre d’altres, a la Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, el diari Ara, El Punt Avui, el setmanari Presència, el Diari de Balears, El Singular Digital i la revista Caràcters. L’any 2010, va ser comissari de l'exposició del CCCB Barcelona – València – Palma, amb Vicent Sanchis i Ignasi Aballí. És professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha traduït al català obres d'Honoré de Balzac i Víctor Hugo.
Publicado por en Cap comentari:

RAFEL CRESPI RAMIS. Inmemoriam


Avui mati, m’han comunicat, la mala nova d’en Rafel. Ens ha deixat l’anima dels 50 anys a l’Institut (IES Berenguer d’Anoia).
El vaig conèixer  fa un any, amb motiu de la primera trobada d’antics Alumnes i Professors, també vingué al dinar  a on va intervenir per donar ànims i força  a la iniciativa que acabava de néixer.

Des de les hores sempre havíem mantingut contacta, de cara a l’organització del cinquanta aniversari del Berenguer. Dimecres presenta amb la Directora, na Magdalena Coll a la premsa  el programa, la litografià d’en Joan Lacomba, i dijous presenta el Berenguer escriu, tot molt ben organitzat.

Pensava jubilar se a final de curs, i en digué que volia sembrar ametlers a una finca  a on s’havien mort (dissabte passat va arrabassar els darrers). Tot preparat . . . ja ho pots veurà. Tot preparat. . .

Rafel, descansa en pau.












Pòrtol (Marratxí, Mallorca), 1961. És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. Treballa com a professor de Llengua i literatura catalanes a l’IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca). Ha guanyat diversos premis literaris de narrativa curta arreu dels Països Catalans. Ha publicat articles a diferents setmanaris i revistes. En l’actualitat és columnista del Diari de Balears. Fins al moment ha publicat dos llibres de narracions: Personatjes (sic), premi "Recull" de Blanes, (1984) i Silencis (1995). ¿Per què has vingut? (1996) és el títol de la seva única novel·la editada fins al moment.
És autor dels llibres de narracions ‘Personatjes(sic)’ (1994) i Silencis (1995) i de la novel·les ‘Per què has vingut?’ (1996) i “La música de les constel·lacions” (2005). Ha col·laborat amb Pòrtula, Lluc i El Mirall, És col·laborador del Diari de Balears.


L’any 1995 participa en les I Jornades d’Estudis Locals amb “El Pare Antoni Serra”. I el 1998 a les II Jornades amb “Bernat Palou i Estarellas, glosador portolà”.

Ha treballat a la conselleria de Cultura, des d’on l’any 2003 va coordinar el “Catàleg de publicacions escolars 2000-20003”.
http://www.marratxipedia.com/crespi-ramis-rafel-f/

 http://editorialmoll.cat/botiga/ca/rafel-crespi/943-la-musica-de-les-constellacions.html
https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/a-la-recerca-del-nom-espigolant-per-les.html

https://www.dbalears.cat/balears/2020/02/16/336021/mort-professor-escriptor-col-laborador-dbalears-rafel-crespi.html
Publicado por en 4 comentaris:

dimecres, 12 de febrer del 2020

SA POBLA (Visita a l’Ajuntament)

Avui em visitat, el poble a on tot Mallorca omple el rebost. Sempre li han dit sa Pobla de huialfàs (huyar alfaz)(aigües de prat). 

 Sempre navegant entre dues aigües, dues cultures i dues civilitzacions però productiva  com  no altre lloc.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Huialfàs


Esta al centre de set pobles, i mes de set mes  sempre hi compareixen amb molta de gana i gust, motiu per la que es capitat  de moltes coses i d’una gran festa.

Als anys setanta, els joves que volien estudiar, no els va quedar que anar fins a Inca a un Institut que havien obert nou. Molts eren alumnes de s’Institut de sa Pobla, o mes endavant Tresorer Cladera fins que molts anys després es construiria el IES Can Peu Blanc.

Ens ha rebut el batle Llorenç Gelabert Cresti i el 2 tinent batle Biel Ferragut Mir, també ens ha acompanyat Tomeu Serra Soler  i Toni Comes Cladera ( tots antics blavets de Lluc). A mes de Andreu Matas Jaume (ex batle de Sineu), Guillem Guasch Martorell, Eulògia de Arriba Cantallops i jo mateix.

Lo primer donar li les gracies anticipades, per el suport  i el patrocini del primer acte, que es fera dia 13 “El Berenguer escriu” i que hi participa el pobler Melcior Comes entre d’altres.

 Durant els pròxims 5 mesos tenim intenció de fer algunes coses a sa Pobla  que donarem a conèixer  en tenir mes detalls.

També, era molt important parlar del tema de la diada a Lluc, i que comptem amb suport material i logístic de l’Ajuntament.  La idea es fer  una ofrena floral, que hi pugin participar  Els municipis que nutriren l’Instituït d’Inca  en aquells any, també  he proposat encendre una llumeta per cada persona que no ha pogut arribar a la fita. Així com assistir al concert dels blavets  i després un poc d’espai  i per acabar fer un bon arròs brut pobler.

Els inscrits, tindran que comprar un tiquet per poder saber de les persones que hi assistiran, per evitar fer allà d’alt un caramull de plàstics havem decidit que cada qual vingui provist de plat i cuera.

En resum, una visita , molt amable per part del batle i tinent, i Enhorabona per les iniciatives proposades.
http://www.sapobla.cat/






Publicado por en Cap comentari:

PRESENTACIO LITOGRAFIA I PROGRAMA D’ACTES


El mes joves no ho sabreu, però  quant el carro quedava encallat,  es demanaven reforços i tots el sants hi ajudaven, i tot anava d’amunt rodes. Idò ara  tot ja ve rodat.

Avui dia 12 de febrer ha tingut lloc la presentació de la litografia, obra de Joan Lacomba, una font de color impressionant, dins la vall de Selva, protegit per la tramuntana i florida per la primavera, una llumeta encesa en record per els que no han pogut trobar el camí fins a la meta dels 50 anys. Això es lo que hi he vist jo, però vosaltres amb mes imaginació que jo hi trobareu un caramull d’històries engabiades dins tan poc espai. 

Després na Maria Magdalena Coll Juan, Directora actual, ha tingut unes paraules mol guapes, per tot el significat que te aquests 50. En Rafel Crespi Ramis ha esbrinat  els actes programats fotografiats al baix d’aquest text. En representació de la Conselleria  na Lina Moner també ha pres la paraula  en mostres d’agraïment.  Així també ho ha fet n’Alice Weber en representació de l’Ajuntament d’Inca. Un Joan Lacomba emocionat, ha recordat que ja havia estat allà per fer un servei a la comunitat escolar i ara passat tants d’anys en tornava fer un altra.

Cinc persones en representació dels 50 anys  i 5 mesos d’actes  i per acabar ho de enredonir el Blogpost esta a punt d’arribar a les 50.000 lectures. Molts de números  repetits que sortiran  com  havem començat , rodats.

Moltes Gracies per aquest esforç, tan gran  per fer un programa tant esplèndid i per tot l’esforç que dur preparar aquest bullit.

 L’Etern problema del cuiner.  Tot hom el troba bo, però ningú recorda  la feina a la cuina.

Enhorabona i endavant i  a tota la gent col·laborant.





https://www.facebook.com/ajuntamentinca/videos/1358522674330250/UzpfSTEwMDAwMDQzNTY3MzAzOTpWSzoyNjU4MTc4NDM3NzM2OTA5/



Publicado por en Cap comentari:

dimarts, 11 de febrer del 2020

SINEU (Visita a l'Ajuntament)


Sineu. Vila la primera, te la prima per bandera, així resa  l’escrit a les oficines de l’Ajuntament. Està enclavat vora el claustre de sant Francesc.  

S'ha restaurat l'ala nord de l'antic Claustre de Sant Francesc. Aquest claustre (ocupat durant anys com a quarter de la guàrdia civil) serà, en un futur, la nova biblioteca municipal, sala d'exposicions i de reunions municipals.[Cal actualitzar] El claustre també inclou les oficines municipals, els despatxos de batllia, regidors, arquitecte, secretari, i assistència social de l'Ajuntament, a més del centre universitari (oficina de la UIB al poble, per agilitzar gestions dels estudiants).


La mesura més ben guardada del món, viu a Sineu, com a romàntic somni, d’una rondalla.

 “La dita mesura s'anomena Barcella de Sineu i així ho diu la llegenda pintada al seu damunt, és equivalent a la sisena part de la quartera, de cabuda de sis als muts mallorquins (11 kg aprox.). La Barcella és de bronze, de forma troncocònica, amb dues anses o manetes d'estil gòtic,”

El despatx de batllia, guardat per dos gegants, en Marc i na Maria no deixen passar mosca dins cap boca.

Ens ha rebut el batle, Tomeu Munar Florit,  al que li hem fet saber  que l’Institut aquest any està de festa, i que volem fer un parell d’actes per festejar-ho. De fet, ja en tenim d’anunciats com sabeu i d’altres per  organitzar. 

Estem molt contents de l’acollida que han tingut les propostes, i tindrem ajuda i col·laboració tant amb llocs  com materials per les activitats que li demandem tant els antics alumnes i professors com l’IES Berenguer.

Aprofit per donar-li les gràcies anticipades  des d'aquestes pàgines.

A travessant el pati del claustre, hem topat amb la biblioteca, i l'hem visitada,  i hem parlat amb la direcció,  del centre cultural  que dirigeix n’Antònia  amb molta cura.

Vos recomano una visita Guiada al poble de Sineu, que respira entre edificis , com el palau dels reis de Mallorca (construït al segle XIV) o l’església parroquial de santa Maria ja documentada a 1248, i molts d’altres, així com a monuments prehistòrics.


I abans d’acabar recomanant la ruta gastronòmica i el mercat tradicional, tan conegut per tots els visitants i a vegades oblidat per tants de mallorquins.
http://www2.ajsineu.net/libre/www.ajsineu.net/rutes/ruta_ct.pdf

Tomeu Mulet Florit






Publicado por en 2 comentaris:

dilluns, 10 de febrer del 2020

POLLENÇA (Visita a l'Ajuntament )

Amb motiu dels 50 anys, visitarem l’Ajuntament de Pollença, un casal ple d’història. En diuen que hi havia dues escoles: Cals mestres (que hi anàvem els mes afavorits ) i cals frares.  Lo cert que Pollença en escola es pionera tenint en compta la figura de Guillem Cifre.
“L’any 1879 tornà a Pollença on hi fundà, pagada amb el seu patrimoni, la Institució Lliure de Pollença, coneguda més popularment com l’Escola de Colonya. Aquesta escola establí un model d’educació laica utilitzant metodologies innovadores pel seu temps (potenciava les excursions escolars, el diàleg professor-alumne, l'activisme...), la qual cosa xocà frontalment amb la moral tradicional i caci quil de l’època. Així doncs Guillem Cifre va haver de lluitar contra les "forces voves" del poble que veien com a amenaces aquelles idees excessivament afavoridores de les classes obreres i defensores d'una educació laica. Aquesta experiència pedagògica iniciada el 1879 durà fins a la Guerra Civil (1936).”

A l’any 1970, els alumnes passaren a anar a Inca per fer el batxiller superior i fou així que mols de pollencins i du moll formaren part del l’Institut d’Inca. Fins que el 3 de maig de 1980 fou inaugurat el nou a Pollença., Però va seguir estant a l’antic edifici, on ara hi ha l’escola de Música. El canvi al nou edificó,on estä ara, al Carrer Mare Alberta, va ser durant el cuts 1986/87.

A l’Ajuntament  em parlat  amb u batle D Bartomeu Cifre Ochogavia, i també ens han acompanyat Guillem Guasch i Toni Moragues. Li hem parlat de fer un poc de festa, per celebrar els cinquanta ari del Berenguer i que com  a representants dels Antics alumnes i professors les activitats que tindríem ganes de posar en marxa. 

En entra altres coses fer una diada a Lluc, que ben aviat posarem en marxa,  i que l’Ajuntament participarà activament, per lo que aprofito des de aquí mateix per dar li les gracies anticipades. 

L’edifici al peu del calvari, es una joia arquitectònica, plena  d’art. Joan Mas  esta ben present, vigilant que ningú es desmani.

Guillem Coll,  conegut com  Guillem Cifre de Colonya, dona dom a tot lo que es mou, a Pollença i per tot Mallorca.
“Neix a Pollença amb el nom de Guillem Coll. Fill d'una família pagesa de Pollença que tenia arrelada la possessió de Colonya, fou sempre com un fill per als propietaris de la possessió, que al morir li donaren la fortuna, les terres i la finca on havien treballat els seus pares tants anys. No només heretà fortuna, també va ser adoptat pels seus senyors, pel qual, passà a dir-se, Guillem Cifre de Colonya.”

Bartomeu Cifre Ochogavia



Publicado por en Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)