Na Margalida va néixer a Campanet, l'any 1965. Va ser alumne del Berenguer d'Anoia, despres d'haver anat a un collegi de nines, a Palma. A l'Institut hi va fer BUP i COU, des dels anys 1979, fins a l'any 1983. Va ser alumne de llatí, de la mà de la professora Margalida Colom, i grec amb na Coloma Blanes i Blanes. Es va decantar per aquestes assignatures, i es va llicenciar en Filologia, amb l'especialitat Hel·lènica, a la Universitat de Barcelona, l'any 1988.
Despres va exercir de professora de grec, a l'Institut de Premià de Mar. Des de l'any 2019, era professora associada, a la Universitat Autònoma de Barcelona. UAB.
Va revolucionar el món d'aquestes assignatures clàssiques, amb les nous conceptes revivant les llengües mortes. Ha publicat llibres dels quals podem destacar: Les aventures d'Ulisses. Narracions dels mites clàssics i Dones, arbres, i poesia. La dona a l'antiga Grècia. Poetes gregues antigues. Dones republicanes.
Fa uns anys la seva filla, Valèria Cuní Capella, va rodar un curt, al cementiri de Campanet ara fa 3 anys.
Just fa un parell de dies que m'escrigué dient, que estava a urgències, però mai en podia esperar, aquest desenllaç.
Margalida, no sé si n'Àtropos, la moria, ha frisat un poc massa. Sigui com sigui, i on siguis, descansa en pau, que el teu esperit, sempre estaràs amb la memòria, dels que et coneixerien.
***
LLIBRE.
POETES GREGUES ANTIGUES.
https://books.google.es/books?id=asQXG9NsjTwC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r#v=onepage&q&f=false
****
BLOCS
EL FIL DE LES CLÀSSIQUES.
https://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/
***
VIDEOS
LES DONES GREGUES NO NOMÉS FILAVEN LLANA.
https://www.youtube.com/watch?v=DoAYKLQxThk
***
VA PASSAR AQUÍ. EL TEMPLE D'AUGUST DE BARCINO.
https://www.youtube.com/watch?v=_n12bGbnN2M
***
LA VEU DE LES DONES DE L'ANTIGA GRÈCIA.
https://www.youtube.com/watch?v=vNh4v2ZtzIE
***
***
https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/04/a-la-revista-de-ies-berenguer-danoia.html
MARGALIDA CAPELLA SOLER
https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/des-de-la-serralada-litoral.html
***
***
MARGALIDA CAPELLÀ SOLER, LA FILLA
MALLORQUINA D’HOMER.
Antoni Janer Torrens
Encara no em sé avenir de la mort
de Margalida Capellà Soler.
Tota una generació de professors
de llatí i grec estam en deute amb ella per la seva gran tasca divulgativa.
Nascuda a Campanet el 1965, d’adolescent na Margalida quedà fascinada pel que
li explicava la seva professora de grec, Coloma Blanes i Blanes, a l’institut
Berenguer d’Anoia d’Inca. Llavors ja tingué clar que, en acabar COU, partiria a
Barcelona a estudiar Filologia Clàssica.
No sucumbí als ‘cants de sirena’
dels seus professors de ciències que, en constatar la seva versatilitat
intel·lectual, li insistiren que fes una carrera “amb més sortides”.
Na Margalida feu bé de seguir la
seva vocació. En llicenciar-se a la UB, es quedà a viure a la ciutat comtal, on
guanyà les oposicions de catedràtica de grec de Secundària. Durant anys treballà
a l’Institut Premià de Mar. També seria professora associada a la Universitat
Autònoma de Barcelona, on s’integrà a l’Equip Argó de Llengües i Cultura
Clàssiques.
Igualment, formà part de la junta de la
Societat Catalana d'Estudis Clàssics i de col·lectius de docents de clàssiques
com Chiron i Culturaclasica.com. A banda, na Margalida fou formadora de professorat
i autora d’un gran nombre de material didàctic i d’adaptacions literàries.
Impulsà jocs d’etimologies grecollatines i traduccions sobretot d’autores
femenines com Poetes gregues antigues i Corinna de Tànagra. Testimonis i Fragments
Seguint el rastre dels
modernistes del segle XIX, na Margalida reivindicà la llengua i cultura
catalanes com a grans dipositaris de la tradició clàssica d’Occident. La seva
consigna era ‘fer estimar la nostra llengua a partir de l’estudi del llatí i el
grec’. No era una missió fàcil. En l’imaginari col·lectiu hi havia la cantarella
del ‘rosa, rosae’ amb què durant anys molts de professors, principalment
exseminaristes reciclats, havien torturat tota una generació d’alumnes, que a
3r de BUP ja desistiren d’estudiar grec, el grau suprem de la sapiència clàssica.
Ja ho va dir l’exprimer ministre britànic Winston Churchill: “Naturalment, estic
a favor que els joves aprenguin anglès. Els faria aprendre anglès a tots; i
després, deixaria als intel·ligents aprendre llatí com un honor i, grec com un
plaer”
Na Margalida excel·liria tant en
aquest plaer que bé podria ser considerada la filla mallorquina d’Homer. Volia
fer vives unes mal anomenades llengües mortes. I ho feu sortint de la torre
d’ivori del món acadèmic, tan gelós sempre dels seus coneixements. S’hi
arromangà a fons. Era conscient que l’estudi del món clàssic no es podia
limitar només a l’aprenentatge de la gramàtica, de resultats sovint estèrils.
Per traduir i analitzar sintàcticament els tediosos fragments de la Guerra de
les Gàl·lies, abans calia parlar de la figura de Juli Cèsar, del seu context
històric, de tradició clàssica, d’etimologia, de la vida secreta de les
paraules, de la història de verbs com ‘recordar’, que inicialment significava
‘tornar a fer passar pel cor’ perquè abans el cor era la seu de la memòria. El
mateix s’havia de fer amb el grec, l’altre gran pilar cultural d’Europa que
tants de mites ens ha regalat, com el de la caverna de Plató, l’embrió de
l’actual era de la manipulació.
...
Per llegir-ho tot pitja l’enllaç
https://www.arabalears.cat/firmes/antoni_janer_torrens/
***
Mor Margalida Capellà, la
campanetera que va revolucionar l’ensenyament del grec i el llatí amb les noves
tecnologies
Catedràtica de grec i professora
associada a la UAB, va ser una figura clau en la renovació pedagògica de les
llengües clàssiques a Catalunya
El món de les clàssiques està de
dol per la mort de Margalida Capellà Soler, natural de Campanet, catedràtica de
grec de Secundària i una de les veus més influents en la modernització de
l’ensenyament del grec i el llatí a Catalunya.
Capellà va destacar per haver
sabut rompre amb la idea de les llengües clàssiques com a “llengües mortes”,
incorporant de manera pionera les noves tecnologies a l’aula i apostant per
metodologies innovadores que acostaven el món clàssic a l’alumnat des d’una
mirada viva, contemporània i connectada amb la realitat.
Va exercir com a catedràtica de
grec a l’Institut Premià de Mar i, des del 2019, era professora associada a la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al llarg de la seva trajectòria també
va assumir responsabilitats de gestió educativa, com ara el càrrec de cap de
Departament de Català de l'Institut Premià.
La seva tasca docent i
divulgativa la convertí en un referent per a diverses generacions de professors
i alumnes, especialment per la seva defensa d’un ensenyament humanístic adaptat
als nous temps, sense renunciar al rigor acadèmic.
El seu llegat intel·lectual i
creatiu també té continuïtat en l’àmbit cultural i audiovisual a través de la
seva filla, Valèria Cuní, directora del curtmetratge Cementeri d’estiu (2025).
L’obra, ambientada a la Mallorca dels anys seixanta, explora el despertar
emocional i sexual d’una adolescent en un context marcat pel turisme i els
vincles familiars, i ha rebut el suport de l’Ajuntament de Campanet i la
Fundació Baleària.
La mort de Margalida Capellà
deixa un buit profund en el món educatiu i cultural, però també una empremta
duradora en la manera d’entendre i transmetre les llengües clàssiques com a
part viva del present.
https://www.arabalears.cat/cultura/mor-margalida-capella-campanetera-revolucionar-l-ensenyament-grec-llati-noves-tecnologies_1_5635011.html
