A LA RECERCA DEL NOM (2)
No
tot són flors i violes (els primers problemes, alguns eterns)
Els primers problemes.
Al segon claustre, de dia 17.10.70
apareixen els primers problemes. El primer problema fonamental amb què es topa
és com s’ho faran amb els alumnes que no
poden anar a dinar a ca seva perquè són dels pobles. (Tenien dues hores, en
aquells moments la jornada era partida). S’acorda demanar el dinar a un celler
i habilitar el gimnàs per a menjador. A més, es demanen dos professors
voluntaris per impedir que els alumnes basquegin per Inca durant aquest
període. [No sé com ho devien fer perquè el pati no estava tancat].
Un altre problema és el sol que “penetra
en las aulas por los amplios ventanales”.
Es diu que ja hi ha encomanades unes persianes. (Cinquanta anys més tard
i, després de diversos intents de solucionar «definitivament» el problema, el
sol encara hi penetra.
També es proposa elegir delegats de curs,
que en aquell moment es deien jefe i subjefe de grupo. Per
poder optar a aquest càrrec han de ser bons estudiants i tenir una mitjana de
notable o superior. Les notes es donaven cada cinc setmanes. També es proposa,
atès que el centre és mixt, si aquests càrrecs han de ser per una persona de
cada sexe, s’acorda que sigui al·lot o al·lota indistintament. També apareixen les primeres comissions, en
aquest claustre se'n crea una per elaborar el reglament definitiu per al
control de l'assistència dels alumnes.
En el claustre de dia 13 de novembre del
70 torna a sortir el tema del menjador.
És el problema més greu que s’afronta . Troben que el menjar és
insuficient tant en quantitat com en qualitat, tant pel que fa als alumnes com
pel que fa als professors que quedaven a guardar. Es decideix instal·lar una
cuina i que un conserge s’encarregaria, de forma provisional, de fer el menjar
i servir-lo en el seu punt. (literal). La inversió és de 60.000 pts. I es
demanen si serà rentable. S’acorda emprendre aquesta millora perquè la
necessitat és extrema.
Un altre problema [val a dir que
cinquanta anys més tard encara perdura] és el de les pilotes. El Sr. San Martín
demana si no es poden utilitzar les pilotes el temps d’esplai, a la qual cosa
el Sr. Homar contesta que les que tenen només són per a activitats esportives,
la qual cosa no fa que no puguin comprar-ne altre per als jocs recreatius.
També surt la idea d’organitzar una
activitat extraescolar per als dissabtes: la jardineria. Objectiu: adesar el
jardí. Un conserge s’ofereix a dur terra
adient per sembrar i en Lacomba presenta un dibuix de com s’ha de fer.
Finalment, el director informa que hi ha
una invitació per assistir a una missa en honor de Santa Maria la Major, el sr.
San Martín s’ofereix voluntari i hi anirà en representació del centre.
A les beceroles del departament d’Orientació.
És el claustre de 28 de novembre de 1970.
Els professors més instruïts en la matèria [tractament de les dades
psicològiques de l’alumnat] i la col·laboració del doctor Siquier, metge del
centre, podrien formar part d’un gabinet psicològic. Les dades podran
completar-se amb les aportacions de cada professor.
No hi havia biblioteca, per la qual cosa
es demana als seminaris la llista de llibres que haurien d’estar a l’abast dels
alumnes per donar-ne compte a la Biblioteca Municipal.
En el claustre de 28 de novembre de 1970
es proposa expulsar dos alumnes de preunversitari contínuament són avisats per
tots els professors.
Un altre dia més [...]
El celler era canyamel i després de no dur mes el dinar que valia 30 pts va dir que per 35 podriem anar al celler que en aquell temps estava al carrer alcudis
ResponEliminaLa paraula "jefe de curs" no me sona. Per lo demés és vere que tingueren molts problemes ha resoldrà (menjador, excés de sol, fret a l'ivern, goteres, manca de mobiliari, obrers de la constructora visquent a l'edifici, poca o nula ajuda tant de la delegació del ministeri com de la associació de pares...)
ResponEliminaProblemes a resoldre
Intentarem resoldre' ls en la mesura de la nostra possibilitat, sí hi posarem enginy i entusiasme
Record quan folrarem les parets interiors del gimnàs amb envasos de ous per evitar els tornaveus a l'hora del dinar
El professor Rafel Crespí crec que ha inspirat el seu article llegint algunes actes dels claustres, al meu entendre insuficients per donar una visió objectiva del que va passar a institut els dos primers cursos A l'institut
Joan Lacomba