Dia 5 de desembre partirem cap
a Selva (Xilva, era una alqueria a l’època musulmana, a 1248 ja hi havia una
petita església dedicada al patró, san Llorenç a 1300 es declarada oficialment
vila) per anar a parlar amb qui fou el primer director de l’Institut d’Inca.
Tenia 36 anys i havia estat
destinat a Aviles (Astúries) i no li
feia gens de gracia tenir que abandonar Mallorca per anar a ensenyar a fora. Així
que es va mourà i va aconseguir una comissió de servei per Obrir l’Institut que
es feia nou a Inca.
Ens va contar les peripècies
que tingué que passar, també de com tingué
que triar els primers professors d'una llista de currículums (Instancies) que havien depositada a l’Ajuntament.
Axi mateix de com va tenir
que lluitar amb una administració no massa a favorable, que li va donar algun disgusts. Hi ha material per escriurà un llibre. Lo cert que aquell centre educatiu tirar
per endavant i avui milers d’antics
alumnes han fet historia i estan a punt de complir els 50 anys.
Pel camí, un llarg raig de professors i antics alumnes, no han
arribat a temps per poder ho contar, i aprofit ara per tenir un record per tants
que s deixaren la pell pel camí.
Entre sorbet de cafè, al bar
de veïnat de l’església, alçant la vista, un paisatge meravellós, la serra de tramuntana
coronada
per el puig de n’ali i el puig de n’escuder, que removen els interiors artístics del pintor,
encara que la conversa continua.
Li feim entrega del llibre àlbum
de fotografies de la primera trobada, que les recordem , amb alegria, per l’efecte
impactant que ens deixaran grabats, de la ma del fotògraf Miquel Cifre.
Assistiren a l’entrega en Toni Moragues i n’Andreu Matas
alumnes de la primera tongada.
El motiu, també fou posar a la taula i a mes iniciar el programa, per l’any vinent, i anar organitzant
les activitats que volem dur a terme per celebrar els 50 anys i la dècada dels 70 que tants de records de
joventut tenim. Per noltros els feliços 70.
 |
Toni Moragues, Joan Lacomba i Andreu Matas
De la llarga tertúlia, volia contar. . .
Per començar no hi havia cadires ni taules, l’ajuntament d’Inca ens va llogar les cadires de les berbenes i unes taules de l’escola industrial L’equip directiu (director, secretaria i cap d’estudis) pogueren triar els professors, excepte els de la F.E.N. i algun de religió, el regim ho tenia clar Amb el regim polític vigent hi va haver una investigació per part de la g. Civil, de la vida i miracles dels futurs professors Acta d’inauguració al teatre principal, autoritats locals, clerecia, claustre, pares/mares, etc, en el discurs del batle, proposa com president de la futura apa, el Tte coronel de la g. Civil, pare de algun alumne, grans aplaudiments, unanimitat en la elecció, tenim president, ara faltava constituir l’APA A Balears no hi havia delegació del ministeri d’educació, en un moment determinat faltaven doblers per manteniment i netejà, a un al càrrec de Madrid l’hi agradàvem molt les ensaïmades, li remeteren la sol·licitud de doblers amb una ensaïmada, als pocs dies reberen una transferència de 300.000 ptes No hi ha com endolcir la vida Andreu Matas |
 |
| http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Inca_rev/ista_199/5_mes12_.dir/Inca_revista_1995_mes12_n0038.pdf |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada