LLUCIA LLOMPART COLL

Tenia just 21 anys, feia poc que s'havia tret els calcetins, per posar se les calces. . .  així podria començar una novel·la d’intriga.  Però no.  Així va començar a fer feina a l’Institut  i a mes de fer classes, era la Secretaria. Ara passat el temps,  som de la mateixa edat. Ho passarem molt be a les converses que tingueren lloc,  dins la Capella, de la Fundació ES CONVENT.

Encara que els radiadors estaven a tota, feia fred. Des de el cor, que dona de ple al retabla s’escapava l’aire calent, que tants d’anys va esser testimoni,  de les pregaries de ses Monges Blaves, que encara floten com a fumades, i a les parets encisades.

Ens va contar, com enllestiren aquella tasca, d’obrir l’Institut, i com ara cinquanta anys després,  hem d’enllestir la nova fita amb molta il·lusió.

S’Afegiren a la conversa: En Rafel Pau Cortes, en Gaspar Salom, en Guillem Guasch, na Margalida Llobera, n’Antonia Valero, n’Isabel Marques i en Toni Moragues, que feren propostes, fins que la boira va tapar les agulles del rellotge.

No pot sortir mai malament, amb  tanta energia concentrada, ara fa falta que mes gent, ens acosti l’espatllo, i puguem fer força a la soca, fin que l’arbre arribi a port.

També li férem entrega a na LLucia, del llibre de les fotos de la primera trobada, a on surten tots els que hi assistiren. Fotografies de bona qualitat, per tenir les present, i a ma físicament.

Seguirem informant, i recordant els 
FELIÇOS 70

Na Llucía ens va contar anècdotes de l'institut de 1970, 

Me va sorprendre que només tenia 21 anys quan en Joan Lacomba li va encarregar la secretaria del centre.

Tot i la seva joventut es va guanyar el respecte de tots.

Marga LLobera.