VIATGE A
TRAVES DEL TEMPS
No nooooo no
es amb el cotxe fantàstic (DeLorean “Regreso al futuro”) , es amb una aclucada
d’ulls que al obrir los ens troben aquí.
El carrer que ens duia a
l’Institut , el matins emboirats , envoltats d’ametlers en flor. Ens
feia molta il.lusió arribar hi , per estudiar, tot i que les afores d’Inca i alluny de remeis.
No havia taules , no
record si les “pizarres” arribaren en pocs dies, tampoc cantina per
dispensar algunes begudes del temps, tot era així ; Innovador com se diria avui en dia.
Així que feia una any i
mig que havia nascut a France el maig del 68, i com tot per aquí sempre arriba
en retràs. Noltros no érem revolucionaris, be si, un poc
dolen tons, si.
Amb el temps també
arribaren per allà el grisos, i noltros, altots corríem per els envoltants de
l’Institut, aquells homes no ens podien agafar mai, (anaven amb aquells abrigots
i plens de guarniments). Asustats si que
hi estàvem.
Aquest recull de
fotografies, den Tomeu Cerdà, mostren cares alegres i vivereches ,i
alguns professor convertits amb atlots, pareixien feliços.
Trob que s'hauria de fer un recull d"anècdotes
ResponEliminaPep l'escrit que has fet és hermós i ple de nostàlgia.
ResponEliminaUn grup a final de curs havia anat a dinar, arribaren a l'institut com la procesionària.Anaven bastant tocats, jo era cap d'estudis. No era qüestió de castigar-los. Els anava enviant a l'ombra crec que d'un pi fins que els passàs la gatera
ResponEliminaVos enrecordau de la triple? Tres aules reconvertida en una sala d'estudis. Com controlar 120 alumnes que a més eren de 2n o 3r. Idò bé, vaig fer anar a cercar una granera i una pala, a qui xerrava el feia granar un redol. Però els redols s'acabaren. Pensa que pensaràs les aules estaven a la planta baixa, els feia sortir per la finestra a fi que batessin el rècord de 100 m de Stephen Boltz (està mal escrit però sabreu qui és) o de Salassie el rècord de 10.000 m. Depenia de la malifeta que havien fet.
ResponEliminaVos puc assegurar que els 7 anys que vaig ser a S'Institut me serviren per la meva carrera professional.
És l'institut que més estim, tan pel companyerisme que havia entre gairebé tots els professors. Un dels fets que més m'agradà va ser que fos comarcal, no com ara que són de barri. Amb aquesta varietat es aconseguir créixer culturalment sense temer-se'n.
Bé, crec que he escrit a bastament i ara pas el relleu a un altre.
Una abraçada a tots els mascles i dues besadetes a les dones.
Excusau-me les faltes d'ortografia i d'expressió però la meva edat, 10 més que voltros, no me deixa veure-hi bé
ResponEliminaMe va encantar, varen ser uns anys molt divertits,vaig fer molts amics i vaig aprendre moltes coses, també de la vida. Recordo q a la triple, me vaig apuntar a unes classes de català extraescolar q me varen obrir molt els ulls.
ResponEliminaEls que vos donà les classes fou en Biel Majoral, cantant i polític
EliminaSuacemar segur que és na MCS, tens molt sentit de l'humor i no ho dic just per aquest pseudònim
ResponEliminaVos enrecordau de la triple? Tres aules reconvertides en una sala d'estudis. Com controlar 120 alumnes que a més eren de 2n o 3r? Idò bé, vaig fer anar a cercar una granera i una pala, a qui xerrava el feia granar un redol. Però els redols s'acabaren. Pensa que pensaràs ben aviat vaig veure la solució. Les aules estaven a la planta baixa, els feia sortir per la finestra a fi que batessin el rècord de 100 m de Stephen Boltz (està mal escrit però sabreu qui és) o de Salassie el rècord de 10.000 m. Depenia de la malifeta que havien fet.
ResponEliminaVos puc assegurar que els 7 anys que vaig ser a S'Institut me serviren per la meva carrera professional.
És tal vegada l'institut que més estim, tan pel companyerisme que havia entre gairebé tots els professors com per les característiques del centre. Un dels fets que més m'agradà va ser que fos comarcal, no com ara que són de barri. Amb aquesta varietat els alumnes i professors aconseguirem créixer culturalment sense temer-nos.
Bé, crec que he escrit a bastament i ara pas el relleu a un altre.
Una abraçada a tots els mascles i dues besadetes a les dones.
Aquest escrit és correcció de l'anterior. Perdonau
ResponEliminaL'Institut es va inaugurar el mes d'octubre de 1970 i noltros ben contents perquè el curs començava més tard que de costum. El motiu: les obres no havien acabat encara el setembre. Tant és així que quan varem arribar el primer dia la "classe" va consistir en pujar els mobles! Cadires i demés. Jo vaig cursar 5è lletres aquell any. A la fí veig en foto algú dels "nostres"; na Tiana Siquier, de Búger. Hola Tiana.
ResponEliminaJo havia d'haver estudiat filologia, al ser un institut comarcal despres de cinquanta anys encara puc reconèixer els diferents parlars dels alumnes segons el poble d'on provenien
ResponEliminaGracies. El to o l'accent de cada poble, es una riquesa cultural.
Elimina