Demà es compleixen 50 anys de l'inici de l'activitat al nostre centre. Dia 11 d'octubre de
l'any 1970 es va fer a Inca la «Solemne obertura de curso del nuevo Instituto Nacional de
Enseñanza Media».
Malauradament no hem pogut dur a terme el desenvolupament del programa d'actes del
cinquantenari que estava previst. Com a acte simbòlic, els antics alumnes han organitzat
la repetició de la foto que apareix a la notícia que us adjuntam. 50 anys després. Una
manera simbòlica de mostrar que hi som, que el pas del temps ha mantengut inalterables
els principis i les arrels del nostre centre. I que l'estimació cap a l'institut de tots i totes els
que hi hem passat és compartida.
L'IES Berenguer d'Anoia, el Berenguer, és, ha estat i serà sempre un referent educatiu i
cultural de la comarca d'Inca. No hi ha cap dubte. Sempre ha anat una passa endavant en
el món educatiu i ha comptat, i compta, amb dones i homes compromesos amb l'educació
pública.
La història educativa d'Inca feu un tomb radical, durant el curs 70-71, amb la inauguració
d'un institut que va fer possible que els alumnes de la ciutat i de la comarca no
s'haguessin de desplaçar a Palma per continuar els seus estudis secundaris. El centre va
néixer amb la primera Llei General d'Educació, però encara com a Institut d'Ensenyament
Mitjà d'Inca. Era el tercer institut de l'illa; hi havia, també, el masculí i femení de Ciutat.
Aplicant la nova Llei, esdevingué Institut de Batxillerat, l'any 1973. Va esser el primer
centre que impartí educació mixta.
Des dels inicis, als anys 70, el centre va viure una època on el turisme havia propiciat un
cert creixement econòmic de l'illa que necessitava desenvolupar-se socialment i cultural.
El primer director ja va trobar resistències per aconseguir una educació generalitzada i
gratuïta i les sabé contraposar a uns professors motivats, a uns alumnes autèntics, alguns
provinents del medi rural, amb ganes d'aprendre, i a unes famílies que volien per als seus
fills i filles allò que se'ls havia negat a ells. La història del Berenguer d'Anoia arrancà
l'agost de 1970, quan Joan Lacomba, catedràtic de dibuix, s'implicà en cos i ànima per
posar en marxa l'institut, malgrat tots els entrebancs existents. Durant dos anys, l'alumnat
i el professorat varen haver de conviure amb els picapedrers que arreglaven els
desperfectes de l'edifici que havia projectat l'arquitecte basant-se en un reglament de l'any
1942. El centre constava de dos edificis. N'hi havia un destinat exclusivament per a nins i
professors i un altre per a nines i professores, encara que mai es va arribar a dur a terme
aquesta segregació, sinó que es va fer una aposta per la igualtat des dels inicis.
A dia d'avui, en ple segle XXI, complim els 50 anys, i l'institut manté ferms els principis
que el veieren néixer. És cert que la societat ha canviat i l'alumnat és molt més divers.
També ha canviat la fesomia inicial del centre, i talment com si la roda del temps no
s'hagués deturat, hem tornat a estar en obres. L'edifici ha crescut. Les circumstàncies
són diferents, encara que patim, també ara, constants canvis de lleis educatives. És el
cicle de la vida. I el Berenguer en té molta, de vida.
I si el Berenguer s'ha caracteritzat per alguna cosa, al llarg d'aquest mig segle, ha estat
precisament per saber on va. Sempre avançant. Com la vida. Si bé és cert que no s'ha
vist tampoc alliberat d'algunes tempestes, també ho és que, davant les dificultats, s'ha
mantingut immutable i ha estat capaç d'enfrontar-se a qualsevol situació i de mantenir la
mà ferma al timó vers l'horitzó del seu destí.
Arribam als 50 anys i malgrat la situació de pandèmia que patim, s'han de celebrar.
Encara que només sigui amb un moment personal per al record per part de tots i totes les
hem format i/o formam part de la seva història.
Per acabar, voldria donar les gràcies a totes les persones que s'han implicat en aquest
cinquantenari, però d'una manera molt especial als jubilats, antics alumnes i professors,
que han dedicat, enguany, moltes hores a rememorar el mig segle de vida del Berenguer,
difonent imatges antigues, escrits i organitzant trobades.
Voldria fer, també, un esment especial per a tots aquells i aquelles, tant professors i
professores com alumnes que ja no hi són, però que un dia hi eren i també feren història.
Salut,
Maria Magdalena Coll Juan
Directora IES Berenguer d'Anoia
Inca, a 10 d'octubre de 2020
