dilluns, 27 de maig del 2019
dimarts, 21 de maig del 2019
PROGRAMA 7 de juny 2019
Programa dissenyat per:
Miquel Llompart Cifre
Fileto
Una idea original de:
Joan Planes
 |
| Per COMPARTIR |
dilluns, 20 de maig del 2019
JOANA FERNANDEZ CLADERA
BUP NOCTURN: “EL GRAN DESCONEGUT...”
Voldria escriure des de la meva experiència personal...
Parlar d’El BUP Nocturn,” El Gran Desconegut “ del nostre Institut d’Inca, és fer-ho sempre des del cor, des de l’ànima. Què va suposar entrar al Berenguer d’Anoia? Endinsar-nos a un món nou, on les ganes no hi faltaren mai, i els petits reptes de cada dia eren una font inacabable de noves experiències compartides, il·lusions creades, sentides i viscudes... i amb valors incalculables.
Fer memòria és endinsar-nos dins el passat que ens dur tants de records...! La majoria dels que férem el BUP Nocturn va ser perquè ho decidirem noltros mateixos. Ja formava part d’una determinació presa a consciència. Per circumstàncies de la vida no hi anàrem en el seu moment o ho deixarem ... i el tenir aquesta oferta nova se’ns va donar una primera o una segona oportunitat.
Com ho vam viure? Hi anàvem il·lusionats, engrescats, i amb el desig d’aprendre, de formar-nos. Se’ns obria un ventall nou, on les quimeres i la curiositat anaven de la mà. La majoria fèiem feina i ho havíem de compaginar amb les classes i els estudis.
Record els professors entregats... Sempre parlaven molt bé dels alumnes de Nocturn, ho solien comentar en els Consells Escolars: duen tant d’interès, estan tan atents... A primer de BUP hi havia diferents grups però el nombre d’alumnes no era molt nombrós, ja que estaven formats segons l’ idioma que havíem triat entre l’anglès o el francès, i aquest fet ens va beneficiar. Érem com una petita família.
Què dir dels docents? La diferència entre l’experiència de primària que havíem tengut, jo com tantes altres anant a una escola concertada de monges franciscanes, només nines... i passar a S’Institut amb ganes de llibertat, de decidir, de proposar... Aquí és on varem percebre un gran canvi. Els professors ens tractaven en molt de respecte i sensibilitat. I també ens donaren molta canya. Ells mostraren un tarannà en la manera de fer, d’explicar, de debatre. No ens feien aprendre de memòria la matèria, la majoria ens explicaven no només el que estava els llibres de text sinó que també afegien material de collita pròpia. A S’Institut aprenguérem a agafar apunts. Anomenar-los a tots és impossible, ja que en passaren abans i després del nostre cicle formatiu.
El professor de filosofia Llorenç Coll, ens va donar a conèixer el món del pensament.
La professora de llatí i grec, ens va introduir dins el món antic: sobretot de Roma i Grècia, on va néixer el bressol de la Cultura.
El professor de matemàtiques Fuertes, era l’únic del nostre curs que sempre duia bata blanca i això just era normal entre els professors d’experimentals.
La professora d’anglès Covadonga, gran especialista de gramàtica anglesa quan explicava ho deixava tot ben clar i sempre posava exemples.
El professor d’ètica Jordi Soler, amb ell varem poder debatre els temes dels llibres que comentàvem dins classe. Me’n record especialment d’un amb molta d’estima: “La Rebel·lió dels animals” d’En George Orwell.
La professora d’història de l’art Lilia Méndez, me fa pensar que gairebé sempre férem les classes a una sala fosca per poder contemplar els monuments, catedrals i belles obres d’art a través d’un projector de filmines acompanyades de la seva veu pausada i plena d’amor.
La professora de llengua i literatura Isabel Maria Forteza, algunes vegades ens provocava, demanant que escrivíssim algun text a la classe i que descrivíssim tot el que ens venia al cap en aquells precisos moments ... i vos puc assegurar que era tot un repte. N’hi havia que es quedaven en blanc i en canvi d’altres què no aturàvem els pensaments sense to ni so i deixant la ment que fes de les seves. I la sorpresa venia després quan seleccionava alguns escrits i els llegia davant tota la classe. Així podíem veure la gran capacitat del cervell desbocat sense ordre ni concert...
També el professor de biologia Tomeu Payeras, ens feia davallar molt sovint el laboratori...era una experiència única...mai ho havíem fet abans. I per primavera amb l’excusa de l’herbolari -què havíem anat fent durant tot el curs, cercant, seleccionant les plantes uns mesos abans i posant-les entre fulles de diari i pesos damunt perquè s’assequessin i quedassin premsades- partíem pels voltants de S’Institut i ens mostrava dins la naturalesa les diferents espècies de plantes com les gramínies, cards... que trobàvem el nostre pas. Sortir de l’aula, aprendre i que ens tocàs l’aire ... era tota una aventura tan gratificant perquè en aquella estació de l’any ja feia més ganes d’estar a l’aire lliure que a dins les aules.
I què dir del gran professor d’història el Sr.Tomeu Rosselló. Amb ell varem poder conèixer un poc la nostra història de les Illes Balears, que no entrava dins el temari. Però aquella mostra de generositat de part seva, envers noltros, ens va permetre
prendre consciència de que teníem una història pròpia , a estimar la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua.
Al nostre Institut Berenguer d’Anoia ens daren les bases per ser crítics, a valorar les coses, a tenir en compte la nostra història, a no conformar-nos, a ser tolerants. Ens varen ajudar a formar-nos com a persones, pel nou repte d’una nova societat que s’obria, esperançadora, enriquidora, amb moltes coses per fer i que encara tot era possible!
M’agradaria afegir alguns comentaris de companys/es del què va representar passar per S’Institut: -Na Joana Serra: un gran avanç sobretot en el reconeixement de la Igualtat de gènere. -En Tomeu Mascaró: va ser una gran oportunitat per formar-me com a persona per més endavant assolir uns coneixements tècnics dins el món de la meva professió que tenen relació amb el tracte amb les persones. -P.F.: unes vivències úniques. -M.M.: gràcies a S’Institut vaig viure una gran aventura. -B.F.: per primera vegada me tengueren en compte. -A.S.: me’n vaig témer de que hi havia un altre món. -C.M.: anar els horabaixes cap al Berenguer d’Anoia era com si els pulmons s’omplissin d’una certa felicitat. -R.S. : vaig poder experimentar que a la vida estudiar també era maco i necessari. -L.C.: m’ensenyaren a estimar la nostra llengua -F.S.: em va permetre veure el que creia que no existia. -E.V.: vaig aprendre a valorar el poder anar a estudiar ja un poc en serio. -J.S.: va ser una gran oportunitat.
Un ocellet m’ha dit qui varen ser que posaren en marxa el Nocturn a Inca: El Sr. Rafel Mates com a director i el Sr.Tomeu Cerdà com a secretari . Gràcies a ells i els que ho seguiren fent.
Molts d’anys! Pel Passat, Present i Futur, i per Tots/es Nosaltres!
Visca S’Institut d’Inca! Visca el Berenguer d’Anoia! I Visca el BUP Nocturn!
Joana Fernàndez Cladera Alumna del B.U.P. Nocturn del Berenguer d’Anoia.
La professora de llatí i grec, ens va introduir dins el món antic: sobretot de Roma i Grècia, on va néixer el bressol de la Cultura.
El professor de matemàtiques Fuertes, era l’únic del nostre curs que sempre duia bata blanca i això just era normal entre els professors d’experimentals.
La professora d’anglès Covadonga, gran especialista de gramàtica anglesa quan explicava ho deixava tot ben clar i sempre posava exemples.
El professor d’ètica Jordi Soler, amb ell varem poder debatre els temes dels llibres que comentàvem dins classe. Me’n record especialment d’un amb molta d’estima: “La Rebel·lió dels animals” d’En George Orwell.
La professora d’història de l’art Lilia Méndez, me fa pensar que gairebé sempre férem les classes a una sala fosca per poder contemplar els monuments, catedrals i belles obres d’art a través d’un projector de filmines acompanyades de la seva veu pausada i plena d’amor.
La professora de llengua i literatura Isabel Maria Forteza, algunes vegades ens provocava, demanant que escrivíssim algun text a la classe i que descrivíssim tot el que ens venia al cap en aquells precisos moments ... i vos puc assegurar que era tot un repte. N’hi havia que es quedaven en blanc i en canvi d’altres què no aturàvem els pensaments sense to ni so i deixant la ment que fes de les seves. I la sorpresa venia després quan seleccionava alguns escrits i els llegia davant tota la classe. Així podíem veure la gran capacitat del cervell desbocat sense ordre ni concert...
També el professor de biologia Tomeu Payeras, ens feia davallar molt sovint el laboratori...era una experiència única...mai ho havíem fet abans. I per primavera amb l’excusa de l’herbolari -què havíem anat fent durant tot el curs, cercant, seleccionant les plantes uns mesos abans i posant-les entre fulles de diari i pesos damunt perquè s’assequessin i quedassin premsades- partíem pels voltants de S’Institut i ens mostrava dins la naturalesa les diferents espècies de plantes com les gramínies, cards... que trobàvem el nostre pas. Sortir de l’aula, aprendre i que ens tocàs l’aire ... era tota una aventura tan gratificant perquè en aquella estació de l’any ja feia més ganes d’estar a l’aire lliure que a dins les aules.
I què dir del gran professor d’història el Sr.Tomeu Rosselló. Amb ell varem poder conèixer un poc la nostra història de les Illes Balears, que no entrava dins el temari. Però aquella mostra de generositat de part seva, envers noltros, ens va permetre
prendre consciència de que teníem una història pròpia , a estimar la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua.
Al nostre Institut Berenguer d’Anoia ens daren les bases per ser crítics, a valorar les coses, a tenir en compte la nostra història, a no conformar-nos, a ser tolerants. Ens varen ajudar a formar-nos com a persones, pel nou repte d’una nova societat que s’obria, esperançadora, enriquidora, amb moltes coses per fer i que encara tot era possible!
M’agradaria afegir alguns comentaris de companys/es del què va representar passar per S’Institut: -Na Joana Serra: un gran avanç sobretot en el reconeixement de la Igualtat de gènere. -En Tomeu Mascaró: va ser una gran oportunitat per formar-me com a persona per més endavant assolir uns coneixements tècnics dins el món de la meva professió que tenen relació amb el tracte amb les persones. -P.F.: unes vivències úniques. -M.M.: gràcies a S’Institut vaig viure una gran aventura. -B.F.: per primera vegada me tengueren en compte. -A.S.: me’n vaig témer de que hi havia un altre món. -C.M.: anar els horabaixes cap al Berenguer d’Anoia era com si els pulmons s’omplissin d’una certa felicitat. -R.S. : vaig poder experimentar que a la vida estudiar també era maco i necessari. -L.C.: m’ensenyaren a estimar la nostra llengua -F.S.: em va permetre veure el que creia que no existia. -E.V.: vaig aprendre a valorar el poder anar a estudiar ja un poc en serio. -J.S.: va ser una gran oportunitat.
Un ocellet m’ha dit qui varen ser que posaren en marxa el Nocturn a Inca: El Sr. Rafel Mates com a director i el Sr.Tomeu Cerdà com a secretari . Gràcies a ells i els que ho seguiren fent.
Molts d’anys! Pel Passat, Present i Futur, i per Tots/es Nosaltres!
Visca S’Institut d’Inca! Visca el Berenguer d’Anoia! I Visca el BUP Nocturn!
Joana Fernàndez Cladera Alumna del B.U.P. Nocturn del Berenguer d’Anoia.
MARIA MAGDALENA COLL JUAN Directora IES Berenguer d'Anoia
L'IES Berenguer d'Anoia, el Berenguer, és, ha estat i serà sempre un referent educatiu i cultural de la comarca d'Inca. No en tenc cap dubte. Sempre ha anat una passa endavant en el món educatiu i ha comptat, i compta, amb dones i homes compromesos amb l'educació pública.
La història educativa d'Inca feu un tomb radical, durant el curs 70-71, amb la inauguració d'un institut que va fer possible que els alumnes de la ciutat i de la comarca no s'haguessin de desplaçar a Palma per continuar els seus estudis secundaris. El centre va néixer amb la primera Llei General d'Educació, però encara com a Institut d'Ensenyament Mitjà d'Inca. Era el tercer institut de l'illa; hi havia, també, el masculí i femení de Ciutat. Aplicant la nova Llei, esdevingué Institut de Batxillerat, l'any 1973. Va esser el primer centre que impartí educació mixta.
Des dels inicis, als anys 70, el centre va viure una època on el turisme havia propiciat un cert creixement econòmic de l'illa que necessitava desenvolupar-se socialment i cultural. El primer director ja va trobar resistències per aconseguir una educació generalitzada i gratuïta i les sabé contraposar a uns professors motivats, a uns alumnes autèntics, alguns provinents del medi rural, amb ganes d'aprendre, i a uns pares que volien per als seus fills allò que se'ls havia negat a ells. La història del Berenguer d'Anoia arrancà l'agost de 1970, quan Joan Lacomba, catedràtic de dibuix, s'implicà en cos i ànima per posar en marxa l'institut, malgrat tots els entrebancs existents. Durant dos anys, els alumnes i professors varen haver de conviure amb els picapedrers que arreglaven els desperfectes de l'edifici que havia projectat l'arquitecte basant-se en un reglament de l'any 1942. El centre constava de dos edificis. N'hi havia un destinat exclusivament per a nins i professors i un altre per a nines i professores, encara que mai es va arribar a dur a terme aquesta segregació, sinó que es va fer una aposta per la igualtat des dels inicis.
A dia d'avui, en ple segle XXI i a punt de complir els 50 anys, l'institut manté fermes els principis que el veieren néixer. És cert que la societat ha canviat i l'alumnat és molt més divers. També, i talment com si la roda del temps no s'hagués deturat, tornam a estar en obres: el tercer edifici. Un altre bloc que permet afirmar, més que mai, que construïm Berenguer. Les circumstàncies són diferents, encara que patim, també ara, constants canvis de lleis educatives. És el cicle de la vida. I el Berenguer en té molta, de vida. I si el Berenguer s'ha caracteritzat per alguna cosa, al llarg d'aquest mig segle, ha estat precisament per saber on va. Sempre avançant. Com la vida. Si bé és cert que no s'ha vist tampoc alliberat d'algunes tempestes, també ho és que, davant les dificultats, s'ha mantingut immutable i ha estat capaç d'enfrontar-se a qualsevol situació i de mantenir la mà ferma al timó vers l'horitzó del seu destí.
En aquests moments tenc l'oportunitat i, també, la responsabilitat d'estar al capdavant de la direcció d'aquest centre. Voldria tenir un record especial per a tots els homes i les dones que han duit a terme també aquesta tasca al llarg de 50 anys, persones que han treballat per dignificar l'educació pública, amb compromís i dedicació. També per a tots els seus equips directius i per a tot el professorat que, d'una manera o una altra, hi ha deixat la seva empremta. Amb aquest escrit m'agradaria fer un reconeixement a la tasca de les persones, homes i dones, que l'han dirigit al llarg de la seva història, amb satisfaccions i entrebancs, i als professionals que hi han treballat i hi treballen per aconseguir el que avui és: un referent cultural i educatiu a la comarca, un símbol de qualitat i tradició en el qual s'hi han format moltes generacions d'alumnes, de pares i mares, de fills i filles. Fins i tot, ja de néts de les primeres generacions.
El nostre repte actual? Volem un centre educatiu del segle XXI, obert i connectat amb el
món que ens envolta, amb l'entorn, inclusiu, un centre modern on es treballi en xarxa, però sense perdre les arrels fermes ni la identitat que sempre ha tingut.
món que ens envolta, amb l'entorn, inclusiu, un centre modern on es treballi en xarxa, però sense perdre les arrels fermes ni la identitat que sempre ha tingut.
Puc dir, com ho han fet milers d'alumnes, que he format part de la història del Berenguer. O que el Berenguer ha format part de la meva història. Vaig poder gaudir dels aires de llibertat que s'hi respirava i vaig conèixer companys i professors i professores que marcarien el meu camí. Des de l'any 1983 al 1987 vaig ser alumna del centre. Durant aquesta època, vaig consolidar la que seria la meva vocació de per vida: l'ensenyament. Aquesta història de ben segur que s'ha repetit de generació en generació, amb milers d'alumnes que han passat per les nostres aules, que han fet història, que hi han forjat part dels seus somnis i, sobretot, futures vocacions.
Voldria fer, també, un esment especial per a tots aquells i aquelles, tant professors com alumnes que ja no hi són, però que un dia hi eren i també feren història.
Arribam als 50 anys. Només desitjar-vos que poguem celebrar l'efemèride tots plegats, així com s'han de celebrar commemoracions importants com aquesta: amb retrobaments, amb alegria, amb records, potser amb nostàlgia, amb imatges del passat, del present, de la vida.
Salut,
Maria Magdalena Coll Juan
Directora IES Berenguer d'Anoia
Maig 2019
divendres, 17 de maig del 2019
BERENGUER D'ANOIA. Que sabem d'ell
Un personatge d’Inca,
que ara dona nom a l’Institut, i
un carrer paral·lel a la carretera d’Alcúdia.
Devers l’any 1293/95 nasqué a Inca. De pares de SAN SADURNÍ D’ANOIA ( Alt Penedès). Documentada a 1.080 la parròquia originaria com a Sant Sadurní
de Subirats, a 1.500 tenia just 37 habitants)
El mateix trobador escrigué
els seus orígens, que traduït a la meva manera, ve a dir: “BERENGUERD’ANOIA en diu tothom, mom pare va esser una gran homo, a Inca van esser
el meu naixements i Anoia nasqueren el meus parents”
La veritat que aquestes
paraules, son lo que ens donen
indicis dels seus orígens, El mirall de trobar es on escrigué lo que coneixem dels seus
versos. Ja que tot ha desaparegut.
A l’església de Santa Eulalia, (Ciutat de Mallorca), a l’any 1.336 hi ha
documentat, el nom de “Berenguer de
Noya”. Segurament era Ell.
A aquest resum, trobaràs informació mes ample
dels seus escrits, i del seu entorn
encara que queda molt per investigar.
Durant deus anys, s’Institut d’Inca, com li dèiem nosaltres, va cercar, un nom per posar-li, tal como ho descrigué,
RAFEL CRESPI que podràs seguir pitjant l’enllaç,
(falten dos articles per publicar). A
mes la revista del Berenguer, Mirall de Trobar, com es deia la plagueta del
Trobador, ha seguit el curs, contant
l’historia educativa del Centre.
INDEX:
RUTES GUIADES A INCA.
ELS TROBADORS.
COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET. BERENGUER D’ANOIA, 1300?COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET. BERENGUER D’ANOIA, 1300?
REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
BERENGUER D’ANOIA, TROBADOR E MALHORQUIN.
BERENGUER D'ANOIA A WIKIPEDIA
EL TROVADOR MALLORQUÍN
AL BLOGOPOST DELS 50 ANYS.
RAFEL CRESPI RAMIS.
A la recerca del nom.
AMICS DEL BERENGUERDINAR ANIVERSARI 25.02.2023
(Ca. 1300). Trobador mallorquí del segle XIV del que es tenen escasses referències biogràfiques. Els pares de Berenger eren catalans, d'origen noble de Sant Sadurní d'Anoia i es varen assentar a Inca després de la seva conquesta per Jaume I Aquesta informació relativa a la seva família i els seus orígens es troba amagat en els seus escrits en forma d'un acròstic que dóna
Va escriure el Mirall de trobar, una obra sobre els
preceptes de poètica, doctrina gramatical i retòrica escrita en occità. Inclou
nocions i aspectes sobre l’alfabet, el metaplasme, els vicis i els ornaments de
la retòrica com a recursos pel domini de la mètrica, gramàtica i retòrica. La
poètica medieval ostentava gran èxit en diferents cercles, per al qual el
trobador, en molts de casos, acompanyava els versos amb la composició musicada.
La transmissió oral va ser una de les principals vies de difusió d’aquestes
composicions. Berenguer d’Anoia incorpora exemples d’estudi de versos de
trobadors provençals i clàssics.
INCA
El casc històric d’Inca està format per un conjunt de
carrers i edificacions de traçat irregular els orígens dels quals es remunten
al segle XIV. L’urbanisme, amb el convent de Sant Francesc i l’antiga església
parroquial com a elements que varen configurar del nucli inicial, va perviure
sense grans canvis fins a principis del segle XX, quan la ciutat va començar a
créixer i les modificacions en el traçat es feren més evidents. Les cases
senyorials, en la seva majoria barroques, conformen un nombre important dins
d’arquitectura civil amb mostres de cellers. La ciutat d’Inca va destacar en la
manufactura sabatera ja en temps medieval. Aquesta pràctica i el treball artesà
de la pell ha perdurat fins als nostres dies, establint la ciutat com a un dels
centres rellevants de producció especialment al segle XX.
https://www.wowmallorca.com/ca/etnos/3257
ELS TROBADORS.
Es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un
escriptor mallorquí de pares catalans, que es coneix sobretot per un treball
anomenat Mirall de trobar on, a diferència dels tractats de Ramon Vidal de
Besalú o de Jofre de Foixà, predomina el caràcter poètic i retòric per damunt
del gramatical. El seu llibre comença amb un pròleg on dóna notícies sobre si
mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes retòriques, els
errors principals de la versificació, etc. Tot això il·lustrat amb exemples
extrets de les composicions dels trobadors, que no sempre són citats de forma
correcta. Berenguer d'Anoia no té una obra pròpia diferenciada, per bé que
alguns exemples del seu tractat poden ser de creació personal, com el fragment
que podeu llegir en l'apartat de textos.
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm#anoia
COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET.
BERENGUER D’ANOIA, 1300?
Vora la Mediterrània, a la Baixa Edat Mitjana, sorgí la gran revolució cultural que empoderà les llengües vernacles com a vehicle literari en detriment del llatí. Un moviment paral·lel en el temps en terres distintes, a Catalunya, a la Provença, França i Sicília.
Dant al 1305 escrigué , encara en llatí, el tractat més influent sobre la dignitat, bellesa i noblesa de les llengües vernacles, “De vulgari eloquentia”, en què declarà que “els 150 primers anys de la poesia italiana fou escrita en sicilià”. En aquesta mateixa època un trobador-preceptista català nascut a Inca, de pares nascuts a l’Anoia, escriu en prosa i en vers un tractat de preceptiva poètica, “Mirall de trobar”, única obra d’ell coneguda, en què empra com a eina comunicativa el català per a la prosa i l’occità per al vers. El nostre trobador és Berenguer d’Anoia.
Berenguer dedica la primera part del “MIrall de trobar”a l’alphabet “en pla i sense rima, de baix fins a dalt, de l’alphabet com va i es va començar” i narra així la mítica història: “lo qual fo ordenat en Italia per una dona nomenada Carmet ninfa. Aquesta Carmet ninfa, segons que diu sant Isidorus, fou de Sanno que es una ylla de mar della Sicilia. E fou una deles Sybylles per que es dita Sybilla Samja. E hac un fill qui fon appellata Samis Latinus, don la gent es dita latina. E les letres que ella troba son dites latines. Aquest alphabet prymeirament fo pres de Grech car alpha vol aytant dir primer o començament. E bet es pres de boca qui es la segona letra de Grechs. E així es dit alphabet qui devalla, o es pres de grech, e en ebraic es dit alfabet. E en arabich es dit alifbet.”
Sicília, l’illa on convergen les tres cultures, llatina, grega i àrab, la Trinàcria física i cultural que Dant admira, la Sicília catalana sobre la qual regna Frederic II, fill de Pere el Gran i Constança, és el lloc on Berenguer , seguint tradicions antigues, situa l’origen mític de l’alfabet. Una nimfa fluvial, la Sibila Sàmnia , profeta com el seu nom Carmenta, la dels oracles en vers, revela, ha fugit de Grècia a Sicília amb el seu fill Evandre, que amb el nom de Samni, el llatí, ensenya a les gents el nou alfabet, que serà el de les nobles, belles i dignes llengües vernacles. Berenguer d’Anoia, el trobador d’Inca, és qui per primer cop narra l’origen de l’alfabet en la digna, bella i noble llengua catalana.
“… sia beneït, amén. E així son finides e complides les doctrines e les figures les quals en Berenguer de Noya ha fetes”.
COM EL TROBADOR D’INCA DESCRIGUÉ LA INVENCIÓ DE L’ALFABET. BERENGUER D’ANOIA, 1300?
Berenguer d’Anoia (Inca, cap a 1300) fue un perceptista y
trovador del siglo XIV. Se tienen muy pocos datos biográficos. Las principales
informaciones las da él mismo en un acróstico y un telèstic combinados que
aparece en el poema inicial de su única obra conocida Mirall de trobar. Así
gracias a ello sabemos que nació en Inca y sus padres eran, muy posiblemente,
de Sant Sadurní d’Anoia como se desprende del fragmento siguiente.
https://hispanamusica.wordpress.com/berebguer-danoia-s-xiv/
REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
Anoya, Berenguer d’. Inca (Islas Baleares), s. m. s. XIII –
?, p. m. s. XIV. Trovador y preceptista mallorquín.
El trovador mallorquín Berenguer d’Anoya, nacido en Inca y oriundo de la localidad catalana de San Sadurní de Noya, es autor de un breve tratado de retórica y preceptiva poética titulado Mirall de trobar, probablemente escrito a principios del siglo XIV.
BERENGUER D’ANOIA, TROBADOR E MALHORQUIN
Que la civilizacion occitana medievala a travèrs de l’art trobadoresc s’espandiguèt fòrça mai enlà de las frontièras actualas d’Occitània es un fach per totes conegut. Una pròva mai d’aquò seriá la confirmacion de la figura literària de Berenguer d’Anoia, un trobador del sègle XIV que, malgrat la sieuna òbra, auriá de besonh encara d’estudis mai prigonds per analisar, classar e comprene melhor la siá biografia.
Per ansin, lo trobador malhorquin Berenguer d’Anoia, brica conegut dins la produccion trobadoresca internacionala, visquèt aperaquí la primièra mitat del sègle XIV en aquela illa, mas la siá biografia es encara fòrça desconeguda. Berenguer d’Anoia seriá nascut, segon divèrses estudis, en la vila malhorquina d’Inca, d’aperaquí l’an 1300. Çò qu’es conegut e pòt èsser confirmat istoricament es qu’escriguèt lo libre Miralh de Trobar (Mirall de Trobar en catalan), ont i auriá lo solet poèma escrich en occitan (pas en catalan, lenga abituala d’aquelas illas pendent l’epòca medievala) e que los sieus paires serián d’origina catalana, de la vila de Sant Sadurní d’Anoia, segon descriguèt lo quite poèta e trobador malhorquin.
Una cronologia dificila
La biografia d’aqueste trobador malhorquin es pas encara pro longa per poder confirmar divèrses faches. Al libre i a divèrsas poesias dels sègles XII e XIII e aquò auriá menat a d’istorians coma Pietro Palumbo a situar ja pendent la decada de 1950 la siá òbra e vida abans de las nomenadas Leis de Trobar (aperaquí 1295) o las Leis d’Amor (1328). Malgrat aquò, d’autres istorians dels trobadors coma Jaume Vidal i Alcover situèron mai tard la siá òbra abans de 1333.
La causa ne seriá que la soleta copia del libre Miralh de Trobar seriá de la fin del sègle XIV çò que volriá dire que foguèt escricha fòrça mai tard que non l’original. A mai, la poesia escricha en occitan per Berenguer d’Anoia poiriá èsser classada dins l’art de troba nomentat classic pr’amor que i auriá pas cap influéncia de la poesia trobadoresca nascuda en Tolosa pendent lo sègle XIV.
Pendent lo començament del sègle XIV i a divèrses individús en Inca qu’an lo nom de Noya o Noya que poirián èsser familha del trobador. Çò de meteis se debana en un escrich de la Glèisa de Santa Eulàlia (vila de Malhorca) d’aquela epòca. Lo libre Miralh de Trobar foguèt escrich, totun, en catalan, e la poesia tota en occitan. A mai d’aquò, çò que se pensa es qu’es poesia pròpria mas que i a tanben poesia d’autres trobadors occitans.
Cossí que siá e malgrat la dificultat literària e istorica a l’ora de situar e classar la siá poesia trobadoresca en occitan (un fach que començava a se debanar de mens en mens sovent en Catalonha o Malhòrca, çò es en defora d’Occitània), plusors istorians classèron la siá poesia coma pròpria malgrat que sens la seguretat totala a l’ora d’o far:
Text en escrit en llegua occitana de Mallorca:
lenga occitana de Malhòrca
Per llegir l'article, te traductor, a diverses llengües pitja l'enllaç;
BERENGUER D'ANOIA A WIKIPEDIA.
Berenguer d'Anoia (Inca, cap a 1300) va ser un preceptista i trobador del segle XIV del qual es tenen molt poques dades biogràfiques. Les principals informacions les dóna ell mateix en un acròstic i un telèstic combinats que apareix en el poema inicial de la seva única obra coneguda el Mirall de trobar. Així gràcies a això sabem que era nascut a Inca i els seus pares eren, molt possiblement, de Sant Sadurní d'Anoia com es desprèn del fragment següent.
Berenger d'Anoia·m dits hom; mon payre fo asats prom. En Incha fo mos naximens, e a Noia naschron mos parens. |
Berenguer d’Anoia em diu hom; mon pare fou prou prohom. A Inca foren mons naixements i a Anoia nasqueren mons parents |
La seva cronologia es situa amb dificultat atès que la seva obra adapta a la poesia trobadoresca la poètica d'Isidor de Sevilla, és independent de la resta de preceptistes baix-medievals i els exemples poètics que retreu són dels segles XII i principis del XIII (necessàriament molt anteriors al seu naixement), així per a Pietro Palumbo (1955) la seva cronologia s'hauria de situar entre les Regles de Trobar (1293-95) i la redacció de les Leys d'amor (1328-56), mentre que per a Jaume Vidal i Alcover (1984) l'obra correspon al primer terç del segle XIV, a partir dels següents indicis:
- El manuscrit més antic que es conserva és una còpia de finals del segle XIV, el qual presenta evidents errors de transcripció per part del copista, indici que es tracta d'una còpia tardana.
- La preceptiva s'insereix entre les clàssiques, ja que és absent d'influències del Consistori de Tolosa.
També és un indici el fet que es documentin individus de llinatge d'Anoia (de Noya i Noya) a Inca i a la parròquia de Santa Eulàlia (Ciutat de Mallorca) al l'entorn del primer terç del segle XIV; en aquesta darrera localització hi ha un Berenguer de Noya documentat el 1336, tot i que és aventurat identificar-lo amb l'autor.
Mirall de trobar[modifica]
El tractat està escrit en català, la prosa, i en occità, la poesia, i a diferència dels de Ramon Vidal de Besalú o de Jofre de Foixà, predomina el caràcter poètic i retòric per damunt del gramatical. El seu llibre comença amb un pròleg on dóna notícies sobre si mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes retòriques, els errors principals de la versificació, etc. Tot això il·lustrat amb exemples extrets de les composicions dels trobadors, que no sempre són citats de forma correcta.
Berenguer d'Anoia no té una obra pròpia diferenciada, per bé que alguns exemples del seu tractat poden ser de creació personal, com el fragment de a continuació.
Es tracta d'una brevíssima alba religiosa que no és segur que correspongui a Berenguer d'Anoia: podria ser un fragment que el trobador va recollir per il·lustrar un aspecte del seu Mirall de trobar. Sigui com sigui, fixeu-vos en la seva condensació expressiva i en com encara avui podria servir com a reflexió religiosa.
Gayta, be gardatz que no·us sia amblatz lo castell que tan beyl vos ha Deus comanatz; car, si es noveyl no es aycell qui mantz n'a enganatz. No·us fisetz en l'enemich qui per plazer vos destrich, ans fayts gens queix vostra gaita. |
Guaita, bé guardau que no us sigui robat el castell que tan bell us ha Déu encomanat, car si és novell no és aquell que a molts ha enganyat. No us fieu de l'enemic que per plaer us turmenta, ans feis gentil cada un la vostra guaita. |
Recollit de la Viquipedia
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_d%27Anoia
EL TROVADOR MALLORQUÍN
Por ansin, el trovador mallorquín Berenguer de Anoia, nada conocido en la producción trobadoresca internacional, vivió aproximadamente la primera mitad del siglo XIV en esta isla, pero su biografía todavía es muy desconocida. Berenguer de Anoia habría nacido, según varios estudios, en la ciudad mallorquina de Inca, de aproximadamente en el año 1300. El que es conocido y puede ser confirmado históricamente es que escribió el libro Espejo de Encontrar (Espejo de Encontrar en catalán), donde habría el solet poema escrito en occitano (no en catalán, lengua habitual de estas islas durante la época medieval) y que sus padres serían de origen catalán, de la ciudad de Sant Sadurní de Anoia , según describió el poeta propio y trovador mallorquín.
AL BLOGOPOST DELS 50 ANYS.
RAFEL CRESPI RAMIS.
A la recerca del nom.
EL MIRAL DE TROBAR.
La revista del Berenguer
AMICS DEL BERENGUER
DINAR ANIVERSARI 25.02.2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)