Ens ha deixat al cap de 91 anys na Coloma, la professora que va donar classes de grec i llatí, al Berenguer d’Anoia d'Inca, i més endavant al Joan Alcover a Palma.
No la vaig conèixer a l’institut, ja que ella es va incorporar
anys més tard a la meva època, tampoc l’hagués
tingut de professora, donat que no vaig fer lletres, per això he fet una petita
recerca, per saber més de na Coloma, que he conegut aquests darrers anys a través de
converses, i alguna ajuda amb els escrits
que he fet, i que ella seguia amb molta atenció i mels comentava.
L'any 1986, va escriure juntament amb altres autors, el
llibre titulat: Medea aproximació a una cultura a través d'un mite. De: Manuela
Alcover, Coloma Blanes i Blanes, Alexandre Font Jaume ·
L'any 1992, va participar amb el llibre; LES ILLES A LES FONTS CLÀSSIQUES (Col·lecció
Alicorn, 5), Ciutat de Mallorca, Miquel Font editor 1990, 142 pp en el que participaren Coloma Blanes i Blanes,
Joana Bonet i Rosselló, Alexandre Font i Jaume, i Aina M. Rosselló i Callejas
Aquest llibre ens acosta als escrits, dels primers anys de la nostra història, d’autors grecs i romans. Una font d’informació, que ha servit a molts
d’autors amb les seves investigacions.
A mi em va ajudar, a descobrir el món de les Moires, a l’escrit
que vaig fer de la Balanguera al Berenguer, per entendre el fil de la lletra, del que filava la Balanguera.
Entre les alumnes que la coneixien ben de prop, vull anomenar a Margalida Capella i Soler, que ha seguit el començament, de: Les Illes les fonts clàssiques fins al fil de les clàssiques. Per a més informació https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/des-de-la-serralada-litoral.html i https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/04/a-la-revista-de-ies-berenguer-danoia.html
Qualsevol aportació que en facis arribar, o comentaris, serà ben rebuda i la podrem afegir a aquest escrit.
Que descansis en pau Coloma allà on siguis, i que el teu esperit viatgi al llarg de tot l’univers.
ELS LLIBRES:
 |
| Foto de Margalida Capella |
 |
| SUMARI del llibre: Les illes a les fonts clàssiques. |
 |
| La professora de Grec, Coloma Blanes i Blanes, amb els seus alumnes de COU de Grec |
 |
| Tomeu Mora de Búger, na Maria Llompart de Llubí, en Toni Vallés de Sencelles, na Margalida Rosselló de Santa Margalida, na Joana Maria de Selva, na Maria Àngels de Sineu, na Fany i en Toni d’Inca, en Miquel de Campanet... |
ENLLAÇOS
Coloma Blanes i Blanes, Joana Bonet i Rosselló, Alexandre Font i Jaume, Aina M. Rosselló i Callejas. Les Illes a les fonts clàssiques (Col·lecció Alicorn, 5), Ciutat de Mallorca, Miquel Font editor 1990, 142 pp.
Els autors, l'any 1987, feren una primera edició, amb una presentació més modesta, d'una selecció de textos clàssics referents a les Balears. L'objectiu era acostar els estudis de les llengües clàssiques al món en què viuen Ilurs alumnes.
Avui l'obra es presenta reelaborada i pulcrament editada, sense renunciar a la pretensió didàctica primerenca. Font i Jaume és l'autor d'una introducció, en la qual recorda d'altres intents semblants als de l'obra que ens ocupa; orienta la lectura amb informacions que permeten de veure les dependències entre els autors (les obres d'alguns dels més primerencs no ens han arribat directament). Mostra com a vegades es transmetien informacions Llegendàries. També interessen els vestigis del nom de les Balears en els grans poetes, com Virgili i Ovidi, i en llurs imitadors. No manquen les línies d'interpretació que poden orientar els historiadors. Malgrat tot, les Balears no foren mai un punt central del món antic. Les transcripcions de textos epigràfics són proporcionalment abundants.
Cadascun dels temes presentats, des dels noms de les illes i de les ciutats fins a les descripcions de la natura, dels habitants i de la romanització, va acompanyat d'una introducció. Els textos són traduïts al català. Al final de l'obra es troben en la redacció grega o llatina. L'índex de noms és en realitat un petit glossari força útil.
Les làmines contenen reproduccions d'elements arqueològics, que reflecteixen tots els aspectes esmentats en els textos.
Faria dues matisacions als comentaris dels autors: la primera relativa a la incorporació de les Balears a la Província Cartaginesa (cf. p. 71), incorporació que no em sembla tan clara com se sol pensar. L'altre suggeriment es refereix a l'època dels vàndals (pp. 65 i 78): tampoc no disposa'm de gaire fonament per a seguir creient que els catòlics de les Balears i els seus bisbes fossin particularment perseguits.
Sia benvingut aquest intent d'apropar el remot passat a l'escola i a la cultura general.
Josep Amengual i Batle
Del nom de les illes
El P. Josep Amengual i Batle (Biniali, 1938), membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, prevere, teòleg, professor i historiador, ha publicat aquest 2023, dins de la col·lecció Menjavents de l’editorial Documenta Balear, Gimnèsies, Pitiüses i Balears. Maiorica i Minorica, un tractat de nesonímia. Si feim cas al llarg subtítol d’aquesta obra, sabrem dels arxipèlags, les illes i les ciutats balears de les èpoques hel·lènica, cartaginesa, romana, vàndala i bizantina, un recorregut des d’Hecateu de Milet (segles VI-V a dC) a Sigurd, rei de Noruega (ja en el segle XI), no sense oblidar l’encíclica del bisbe Sever (418 dC) que també aporta dades importants, en aquest cas de la Menorca tardoromana.
El llibre presenta dos grans blocs. El primer tracta dels geògrafs grecs com Estrabó (64 aC-24 dC) i Ptolemeu (segle II dC), els autors més importants. No falten referències als treballs d’Hèrcules i als foners. El segon bloc està dedicat als autors llatins. D’escriptors romans en destaquen Titus Livi (59 aC-17 dC) i Plini el Vell (23-79 dC). A finals del segle IV dC es creà la Provincia Insularum Balearum separada de la Tarraconensis i destinació de nobles desterrats. Al final del capítol s’afegeixen unes pinzellades sobre els vàndals, bizantins, musulmans i les cròniques nòrdiques i pisanes.
Així, gràcies a la lectura d’aquest llibre podrem conèixer l’origen de topònims d’ús freqüent i fins i tot oficials com són Balears, Pitiüses, Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, noms de ciutats com Palma, Pollentia, Maó, i també noms que s’han perdut a nivell col·loquial, com Gimnèsies (Mallorca i Menorca), Nura (Menorca) i Iamona (actual Ciutadella). Que si llançàvem pedres, que si pins, que si anàvem despullats, que si hi havia abundància de serps i totes aquestes històries i faules que hem sentit dir de sempre. Si Nova Zelanda té l’Illa Nord i l’Illa Sud, a les Balears tenim l’illa major i l’illa menor, cosa que molts descobrim ara. Està clar que per als romans n’hi havia prou. Eivissa rep el nom de la ciutat fenícia, i Formentera, topònim medieval, pot significar illa del blat (frumentària) o simplement deriva de 'promontori', tesi aquesta d’en Joan Coromines.
Altres llibres sobre el tema són Les Illes a les fonts clàssiques (Miquel Font, Palma, 1990); la Disquisició sobre les antiguitats de les Balears, de Wernsdorf, a cura d’Alexandre Font (Miquel Font, Palma, 2007), i el suggeridor Breviari d’illes i miratges, de Miquel Àngel Llauger (Lleonard Muntaner editor).
https://www.ploma.cat/post/del-nom-de-les-illes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada