A la recerca del nom... (3)
ALGUNES
CURIOSITATS INICIALS MESCLADES AMB ALTRES QÜESTIONS ETERNES
Atès
que quan es redacten aquests papers som per voltants de Tots Sants, començarem
el relat d’avui donant compte del primer mort. El claustre de 16 de gener del
71 constata la manifestació del pesar per la pèrdua del Sr. Aguiló - “estimats
per tots”- (Seria d’agrair que algú
pogués donar clarícies d’aquest Sr. Aguiló).
* La primera Associació de Pares
Segons aquest claustre, ja hi ha els
estatuts a punt d’aprovar i també ja s’ha constituït una gestora. Es citen com
a integrants els senyors Ventayol, Gelabert, García, Ferrer, Pieras i Siquier.
Alguns llinatges coincideixen amb els de professors del claustre.
* Exercicis espirituals
El director espiritual sol·licita que
es fixi una data apropiada per a fer exercicis espirituals. Sembla que es faran
un poc abans de Setmana Santa. Els cursos que no tendran exercicis espirituals
faran classes normals. Pel claustre de dia 6 de febrer sabem que el director
espiritual és el sr. Perelló i que aquests exercicis es faran per als alumnes
de 5è, 6è, i Preu. Del 31 de març al 8 [la lletra no és clara] d’abril.
* Dues curiositats més
Quan al marge de les actes se citen
els noms del professors. Els masculins tots surten com a Sr. mentre que les
professores són discriminades entre senyores i senyoretes. Ja hi havia consell
de direcció, l’antecessor del consell escolar.
Tornen els problemes. (alguns eterns,
també)
S’observa un relaxament disciplinari.
Se torna a pensar com mantenir l’ordre a les aules, als passadissos i en el
camp d’esports. Es proposa sancionar els
alumnes que durant l’esplai o en horari de menjador surtin de l’àmbit de l’institut.
El senyor Homar (EF) acceptaria alumnes al camp d’Esports si fessin el que ell
els diu i no interferissin les classes d’EF. Curiosament, els més problemàtics
són els de PREU.
6 de febrer. Un claustre extraordinari
mogudet. La primera dimissió.
Es tracta la dimissió del Cap d’Estudis
Sr. Josep Verd. El motiu és un excés de feina per part del Sr. Verd motivat per
no poder reorganitzar els horaris a les exigències de la direcció. És
substituït per sr. San Martín. La reorganització horària obeïa a la
necessitat de trobar professors per guardar els grups d’alumnes que quedaven
sense docència. Es veu que el claustre degué ser mogudet. Per l’acta ens
assabentam que hi havia tres tipus de jornada del professorat: Normal, plena o
exclusiva, amb una dedicació al centre de 23 h.; 27 h. i 34
hores. Altres símptomes de la tensió claustral són les paraules del Sr. San
Martín, que no vol ser vist com un fiscal, i el director que afirma que no
desitja violentar-se amb ningú. També ens assabentam que els professors no
numeraris, poden ser interins o contractats. Es torna a reclamar la
col·laboració de tot el professorat per mantenir l’ordre intern, que es posin
les notes d’indisciplina al butlletí.
Per altra banda, també hi ha problemes d’espai. Es veu que el menjador
estava a l’aula triple [no sé si és la que vaig conèixer jo, situada a la
planta baixa del bloc A] i aquesta era necessària per a fer exàmens
d’avaluació.
Entre tanta tensió, el director
felicita la Senyoreta Campins per la bona marxa del coro infantil, que el va
sentir cantar i ho feien molt bé.
I alguns que van a la seva bolla (com
ara, com sempre). I les misses que no faltin.
Al claustre de 6 de marc del 71 ja es
posa de manifest un fet que també s’ha repetit al llarg d’aquests 50 anys, anar
cadascú a la seva bolla. Pel que es dedueix d’aquesta acta es veu que alguns
professors varen organitzar una excursió en dissabte matí (era lectiu i es
dedicaven a activitats extraescolars) però no havia estat inclosa prèviament en
la planificació ni s’havia comunicat al director. Dos professors, (suposam que
implicats en la qüestió) el Sr. Verd i el Sr. Font intervenen dient que ho
havien penjat al taulell d’anuncis. El director els replica dient que ell no
s’ha d’assabentar de les coses pel taulell d’anuncis. I que si es volen fer activitats i que
constin a la memòria trimestral han de ser autoritzades per direcció. El Sr.
Verd proposa fer-les en diumenge.
Es
veu que els horaris nous agraden a tothom. El Sr. Perelló demana en què
consisteix una guàrdia (romandre a la sala de professors per a qualsevol
necessitat que disposi el cap d’Estudis, per l’absència d’algun professor)
Aquest mateix sr. demana si es pot celebrar missa en hores d’estudi. Li
responen que sí, però com que les hores d’estudi no coincideixen a tot
l’alumnat per igual, si es planifica amb temps, podran fer-la en una hora que
hi hagi un major nombre d’alumnes potencials. Els que no vulguin anar a missa,
podran restar a la sala d’estudis.
Els eterns problemes de les
formes.
El sr. San Martín, cap d’estudis,
exposa la problemàtica que suposa no poder sancionar els alumnes que tenen
moltes faltes de disciplina perquè prèviament no s’han comunicat les faltes als
interessats ni a les famílies. Per tant, per defecte de forma, no es pot
aplicar el reglament. Es demana al professorat que complimenti bé aquest
aspecte i que signi la falta al “parte” diari. Una falta sense signar no és
vàlida. També es demana una certa coherència a l’hora de posar sancions. No
tots els professors ho fan amb la mateixa mesura. Uns són més tous i els altres
més durs.
En aquest claustre es proposa expulsar
un alumne amb historial conflictiu (no direm el nom, l’acta sí que el
cita) amb qui sí s’han seguit tots els protocols pertinents. Sempre hi ha el
dubte, ara i abans i així consta en aquesta acta: s’ha de sancionar amb rigor o
se li han de donar noves oportunitats. La tasca del professor és educar o
sancionar?
Més problemes de disciplina
Un alumne de Preu es acusat per un
professor d’haver-li escrit una frase ofensiva en el cotxe, que estava aparcat
dins el recinte de l’institut. Però com que no hi ha proves, no se’l pot
sancionar per aquest fet. La cosa curiosa és que es va permetre els alumnes de
Preu entrar en el claustre per fer una defensa del presumpte inculpat.
I també es demana confidencialitat.
Es demana confidencialitat pel que fa
a les discussions i deliberacions que es tracten al claustre. Es veu que en un
claustre anterior (canvi de cap d’Estudis) algunes coses varen sortir del
claustre.
(Un altre dia més)
Pep, em sembla que aquest professor, Sr. Aguiló, donava llatí o grec, no ho record bé perque jo feia ciéncies i no el tenia. Però si record que un grup nombrós anarem al seu funeral, a l'església de Montision a Palma. Ell vivia molt a prop
ResponEliminaEra bastant jove. Un poc roig (pelirrojo)i pigard
Maruja Ferrer Vara