Torna a sortir el nom.
L’Associació de Pares proposa el
nom de Fray Juniper Serra per al centre. El Sr. Homar contesta que ja hi ha una
entitat educativa amb aquest nom a la província i podria ser un impediment per
tal de donar aquest nom al nostre centre.
La projecció del centre a la
comarca.
No em queda clar a l’acta si és un
suggeriment de l’inspector, sr. Cirac, o si forma part de la memòria
trimestral, el cert és que en el claustre de dia 15 de gener del 72, per tal de
projectar el centre a la localitat, acorda que s’organitzaran uns
concursos de dibuix, narració, teatre i
fotografia per a alumnes de 5, 6, i COU de la Comarca, surten professors
voluntaris per elaborar-ne les bases.
Des de fa uns anys, potser una
vintena, perquè el temps passa molt ràpid, exalumnes del centre que són
universitaris venen a l’institut a explicar la seva experiència als alumnes de
2n de BAT. Ja l’any 72 es va proposar una experiència semblant.
L’acta diu així textualment (no fos cosa interpreti malament) (...) «La senyora
Gual ha comunicat l’oferiment d’alguns companys de diferents carreres
universitàries per informar els alumnes de
COU» No sabem si els companys són de la Sra Gual o dels alumnes del
centre. També suposam que han d’informar del que es trobaran a la universitat.
Es veu que aquestes xerrades o unes altres d’orientació universitària es
dugueren a terme dia 26 de gener del 72 ja que al claustre del dia següent es
discuteix si l’assistència a aquestes hauria de ser obligatòria i també el
coordinador de COU troba que les conferències han estat profitoses perquè alguns s’han decidit per cursar carreres
exposades a les xerrades.
Els consells orientadors.
Aquesta novetat de la LOMQUE no és
tan nova, ja l’any 72 es decideix passar un test als alumnes per poder-los
orientar millor. Això prové d’una Ordre Ministerial de 31 de desembre del 71,
que parla de normes complementàries d’avaluació.
Guàrdies.
En el claustre de dia 15 de febrer
es parla d’anar a guardar els alumnes de COU, si és que falta un professor,
Curiosament, en aquell temps l’ordre preferencial per cobrir les guàrdies era
dels superiors als inferiors [ara és precisament a la inversa]
Quan no hi havia sobreprotecció
Un dels temes calents del segon
trimestre del curs 71-72 fa referència a l’expulsió o no d’uns alumnes. Segons
l’Associació de Pares [carta al claustre de dia 8 de febrer, intervenció
directa al de 1 de març] es tracta d’una expulsió mentre que el claustre opina
que ha estat una baixa voluntària. Posats els fets en coneixement de les
famílies afectades, aquestes, veient que els fets -o millor dit, les malifetes
dels fills- no s’ajustaven al Reglament d’Ordre i no hi havia propòsit
d’esmena, decidiren donar-los-hi. [Ara les coses no són així, i si són de morro
fort posen un contenciós]
Ja hi havia professors
despistats
No direm els noms, però al final
del claustre esmentat, un professor va demanar la paraula per a expressar la
disconformitat amb una sanció imposada per arribar tard. Pel que es llegeix
entre línies, es veu que era la tònica d’aquest professor i ho havia estat el
curs anterior. Una professora sortirà en defensa del sancionat dient que «com
tots sabem x és molt despistat». La cosa no passa d’aquí: una petita enganxada
entre els mantenidors de l’ordre i els que l’han de complir. [Ara, tot i els
famosos marcatges, també passa el mateix, hi ha gent que arriba tard]
Rafel Crespí i Ramis, professor
del centre des del curs 84/85
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada