VIATGE D’ESTUDIS DE 1973
Com si volguessin
recórrer, el meridià de Greenwich, els i les alumnes que havien començat a quart, organitzaren el viatge i cercaren bona companyia.
Així que amb en Tomeu Cerdà i esposa, na Romea i el seu espòs, en Paco Homar i la seva esposa, amb més de
seixanta alumnes, embarcaren al port de Palma. Ja pots imaginar a setze anys, amb el cap ple d’il·lusions, cap a Barcelona, amb els dofins botant darrere la nau, que arrossegava una ona, de l’espuma de la
mar.
Havien de posar els
peus a quatre països, així que l’aventura estava assegurada. De Barcelona partiren cap a Andorra, a on ja es notava aires de llibertat, així anaren a
travessant l’avall andorrana.
Tot seguit per resumir, la pròxima meta era París. Ai, aii... "Le Paris", els somnis es ferien
realitat, a on les pedres son art i la música, a la vorera del Sena, s'omplen els desitjos del viatjant.
Ara 47 anys després, és mal d’explicar el que sentiren, i els records que queden, potser en vindran
més a la memòria, i les hi podrem afegir.
De París a Calais, i altre cop al mar, per arribar a Dover. Per un mallorquí retrobar-se amb la
mar, sempre fa sentir la nostàlgia, i enyorança de la roqueta, però no hi havia temps per
perdre, així que tot lo vist i tot el sentit, quedava guardat a un racó
de la memòria.
De Dover cap a London, passant per Canterbury, Rochester, Dartfort. Però el cap a vegades es perdia, veient el paisatge verd, i de sobtà es tornava obscur, fins que el coll es queixava, o una
rialla sortia, de la darrera fila.
La tornada ja podeu
imaginar. Unes fotos que estaven a punt de revelar, guardades
al fons de la motxilla. I ara? On són? Dos parells ja descolorats, que aquí les podeu trobar penjades.
Si en tens envia-les, i les posarem.
 |
| Foto cedida per Nofre Riera |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada