PERE FONT BESTARD

50 aniversari institut Berenguer

 

   Estimats amics i amigues (ex-profes, ex-alumnes, ex-tot-el-que-sigui i etc.): animau-vos i carregau les piles perquè mos retrobarem després de… ja fa mig segle! Tornarem a fer present (d’indicatiu) el temps pretèrit (indefinit, simple o complicat), si és que és possible l’impossible.

La nostra trobada (el primer esdeveniment commemoratiu entre d’altres que es faran) estirà fora de qualsevol caire oficial però sí, en canvi, dins de l’espai informal i lliure d’una reunió d’amistats que perduren i perduraran fins el dia X del Judici Final, quan mos retrobarem de nou i definitivament per volar (amb aletes i “camisón” blanc) pel cel infinit, sense bonys ni forats.

   Es recomana a tot el personal assistent a la festa que dugui les dents esmolades i roba folgada per poder omplir-se a gust amb porcella tendra (pobreta¡), bon menjar i rialles.

   Convindria també que cadascú/cuna dugués enganxada al front una de les seves fotografies de quan tenia divuit anys per així facilitar reconeixements personals de manera fàcil i ràpida.

   No oblideu tampoc mocadors o llençols per poder plorar a gust en cas de les més que probables emocions desbordades.

   I que porti abric qui tengui fred o banyador qui tengui calor. I res mes, que a veure si mos divertim, mos ho passam bomba (com l’arròs) i no rompem cap plat perquè som el que sempre hem estat: seriosos i assenyats.

   Fins dia 23 de febrer i que sigui el que Déu vulgui!

VIATGE A TRAVES DEL TEMPS

VIATGE  A TRAVES DEL TEMPS

 

No  nooooo  no es amb el cotxe fantàstic (DeLorean “Regreso al futuro”) , es amb una aclucada d’ulls  que al obrir los ens troben aquí.

El carrer que ens duia a l’Institut , el matins  emboirats , envoltats d’ametlers en flor. Ens feia molta il.lusió arribar hi , per estudiar, tot i que  les afores d’Inca i alluny de remeis.

No havia taules , no record si les “pizarres” arribaren en pocs dies, tampoc cantina per dispensar  algunes begudes del temps, tot era així ; Innovador com  se diria avui en dia.

Així que feia una any i mig que havia nascut a France el maig del 68, i com tot per aquí sempre arriba en retràs.  Noltros no  érem revolucionaris, be si, un poc dolen tons, si.

Amb el temps també arribaren per allà el grisos, i noltros, altots corríem per els envoltants de l’Institut, aquells homes no ens podien agafar mai, (anaven amb aquells abrigots i plens  de guarniments). Asustats si que hi estàvem.

Aquest recull de fotografies, den Tomeu Cerdà,  mostren cares alegres i vivereches ,i alguns professor convertits amb atlots, pareixien feliços.

Quin canvi, el temps ens ha passat i no sabem com

CONCURS D'IDEES

CONCURS D’IDEES

A prop de complir-se els 50 anys de l’obertura i per celebrar l’esveniment, i aprofitant que tots som joves d’esperit i amb experiència proposar lo que estimeu mes apropiat.

1 TROBADA

Per dia 23 del 2  del mes que ve  seria convenient centrar nos en com ho podem fer per passar-ho be

Si  tens habilitats musicals, o si tens bona veu  podríem organitzar, si ho trobes convenient un poc d’animació  (xeremies,  guitarra o altres instruments.

Si tens habilitats artístiques , fotogràfiques o per realitzar un vídeo,  o per decorar el  local o les taules, també altres animacions que ara no en venen al cap.

PER ES 50 ANYS

Concurs d’idees per dur a terme.

Editar alguna publicació,  realitzar alguna activitat  de ressonància , atreure els mitjans de comunicació ets

Els interessats poden enviar les preferències al  e. Mail i seran publicades en el blooguer

I fins i tot podran esser millorades amb la participació del grup

50institutinca@gmail.com

PRIMERA TROBADA

Dia 23.02.2019 a les 13 hores ens trobarem alumnes i professors als jardins (si fa bon temps) o a l'entrada  de les cases de son sant Martí.

Allà mirarem de reconèixer nos després de casi cinquanta anys, alguns no s'han vist mes, serà molt agradable, d'altres resultarà que ens hem vist sovint i no s'han reconegut.

Avui mateix en contaven com un Alumne d'aquell curs, que anaren plegats, ha anat durant alguns anys a la consulta d'una professional de la medicina, i malament les converses amigables mai varen sospitar que fossen casi veïnats de taula dins la mateixa aula.

Son petites histories emocionals, ni hi ha mes, com la de trobar.se a un Restaurant  dos antics alumnes un propietari l'altre client i sense reconèixer.se.

I es que els anys no perdonen, el canvis  després de l'adolescència, els anys d'estudis fora de l'Illa, o el lloc de feina  també a la península.

Després els fills petits, a vegades redueixen el espai de comunicació. Tot això ho cont perquè vivint a una illa  es molt senzill trobar-nos de tant en tant.

Els professors que molts començaren de ben Joves, ara ja tenen una edat  com per estar Jubilats, però els fa molta il·lusió també compartir aquesta trobada, lo que es meravellós.

Per altra banda durant els anys el garbell ha anat porgant, una  manera un poc pagesa de dir-ho. Però lo cert que alguns no ens podrem veurà (per això un record especial per ells)

Ara fa falta també anar retrobant mols que hem perdut la pista, avisar.los perquè amb aquest mes que falta  ens puguem retrobar

Viatge d'estudis 1972

VIATGE D’ESTUDIS DE 1972

El segon curs de l’Institut  de l'any 71/72, aquell any  fèiem sisè, organitzarem el segon viatge d’estudis, o tal vegada el primer, que es feia al flamant nou Institut d’Inca.

 

Els recursos eren petits, i era com una odissea, enllestir un viatge amb nins i nines de  16 anys. Organitzarem un servei de cantina, a on veníem begudes i entrepans, a l’hora del descans. També férem records per vendre al dijous bo, per als  amics i coneguts que volguessin col·laborar.

 

Un grup reduït, al final anàrem a fer el viatge, amb companyia d’en Pere Font, en Tomeu Català. i la professora de música.

 

Record que durant tot el viatge, vaig anar escrivint, el recorregut, anècdotes i les visites que anàrem fent. Així que mentre anàvem amb l’autocar,  anava vigilant els pobles per on passàvem, i les escrivia a un bloc (de cremallera).  Va ser molt interessant. A la festa de final de curs, el vaig llegir per tots.

 

També un record molt emotiu va ser, que ens acompanyava  la mare d’en Llorenç. Alguna fotografia  en podreu veure darrere la cadira, ajudant a la seva mare.

 

Si algun dia trobo el resum, el vos passaré. Mentre us deixo algunes fotografies, que hem anat recuperant.

 No vos contaré més coses perquè no vull ser pesat.

Cudillero, Astúries.

Margarita Grau

Immaculada Reina Paquita Segui

Catalina Nicolau

Joana Maria Rosselló

Provant la sidra:  Pep Servera, Francesc Aguiló, el cambrer, i na Joana Maria Rosselló

Pep servera. Àngel Morado. Llorenç Sebastià. Xesc Aguiló. Miquel Àngel Mulet

Antònia Melis,

Marta Reus, Paula Grau , Antonia Melis, Maria Borras (prof) Gabriel Genestar .Llorenç Sebastia. Pep Servera,  Xisco Aguilo, ( ) Tomeu Catala  () () () ()()()()Toni Reus, Angel Morado, Joana Rossello ()()

Acotats :Maria Borras, Margarita Torrrens(+) Xisco Aguilo

AVUI HE SOMIAT. . . Així va néixer una aventura al cap de 50 anys.

Avui he somiat, que ens havíem trobat…

Quedaríem per veure'm nos, i quedaríem a dinar plegats, després de tants anys. Quina il·lusió ens abarcava.

Com a filmat amb una càmera, amb perspectiva, es veia al fons, un edifici blanc, amb una entrada, amb un grapat d'escalons. A baix i amb la mateixa nitidesa, una gespa verda, molt verda. També molta de gent, que feia cercles, i xerraven, els al·lots. Les nines no ho sé, perquè, eren més alegres, s'abraçaven i s'omplien a besades.

A poc a poc, tots anàvem avançant, no sé per què anàvem tan separats, si té mateix ja no som a l'escola de les monges, o els frares.

Podíem anar junts, quina il·lusió, però la inèrcia ens duia així, i uns grups, i els altres, es miraven de reüll.

Anàvem pujant els escalons, cap al restaurant, a on ens havíem de trobar, però pareixia que no arribaríem mai. . . .

De sobtà ha sonat el mòbil, uf el despertador...

No era un restaurant, era l'Institut i el pitjor… . 

Molts ja duien cabells blancs, algun quilo de més, però molt més alegres, i les abraçades eren eternes, recordant aquell vell somni, d'ara fa cinquantè anys.

Endavant que tenim mitja  vida per a davant.

Obro els ulls, em desperto, i entre la boira  recordo. . .
Que   bonic. . .

50 ANYS QUE VA A COMENÇAR A CAMINAR L'INSTITUT D'INCA

Per retrobarnos despres de 50 anys (pagina no oficial) 

L’Institut Berenguer d’Anoia fou creat a Inca l’any 1970 pel Ministeri d’Educació i Ciència. Fou el primer centre públic d’Ensenyament Mitjà de la comarca. El fet de ser mixt des d'un principi, va suposar per a la població femenina de la comarca la possibilitat de continuar els estudis sense haver-se de desplaçar a Ciutat. De bon començament va demostrar ser un centre molt compromès amb la nostra llengua i cultura, compromís que no ha abandonat mai.