Una rondalla
Havia un temps, casi ja oblidat , en que les coses es podien
fer de moltes maneres.
N’hi havia que pesaven
el temps cassant mosques, si sii, no ten riguis, tenien una manya amb estirar el braç i agafar la mosca que no t’ho
pots ni imaginar.
Això es feia en hores de “classe” que li deien. Mentres el
professor explicava, sempre hi havia algú que anava a la seva bolla.
Vols dir que hi havia mosques dins les aules?
I tant que ni havia.
Als anys 70, els insecticides anaven escassos, tot era mes ecològic.
Llavors li deien natural.
També per sortejar el
soponcio, en vers d’escoltar, ni havia que
entrenaven amb un canut, escopien grans d’arròs al clotell del que seia davant.
Com el feien ?
Llevaven la mina al bolígraf , tipo Bic i tenien l’eina llesta.
Els professor, o la
professora, ho sabien i procuraven fer
activitats que estiressin l’atenció als
alumnes.
Per això era habitual, aconsellar recollir fulles de plantes, dissecar i classificar
les.
Com ho feien?
Era freqüent posar les al mig de les fulles del llibres.
Si en repasseu algun llibre d’aquell temps tal vegada en
quedes alguna oblidada.
També podien recomanar fer ho amb insectes.
Això ja era mes complicat. Quin objectiu tenia?
El mateix que amb les plantes, classificar los.
I a on les guardaven?
Alguns amb alcohol, d’altres com les papallones els
subjectaven amb una agulla dins una capsa.
No t’asustis que això
era el segle passat
I Que mes feien?
Per exemple, di seccionar un ferreret, per estudiar els
seus orgues
No fotis?
Siii
Escovet, quines coses me contes, no pot esser mai, lo
que me dius
Nomes faltava haguessin
fet matances i fet sobrassada.
Ara te en contaré una. Xissst. . . no ho diguis a ningú.
. . eh?
Val. Serà un secret entre noltros.
Una vegada, dugueren un conill.
Un Conill? o una llebre?
Xisssttt.
He dit un conill, i li tragueren la pell fins i tot.
I que feren amb ell?
El disecsionaren, per inspeccionar l’aparat digestiu, els ronyons, el cor, el
fetge, fins i tot la fel.
Anaven per estudiar medicina?
. . .
La festa va acabar be.
El cuinaren amb ceba
i tots en menjares
Tu en prens es pel?
Nooo, sort que quedaren unes fotos de testimoni
Idò no es una rondalla?
Noooo “acabaren felices
i comieron perdizes”
Jajaja...
No es així. Ho passaren de meravella i foren feliços.
I els que poden viure per contar ho que ho contin
Ho hi era ! Varen estirar tant fort X escorxar-lo k el varen xepar X enmig; també amb la funda del mòbil tiràvem violetes de paper banyat al Sotil , i pareixia una cova quan s'ha axugava. Un company torrava botifarrons a l'estufa de butà
ResponEliminaGracies per el comentari. Si que tens raó, per aquell temps ens servaven les maneres de entretenir-nos i hem fèiem de tot color. unes magnifiques fotografies que han quedat per l'historia. Si no es joves no ho creurien
ResponEliminaJo sóc un dels qui escorx el cunill, i he de dir que quan vàrem tenir ses tallades sofregides Mos caigueren dins es poal de fregar , les vàrem rentar i llavor ja hi posarem sa ceba, era dins es laboratori i sa professora era na Maria Gelabert
ResponEliminaGracies, per contar el detalls de la dita aventura. Na Maria segur que encara sen recorda i podria contar mes coses.
Elimina