JOANA GORDILLO FORNES. In memoriam.

 Dia 1 de novembre de 2024, el dia de tots els sants a les 17 hores, ens va deixar la professora,  JOANA GORDILLO FORNES. Tenia 96 anys.

Filla de na Magdalena Fornes de Santa Margalida, i d'en Saturio Gordillo d'Inca. Era germana de Paco Gordillo, l'hoteler i propietari de la sala de festes  Al Rojo Vivo. Els Gordillo eren de  Zarza de Alange, Badajoz. Tambe d'allà era el seu cusi, Paco Domínguez Gordillo, el famós bàrman,  impulsor de la Discoteca de Can Picafort. El cusi era de Zarza de Alange, Badajoz, i vingué a Mallorca l'any 1962.

 Joana Gordillo Fornes, Va néixer a Inca dia 1/8/1928

Son pare era Saturio Gordillo, músic militar, nascut a Zarza de Alange, i el varen matar durant la guerra civil.

Ella va estudiar a La Puresa, primer a Inca, i després a Palma. Va ser una estudiant brillant, estudiant amb beques, per ses seves grans notes

Va estudiar Física i Química a s’universitat de València

El 1953 es va casar amb Martí Gual Ramis (nascut a Palma), i varen viure a Santo Domingo capital, fins a l’octubre de 1971, allà va donar classes al col·legi de senyoretes de Santa Tereseta. 

Aquesta informació la sabem gràcies a na Maria Magdalena Gual

L'any 1940 Joana va emigrar a Sant Pedro de Macoris, República Dominicana, on exercia de mestre. Així figura al llistat d'emigrants, elaborat per Xisco Bergas. També figura a aquesta relació, el seu marit Martí Gual. També hi figura el seu sogre, que va partir l'any 1901 cap Puerto Rico, on havien nascut, dos fills, un segurament era en Martí. Dos cosins del seu marit, ja estaven a República Dominicana des de 1930. 

Ella i en Martí Gual Ramis, nascut l'any 1920, de casats estigueren uns 17 anys a Santo Domingo, d'on tornaren a l'any 1971. Visqueren a Can Picafort al Carrer Isabel Garau, on més endavant  feren pisos, a un d'ells, hi ha viscut fins al darrer dia.

Una anècdota és que el Pare  d'en Martí, havia comprat aquesta casa l'any 1928, i  la va pagar, entregant un cotxe, que havia dut d'Amèrica.

L'any 1971 va començar a donar classes, amb en Joan Lacomba,  director a l'Institut d'Inca.  Donava Matemàtiques i física. L'any 1978 surt al llistat del BOE, com a professora de Física i Química.

Llúcia Llompart Coll, la que va ser la primera secretaria, de s’Institut d’Inca, aquells anys, diu que; ratifico les opinions dels alumnes, respecte a la capacitat docent i coneixements, de la nostra estimada Joana Gordillo.

No va ser només un referent per als alumnes, sinó dels professors més joves. Els primers anys, van significar un intercanvi d'actituds, i coneixements per a tothom.

Joana Gordillo, sense proposar-s'ho, ens va ajudar a tots, amb el seu tarannà i bon fer.

Durant tants anys, són molts els seus alumes, que han enviat  bells records d'ella  com a professora. D'ençà que va començar la celebració dels 50 anys,  i ara molts més, amb motiu de la seva partida cap a la immensitat. 

Descansa en pau Joana.

A continuació posarem un parell d'enllaços, on surt  na Joana Gordillo Fornes, amb motiu de les celebracions de l'aniversari.

***

Enllaços relacionats.

***

JOANA GORDILLO FORNES

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/joana-gordillo-fornes.html

 ***

Aquest passat dia 25 de febrer de 2023, tingué lloc a les cases de son sant Martí, el dinar organitzat per als Amics del Berenguer, antics professors i alumnes hi assistiren.

Després d'alimentar el cos, arriba el moment per  alimentar l’esperit.  Anunciat com a vers i música,  van arribar els torns de paraules i les actuacions.

De manera espontània  jo mateix vaig  dedicar unes paraules   donant un breu repàs a la celebració dels 50 anys  truncat per al temps que ens ha tocat viure aquests darrers anys.

Una vintena de professors  assistents reberen un detall  per part dels organitzadors consistent amb  un lot de llibres: El jardí de les mèrleres  d’Àngel Terron, Els gossos de Manuel Brugarolas, Partint de Zadar d'Artur Garcia Fuster així com  les XXII Jornades d’estudis locals d’Inca i en format digital  el Disc dels Revetlers del puig d’Inca, 35 anys replegats  a més  una glosa dedicada per Felip Munar i Munar en agraïment  com antic alumne.  L’Ajuntament d’Inca va aportar les obres  entregades (Moltes gràcies  a l’equip de govern per aquest  apreciat detall). La litografia enumerada d'en Joan Lacomba   feta per l’ocasió dels 50 anys  també va ser entregada mitjançant una petita aportació pel fet que no en teníem suficients per a tots els assistents. (Gràcies a Joana Gomila i a la direcció de l’IES)

Entregà els llibres en Felip, dedicant a més un glosat a cada un dels professors,  fent l’acte molt  més emotiu.   Joana Gordillo va ser la professora   de més  edat, que vingué  en les butxaques plenes d’anys,   ja són 94.  Va donar unes paraules d’agraïment als assistents,   de manera  semblant ho feren  tots els altres. Tomeu Cerdà, a més volgué llegir uns poemes,  per  tocar el cor dels comensals.

Felip, seguidament va fer lectura  de les seves gloses, preparades per aquesta ocasió, i publicades en el Blog dels 50 anys Institut Inca.

Una lectura teatralitzada,  interpretada per  Maria Teresa Canyelles Guayta, Joana Fernández Cladera i Bel Comas i Cantallops. Anomenada UN MAL DIA...  Mantingué  l’atenció de tots els assistents,  per la seva bellesa  interpretativa.

Tanca el torn de paraules, Joan Rotger  Segui Batle de Selva. En representació de les autoritats locals.   Que els organitzadors  havíem visitat, va agrair aquesta moguda  a més de recitar una glossa  també consten al mateix Blog. (Gràcies, Joan)

Jaume Cabanelles Bota,  ens va emocionar amb les seves cançons, i la seva música. Va animar tant l’ambient,  que una gran part dels assistents, sortiren  a doblegar el cos, amb el ritme  musical. Com si no haguessin passat aquests 53 anys.

Una festa molt agradable  amb quasi un centenar d'assistents.

Joana Gordillo Fornes  94 anys

https://www.blogger.com/blog/posts/2998983700308471201?q=gordillo

***

CONVERSES DE CAFÈ.

Joana Gordillo Fornes

La Sra. Gordillo, per jo, era d'aquestes   professores, que tenia l'habilitat  de fer  superfàcil el que  explicava, ho entenies tot  a la primera.

Sense desmereixe ningu.

Maria Barceló Torrens

***

Ella, el Sr. Cerdà, la Sr. Caimarí,  la professora de cultura i art Lília

 ( de qui  vaig aprende a valorar l’art i la cultura del passat ), 

la humanitat de Sr. Tomeu Català , la visió sempre irònica del 

 Sr Lacomba i supòs que d’algun altre que ara la meva memòria 

m’impedeix recordar varen  fer de la meva estància a “s’institut” 

una anys que val la pena recordar.

De gran, com a professora, sempre els he recordat a l’hora de 

fer feina i d’intentar despertar la curiositat i les ganes de coneixer i 

de despertar en el món   del meu alumnat.

He de dir no obtant que no vaig ser una bona alumna en el sentit clàssic, 

vaig estudiar poc i  vaig patir la malaltia de l’adolescència de manera ben greu.

 Uns pocs anys desprès les medicines de l’institut varen fet el seu efecte.

MARIA SALOM LLADO

És veritat, aconseguia fer mostrar  la Física 

(en principi àrida per una persona de 16 anys) 

com una experiència necessària per a la formació 

de les persones. El que és interessant no es 

que ho vegi ara si no que ja ho vaig  entendre 

en el seu moment. M’agradaven les seves 

anècdotes i l’admirava per ser dona preparada i intel·ligent.

Maria Salom Lladó.

***

Dins sa vida real és igualtan bona persona com professora

Ela Gual Fornes

***

La professora Gordillo era excepcional. Jo no era un bon matemàtic 

però ella era sa bondat i sa saviesa

Jaume Bonnín Oliver

***

 Esteu algunes i alguns parlant de la  gran persona 

que és Joana Gordillo i estau carregats de raó. 

Vos teng una enorme enveja a totes i a tots per

 haver tengut de professora aquesta joia humana;

 m'imagín que degué ser una gran experiència.

 El seu tracte amb ella com a companya de claustre

 va ser exquisit i cada cop que l'he trobada a posteriori 

ha estat molt gratificant.

Joan Lacomba

***

Jo també la record com una professora fantàstica i 

Extraordinàriament amable i sensible!!!

Llúcia Reus Mairata

***

Sabia mantenir s'atenció i és respecte de tots sense

 cridar ni enfadar-se. Sabia donar un "toque" 

d'advertència general d'una manera senzilla i intel·ligent

 tant que, qualsevol qualificatiu per fort que fos,  pareixia mereixedor

 i ben donat

Marga Vallespir

***

Jo la vaig tenir de professora i teniu raó, però viure

 amb ella el dia a dia (és sa meva cosina major) 

és una font d'aprenentatge de la vida, mai ha tingut 

un dia dolent, és tota dolçor

Maria  Magdalena  Gual Fornes

***

Encantadora... respectuosa, boníssima pedagoga...

Es feia respectar… I, estimar. Per al seu saber estar...

La recordo molt... i així li vaig poder fer a saber al dinar 23 febrer...

Pobra, quina paciència havia de tenir... dins l'autocar...

De gom en gom... amb tots-és... que veníem des de Can Picafort...

Santa Margalida, Maria .de la Salut... Llubí... tot volava... més que el vent...

Huffff

Esperança Galma Contesti

***

Estic superen encantada de totes aquestes paraules,

dissabte les hi faré arribar i us don les gràcies 

en el seu nom 

Ela Gual Fornes

***

. . . De molts de comentaris  n'he posat uns Quants, 

Els que no he posat foto és perquè no la tinc a ma

si me les envieu les posaré

Pep

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/03/converses-de-cafe.html

REVISTA SA PLAÇA

TROBADA 2024. Per mantenir viva la flama.

 Ja us comptaré més coses.

JORDI SOLER CUART In memoriam

Ens ha deixat Jordi Soler Cuart. Va ser professor de l’IES Berenguer d’Anoia entre d’altres.   Havia nascut dia 14 de febrer de 1942, però un aneurisma, segurament produït per la Parca, que ell tant la temia, no el deixa arribar als 82 anys.

Era un dels 5 germans de la família dels Soler Cuart de Sa Pobla. En Jordi va anar a estudiar al seminari per ser capella, però arribat el moment, ho va deixar. Mentre havia estudiat a la universitat Pontifícia, i es va llicenciar en Filosofia i dret.

Durant la seva vida, va treballar a l’Ajuntament de Sa Pobla, després va passar a la docència com a professor de llatí, i cultura clàssica   a Almoradí d’Alacant, també a l’IES Can Peu Blanc, de sa Pobla, i al Berenguer d’Anoia d'Inca.

Escrivia prosa i poesia, al seu Blog: Jordi Soler- Obres. Allà publicava part dels seus articles, i poemes, que pots llegir a l'adreça que tens a mà.

També va ser fundador de la Fundació ACA, amb companyia d’Antoni Caimari, fins al punt, que el seu domicili a Búger, va ser la seu de la Fundació, als inicis.

També publicava articles de costums, a la Revista Sa Plaça.

Jordi Soler Cuart, va morir dilluns 22, a l'edat de 81 anys.

Descansi en pau.

Jordi Soler Cuart


*      *         *

SUMARI:

EL BANC DEL SI NO FOS.

RETORN (II).

MOR AL CAP DE 81 ANYS EL POETA JORDI SOLER CUART A SA POBLA. D. M.

MOR EL PROFESSOR I POETA JORDI SOLER CUART. U. H.

*    *      *

EL BANC DE SI NO FOS

Tenc, de petit, un record entranyable, la recreació del qual té tota la plasticitat d'un quadre d'en Bruegel

 

Cada tarda, per poc sol que fes, quan jo anava a l'escola graduada PRIMO DE RIVERA o quan a les cinc en sortia me topava amb una rotllada de vells asseguts sempre en el mateix ordre i la mateixa postura als bancs de pedra que encara hi ha davant l'escola. Aquells vellets, la majoria secs i escanyolits, ajudats i armats del seu gaiato, tiraven junta tranquil·lament i tractaven d'omni re divina humana que, acariciats suaument pel sol bondadós de les calmes de gener. Els vells hi eren quan jo entrava a l'escola i hi eren quan en sortia. Cada dia el mateix, imatge repetida i calcada una i una altra vegada. Jo, llavors, els tenia una mica d'enveja perquè ni havien d'anar a escola ni havien de fer feina i perquè disposaven de tot el temps del món per a ells i jo els veia, malgrat les seves queixes contínues, contents i animats, empatant la xerrada fins que es feia fosc.

 

Aquesta escena es repetia als bancs de la façana de la Quartera i a vegades als bancs de la placeta de L'església. També supòs que l'escena es devia repetir a distints indrets de Sa Pobla. Allà on hi hagués un raig de sol allà hi havia un estol de vells recitant la lletania de les seves penes.

 

És curiós que avui que sa Pobla compta amb una residència, dos clubs de la tercera edat i televisió a cada casa, els bancs de les places encara congreguin els vells del poble.

 

De tots els bancs que hi havia a Sa Pobla no fa gaire temps, han passat a millor vida aquells que estaven davant la Sala. Per ventura aquests eren els bancs predilectes dels vells poblers. Sense cap dubte aquests eren els bancs on en Bernat i en Polo passaren les millors hores. Per ventura els caps pares que dissenyaran la reforma de la casa de la Vila trobaren que aquests bancs eren elements distorsionadors de la puresa de línies de la façana. El cert és que els bancs desaparegueren com l'ànima de Robert i que amb ells desaparegueren, impreses dins la pedra, multitud d'històries sucoses.

 

Aquests bancs, anomenats encertadament BANCS DEL SI NO FOS compleixen dins la vida diària dels vells de Sa Pobla dues      funcions ben diferents. La Primera, i d'aquí li ve el nom, és que els bancs són i sempre han estat veritables MURS DE LAMENTACIONS. Quantes queixes han hagut de suportar!

 

Aquell vell que repenja la barra sobre la corba del gaiato i diu freturós: SI NO FOS D'AQUESTS GENOLLS... o aquell altre mossegat d'artrosis: SI NO FOS D'AQUEST DOLOR... o encara aquell altre que viu quasi a les palpentes: SI NO FOS D'AQUESTS ULLETS MEUS ... Cavallet quan eres jove. Així, cada dia, els vells passen el rosari de les seves queixes, memorial de greuges que adrecen a la pedra humida i muda dels bancs del si no fos.

 

L'altra funció dels bancs públics és la que quasi tenien a l'antiga Grècia. Allí els més vells del poble seien als bancs de la Plaça i constituïen el CONSELL D'ANCIANS que regia els destins de la comunitat. Aquí, malgrat tot, els vells des del seu banc exerceixen si més no, la seva missió diària de notaris i cronistes dels esdeveniments populars i conten i anoten al seu particular llibre de registre, la caiguda puntual de les fulles dels arbres a cada tardor, els naixements de les llunes i fitxen el lent calendari de les hores i els dies i entre queixa i queixa desen als paranys de la memòria tots els afanys, les dèries i els desamors.

 

Des d'aquí vull reivindicar pels nostres padrins que els bancs tornin a tenir aquella influència en tots els ordres de la vida ciutadana que tengueren fa molt poc.

https://jordisolercuart.blogspot.com/search/label/Articles

*       *              *

RETORN (II)

 S’endurà la boira tots aquells dies

que albiraren tot temps fites millors.

Cadenelles plenes d’antics humors

degotaran sobre velles follies.

 

Si goses recorrer, orfe, altres vies

t’habitaran els ulls noves lluors,

i neixeran a l’hort altres llavors

i els seus fruits et seran epifanies.

 

Un cor d’àngels clements a mitja veu

t'empeltaran plomissol al llinatge

que portaras gojos per tot arreu.

Ja complert el camí del romiatge

llavors, amic, sol tú serás l’hereu

del vi de l’ànima i del seu solatge.

https://jordisolercuart.blogspot.com/search/label/Poemes

*    *     *

https://www.facebook.com/jordi.solercuart

*      *     *

MOR AL CAP DE 81 ANYS EL POETA JORDI SOLER CUART A SA POBLA

Va ser patró fundador i secretari de la Fundació ACA amb el seu bon amic Antoni Caimari

DIARIO DE MALLORCA de dia 25 01 2024

Joan Payeras

Sa Pobla va dir el seu darrer adeu a Jordi Soler Cuart, mort dilluns passat dia 22, a l'edat de 81 anys. Llicenciat en Filosofia i Dret, després d'abandonar els seus estudis al Seminari Diocesà quan estava a punt de ser ordenat sacerdot, va ingressar per oposició com a funcionari de l'Ajuntament de sa Pobla, alhora que alternava la feina amb els estudis de Dret. Tot i això, es va decidir per exercir la docència com a professor de llegua llatina i cultura Clàssica com a professor a l'IES Berenguer D'anoia d'Inca, fins a la seva jubilació.

Persona de sòlida formació cultural i intel·lectual, lector empedreït, va realitzar unes interessants col·laboracions literàries a la revista local Sa Plaça a la seva primera etapa, recordant amb depurada prosa els antics costums populars, a més de publicar els seus poemes en diferents revistes i en un diari palmesà, si bé el seu caràcter tranquil, assossegat i silenciós van fer que Jordi no es prodigués gaire en la seva faceta literària.

 

Jordi Soler va desenvolupar la seva faceta cultural durant anys, juntament amb el seu bon amic Antoni Caimari al si de la Fundació ACA, de la qual va ser patró fundador i secretari. El seu domicili familiar a Búger va acollir durant un temps la seu de la fundació i el piano Bösendorfer propietat de la família Caimari, fins que l'ACA va establir la seva seu principal a la finca Son Bielí de l'esmentada localitat. En l'aspecte creatiu, Soler va participar en l'Homenatge a la Trapa (CD-51, 1996) amb un poema dedicat a Son Bielí i posant la seva veu a una de les obres icòniques de Caimari (Inquisició 1985).

 

Quin millor homenatge es pot rendir a Jordi Soler, que la publicació d'un dels seus poemes:

Sementers d'ales

 maten la tarda

 de blanc i gris.

Lluny s'esmicola

 la veu madura

d'un vell molí.

Arribant l'hora

la faus lluenta

tallarà el blat

i a la ciurana

un llit de boga

vetllarà els somins

dels vells amants.

Quan sigui l'hora

vendrà la parca

i caparruda

ens endurà

cap a son jas.

*   *    *

MOR EL PROFESSOR I POETA JORDI SOLER CUART

Va impartir classes a sa Pobla i Inca, a més d'escriure poesia i va ser un dels fundadors de la Fundació ACA

 ULTIMA HORA

Juanjo Roig Sa Pobla 25/01/24

Jordi Soler va morir dilluns 22 a l'edat de 81 anys.

El pobler Jordi Soler Cuart, de can Guixe, va morir dilluns passat al cap de 81 anys. Nascut el 1942, va estudiar a la Pontifica Studiorum Universitas de Roma i es va llicenciar en Filosofia i Dret. També va ser professor de Llatí i Cultura Clàssica a Almodarí (Alacant), l'IES Can Peu Blanc (sa Pobla) i l'IES Berenguer d'Anoia (Inca).

 

Soler va formar part d'un grup d'intel·lectuals poblers com Alexandre Ballester, Joan Payeras o Emili Cervera amb què va realitzar diverses iniciatives de caràcter cultural. A més, va ser un dels patrons fundadors de la Fundació ACA (Àrea Creació Acústica), entitat de la qual va ser secretari i a la qual va cedir casa seva situada a Búger com a primera seu. A la primera pedra de la fundació s'hi va inscriure el nom, juntament amb la d'Antoni Caimari, l'ànima d'ACA.

També va publicar la seva poesia en revistes locals, així com a Ultima Hora i va ser articulista de Sa Plaça, a la seva primera etapa. La vetlla va tenir lloc dimarts al cementiri de sa Pobla, mentre que la cerimònia d'enterrament es va dur a terme dimecres al matí.

COLOMA BLANES i BLANES Immemoriam

 Ens ha deixat al cap de 91 anys na Coloma, la professora que va donar classes de grec i llatí, al Berenguer d’Anoia d'Inca, i més endavant al Joan Alcover a Palma.

No la vaig conèixer a l’institut, ja que ella es va incorporar anys més tard a la meva època, tampoc l’hagués tingut de professora, donat que no vaig fer lletres, per això he fet una petita recerca, per saber més de na Coloma, que he conegut aquests darrers anys a través de converses, i alguna ajuda amb els escrits que he fet, i que ella seguia amb molta atenció i mels comentava.

L'any 1986, va escriure juntament amb altres autors, el llibre titulat: Medea aproximació a una cultura a través d'un mite. De: Manuela Alcover, Coloma Blanes i Blanes, Alexandre Font Jaume ·

L'any 1992, va participar amb el llibre;   LES ILLES A LES FONTS CLÀSSIQUES (Col·lecció Alicorn, 5), Ciutat de Mallorca, Miquel Font editor 1990, 142 pp en el que participaren Coloma Blanes i Blanes, Joana Bonet i Rosselló, Alexandre Font i Jaume, i Aina M. Rosselló i Callejas

Aquest llibre ens acosta als escrits, dels primers anys de la nostra història, d’autors grecs i romans. Una font d’informació, que ha servit a molts d’autors amb les seves investigacions.

A mi em va ajudar, a descobrir el món de les Moires, a l’escrit que vaig fer de la Balanguera al Berenguer, per entendre el fil de la lletra, del que filava la Balanguera. 

 

Entre les alumnes que la coneixien ben de prop, vull anomenar a Margalida Capella i Soler,     que ha seguit el començament,  de: Les Illes les fonts clàssiques fins al fil de les clàssiques. Per a més informació https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/des-de-la-serralada-litoral.html    i https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/04/a-la-revista-de-ies-berenguer-danoia.html

Qualsevol aportació que en facis arribar, o comentaris, serà ben rebuda i la podrem afegir a aquest escrit. 

 Que descansis en pau Coloma allà on siguis, i que el teu esperit viatgi al llarg de tot l’univers.

ELS LLIBRES:

Foto de Margalida Capella 

SUMARI del llibre: Les illes a les fonts clàssiques. 

FOTOS A L'INSTITUT

La professora de Grec, Coloma Blanes i Blanes, amb els seus alumnes de COU de Grec

Tomeu Mora de Búger, na Maria Llompart de Llubí, en Toni Vallés de Sencelles, na Margalida Rosselló de Santa Margalida, na Joana Maria de Selva, na Maria Àngels de Sineu, na Fany i en Toni d’Inca, en Miquel de Campanet...

ENLLAÇOS

Coloma Blanes i Blanes, Joana Bonet i Rosselló, Alexandre Font i Jaume, Aina M. Rosselló i Callejas. Les Illes a les fonts clàssiques (Col·lecció Alicorn, 5), Ciutat de Mallorca, Miquel Font editor 1990, 142 pp.

Els autors, l'any 1987, feren una primera edició, amb una presentació més modesta, d'una selecció de textos clàssics referents a les Balears. L'objectiu era acostar els estudis de les llengües clàssiques al món en què viuen Ilurs alumnes.

Avui l'obra es presenta reelaborada i pulcrament editada, sense renunciar a la pretensió didàctica primerenca. Font i Jaume és l'autor d'una introducció, en la qual recorda d'altres intents semblants als de l'obra que ens ocupa; orienta la lectura amb informacions que permeten de veure les dependències entre els autors (les obres d'alguns dels més primerencs no ens han arribat directament). Mostra com a vegades es transmetien informacions Llegendàries. També interessen els vestigis del nom de les Balears en els grans poetes, com Virgili i Ovidi, i en llurs imitadors. No manquen les línies d'interpretació que poden orientar els historiadors. Malgrat tot, les Balears no foren mai un punt central del món antic. Les transcripcions de textos epigràfics són proporcionalment abundants.

Cadascun dels temes presentats, des dels noms de les illes i de les ciutats fins a les descripcions de la natura, dels habitants i de la romanització, va acompanyat d'una introducció. Els textos són traduïts al català. Al final de l'obra es troben en la redacció grega o llatina. L'índex de noms és en realitat un petit glossari força útil.

Les làmines contenen reproduccions d'elements arqueològics, que reflecteixen tots els aspectes esmentats en els textos.

Faria dues matisacions als comentaris dels autors: la primera relativa a la incorporació de les Balears a la Província Cartaginesa (cf. p. 71), incorporació que no em sembla tan clara com se sol pensar. L'altre suggeriment es refereix a l'època dels vàndals (pp. 65 i 78): tampoc no disposa'm de gaire fonament per a seguir creient que els catòlics de les Balears i els seus bisbes fossin particularment perseguits.

Sia benvingut aquest intent d'apropar el remot passat a l'escola i a la cultura general.

Josep Amengual i Batle

 

Del nom de les illes

El P. Josep Amengual i Batle (Biniali, 1938), membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, prevere, teòleg, professor i historiador, ha publicat aquest 2023, dins de la col·lecció Menjavents de l’editorial Documenta Balear, Gimnèsies, Pitiüses i Balears. Maiorica i Minorica, un tractat de nesonímia. Si feim cas al llarg subtítol d’aquesta obra, sabrem dels arxipèlags, les illes i les ciutats balears de les èpoques hel·lènica, cartaginesa, romana, vàndala i bizantina, un recorregut des d’Hecateu de Milet (segles VI-V a dC) a Sigurd, rei de Noruega (ja en el segle XI), no sense oblidar l’encíclica del bisbe Sever (418 dC) que també aporta dades importants, en aquest cas de la Menorca tardoromana.

 

 

El llibre presenta dos grans blocs. El primer tracta dels geògrafs grecs com Estrabó (64 aC-24 dC) i Ptolemeu (segle II dC), els autors més importants. No falten referències als treballs d’Hèrcules i als foners. El segon bloc està dedicat als autors llatins. D’escriptors romans en destaquen Titus Livi (59 aC-17 dC) i Plini el Vell (23-79 dC). A finals del segle IV dC es creà la Provincia Insularum Balearum separada de la Tarraconensis i destinació de nobles desterrats. Al final del capítol s’afegeixen unes pinzellades sobre els vàndals, bizantins, musulmans i les cròniques nòrdiques i pisanes.

 

 

Així, gràcies a la lectura d’aquest llibre podrem conèixer l’origen de topònims d’ús freqüent i fins i tot oficials com són Balears, Pitiüses, Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, noms de ciutats com Palma, Pollentia, Maó, i també noms que s’han perdut a nivell col·loquial, com Gimnèsies (Mallorca i Menorca), Nura (Menorca) i Iamona (actual Ciutadella). Que si llançàvem pedres, que si pins, que si anàvem despullats, que si hi havia abundància de serps i totes aquestes històries i faules que hem sentit dir de sempre. Si Nova Zelanda té l’Illa Nord i l’Illa Sud, a les Balears tenim l’illa major i l’illa menor, cosa que molts descobrim ara. Està clar que per als romans n’hi havia prou. Eivissa rep el nom de la ciutat fenícia, i Formentera, topònim medieval, pot significar illa del blat (frumentària) o simplement deriva de 'promontori', tesi aquesta d’en Joan Coromines.

 

Altres llibres sobre el tema són Les Illes a les fonts clàssiques (Miquel Font, Palma, 1990); la Disquisició sobre les antiguitats de les Balears, de Wernsdorf, a cura d’Alexandre Font (Miquel Font, Palma, 2007), i el suggeridor Breviari d’illes i miratges, de Miquel Àngel Llauger (Lleonard Muntaner editor).

https://www.ploma.cat/post/del-nom-de-les-illes

*    *     *

ANUARI DE FILOLOGÍA. ANTIQVA ET MEDIAEVALIA

OBITUARI: COLOMA BLANES I BLANES (1932-2024) MARGALIDA CAPELLÀ SOLER Institut Premià de Marmcapella@xtec.cat

XAVIER ESPLUGA Universitat de Barcelonaxespluga@ub.eduORCID:0000-0002-6690-197

 

https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/48641/42626

TOMEU CERDA SALVA Al dinar de l'aniversari.

 

El segon curs 71/72, en Tomeu va comparèixer a S’Institut d’Inca. Va prendre aquesta decisió, ho ha contat un grapat de vegades, encara que era enfora de on vivia a Palma.  Havia dat la paraula a en Lacomba. i la va voler complir. Això en certa manera li va canviar la vida.

Homo de ciències, químic, un jove admirat per els alumnes, mes ben dit per les alumnes, donava alegria a les seves classes.

Aficionat a la fotografia, te una col·lecció  de les sortides, excursions i altres activitats tant amb alumnes com en professors. Gracies a aquestes, havem reconstruït un poc la historia gràfica de aquells anys.

Ara amb aquest dinar, ha mogut cel i terra, perquè poguessin assistir-hi  els seus contactes i  en certa manera ho ha aconseguit.

Al seu torn de paraula, va recitar un parells de poesies, aquí descrites i a mes ha muntant                quatre vídeos amb musica,  que trobaràs aquí ,  per tenir en un àlbum  digital, guardats els records d’aquest aniversari

Tomeu Cerdà Salva

***

INDEX

VIDEOS

FOTOS

TOMEU CERDA SALVA. Anècdotes

DESCRIPCIÓ  DE SENTIMENTS

FI D’UN COMENÇAMENT

TOMEU CERDA SALVA. Fotos trobada poblera.

ELS POEMES DE TOMEU CERDA

***

VIDEOS

Pitja l'enllaç per veure'ls.

https://youtu.be/AzlrBST0HBI

https://youtu.be/3by6TvRHfYk

https://youtu.be/GPeW98mPvq0

https://youtu.be/vxRw4CrlqHg

***

FOTOS  

***

TOMEU CERDA SALVA. Anècdotes

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/02/tomeu-cerda-salva.html

***

DESCRIPCIÓ  DE SENTIMENTS

Tinc una whatsapp amb uns amics i a vegades dos de noltros escrivim en clau surrealista. Idò bé, en una ocasió un dels nostros companys va dir “jo no entenc res”, un altre digué “jo tampoc”. La meva resposta va ser “no passeu ànsia perquè noltros tampoc ho entenem”.

 

Amb això que vull dir? A un quadre abstracte considero que un pintor no ha de donar explicació perquè cada observador veu la seva. De la mateixa manera en un escrit surrealista no hem d’esperar que ens donin una explicació, cada lector entén una diferent dels altres.

 https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/fi-dun-comencament-au-el-mon-es-dels.html

***

FI D’UN COMENÇAMENT

Au!

El món és dels valents i aquests són fills de locos i surt el que ha de sortir. Per una finestra?, noooooo!; per una porta?, noooooo!; per una escala de cargol?, siiiiií!!! S’arrossega per una paret seca, un terç jueu, un terç moro i un terç mallorquí, que és com si dir dos terços mallorquins i un terç juevomoro, no, dijousmoro, no, juevomoro o morojuevo, Tant se fa, tots tres, els tres terços o el dos terços i un terç són de la Mediterrània, o sigui que són germans. Qui ho diria? Un mallorquí, un jueu i un moro germans. De pare?, noooooo!, de mare, noooooo! Idò? Idò no té pare conegut i la mare no és fadrina, és verge, com aquella que va parir a Betlem. Betlem de Judea?, noooo!, de Mallorca, prop de Marina de Son Serra. I que aclarim amb tot això?, que qui no és pare, és mare, així de senzill i s’empenyen en complicar-ho. Quadrats negres?, quadrats blancs?, noooooo! Quadrats grisos, engrescadors, passadors, emprenyadors. I ara què? No ho sé, és.

 

 

 

 

Dins el cotxe he pensat D'aturat improvís

 

ELS HOMES PLOREN

 

L'home ha de plorar

És un sentiment el plorar

És un parlar el plorar

És una comunicació el plorar

 

L'home que plora

És més valent quan plora

S'oblida del seu sexe quan plora

És un ésser més viu quan plora

L'home ha de plorar

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/fi-dun-comencament-au-el-mon-es-dels.html

***

TOMEU CERDA SALVA. Fotos trobada poblera.

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/blog-post_90.html

***

ELS POEMES DE TOMEU CERDA

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/03/el-poemes-de-tomeu-cerda.html

UN MAL DIA

Lectura dramatitzada

 

 

Després d’un bon dinar d’Aniversari,  normalment  sa gent, o va molt contenta i no para esment, o si ve el cas, escolta mig adormida.

En aquest ocasió,   tothom i dona, estaven ben desxondits. Seguit dels torns de paraula, i l’entrega de regals, animada  i   glosada  per el gran Felip Munar i Munar .

Sortiren a escena,  na Maria Teresa Canyelles Guaita, na Joana Fernàndez Cladera i na Bel Comas Cantallops. Feren una lectura dramatitzada, que  anomenaren;   UN MAL DIA. Un conjunt d’històries de  quatre dones, així que tres n’interpretaren quatre, i es que ses dones ja ho diuen. Tres valen per quatre.

El text escrit per una joveneta de 25 anys, amb motiu del dia de la dona, havia estat adaptat  per aquesta ocasió.

Parla d’una trobada  que tingueren, on una d’elles conte  les seves interioritats, a les seves amigues, problemes de la família, de la feina  del seu cos i les dietes.  També conta com fa volar d’imaginació  per fer-ne  de les seves .

Les magnifiques veus  de les tres actores,  i la  seva interpretació, fan que l’espectador  segues qui  atentament el petit relat.

Ara tens l’ocasio de tornar veure’l,  o si no, fer-ho per primera vegada,  que segur t’encantarà  (El vídeo esta  disponible aquí mateix).

Enhorabona a les tres.

***

INDEX: 

FOTOS.

VIDEO. 

***

FOTOS

VIDEO:

Per veure el vídeo pitja l'enllaç:  https://youtu.be/U-e9AGgZYeA