APUNTET i segueix el blog

dimecres, 16 de febrer del 2022

RAFEL CRESPI RAMIS. El legat deixat a aquest Bloc.

 En el segon any que ens va deixar, han quedat  a  aquesta pagina  gravat part dels seus escrits, recordant l'empenta donada i que es va veure truncada.

Dies mes tard la pandèmia es va fe realitat,  tots ja sabeu l'historia.

RAFEL CRESPI RAMIS. A LA RECERCA DEL NOM

Vaig conèixer en persona a en Rafel dia 23 de febrer de 2019, abans havíem parlat per telèfon un grapat de vegades, era el dia de la primera trobada d’antics professors i alumnes de cara a organitzar la celebració del 50 aniversari.

Aquell dia, en que molts es tornaven a veure, després de tants anys, va esser un dia inoblidable per molts, i segur que va contagiar a tots, també a Ell.

Desconec el motiu, però lo cert es que a partir des mes de Juny, segurament  volent descobrir el motiu per el que  es tardaren deu anys, sense trobar.li nom a l’Institut,  va començar a remenar papers antics .

Dia 6 de Juny, baix el títol: A LA RECERCA DEL NOM, ESPIGOLANT PER LES ACTES 1. i Fins arriba a  11 publicacions, va trobar moltes anècdotes i el funcionament d'aquell temps.  Segurament tenien que haver estat 13 per arribar a la meta.

Aquest any 2020, que pareixia que començava ple d’il·lusions, de sobta es va veure truncat, per un fet irremeiable que ens tragué a tots fora de joc.  Just havia tingut, el primer acte dia 13  EL BERENGUER ESCRIU , i publicat  dia 16 de febrer. El mateix dia que ens va deixar.

A aquesta pagina, tens tots els articles publicats

Mes endavant, aquest any,  ens va descobrir la pitjor pandèmia de l’historia de la humanitat. 

https://50anysintitutinca.blogspot.com/p/a-la-recerca-del-nom.html




EL BERENGUER ESCRIU

Dintre el programa  del cinquantenari la primera fita fou anomenada El Berenguer escriu, després vindrà el Berenguer es posa la toga, o el Berenguer fa ciència.  Cicle de conferencies i taules redones  per debatre  des de punts distints  les citades disciplines. 



Sense oblidar, alumnes que han destacat, en medicina, ciències, gastronomia , política, o Antics professors que també   son molts coneguts en tots el camps.

Des de el principi, i des de el primer any, l’Institut d’Inca  ha fet carrera  a les lletres. Son molts els antics alumnes i professors , que de l’any 1970 van  publicant el seus llibres. De esser allò, que diuen, tenir un fill, sembrar un arbre i escriure un llibre.

Ara no voldria dir noms, per no deixar ne cap pel camí, però podeu imaginar  en 50 anys,  els llibres que s’han escrit per part d’antics alumnes i professors. Enhorabona pel cultiu literari a tots els que a mes heu culminat  la dita ( Tenir u fill, escriure un llibre i sembrar un arbre)

Dia 13  de febrer de 2020 , tingué al salo d’actes una taula col·loqui , presentada per Rafel Crepi, moderada per Joan Gelabert, amb la presencia de Xisca Homar , Melcior Comes, i Pere Joan Martorell.

A preguntes de Joan Gelabert, molts ben preparades, respongueren  na Xisca, en Melcior i en Pere Joan, tots ja veterans amb de la  ploma. En va fascinar, l'historia que mols contaren que de petits, nomes hi havia un llibre a ca seva i que això pots esser les despertes l'avidesa per llegir i escriure. 

Fer poesia amb la realitat,  escriure novel.la amb molta imaginació, o filosofar entre les dues coses, ens posa metes a cada un de noltros per seguir vivint  a un mon ple d'obstacles. Ens fa viure a un mon fantàstic però real (El mon de cada dia)

Escriure teatre, per veure'l representat, o la poesia per posar li musica, o un guio, per veurer lo a la gran pantalla, podrien esser il.lusions per tot escriptor.

Va esser molt animat, recordant fites, de la influencia que havia pogut tenir  l’escola  a la seva faceta i de com cada un d’ells  se les enginya per seguir escrivint, com a meta auto imposada  des de el punt de la filosofia, la poesia  i  la novel·la.  Raonament, art  o imaginació.

Els cinquanta any no serien res sense un 5  i per seguir la simbologia 5 estigueren a la taula. Anem a saber alguna cosa mes de cada un d’ells.



RAFEL CRESPI RAMIS. Inmemoriam


Avui mati, m’han comunicat, la mala nova d’en Rafel. Ens ha deixat l’anima dels 50 anys a l’Institut (IES Berenguer d’Anoia).
El vaig conèixer  fa un any, amb motiu de la primera trobada d’antics Alumnes i Professors, també vingué al dinar  a on va intervenir per donar ànims i força  a la iniciativa que acabava de néixer.

Des de les hores sempre havíem mantingut contacta, de cara a l’organització del cinquanta aniversari del Berenguer. Dimecres presenta amb la Directora, na Magdalena Coll a la premsa  el programa, la litografià d’en Joan Lacomba, i dijous presenta el Berenguer escriu, tot molt ben organitzat.

Pensava jubilar se a final de curs, i en digué que volia sembrar ametlers a una finca  a on s’havien mort (dissabte passat va arrabassar els darrers). Tot preparat . . . ja ho pots veurà. Tot preparat. . .

Rafel, descansa en pau.




EL BERENGUER A LA PREMSA: Rafel Crespí, Margalida Capellà a un article de Pere Antoni Pons.

 

El mes que ve, farà dos anys de la mort prematura de Rafel Crespi, va ésser el primer cop a la celebració dels 50 anys, el segon fou el virus.

Per això  ara s'ha publicat un llibre: Rafel Crespí: La tenacitat de viure. Publicat per LLenoard Muntaner. L’han escrit Damià Pons, Joan Melià, Maria Alberola, i coordinat per Bartomeu Crespi.

També ha publicat llibre: Margalida Capella Soler ( Antiga alumna del Berenguer i professora de Grec) amb l'Editorial Voliana Edicions.

Els dos llibres estan recollits per Pere Antoni Pons (antic alumne de l Berenguer) a un article publicat a Ultima Hora dia 9 de gener de 2022.


Podreu llegir   l’article  a la foto adjunta, així com tenir informació  dels dos llibres esmentats.


https://50anysintitutinca.blogspot.com/ 


Ara digueu: ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d’aquest poble

M’agradaria poder encabir en aquestes ratlles tot el que ha suposat la pèrdua d’un bon amic. No record amb exactitud en quin moment ens vam conèixer, perquè la memòria és fràgil i els records es confonen amb el pas del temps, però devia ser a partir de l’any 1988, quan vaig venir a viure a Sa Cabaneta. El que sé cert és que l’any 91 vaig aterrar a l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca, on ell ja feia feina i formàrem part del Departament de Llengua i Literatura Catalanes. En aquesta època vàrem començar a fer moltes coses junts. Primer com a professors, dins i fora de l’aula, seguint l’empenta d’un altre bon amic, en Joan Melià, per tal d’activar el jovent a través de l’Associació 31. Tenc un gran record dels esforços per promocionar la música en català, especialment del rock dels 90.

https://laltramirada.cat/article/in-memoriamrafel-crespi-i-ramis/



dilluns, 10 de gener del 2022

EL BERENGUER A LA PREMSA: Rafel Crespí, Margalida Capellà a un article de Pere Antoni Pons.

 

El mes que ve, farà dos anys de la mort prematura de Rafel Crespi, va ésser el primer cop a la celebració dels 50 anys, el segon fou el virus.

Per això  ara s'ha publicat un llibre: Rafel Crespí: La tenacitat de viure. Publicat per LLenoard Muntaner. L’han escrit Damià Pons, Joan Melià, Maria Alberola, i coordinat per Bartomeu Crespi.

També ha publicat llibre: Margalida Capella Soler ( Antiga alumna del Berenguer i professora de Grec) amb l'Editorial Voliana Edicions.

Els dos llibres estan recollits per Pere Antoni Pons (antic alumne de l Berenguer) a un article publicat a Ultima Hora dia 9 de gener de 2022.

Podreu llegir   l’article  a la foto adjunta, així com tenir informació  dels dos llibres esmentats.








Rafel Crespí i Ramis va morir massa prest, quan encara hauria pogut donar-nos moltes mostres de les seves múltiples aptituds i inquietuds, polifacètic com era. Va morir massa prest, i així i tot ens ha deixat un important llegat humà i literari.

Viure i escriure era el que més desitjava fer, però també va farcir la vida de moltes altres activitats orientades cap al mateix objectiu: contribuir a refer el nostre país mig desfet. Docent de llengua i literatura catalanes, va escriure articles d’opinió, narrativa, poemes, cançons, teatre… i va fer que altres escrivissin, organitzà actes culturals, va assumir responsabilitats polítiques, i dinamitzà la cultura i l’estima per la terra.

En aquest llibre, hi apareixen indexades moltes d’aquestes activitats. Però, i sobretot, hi ha el testimoni de molts que el van conèixer en àmbits diversos: família, ensenyament, política, activisme cultural, creació literària… Entre tots reconstrueixen una imatge professional i emocional ajustada de l’exuberància vital de Rafel Crespí, molts d’aspectes de la qual, fins i tot per aquells que el van conèixer més de prop, seran una descoberta.

Impulsiu, incansable, incisiu, tosc, mordaç, humil, prudent, generós, tenaç i d’una sensibilitat extraordinària… són alguns d’aquests caires polièdrics que configuraren la seva personalitat única. Com diu Joan Mas al seu article, «Rafel Crespí vessava vida. (…) La desaparició injusta no podrà esborrar el triomf d’aquesta imatge que em (ens) plau d’evocar».

https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/rafel-crespi-la-tenacitat-de-viure/



Dones, arbres i poesia recull 130 dones poetes que s’emmirallen, d’una manera o altra, en la natura i donen valor als arbres com a éssers vius, a través de la paraula. Arbres i poesies, primordials per a la nostra existència, en un intercanvi d’energia tot cercant la llum que ens alimenta.

Dones, arbres i poesia és un projecte que neix a l’Institut Premià de Mar, gràcies a la iniciativa de la professora Margalida Capellà i Soler, amb el suport de tota la comunitat educativa i de l’alumnat, i a l’impuls i participació de l’Associació Art Primilia representada per la poeta Marta Pérez Sierra, que ha coordinat la generosa aportació dels versos de les cent trenta poetes antologades seguint com a eix conductor els arbres i les plantes del jardí de l’IPM, i Joan Pasqual, pintor mediterrani, que ha il·lustrat amb tinta xinesa l’esperit del llibre.

Gràcies a les poetes podem oferir a l’alumnat i als lectors en general diferents models explicatius de la realitat des de la poesia. I ho hem fet amb veu de dona i en català per donar protagonisme literari femení, tot aconseguint la igualtat de gènere.

Dones, arbres i poesia recull referents femenins com ara poemes del llibre “Boscana” de Laia Llobera o del llibre “Quatre arbres” d’Empar Sáez, per citar dues poetes actuals com a exemple, al costat de referents literaris femenins consolidats com Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Cèlia Viñas, Felícia Fuster o Montserrat Abelló.

Cent trenta poetes que s’emmirallen, d’una manera o altra, en la natura i donen valor als arbres com a éssers vius, a través de la paraula. Arbres i poesies, primordials per a la nostra existència, en un intercanvi d’energia tot cercant la llum que ens alimenta.

https://www.voliana.cat/llibres/dones-arbres-i-poesia/




EL TERCER LLIBRE que parla a l'article.

http://www.ensiola.cat/diccionari-montaigne/


dimecres, 28 de juliol del 2021

CLOENDA

El curs que ara ha acabat, 2020/21,  ha fet 50 anys des de que s’inaugurarà s’Institut d'Inca, ara,  IES   Berenguer d’Anoia. No hi hagut focs artificials, però quedarà sembrada l’escultura  de Joan Lacomba, primer Director i reconegut artista, ara a punt de fer els 87 anys.

El títol: “ Sap que la soca mes s’enfila com mes endins pot arrelar” així acaba la 2 estrofa de la Balanguera, que ara ha fet les 5 dècades, representada per un arbre de 6 metres d’alçada just a l’entrada de l’Institut.

Fou inaugurada per la presidenta del govern de les Illes Balears, també antiga alumna;  Francina Armengol. Amb l’assistència del conseller; Marti Xavier March.  La Directora del centre; Maria Magdalena Coll, i l’equip directiu. Des de l’Ajuntament  per el batle Virgili Moreno, acompanyat  per Alice Weber i Andreu Caballero. En els discursos no faltaren elogis a l’artista, a l’obra i al Centre, i foren molt aplaudits per els assistents.

Després de la lectura d’una poesia per Catalina Munar  fou interpretada la Balanguera  amb les veus de Neus Salva Galma i Alexandra Huayramar  (SEMBRANT VEUS), una versió que arribar al cor  dels assistents .

Joan Lacomba s’ha implicat en cos i anima amb el projecte, cedit gratuïtament, per deixar constància del fet. Moltes hores de insomni, seguiment i revisió dels petits detalls.

Estigué al peu de l’obra, infinitat d’hores, i fins i tot un dia a 40 graus. Amb l’ajuda del seu fill Gabriel,  que ha deixat una historia fotogràfica mai feta del desenvolupament d’una obra d’art. A mes publicades al mateix moment.

En contemplar l’obra, et trobaràs amb unes línies  corbades  que obrin el pensament, des de les arrels al mes profundes fins a l'infinit,  recorrent l’espai fins mes allà de l’univers creatiu. 

L’Idea  nasqué aquell 11 d’octubre de 2020, que recordarem  l’obertura oficial  del Centre a  l’any 1970, també al costat la Secretaria Llucia LLompart.  En Joan ja duia el projecta dins una butxaca a un paperet . El batle Virgili Moreno prengué nota i acceptà  la bona iniciativa.

No va començar gens be aquest aniversari, que havia nascut amb moltes il·lusions  i projectes.  Rafel Crespi al capdavant dels actes ens deixa al mes de Febrer. Encara no ens havíem reposat de la feta i al març ens arribar la pitjor pandèmia mai coneguda. Ambdues sopegades ens tirar per terra tot lo programat.

Aquest bloc, amb l’idea de arreplegar antics companys (professors i alumnes)  va publicar la primera entrada dia 19 de gener de 2019  amb el títol "AVUI HE SOMIAT" que ja du casi 1500 lectures de les casi 75.000 en total.

Ara amb l’obra de Joan Lacomba queda tancat el darrer acte. El temps no perdona, i tot lo que a partir d’ara passi ja serà cosa del 51 aniversari, i esperem  en passin molts mes i que tots noltros els puguem veurà.

Si segueixes llegint mes a baix , trobaràs un resum  ben extens de lo que ha mogut aquesta escultura, que de segur t’agradarà, a mes trobaràs fotos i vídeos  per gaudir  de les millors  moments i de la gran feina realitzada

Fins sempre.



Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar


















INDEX
FACEBOOK
PREMSA
BLOGS
PERSONES
FOTOGRAFIES
LLETRE DE LA BALANGUERA


LA BALANGUERA CANTADA PER SEMBRANT VEUS ; Neus Salva i Alexandra Huayramar penjada al Facebook
                                                       Pitja aquest enllaç per sentir la.

                                               Pitja aquest enllaç per sentir la.


FACEBOOK
Lo que han dit persones o Entitats a  diferents mitjans compartits al grup de facebook: 50 ANYS INSTTUT D'INCA .  IES BERENGUER D'ANOIA



PREMSA











ULTIMA HORA















BLOGS




PERSONES

50 anys de Berenguer d’Anoia, 50 anys d’emblema educatiu.
Un honor, com a exalumna, celebrar mig segle d’un institut referent i fer-ho amb una escultura de Joan Lacomba que ens ensenya que, per saber on anar, hem de recordar les nostres arrels.
Gràcies per tant i enhorabona! 🙌

AVUI COM A COLOFÓ o CULMINACIÓ del 50è ANIVERSARI DE L’IES BERENGUER D’ANOIA hem inagurat oficialment el monument de “LA SOCA de la Balanguera” feta per l’artista i primer director de l’Institut, JOAN LACOMBA.
Tots els que han pres la paraula han lloat aquest obra i el seu significat: “SAP QUE LA
SOCA MÉS S’ENFILA COM MÉS ENDINS POT ARRELAR”.
Gràcies a nen Joan Lacomba i també a l’Ajuntament d’Inca que ha fet possible la seva realització. No me vull oblidar dels lideratges d’aquest 50è aniversari d’en Pep Servera i d’en Rafel Crespí, que malauradament ja no ens ha pogut acompanyar més que amb els nostres records i memòria.
Gràcies a na Neus Salvà Galma i a n’Alejandra Scotto (“SEMBRANT VEUS”) pel bell cant que ens han brindat de “La Balenguera”.
🥂🥂🥂🥂🥂🥂
PER MOLTS D’ANYS MÉS A L’INSTITUT I PER A TOTES NOSALTRES.
Si voleu que arribi a molts de l’esprofessorat i alumnat #CompartiuHo

Avui hem inaugurat , immersos com estem en unes "especials festes patronals" i en un doblement càlid acte de migdia, a l'institut Berenger d'Anoya, l'esperada escultura d'en Joan Lacomba, primer director del centre, fa ja 50 anys, i professor de dibuix, entre moltíssims, de qui us parla.
Una obra fresca, lluminosa, elegantment senzilla, que sembla evocar la femininat i sensualitat rítmica, en l'equilibri del mateix ordre natural del desenvolupament de la vida.
Tan naturalment emplaçada i integrada per la avantatjosa
"familiaritat" de l'entorn per l'autor, que al primer cop de vista ja sembla que hi hagués pogut estar sempre allà.
I és que actúa com una necessària nota de balsàmica frescor, i de contrapunt a la rectilínea racionalidad, i l'austeritat pressupostària obligada de l'època de construcció d'un edifici que conec bé, i en el que no puc recordar més corbes que les dues obligades de la pista d'atletisme, i alguna altre, així mateix remarcable, d'alguna alumna.
Moltes gràcies Joan, enhorabona i salut eterna!!.


Avui hem inaugurat l'escultura de Joan Lacomba Garcia amb motiu del 50 aniversari de l'IES Berenguer d'Anoia. És un dia important per Inca i per totes les persones que formam part de la gran comunitat del Berenguer. Gràcies, Joan!
"Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar". La Balanguera, Joan Alcover.

Un honor assistir a la inauguració de l'escultura de Joan Lacomba que a partir d'avui forma part de l'IES Berenguer d'Anoia.
Lacomba fou el primer director d'aquest centre i amb aquesta escultura contribueix a la commemoració del 50 aniversari de l'institut.
Enhorabona!!!

😍 Demà és el gran dia de’n Joan Lacomba Garcia!
Demà celebrarà un viatge llarg, il•lusionant, durant el que ha creat, somniat, rumiat, provat, anat, tornat, viscut i patit.
Enhorabona a l’artista i gràcies a l’amic, per fer el que fas, per com ho fas i per fer-ho.
I gràcies per haver-me permès formar part d’aquest viatge!
Admiració màxima!!


ALGUNES FOTOGRAFIES



























DISTINTES CARES DE L'AVIOR

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila 
com més endins pot arrelar












Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.




Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.


De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila 
de la vellura que s'en va.


LLETRA DE LA BALANGUERA

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà