APUNTET i segueix el blog

divendres, 20 de novembre del 2020

SA FONT DES GARBELL

 De bon mati, ja son partits cap allà, casi vestits de gala, sense corbata, que en aquell temps no es feia servir roba de muntanyà, be es broma, però al final moltes i molts acabaren despullats,  també es broma.  Sa calor que feia,, que jo no hi era ni m’ho han contat.

Bromes a part, es una excursió, a un paradís, que ja per aquell temps, ho pots llegir a Rutes amagades de Mallorca, a l’any 66 uns camions ja feien pas traginant pedra, la Serra de tramuntana ja començava a patir el efectes de l’industria turística.

Així que  altra cop na Maria, m’ha enviat un parell de fotografies que val la pena veure. L’energia i joventut  ha quedat gravada i ara queda enregistrada a aquest escrit.

A la plagueta que poso a l’enllaç, fan una descripció  ben detallada del paratge, acompanya de fotografiés  també d’aquell temps que val la pena l’obris  i si t’animes en acabar aquesta pandèmia  tots que els que  vulguin poder anar a gaudir dels paratges . T’animes?

"Engue" idò ara  ho mira’m i després a veurà si ens anima’m.












Pots veure escoltar el vídeo pitjant:


T'ha agradat?

 RUTES DE MALLORCA

SA FONT DES GARBELL

L'excursió tradicional -senzilla i oomodissima-e- a la Font des Garbell es fa per un camí de carro, ample i ben conservat, que arranca de la carretera d'Esporles a Banyalbufar poc després de passat el coll a on s'uneix amb la que ve de Valldemossa. Es un camí particular que comunica les possessions de Son Sanutges, S'Arbossar i Planici, principalment. Per aquest camí en passen des de no fa molt de temps els camions que treuen el ciment de les recents pedreres i forns de Son Sanutges, tràfic que ha espatllat trossos del camí i ha minvat la intimitat del bell trajecte, enmig d'un pur i límpid paisatge. No obstant la ruta, primer entre tupits i ombrívols boscatges d'alzines, pins, arbossers i garriga, després a la vista de solitaris olivars 'que tapen l'accidentat i ondulant terrer; i sempre amb llunyanies i perspectives agradahilíssimes, és una pura delícia. Als que desitgin fer l'excursió còmodament recomanam aquesta derrota. Naturalment, hauran d'anar i tornar pel mateix camí i, si el fan a peu, sense mitjans propis de transport fins al seu començament, hauran de partir d'Esporles i tornar a Esporles. En aquest cas, el trajecte és llarg i, si els agrada de caminar, quedaran prou satisfets. En qualsevol dels casos, als que fassin l'excursió per aquest camí els recomanam de fer-la el mes d'octubre. Els boscs en aquest temps estan frescs i humits, meravellosament atractius a llum i a contrallum, en la diàfana transparència dels dies clars i assolellats i, per altra banda, materialment brufats d'arbosses que posen sobre el verd obscur del fullatge l'alegre nota viva 
Pots llegir la plagueta sencera, editada a 1969, i veure les fotografies (son una passada)  pitjant l'enllaç. *Has de tenir un poc de paciència i espera que acabi de descarregar *



























Cedida per en Tomeu Cerda.



dilluns, 16 de novembre del 2020

DINAR NADAL 1974 . Professors al Puig de Santa Magdalena

 El professors de l’Institut,  decidiren pujar al puig de Santa Magdalena, a fer el dinar de Nadal, "dinar d’empresa" como es diu ara.

Alguns ho feren amb acompanyants,  i fins tot amb infants, reportatge que na Maria m’ha fet arribar, amb unes fotos de l’època encantadores.

Com tu saps, les vistes allà d’alt son espectaculars, tan si mires al nord com al sud, i pots passar hores  desxifrant els pobles envoltants, cosa que avui en dia no reconeixeríem, pels canvis que s’han fet al paisatge.

Estigué durant molts d’anys de moda, i el restaurant sempre anava ple. També era lloc per  pujar amb el esser estimat, i gaudir de l’oratge que bufava, tant de  tramuntana com gregal...

Fitxat amb els cotxes que veus a les fotos, i els models que eren mes corrents, també fitxat amb altres detalls, les mirades o els gestos dels joves professors, ara  imagina mil histories que  no les sabem contar.

Es veu que dintre el restaurant estava prohibit fotografiar, o hi havia talent abastament, per no fer-se el despistat.

De l’església tampoc surt massa, per això  aquí tens un petit recull de la seva historia que vindrà be per completar.

Esper t’agradi el petit record d’aquell dinar, hem tintat les fotos perquè pareixin antigues, si  trobes que no he fet be ho pots dir.


L'oratori de Santa Magdalena fou construït entre els segles XIII i XIV, 3 segons les característiques dels temples de repoblació, 4 essent ocupat durant segles per diferents comunitats: 5 primer r una de monge s clarisses (1491-1526), que l'abandonarien pe r manca de recursos hídrics traslladant-se a l'Esglesieta d'Esporles, Nostr a Senyora de l'Olivar. L'any 1530 és concedit el seu ús a la comunita t de Jerònime s de Palma, que hi envia sis religioses i que possiblement reconstrueix un dels arcs apuntats, on deixarien inscrita aquesta data. Aquest a comunita t hi roman nomé s durant quatre anys, també a causa de la manca de recursos disponibles adalt del Puig. El seu trasllat a Sant Bartomeu d'Inc a es produeix el 1534, on es trobava l'oratori d'aquest nom i on fundaran un nou monestir.

. . .

Cal dir que aquestes bigues es podien veure encara l'any 1976, quan Joana Maria Palou i Lluís Plantalamor les descriuen

Llegir mes a:

 http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_200/8v64p359.dir/BSAL_2008v64p359.pdf

Al puig d’Inca assentada tenim l’ermita de Santa Magdalena, una església medieval construïda a l’estil gòtic pels antics pobladors de l’illa venguts amb Jaume I. No sabem ben bé la data de construcció d’aquesta església, però ja la trobam documentada a 1240 per un document fet davant el notari Guillem de Formiguera. Així doncs, creim que es pot dir que al mateix temps que es construïren les esglésies de Sant Bartomeu i de Santa Maria a Inca s’edificà, també, la de Santa Magdalena. El fet que es dedicàs aquesta església a la santa penitent es pot atribuir a molts motius: dins la vila es dedicava una església a santa Maria i una altra al patró d’Inca sant Bartomeu; amb Jaume I vengueren un grup d’habitants de Marsella, lloc on la tradició col·loca Maria Magdalena com a penitent i apostolessa de Jesucrist, per tant de gran devoció entre aquella gent; per a afegitó la solitud dels paratges del puig d’Inca el feien propici per a la vida eremítica de solitud, penitència i oració, com seguidament veurem.

Llegir mes a;

 http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsInca/index/assoc/2010_Jor/nadesEst/udisLoca/lsInca_v/11_p139.dir/2010_JornadesEstudisLocalsInca_v11_p139.pdf





































divendres, 13 de novembre del 2020

EL SILENCIO DE LA SABIDURÍA

 Es muy peligroso tener ideas. Primeramente porque son esquemas conceptuales fijos

pero remitentes a unas realidades en movimiento. De ahí que nunca pueda encajar idea

con realidad.

En segundo lugar, porque las ideas nunca reproducen lo real. Son simples

aproximaciones rudas y elementalmente restringidas de lo que, in facto, es complejo,

rico e indefinible.

En tercer lugar, las ideas fragmentan conceptualmente lo que en el campo de lo real es

uno.

Además, al ponerte a defender (si es que decides evangelizar en actitud doctrinal) una

idea cualquiera, te das cuenta, si estás atento, que podrías sacar argumentos suficientes

para defender la idea contraria y las innumerables que se presentan en el amplísimo arco

intermedio de ambas.

Sin embargo, es a partir de una idea (con toda su pobreza) que se derivan otras en

racimos de unidades consecuentes. Y es así como se construye un sistema filosófico o

se constituye una doctrina que será luego refutada partiendo de otra pobre idea que, a

su vez, se desarrollará en sistema. Y así se va haciendo, tejiendo y urdiendo filosofía

tras filosofía, palabra tras palabra y concepto tras concepto. Y todo a base de un

parloteo interminable y sempiterno que hasta crea adeptos rabiosos con uñas afiladas en

defensa de posiciones. Son los adeptos bloqueados y estancados en posturas estáticas,

fijamente antinaturales.

Pues bien, para superar esta difícil situación, ¿cómo actuar? En primer lugar

aceptando que cada concepto o idea es lo que es: una fragmentación arbitraria y

falsificadora de lo real y de lo que está unido, y que es absurdo, por lo tanto, confrontar

ideas como si de partes contrarias y en lucha se hallasen.

Sólo Heráclito, en la historia de la filosofía antigua, fue capaz de comprenderlo: el

mundo no es dicotómico. Y para nada están separados en contrarios bueno/malo,

bello/feo, alto/bajo y etcéteras con otros etcéteras. Estos supuestos pares de oponentes

no sólo no están separados ni en lucha (errores conceptuales), sino que unos

complementan y definen la existencia de los otros.

También así lo entendieron en la clásica China, cuando se fue capaz de captar que

toda unidad de una dicotomía está en la otra unidad (A está en B) o que lo uno es

también lo otro (A es B). Se trata del ya conocido yin y yang.

De ahí que la sabiduría real (que nada tiene que ver, por otra parte, con el almacenaje

erudito de información) radique en comprender que no hay que razonar por exclusión

(ser/no-ser, verdad/no-verdad) sino aceptando los supuestos pares de opuestos a la vez.

No se tratará, por lo tanto, de escoger lo uno o lo otro (o frente a lo otro), sino de

aceptar que lo uno está en lo otro. ¿Qué por qué? Por este hecho: porque lo real es

inabarcable por medio de conceptos fragmentadores (palabras) y en juegos de oposición

antagónica y excluyente. Por todo ello lo mejor y más sabio quizás sea callar. Callar con

respecto al flujo incesante de una realidad que “hablándola” se paraliza, dejando de ser

lo que precisamente es: devenir (no sustancia).

Por ello François Julián en su libro Un sage est sans idée, ou l’outre de la philosophie

(o Un sabio no tiene ideas, de Siruela) explica cómo la filosofía comete el error de ser

exclusiva, mientras “la verdadera sabiduría” sería, en cambio, comprensiva, englobando

sin dialectizar los puntos de vista opuestos.

 

Quien toma posición ya es parcial. Y lo es por el simple hecho de tomar partido. Su

problema es que se encuentra circunscrito a un punto de vista (el suyo), con lo cual

pierde la globalidad que supone el todo.

Lo importante está en no estancarse en ningún lado. ¿Qué por qué? Porque la vida son

todos los lados (incluso aquellos que nosotros no podemos ni imaginarnos que existen).

Se trata, pues, de no ser reductores.

El sabio será el que es capaz de entender que cada cual tiene razón dependiendo de lo

que haya visto (o sentido) desde su perspectiva. Pero habrá que saber también que toda

perspectiva es pobre y que, por lo tanto, no hay que obstinarse en ninguna perspectiva o

posición (fija o no fija).

Hasta incluso la oposición vida/muerte es una dicotomía falsa e inventada. En toda

vida hay muerte y en toda muerte hay vida. Y el tomar partido por uno de los dos falsos

polos es erróneo. “¿Cómo voy a saber” –pregunta un pensador taoísta- “si el amor a la

vida no es un error; y si el horror a la muerte no es el de un hombre que, extraviado

desde la infancia, ha olvidado el camino de vuelta?”

Se comprende que los filósofos vayan angustiados, por lo tanto. Y se entiende que los

verdaderos y escasísimos sabios estén tranquilos, serenos y relajados. Éstos últimos no

toman partido. Callan. Y con la mente vacía para no dejarla ocupar por nada, esa nada

(o idea) parcial.

Por esto el sabio tampoco busca resolver grandes problemas. Toda “solución” es

parcialidad. Así que los auténticos sabios no ven ya la vida como enigma. La dejan

pasar, la toman como viene (sin juzgarla ni enjuiciarla).

El sabio, por lo tanto, es inclasificable (porque no tiene lado alguno que permita ser

dibujado o definido). El sabio no discute, no se luce. No pretende nada de nada. Está

vacío. Calla.

Y nosotros, mientras, no paramos.

Pere Font.



A ULTIMA HORA DIA 13.11.2020