Ens ha deixat Jordi Soler Cuart. Va ser professor de l’IES
Berenguer d’Anoia entre d’altres. Havia
nascut dia 14 de febrer de 1942, però un aneurisma, segurament produït per la Parca, que ell tant la temia, no el deixa arribar als 82 anys.
Era un dels 5 germans de la família dels Soler Cuart de Sa Pobla. En Jordi va anar a estudiar
al seminari per ser capella, però arribat el moment, ho va deixar. Mentre
havia estudiat a la universitat Pontifícia, i es va llicenciar en Filosofia i dret.
Durant la seva vida, va treballar a l’Ajuntament de Sa Pobla,
després va passar a la docència com a
professor de llatí, i cultura clàssica a Almoradí
d’Alacant, també a l’IES Can Peu Blanc, de
sa Pobla, i al Berenguer d’Anoia d'Inca.
Escrivia prosa i poesia, al seu Blog: Jordi Soler- Obres. Allà publicava part dels seus articles,
i poemes, que pots llegir a l'adreça que tens a mà.
També va ser
fundador de la Fundació ACA, amb
companyia d’Antoni Caimari, fins al punt, que el seu domicili a Búger, va
ser la seu de la Fundació, als inicis.
També publicava articles de costums, a la Revista Sa Plaça.
Jordi Soler Cuart, va morir dilluns 22, a l'edat de 81 anys.
Descansi en pau.
 |
| Jordi Soler Cuart * * * |
SUMARI:
EL BANC DEL SI NO FOS.
RETORN (II).
MOR AL CAP DE 81 ANYS EL POETA JORDI SOLER CUART A SA POBLA. D. M.
MOR EL PROFESSOR I POETA JORDI SOLER CUART. U. H.
* * *
EL BANC DE SI NO FOS
Tenc, de petit, un record entranyable, la recreació del qual
té tota la plasticitat d'un quadre d'en Bruegel
Cada tarda, per poc sol que fes, quan jo anava a l'escola
graduada PRIMO DE RIVERA o quan a les cinc en sortia me topava amb una rotllada
de vells asseguts sempre en el mateix ordre i la mateixa postura als bancs de
pedra que encara hi ha davant l'escola. Aquells vellets, la majoria secs i
escanyolits, ajudats i armats del seu gaiato, tiraven junta tranquil·lament i
tractaven d'omni re divina humana que, acariciats suaument pel sol bondadós de
les calmes de gener. Els vells hi eren quan jo entrava a l'escola i hi eren
quan en sortia. Cada dia el mateix, imatge repetida i calcada una i una altra
vegada. Jo, llavors, els tenia una mica d'enveja perquè ni havien d'anar a
escola ni havien de fer feina i perquè disposaven de tot el temps del món per a
ells i jo els veia, malgrat les seves queixes contínues, contents i animats,
empatant la xerrada fins que es feia fosc.
Aquesta escena es repetia als bancs de la façana de la
Quartera i a vegades als bancs de la placeta de L'església. També supòs que
l'escena es devia repetir a distints indrets de Sa Pobla. Allà on hi hagués un
raig de sol allà hi havia un estol de vells recitant la lletania de les seves
penes.
És curiós que avui que sa Pobla compta amb una residència,
dos clubs de la tercera edat i televisió a cada casa, els bancs de les places
encara congreguin els vells del poble.
De tots els bancs que hi havia a Sa Pobla no fa gaire temps,
han passat a millor vida aquells que estaven davant la Sala. Per ventura
aquests eren els bancs predilectes dels vells poblers. Sense cap dubte aquests
eren els bancs on en Bernat i en Polo passaren les millors hores. Per ventura
els caps pares que dissenyaran la reforma de la casa de la Vila trobaren que
aquests bancs eren elements distorsionadors de la puresa de línies de la
façana. El cert és que els bancs desaparegueren com l'ànima de Robert i que amb
ells desaparegueren, impreses dins la pedra, multitud d'històries sucoses.
Aquests bancs, anomenats encertadament BANCS DEL SI NO FOS
compleixen dins la vida diària dels vells de Sa Pobla dues funcions ben diferents. La Primera, i
d'aquí li ve el nom, és que els bancs són i sempre han estat veritables MURS DE
LAMENTACIONS. Quantes queixes han hagut de suportar!
Aquell vell que repenja la barra sobre la corba del gaiato i
diu freturós: SI NO FOS D'AQUESTS GENOLLS... o aquell altre mossegat d'artrosis:
SI NO FOS D'AQUEST DOLOR... o encara aquell altre que viu quasi a les
palpentes: SI NO FOS D'AQUESTS ULLETS MEUS ... Cavallet quan eres jove. Així,
cada dia, els vells passen el rosari de les seves queixes, memorial de greuges
que adrecen a la pedra humida i muda dels bancs del si no fos.
L'altra funció dels bancs públics és la que quasi tenien
a l'antiga Grècia. Allí els més vells del poble seien als bancs de la Plaça
i constituïen el CONSELL D'ANCIANS que regia els destins de la comunitat. Aquí,
malgrat tot, els vells des del seu banc exerceixen si més no, la seva missió
diària de notaris i cronistes dels esdeveniments populars i conten i anoten al
seu particular llibre de registre, la caiguda puntual de les fulles dels arbres
a cada tardor, els naixements de les llunes i fitxen el lent calendari de les
hores i els dies i entre queixa i queixa desen als paranys de la memòria tots
els afanys, les dèries i els desamors.
Des d'aquí vull reivindicar pels nostres padrins que els
bancs tornin a tenir aquella influència en tots els ordres de la vida ciutadana
que tengueren fa molt poc.
https://jordisolercuart.blogspot.com/search/label/Articles
 |
* * *
RETORN (II)
S’endurà la boira
tots aquells dies
que albiraren tot temps fites millors.
Cadenelles plenes d’antics humors
degotaran sobre velles follies.
Si goses recorrer, orfe, altres vies
t’habitaran els ulls noves lluors,
i neixeran a l’hort altres llavors
i els seus fruits et seran epifanies.
Un cor d’àngels clements a mitja veu
t'empeltaran plomissol al llinatge
que portaras gojos per tot arreu.
Ja complert el camí del romiatge
llavors, amic, sol tú serás l’hereu
del vi de l’ànima i del seu solatge.
https://jordisolercuart.blogspot.com/search/label/Poemes
* * *
https://www.facebook.com/jordi.solercuart
* * *
MOR AL CAP DE 81 ANYS EL POETA JORDI SOLER CUART A SA POBLA
Va ser patró fundador i secretari de la Fundació ACA amb el
seu bon amic Antoni Caimari
DIARIO DE MALLORCA de
dia 25 01 2024
Joan Payeras
Sa Pobla va dir el seu darrer adeu a Jordi Soler Cuart, mort
dilluns passat dia 22, a l'edat de 81 anys. Llicenciat en Filosofia i Dret,
després d'abandonar els seus estudis al Seminari Diocesà quan estava a punt de
ser ordenat sacerdot, va ingressar per oposició com a funcionari de
l'Ajuntament de sa Pobla, alhora que alternava la feina amb els estudis de
Dret. Tot i això, es va decidir per exercir la docència com a professor de
llegua llatina i cultura Clàssica com a professor a l'IES Berenguer D'anoia d'Inca,
fins a la seva jubilació.
Persona de sòlida formació cultural i intel·lectual, lector
empedreït, va realitzar unes interessants col·laboracions literàries a la
revista local Sa Plaça a la seva primera etapa, recordant amb depurada prosa
els antics costums populars, a més de publicar els seus poemes en diferents
revistes i en un diari palmesà, si bé el seu caràcter tranquil, assossegat i
silenciós van fer que Jordi no es prodigués gaire en la seva faceta literària.
Jordi Soler va desenvolupar la seva faceta cultural durant
anys, juntament amb el seu bon amic Antoni Caimari al si de la Fundació ACA, de
la qual va ser patró fundador i secretari. El seu domicili familiar a Búger va
acollir durant un temps la seu de la fundació i el piano Bösendorfer propietat
de la família Caimari, fins que l'ACA va establir la seva seu principal a la
finca Son Bielí de l'esmentada localitat. En l'aspecte creatiu, Soler va
participar en l'Homenatge a la Trapa (CD-51, 1996) amb un poema dedicat a Son
Bielí i posant la seva veu a una de les obres icòniques de Caimari (Inquisició
1985).
Quin millor homenatge es pot rendir a Jordi Soler, que la
publicació d'un dels seus poemes:
Sementers d'ales
maten la tarda
de blanc i gris.
Lluny s'esmicola
la veu madura
d'un vell molí.
Arribant l'hora
la faus lluenta
tallarà el blat
i a la ciurana
un llit de boga
vetllarà els somins
dels vells amants.
Quan sigui l'hora
vendrà la parca
i caparruda
ens endurà
cap a son jas.
* * *
MOR EL PROFESSOR I POETA JORDI SOLER CUART
Va impartir classes a sa Pobla i Inca, a més d'escriure
poesia i va ser un dels fundadors de la Fundació ACA
ULTIMA HORA
Juanjo Roig Sa Pobla 25/01/24
Jordi Soler va morir dilluns 22 a l'edat de 81 anys.
El pobler Jordi Soler Cuart, de can Guixe, va morir dilluns
passat al cap de 81 anys. Nascut el 1942, va estudiar a la Pontifica Studiorum
Universitas de Roma i es va llicenciar en Filosofia i Dret. També va ser
professor de Llatí i Cultura Clàssica a Almodarí (Alacant), l'IES Can Peu Blanc
(sa Pobla) i l'IES Berenguer d'Anoia (Inca).
Soler va formar part d'un grup d'intel·lectuals poblers com
Alexandre Ballester, Joan Payeras o Emili Cervera amb què va realitzar diverses
iniciatives de caràcter cultural. A més, va ser un dels patrons fundadors de la
Fundació ACA (Àrea Creació Acústica), entitat de la qual va ser secretari i a la
qual va cedir casa seva situada a Búger com a primera seu. A la primera pedra
de la fundació s'hi va inscriure el nom, juntament amb la d'Antoni Caimari,
l'ànima d'ACA.
També va publicar la seva poesia en revistes locals, així
com a Ultima Hora i va ser articulista de Sa Plaça, a la seva primera etapa. La
vetlla va tenir lloc dimarts al cementiri de sa Pobla, mentre que la cerimònia
d'enterrament es va dur a terme dimecres al matí.
