.jpg)
%20VIDEO.png)
diumenge, 26 de febrer del 2023
divendres, 24 de febrer del 2023
FELIP MUNAR MUNAR
Un Jove incansable, que just fa un parell d’anys, (1.960) va veure la llum a aquesta terra Lloret de Vista Alegre (Llorito com li diem nosaltres) Esta al centre geogràfic de l’Illa de Mallorca, habitat des de l’edat del coure .
Felip. Divulgador, lingüista, comunicador i mestre. Podríem dir que es com l’esperit sant, esta a tots els racons que sonen a cultura. Tant el pots trobar a vora un fogueró glosant, com a la televisió. A les llibreries, als diaris tant nacionals com estrangers.
Va esser alumne del Institut Berenguer d’Anoia, escola, que a lo llarg dels mes de 50 anys, han passat persones molt influents a tots els àmbits professionals , culturals i polítics. i que en Felip, no pot faltar a la llista.
He recollit un petit resum de la seva biografia, obres i premis que trobaràs a aquesta mateixa pagina.
A mes com no podia esser unes gloses dedicades al cinquantenari i a les trobades..
Disculpes a l’autor per si he tingut algun oblit que sempre estic dispost a esmenar-ho.
* * *
En el dinar d’aniversari dels 50 anys de l’Institut d’Inca,
en la segona tongada!
A tots els professors que m’ensenyaren a caminar per la
vida... amb agraïment i estima d’un alumne.
Cinquanta anys de l’Institut
avui volem festejar,
és un goig poder-hi estar
ara que tots ja hem crescut,
també molt ja ha plogut,
però bé ens reconeixem,
ens miram i entenem
que el temps no passa debades
i ara en aquestes alçades
està bé que ho celebrem.
En Pep és l’ànima forta
que ha remogut cel i terra,
el seu ànim bé s’aferra,
coratge per tots aporta,
i tenir-lo ens aconhorta
per recobrar els records,
i així ens farem més forts
per viure millor el present,
que no hi hagi cap absent
per arribar a bons ports.
Molts éreu uns interins
quan a Inca vau comparèixer
i a poc a poc vam conèixer,
noves llistes als borsins;
altres érem just uns nins
i vos vèiem molt majors,
fóreu molt bons professors
i molt bé que ens ensenyàreu:
amb esforç vos superàreu
i és que ja éreu uns senyors.
Jo venia d’un poblet,
no havia sortit de l’ou,
per mi tot allò era nou
tan sols era un jovenet;
em féreu caminar dret,
i és aquí que vaig comprendre
que també volia aprendre
i fer-me un bon professor:
per mi fou tot un honor
el vostre camí reprendre.
Cinquanta anys ja han passat
i vos duc dins el record
fóreu la guia i el nord
d’aquell món just començat;
dins el cor vos he guardat,
m’heu servit sempre de mida,
és una lliçó exquisida
que jo mai no oblidaré:
sempre vos estimaré
el temps que em quedi de vida.
.png)
Cases de Son Sant Martí
25 de febrer de 2023
%20VIDEO.png)
Per veure el vídeo pitja l'enllaç.
INDEX:
GLOSES DEDICADES AL 50é ANIVERSARI
BIOIGRAFIA
OBRA
PREMIS
Gloses dedicades al 50è aniversari de l’IES Berenguer d’Anoia, d’Inca
A tots els estudiants que hi han passat!!
Cinquanta anys és mitja vida
que té el nostre Institut,
sempre ha estat ben rebut
i de manera exquisida,
aquesta data ens convida
a no perdre mai el nord,
a voler arribar a bon port
tal com ens van ensenyar,
per això mai hem d’oblidar
del cor aquest bell record.
IES Berenguer d’Anoia
d’Inca sempre estimat,
ha de ser ben recordat,
i lluït com una joia;
per nosaltres claraboia
que ens va mostrar el camí,
i que ens ha permès fruir,
ja des de l’adolescència,
del saber, que és una herència,
per al nostre esdevenir.
Gràcies amics de cor,
gràcies pel camí fet,
ningú no ha restat quiet
perquè som d’esperit bo,
tots hem dat el nostre to
i hem fet el que hem sabut;
res més bell ja se m’acut,
que tots visquem llarga vida,
que sigui de forma fluïda:
gràcies per haver vingut!
Felip Munar i Munar
BIOGRAFIA
.png)
.png)
Felip Munar i Munar (Lloret de Vistalegre, 1960) és mestre especialitzat en llengua espanyola i francesa,[1] llicenciat de grau i doctor en filologia catalana i lingüística general per la UIB.[2] Actualment està jubilat.
Munar ha treballat de mestre en col·legis públics i centres d'adults i de professor d'institut. Ha estat assessor de llengües al Centre de Professorat i Recursos de Palma (1991-1994) i assessor tècnic docent de la Delegació Provincial del Ministerio de Educación y Ciencia (1994-1997). És professor associat de la Universitat de les Illes Balears d'ençà del curs 1994/95, on imparteix, o ha impartit, les matèries de Cultura Popular Catalana, Història i Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana, Aprenentatge de Llengües en contextos multilingües i Habilitats Lingüístiques. És professor del Màster en Formació del Professorat de la UIB d'ençà del curs 2008/09,[3] i del Postgrau de Direcció de Centres Educatius en el CESAG. Fou el Cap del Servei d'Ensenyament del Català del Govern de les Illes Balears d'ençà de les transferències en matèria d'educació a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1998) i fins al maig de 2013, després que el govern del Partit Popular decidís suprimir-lo.[4] Des d'aleshores ha treballat a l'IES Ramon Llull (2013), IES Josep Sureda i Blanes (2014) i IES Antoni Maura (2015).[5] Va ser regidor de l'Ajuntament del seu poble (1991-1999).
Ha col·laborat amb les editorials Anaya i Vicens Vives en l'elaboració de llibres de text per a l'ESO i el Batxillerat a les Illes Balears.
Ha col·laborat en els llibres Mallorca eròtica[6] –que va presentar a la Fira del Llibre celebrada a Frankfurt, Alemanya, el 2007,[7] dedicada a la literatura catalana– i De sa paraula a sa pintura, on ha posat els textos als dibuixos dels pintors Joan Bennàssar i Joan Lluís Fuster, respectivament.
Des de l'any 2002 escriu una columna setmanal al Diario de Mallorca amb el títol de "Costumari popular". Ha realitzat el Parenòstic i costumari popular per a l'any 2012 que el Diario de Mallorca ha publicat i repartit en fascicles.[8] Ha col·laborat com a guionista al programa Glosadors d'IB3 Televisió i com a presentador del programa Uep, com anam!, de la mateixa cadena.[9] Ha fet els guions i ha presentat dos programes radiofònics, a través d'IB3 Ràdio: De festa en festa i Gent de poble (2009-2011).[10]
Va participar i coordinar la publicació de NARRIA. Estudios de Artes y Costumbres Populares, en els números 113, 114, 115, 116, dedicats a les Illes Balears (2006).[11] Fou el comissari de l'exposició "L'esplendor de la festa" a la Llotja de Palma (octubre 2006-gener 2007), organitzada per l'Institut d'Estudis Baleàrics,[12][13] i tingué cura de la publicació L'esplendor de la festa. Màgia i misteri de les festes antigues, on es van recollir les conferències impartides al llarg de l'exposició.[14][15]
Fou vocal fundador de l'Associació Cultural Canonge de Santa Cirga des d'on s'inicià la recuperació del glosat a Mallorca, entre altres actuacions (Manacor, 1998), i és secretari de l'Associació Cultural Glosadors de Mallorca, que aglutina tots els glosadors de picat de Mallorca (Manacor, 2010).[16] A més, és assessor literari d'Edicions Documenta Balear, i el director de les col·leccions El Bufador, Plecs de Cultura Popular i Glosadors[17] sobre temes de cultura popular i tradicional, de la mateixa editorial, a través de les quals s'han publicat una trentena de llibres.
OBRA
Una biblioteca d'adults (et al.). Centre de Recursos Pedagògics. Palma, 1987. DP PM 357-1987
4 anys de gestió (1987-1991). Impressió: Apòstol y civilizador, Petra. (Amb Guillem Fiol i Tomàs). Ajuntament de Lloret de Vistalegre, 1991. DP PM 789-1991.
Benvolgut Felip (deu cartes d'amor per al meu fill). Balears: Editorial Moll, 1992. ISBN 84-273-0699-7.
Amb Tomàs Martínez Miró Amb paraules ben planeres. Balears: Escola de Formació en Mitjans Didàctics, 1995. ISBN 84-92010-33-9. Reedició revisada i ampliada (2018). ISBN 978-84-15202-15-8.
Guia per a l'elaboració del Projecte Lingüístic de Centre. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1995. DL: PM-483-1995.
Lloret de Vistalegre: Imatges d'ahir. Miquel Font Editor, 1996. ISBN 84-7967-058-4.
Passejada idíl·lica per Mallorca i realitat crua actual. Papers de sa Torre, 45. Aplecs de Cultura i Ciències Socials, 1998. Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí. ISBN 84-88256-25-6.
DIC. Llengua catalana per a alumnes no-catalanoparlants. Nivell llindar (Quadern, Guia i CD). Editorial Moll. Mallorca, 1999. ISBN 84-273-0821-3.
Testimoniatge d'una monja: escrits i reflexions sobre sor Josefa Mayol. Ajuntament de Lloret de Vistalegre/Documenta Balear, 2002. DL:PM-851-2002.
Mossèn Agustí Puigserver: un llorità insigne. Ajuntament de Lloret de Vistalegre/Documenta Balear, 2003. DL: PM-975-2003.
Normativa lingüística del sistema educatiu. Col·lecció legislativa, 6, 2003. Institut d'Estudis Autonòmics. Govern de les Illes Balears. ISBN 84-95904-10-1.
De figues i figueres. Balears: Documenta Balear, 2006 (Plecs de Cultura Popular). ISBN 84-96376-75-3.
Jocs de matances. Balears: Documenta Balear, 2003. ISBN 84-95694-66-2.
De la figuera a la taula: Receptes de cuina. Balears: Documenta Balear, 1999. ISBN 9788489067653.
De la figuera a la taula. Més receptes de cuina. Documenta Balear, 2014. ISBN 978-84-16163-03-8.
Jo vull ser glosador. Balears: Documenta Balear, 2008. ISBN 978-84-96841-71-0.
El pare Rafel Ginard i la vida quotidiana a principis del segle XX. Papers de cal pare Ginard, 4. 2005. DL: PM 2381-2005
Felip Munar (ed.). Formes d'expressió oral. Balears: Consell Insular de Mallorca, 2005. ISBN 84-96069-32-X.
PREMIS:
1995: guanyà el 2n premi al IV Concurs de Conte Curt Sant Bartomeu.
2002: l'Associació Defesta li atorgà el Siurell de Plata per la seva tasca en la recuperació i la dignificació de la cultura popular.[18]
2006: l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, li atorgà el Reconeixement de Mèrits.[17]
2006: rebé la P de Populars de Mallorca, atorgat per la cadena Cope-Illes Balears.[19]
2010: va rebre el reconeixement de l'Obra Cultural Balear d'Inca per la seva tasca en la recuperació de la cultura popular i tradicional de les Illes Balears.[19]]
2011: va compartir el primer premi de la Rosa d'Or[[20]]
2012: guanyà la Rosa d'Or de Castellitx d'Algaida en la categoria de Glosats.[21]
2013: rebé el guardó "Tolo Güell a la mallorquinitat".[22]
2017: rebé el guardó "Actuació Cívica 2016" de la Fundació Lluís Carulla.[23]
2021: guanyà la Rosa d'Or de Castellitx d'Algaida en la categoria de glosats.[24]
2021: guanyà el 2n premi de Conte Curt de Montuïri.[25]
2022: distinció honorífica de l'Ajuntament de Pollença en l'àmbit de la cultura popular i les festes pollencines.[26]
2019, 2021 i 2022: 1r premi del Concurs de Gloses del Veremar de Binissalem.[27]
2022: reconeixement de l'Ajuntament de Palma en la Setmana de Cultura Popular.[28
* * *
RECERCA GRAFICA
.png)
.png)
dimarts, 11 d’octubre del 2022
S'INSTITUT DE SA POBLA
Al edifici de can Garroví, Un grup de mestres llicenciats s’agruparen,
per fer un Institut d’ensenyança
mitjana lliure, però tenien que
anar a examinar-se a Palma. Ses nines al
JUAN ALCOVER , i els nins al RAMON LLULL , però jus per examinar-se per la Revalida. Va durar fins a 1.970. Amb la nova llei , molts alumnes passaren a s’Institut d’Inca, i
altres col·legis privats. Oficialment se deia "Instituto Municipal de Enseñanza Media La Puebla".
Dia 26 de febrer de 1.953, el Ministre Joaquin Ruiz Gimenez (1.951-56
), posa en vigor una llei, que regulava el BACHILLER. En dues etapes: Elemental que acabava amb una Revalida, i el Superior, que acabava amb PREU. La llei, consensuada
amb la “Santa Sede” i Estat Units, va acabar amb “manifestacions” que dugueren al cessament del ministre a
1956, La LLEI DE EDUCACIO , amb distintes reformes va arribar a 1.970.
D. Pep Bonnin com a Secretari de l’Ajuntament, s’encarregava de
la contabilitat.
El Sistema educatiu a Sa Pobla.
INDEX:
RETROBAMENT D´EXALUMNES DE S´INSTITUT DE SA POBLA .
Per Pere Antoni Mateu
-DINAR 8 D'OCTUBRE 2022
-L'EDIFICI I EL NOM DE L'ESCOLA
- FOTOS ANTIGUES
LA TUNA·-BARTOMEU TOUS GARAU
-ANYS 50
-MIQUE LOPEZ CRESPI
-CURS ESCOLAR 1944-45. ESCOLA PRIVADA DEN MIQUEL POMAR.
-MIQUEL SOLER, MESTRE D’ESCOLA.
-CA SES MONGES.
-SA CONGREGACIÓ.
-SA GRADUADA
FOTOS DELS LECTORS
-FELIP CERDA.
-IGNACI TOUS.
* * *
RETROBAMENT D´EXALUMNES DE S´INSTITUT DE SA
POBLA
8 D´Octubre
2022
La superació de les circunstàncies sanitàries adverses i el pas del temps han creat
una il.lusió per organitzar
un nou retrobament.
La tasca
d´organitzar-ho va sempre acompanyada de l´esperança de retrobar-nos amb gent que per
diferents motius, no coincidim en la vida diària.
Alegria i armonía, records, converses de
retrobament, acompanyat del tradicional menjar:
arròs brut i porcella, amb la bona cuina de Can Quick.
El reagrupament a les taules doná molta conversa
i al final el profesor Jaume Gual
i l´alumne més antic Felip
ens dirigiren unes paraules.
El primer ens recordá el seu pas com a Vicari
de la Parròquia i al mateix temps com a
Professor de S´Institut. Paraules d´un temps passat, transmeses amb molta satisfacció
Felip Cerdá ,
ens comunicá la seva visió positiva, la vitalitat en que viu el mon, amb una glosa i digué:
“Sempre és un bon
moment
Per refrescar els
records,
Aliment del
sentiment
Que alegren nostres
cors.
-Ex.alumnes de
S´Institut
Un dinar hem
celebrat
L´època de joventut
A ca d´un ens ha
marcat
Amics, familia,
educació,
Crea la nostra
personalitat
Base de cimentació
de les senyes d´identitat…. “
Al final del dinar
se respira alegría, i satisfacció per recordar els nostres temps d´estudiants
de S´Institut.
Un plaer haver
coincidit amb els amics
d´estudis, que esperam poder ampliar en una propera
Ocasió
Hem de donar les
gràcies a Martí Munar ( absent del
dinar) qui convocá el grup de treball i
a Martí Serra Perelló, per la seva dedicació.
Pere Antoni Mateu
* * *
***
DINAR 15 DE MAIG DE 2026.
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
***
DINAR 8 D'OCTUBRE 2022
Coincidint amb els 55 anys, el curs del 67/68, varen fer un dinar d'alumnes i professors, per recordar aquells anys. Organitzat per en Marti Munar, Pere Antoni Mateu i en Marti Serra Perelló.
Un vegada amb la panxa plena, prengueren la paraula Jaume Gual Mora, professor i vicari de sa Pobla per aquells anys, que va contar un poc la seua vida, i recordar un poc de les coses d'aquell temps.
Felip Cerdà, com alumne, mig en broma mig serio, va fer una glosa per l'ocasió, seguidament va contar un rosari d'acudits, que alegraren els comensals que havien tastat l'arròs de can Quic.
Aquí tens algunes fotos:
Fetes per Jaume Canyelles.
Fotos fetes per Marti Serra.
VIDEOS DISCURSOS
JAUME GUAL MORA
FELIP CERDA
* * *
L'EDIFICI I EL NOM DE L'ESCOLA
L'ANTIC EDIFICI. Per Alexandre Ballester, Cronista oficial de sa Pobla (Gavà 1933 - Sa Pobla, 30 de juny de 2011)
El comerciant pobler Miquel Aguiló Forteza de “Can Garroví”, que vivia al carrer Mercat 31, cap allà l’any 1918 va construir, com a magatzem, l’edifici conegut com “Can Garroví”. Al llarg dels anys vint s’hi celebraven molts de dinars de noces.
Quan la Guerra Civil (1936 – 1939), l’exèrcit ocupà l’edifici convertint-lo en caserna de soldats.
El 25 d’abril de 1945, l’Ajuntament, era batle el senyor Rafel Barceló Tugores, va demanar a les autoritats militars la devolució de l’edifici.
El 14 de maig de 1946, essent batle el senyor Francesc Simó Blay, pels Serveis d’Intendència Militar, es tornen a l’Ajuntament els edificis de Can Garroví i Can Arabí (carrer Escola, actual Registre Civil)
El 19 de juliol de1946, es va cedir al Servicio Nacional del Trigo, la planta baixa de l’edifici de Can Garroví.
El 17 de setembre de 1946, l’Ajuntament va acordar: “Ceder la mitad del primer piso (que no de la planta baja) del edificio al Colegio de Segunda Enseñanza , a título precario, con el bien entendido que esta concesión no implica compromiso alguno por parte de esta corporación que podrá, en cualquier momento, disponer del local cuando lo exigiere algún servicio municipal, sin reclamación por parte del colegio”.
El 8 d’octubre de 1946 es concedeix una subvenció de deu mil pessetes al Col·legi d’Ensenyament Mitjà.
Jo, a quart de batxillerat, l’any 1946, vaig passar de la darrera planta de l’Escola Graduada a Can Garroví on vaig acabar, tres anys després, el batxillerat.
De l’any 1946, amb successives reformes, hi va continuar el Col·legi. A la planta baixa, una agrupació de mestres, Grau, Crespí, Soler, hi va tenir l’escola, fins a la definitiva i total reforma l’any 1992.
EL NOM DE L'ESCOLA
El CEIP Tresorer Cladera fou inaugurat el 28 de novembre de 1992, coincidint amb la Fira de Tardor de sa Pobla.
El Centre deu el seu nom a un fill il·lustre del poble, el sr. Cristòfol Josep Cladera i Company, polític i religiós que visqué entre els anys 1760 i 1816. Com a religiós, ocupà els càrrecs de canonge i tresorer de la Seu de Mallorca (1792) i com a il·lustrat va escriure nombroses obres històriques i literàries. També va tenir el títol de cronista de Palma (1807). El 1808, a Baiona, jurà la Constitució de Bonaparte, en nom de Mallorca. Acusat d'afrancesament, ja que va ser un membre destacat del govern espanyol de Josep I (fou funcionari del ministerio d'interior), s'hagué d'exiliar a Portugal i a França. La possessió de Son Fe, de la qual n'era el propietari, va ser el seu refugi quan tornà de l'exili el 1814. Dos anys més tard va morir.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
http://ceiptresorercladera.blogspot.com/p/elcomerciant-pobler-miquel-aguilo.html
25ANYS DEL TRESORER CLADERA COM A PUBLIC
VIDEO
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.facebook.com/ajsapobla/videos/25-aniversari-ceip-tresorer-cladera/1520238754679977/
LES GENERACIONS DE CAN GARROVÍ.
Per Pere Perelló
La “TUNA” del 1965
Article publicat a la revista Sa Plaça número 394.
No tenim prou memòria escrita sobre s’Institut de sa Pobla de can Garroví. L’excel•lent fotografia que ens ha deixat na Maria A. Roig és una excusa perfecta per escriure’n quatre línies, però ens sembla insuficient, el tema mereix -sens dubte- un estudi més aprofundit.
El nom de Can Garroví es perpetuarà com el nom d’un antic magatzem de productes agrícoles, on durant la guerra (in)civil hi fou aquarterada una companyia de prop de dos cents soldats del batalló de treballs forçats núm. 153. Aquest fou el seu “premi” per haver defensat la legalitat de la República. Entre 1942-43 l’exèrcit va retirar els presoners i el 1946 l’edifici fou retornat, en part, al seu propietari que era el Consistori pobler. A partir de l’any següent i amb una lleu reforma al primer pis, va acollir els infants del nostre poble que pretenien fer el batxillerat. La voluntat dels batles Rafel Barceló Tugores Sioni Francesc Simó Blay es Català va ser decisiva. La part que actualment ocupen la “Llar de Memòria” i “Pa i Mel” va quedar reservada com a dipòsit de sementals equins. I va estar en funcionament fins el 1967, aproximadament.
Però la història de Can Garroví comença molt abans. Més o menys entre el 1916 i el 1919, el comerciant pobler Miquel Aguiló, vivia amb la seva família al carrer Mercat 31. Va construir l’edifici de Can Garroví, on actualment hi ha el col•legi Tresorer Cladera i l’antic Centre de Salut. L’activitat mercantil agrícola va durar fins el 1936-37. L’ajuntament va comprar l’edifici, i un solar veïnat. Diuen que als anys vint del segle XX s’hi feren algunes noces, però poques. Per cert a Miquel Aguiló el coneixien al poble amb el malnom de Can Garroví.
El notari Vidal fou un dels principals promotors que ja el 1936, en plena guerra, es posàs en funcionament el que seria l’embrió del Patronat públic-privat del Colegio de Enseñanza Media de La Puebla, anys més tard conegut com s’Institut. Els primers anys les classes s’impartien a les sales o golfes de l’Escola Graduada. Dos dels primers alumnes que sortiren com a batxillers i que encara els tenim entre nosaltres son el conegut i benvolgut advocat Jaume Gelabert i n’Antònia Siquier Vidal, mestra d’escola i mare dels germans de Can Real, en Miquel i en Joan Company. El mes de juny del fatídic 1936 sortien com a batxillers i a punt de començar una carrera en Joan Grau, els germans Pau i Tomeu Pericàs, en Bartomeu Siquier i en Guillem Torres entre d’altres. Ja que esmentam aquest any, alguns dels professors i mestres que hi havia a sa Pobla dedicats a l’ensenyança eren en Josep Pastor i en Manuel Herrandis (valencià). Acabaven la carrera de magisteri en Jaume Serra Cardell, Rettich Amer, Socias Gost i na Margalida Pericàs.
Al llarg dels anys quaranta, la vida escolar de s’Institut va continuar; això sí, enmig de misses, exercicis espirituals a Lluc a càrrec d’en Miquel Bonnin i altres actes catòlico-patriòtics. El 1947 s’instal•len definitivament a can Garroví.El 1962 la plantilla de professorat a s’Institut era la següent: tres llicenciats en Filosofia i Lletres, dos en Ciències, un director espiritual, un professor de Religió, un de Dibuix, un de Formación del Espíritu Nacional, un professor d’Educació Física per a nins i una professora per a les nines, tancava el quadre la professora de Música. El director del centre era en Bartomeu Tous. S’Institut va donar un planter de gent preparada i formada difícil d’explicar per un poble pagès sense gaire tradició educativa. Pens que –els batxillers- han estat decisius i ens han marcat profundament.
II
Però centrem-nos en la fotografia. Les anomenades Tunes –en castellà- o estudiantines. als anys seixanta i setanta eren valorades entre els estudiants, especialment a les universitats. Encara que la seva procedència era castellana, la formació d’aquestes agrupacions musicals s’havia estès per tot el territori de l’estat. Cap al 1961 va actuar, tímidament, per primera vegada la tuna organitzada a s’Institut i que arribaria al seu màxim esplendor el curs 1964-65. Poder-hi participar era motiu d’orgull i significava que ja eres gran i ben aviat deixaries el poble per anar a les aules de la universitat. En Tous i en Jaume Serra foren els impulsors de la idea. Als alumnes els feia il•lusió i els motivava, encara avui en dia ho recorden amb estimació. Amb ajuda, hem aconseguit posar nom a la majoria de persones que hi surten. A la fila del davant d’esquerra a dreta:
1. Aquest jove ha fet de fontaner però no en sabem el nom.
2. MARGALIDA BISBAL. Està casada amb en Sito i és mare d’en Tomeu Payeras.
3. MIQUEL A MÁS. Ha treballat en temes d’assessoria fiscal i d’economia. Casat amb Milagros Ramis.
4. IMMACULADA ROIG RODRIGUEZ.Germana de na Maria Antònia. Va morir jove. Mestra, pedagoga, monja. Nascuda el 1948. La música li agradava molt.
5. CATALINA GOMILA. De ca ses “Sabateres” ; tenien una perruqueria a la Plaça Major, fins a finals dels anys setanta.
6. MARGALIDA MATEU. Mestra, germana d’en Pere A. Mateu. Viuda d’en Fabian Montojo.
7. BARTOMEU PERICAS. Germà d’en Pau de l’apotecaria. Professor de química i ciències naturals a s’Institut. Regidor i polític en diverses etapes. Solia despatxar a l’apotecaria. Els dos germans deixaren bona emprenta a la memòria dels poblers. Va viure al carrer Capità Pere.
Persones dretes, primera fila començant per l’esquerra:
8. PERE CRESPÍ des Garrigó. Tinent de batle del Consistori pobler. Substituïa al batle Pere Ventayol en les seves absències. Va tenir una notable presència política i social en temps d’en Ventayol. Era el padrí matern d’en Jose M. Gomez Municipal.
9.CLARA ASTRAY. Na Clarita. Casada amb el metge, escriptor, investigador i polític pobler Bartomeu Síquier Mestres. Era professora de geografia i de literatura. El seu bressol era Galícia i tenia devoció per explicar la literatura gallega, especialment les obres d’Emilia Pardo Bazán i Rosalía de Castro, entre d’altres. Va viure al carrer Marina.
10.JAUME VALLÈS OLIVER Merris. Ecònom de la parròquia de sa Pobla entre 1950 i 1975. Va néixer a Sencelles el 18 d’octubre de 1907 i va finar el 23 de setembre del 1983. El 21 de maig del 1932 fou ordenat prevere i enviat com a vicari a es Molinar. En temps de guerra ,va ajudar i defensar gent d’esquerres, fet que quasi li costà la vida. El 1950 passà a sa Pobla.
11.MELCION TUGORES SERRA(1913- 2008). Va ser capellà de la parròquia de sa Pobla. Ordenat prevere el 6 de juny del 1936, uns dies abans de l’esclat de la guerra. Va tenir un paper trist i violent en els fets de la família del capellà Poquet de Llubí i amb altres presos que foren condemnats a mortpels militars. Es llicencià en Dret Civil i en Filosofia i Lletres. Feia de professor a s’Institut en matèries de Filosofia i d’Història Tenia molt de patrimoni agrari a sa Marjal i era freqüent veure’l quan anava de finca en finca amb la seva Vespa de color blau cel, botes posades i sotana arromangada.
11. PERE VENTAYOL QUÈS. Representant del Movimiento i batle de sa Pobla entre 1957-1969. Funcionari de telègrafs, l’oficina estava situada al carrer Mercat. Havia nascut a Alcúdia. Va finar el 1969 i en Rafel Tianet el va succeir a la Sala.
12. ANTÒNIA SERRA. De Cas Forn del carrer Església. Era la Prefectade les nines. El seu germà Toni fou professor de Geografia a s’Institut pobler. Na Clarita el va substituir. Fou una deles sòcies fundadores del C.I.D.E.
13. MARIA A. ROIG RODRÍGUEZ. Mestra, professora, va exercir a l’Escola Graduada. Doctora en Ciències de l’Educació. També és escriptora, investigadora en història local. Especialitzada en la història de l’educació a sa Pobla. El 1998 va publicar l’obra Escola i Educació a sa Pobla: s’Escola Graduada. També va publicar L’Univers educatiu de l’època d’en Toni Aguiló Valls.
14. BARTOMEU TOUS GARAU. Director o Prefecte de s’Institut. Professor de matemàtiques i anglès. També va exercir la docència al col•legi Sant Francesc d’Inca. Fou col•laborador de la revista Vialfás, signava els seus escrits amb les inicials B.T.G., va fer de traductor a l’entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia, l’octubre de 1940. Miquel Segura al llibre de Cròniques Margalidanes va escriure: “Ni tan sols llavors –als anys vuitanta- quan a Espanya gaudíem d’una gairebé absoluta llibertat d’expressió, hauria gosat, don Bartomeu, explicar la veritat, la increïble història que visqué des d’una privilegiada posició”.
15. LLORENÇ VALLESPIR Enginyer Agrònom. Va fer feina a la CAP. Finat
16. MARGALIDA BENNASSAR Mestra d’escola a Sant Francesc. Casada amb Tomeu Payeras.
.17 MARGARITA ROSA CAPÓ. Mestra. Casada amb Miquel Pomar.
18. ANTONIA PONS SUREDA. Mestra. Germana de Nofre Pons (metge) Ha viscut a Ciutat tota la vida. Sa mare, Maria Sureda, fou la bibliotecària del poble fins que es va jubilar a començament dels anys vuitanta.
19. CATALINA CAIMARI ALOMAR. Germana d’en Toni Falet fundador d’ACA a son Bielí. Va estar casada amb Guillem Serra Gost. Professora de música.
20. JAUME SERRA PONS. Sacerdot. Nascut a Llubí el novembre del 1936, va finar el gener d’enguany. Era qui dinamitzava el grup de joves estudiants.Eren els anys del Concili Vaticà II. Feia classes de Religió. El mes de juny del 1964 fou ordenat prevere i enviat a sa Pobla. Poques setmanes després de la foto va anar de Missions a Amèrica. El 1970 retornà a sa Pobla, on hi restà fins a l’any 1975, atenent la feligresia, fent escola als alumnes de Secundaria i promovent amb diferents pares un equip de bàsquet que encara perdura.
2.1 PACO MORRO. Enginyer industrial. Fill de la sastreria Morro del carrer Església de sa Pobla.
22. LLORENÇ SIQUIER Codony.
23. JOAN ANTONI OLIVER. Nascut a Santa Margalida. Finat.
24.JOAN PERE. De l’apotecaria de Can Pere. Va estudiar i treballar d’enginyer agrònom.
25. FELIP CERDÀ. Empleat de la Banca March. Casat a Pollença.
26. RAMON BASSA. Professor i catedràtic de pedagogia a l’UIB, ara jubilat. Té nombrosos treballs publicats.
27. MIQUEL MAS SIQUIER. Empleat del Banesto.
28.JOAN FERRAGUT. Empleat del Banc Central. Nascut a Muro. Finat
29. JOAN PAYERAS Enginyer industrial. Ha treballat i viscut tota la vida a Madrid. L’anècdota és que quan va anar a Madrid li costava molt parlar en castellà. A sa Pobla tothom parlava la llengua materna o sigui el català de Mallorca.
30. MIQUEL POMAR.Amb una boina al cap. Professor de Formación del Espíritu Nacional a s’Institut. També era el representant del sindicat vertical del Movimiento a sa Pobla. Va crear el col•legi San Miguel i la llibreria del carrer Major Can Pomar. Fou el pare del pintor pobler Tano Pomar. Des fundadors i col•laborador de la revista Vialfás.
Agraït per l’ajuda de Maria A Roig, Joan Llabrés iPere A Mateu sense ells aquesta recerca no hauria estat possible.
Sa Pobla, 20 d’abril del 2021.
 |
| Revista Sa Plaça |
Per llegir mes pitja l'enllaç:
BARTOMEU TOUS GARAU.
ELS PROGENITORS.
Margalida Garau Planas, (1887 a 1941, Filla de JOSEP GARAU TOUS, visqué la seva infància a l’Alger, a on els Garau tenien la fabrica de tabacs (BACRI). Parlava i escrivia el francès. Germana den Rafel, que fou assassinat en estranyes circumstàncies. Torna a Mallorca i es casa amb Joan Tous (1.915)
Joan Tous Font, (1886 a 1953), que havia anar a fer les ameriques, va passar a ser soci de la fabrica de tabac, a l'Alger, propietat de la família Garau, que tant enveja donava a en Verga. Del Matrimoni nasqueren un Filla (Catrin) i una fill (Bartomeu). Fou batle de Santa margalida de 1938 a 1946.
EL SR TOUS:
Va néixer a Santa Margalida, dia 2 de juliol de 1917, nou mesos després de l’assassinat de RAFEL GARAU PLANAS, germà de la seva mara, Margalida.
Bartomeu passa la seva Infància entre Santa Margalida i Can Picafort, compartint el seus estudis a Palma. De ben petit la seua mara l’inicia amb les llengües. (francès, i pot esser angles)
A 1934, acaba els estudis de Batxiller, al col·legi la Salle de Palma. A l’any següent, va a Madrid a estudiar a l’escola de Enginyeria , que es veu truncat l’any 36 al estellar la guerra civil.
Torna a Mallorca i es cridat a files, a l’any 37 fa l’ingrés a la Acadèmia Militar, com "Alferez provisional", passant per diferent destins. A final del 37 passa al port de Pollença, a on aprèn l’Alemany, i coneix la que seria la seva esposa. L’any 39 ascendeix a tinent, i el dia 16 de febrer de l’any 1941, pren possessió com a traductor del Estat Major a Madrid, on desenvolupa, entre altres tasques, el seguiment dels acords de "Hendaia", com a traductor.
A l’any 39, reprèn altra cop els estudis de Matemàtiques, Dibuix aplicat a Ciències naturals. També Angles i Francès.
Dia 25 de març de 1942, es casa a Madrid amb Catalina Muntaner Cifre, de Pollença. Del matrimoni, nasqueren 2 fills, a Madrid. A l’any 1947 deixa l’exercit, i torna a santa Margalida, a on nasqueren dos fills mes. L’ any 1954 es trasllada a sa Pobla a on neix el darrer fill.
DOCENCIA:
Des de el principi, comparteix els estudis i la feina, donant classes, així tenir uns ingressos extres, que sempre anaven be, per aquells anys de carències.
A Santa Margalida, segueix aquesta labor, fins que mes tard es trasllada a viure sa Pobla, amb el mateix objectiu.
A Sa Pobla, uns anys mes tard, amb un grup de professors, es va Crearen S’Institut a l’edifici de Can Garroví , on va esser Director, juntament amb un grapat de professors (Don Bartomeu Pericas, D Joan Garau, D Joan Piza, Miquel Pomar, Sebastià Crespi, Jaume Bisanyes, entre d’altres, i en Pep Bonnin com a Secretari).
Mes endavant, Comença a donar classes a sant Francesc, es desplaçava amb un Seat 600. Mols d’alumnes el recorden per les seves gran caminades, amb un llibre en sa ma. Tambè els seus desplaçaments en bicicleta.
A 1971, També comença a donar classes, a l’Institut d’Inca fins a la seva jubilació.
La Classes de repàs, matemàtiques , física, Idiomes ( Angles Alemany) que donava, tant a sa Pobla com a Can Picafort, son recordades, per molts d’estudiants amb admiració, per la seva manera d’explicar, i amb molta paciència.
Així també, com per els misteris que pareixien estar amagats, davall els silencis, o per la mitja rialleta sempre present.
A 1982, es Jubila als 65 anys, però segueix fent escola a casa seva, a la vegada se introdueix altres idiomes com el rus. També fa traduccions de llibres per encàrrec o per curiositat fins que a 1990 el ser cor s’aturà als 73 anys.
BARTOLOMÉ TOUS: L’ HOMO DISCRET.
1965. Al mig de la fotografia mirant a la càmera. En Bartomeu Tous que va viure a sa Pobla i va fer classes a s’Institut de sa Pobla al llarg dels anys cinquanta i seixanta. Va formar a un bon grapat de generacions de pobleres i poblers. Fou el director del centre i la foto està feta el dia de Sant Tomàs d’ Aquino del 1965. Aquell any va actuar una “tuna” o estudiantina que havien preparat els alumnes del centre escolar. Tornarem a parlar d’aquesta “tuna”.
Tenia una ment privilegiada per les matemàtiques i les llengües. L’ atzar de la vida va fer que estigués a primera línia a la històrica trobada entre Hitler i Franco el 1940 a Hendaia. Fa poques setmanes que Antoni Janer en va publicar un interessant article al diari Ara Balears del qual hem tret un petit extracte. Janer parla i escriu que Tous Xiuxiuejava a cau d’orella de Franco. Una bona paraula per esmentar la discreció del treball de Tous, que va mantenir al llarg de la seva vida. Quan els companys del Club Cultural de Ajedrez de sa Pobla li feien qualque pregunta en relació a Hendaia senzillament no responia o contestava amb evasives, fins que deixaren de demanar.
El paper de Bartomeu Tous en la històrica reunió d'Hendaia entre Franco i Hitler
A LES 15.40 hores del 23 d’octubre de 1940 mig món estava pendent d’un vagó aturat a l’estació francesa d’Hendaia. Hitler i Franco negociaven l’entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial. El Caudillo jugava fort amb les seves cartes: exigia principalment Gibraltar i el Marroc francès, (algunes fons esmenten també la Catalunya Nord, entregada a França el 1659, desprès de perdre Espanya la guerra dels 30 anys). El Führer va esbossar un mig somriure. Aquelles demandes territorials li semblaven desproporcionades. Espanya encara s’estava recuperant d’una devastadora guerra civil i, més que un aliat efectiu, podria convertir-se en una càrrega feixuga.
Gairebé nou hores després, Hitler, enfurismat, va decidir donar per acabada l’ reunió... ... Tanmateix, la cimera d’Hendaia es va saldar amb un acord. Franco es va comprometre a col•laborar amb les forces de l’eix Roma-Berlín. El dia, però, de l’entrada definitiva d’Espanya a la guerra quedà en l’aire. Primer, el règim franquista, amb l’ajuda d’Alemanya, havia d’adoptar una sèrie de mesures econòmiques. En qualsevol cas, es va fixar el 13 de febrer de 1941 com la data clau per executar l’Operació Fèlix, l’atac a la colònia anglesa de Gibraltar, imprescindible per al control de la Mediterrània. Aquella operació mai no es va arribar a produir.
Seguint tots els detalls a Hendaia hi havia Bartomeu Tous, un (pobler) mallorquí nascut a Santa Margalida el 1916. Formava part de l’equip de traductors de l’estat major de l’exèrcit. Ell va ser testimoni directe de l’encaixada de mans entre Hitler i Franco. No va pujar, però, al vagó de la cèlebre reunió, que només va comptar amb la presència de Joachim von Ribbentrop, ministre alemany d’Exteriors, i del seu homòleg espanyol, Ramón Serrano Suñer, a més d’un intèrpret per cada país.
El margalidà, fill de pare mercader i mare de bona família, mai no s’hauria imaginat passar a la història pel fet de ser un dels traductors de Franco. Des de ben petit va sentir una gran fascinació pels idiomes. Amb tretze anys, de manera autodidacta, ja dominava l’anglès, l’alemany i el francès, a part del castellà i del català. En plena República es traslladà a Madrid per estudiar enginyeria industrial. El 1936, però, amb l’esclat de la Guerra Civil, va haver d’abandonar els seus estudis per tornar a Mallorca, on es va enrolar a l’exèrcit. Tenia vint anys. La seva destinació va ser la base del port de Pollença. Allà, gràcies a la seva facilitat pels idiomes, entrà en contacte amb els alemanys.
Un cop acabada la guerra, Tous, de caràcter discret, va ser sol•licitat per incorporar-se a l’estat major com a traductor d’alemany i anglès. Amb aquest nou càrrec va participar en els preparatius de la reunió d’Hendaia. La seva poliglota boca devia xiuxiuejar informació més que confidencial que mai va voler compartir amb ningú, ni amb la seva pròpia família. Tanmateix, al cap de dos anys, el margalidà, arran d’una decepció laboral, va abandonar la seva fulgurant carrera militar. Aleshores va decidir tornar a Mallorca per dedicar-se a la docència. El 1990, amb 76 anys, moria a Santa Margalida, i s’emportava a la tomba la versió no oficial d’una de les cimeres més importants de la història del segle XX.
PUBLICAT AL DIARI ARA BALEARS PER ANTONI JANER
Article : Els dos mallorquins que xiuxiuejaven a Franco
Jaume Valles (Rector sa Pobla), P Ventayol (Batle de sa Pobla) Tomeu Tous, Conchita Roig .. . Si no vaig errat
https://www.facebook.com/photo/?fbid=1520989561438046&set=pb.100069473446701.-2207520000..
* * *
ANYS 50
MIQUE LOPEZ CRESPI
Sa Pobla, Can Garroví i els presoners republicans
Històries de sa Pobla en un brillant article de l´amic Pere Perelló a la revista Sa Plaça
A l´article Les generacions de Can Garrofí, Pere Perelló ens recorda la història del nostre institut (avui Tresorer Cladera) i de com, abans de convertir-se en la nostra escola, va ser una propietat de l´exèrcit on romanien els presoners republicans venguts a Mallorca en els anys 40 (el Batallón de Trabajadores núm, 153 on, per cert hi estigué tancat el meu pare Paulino López).
Gràcies Pere, per recodar-nos la nostra història! Felicitacions per la teva feina! Una aferrada ben forta!
Sa Pobla i els presoners republicansLa vida, durant la postguerra, en un d'aquests batallons de treballs forçats, era duríssima, i molts moriren, se suïcidaren o foren executats. El meu pare em contà històries concretes de molts de soldats, comandants i oficials de la república, homes que havien lluitat heroicament a Terol, Belchite, Madrid, Alfambra, que es llançaven desesperats pels penya-segats de la carretera de la Victòria en no poder suportar la feina, el mal menjar i el tracte humiliant a què eren sotmesos. (Miquel López Crespí)
Presoners de guerra republicans a sa Pobla: El batalló de treballadors 153
Per llegir mes pitja l'enllaç:
 |
| Sa Pobla, anys 50. Alumnes de batxiller de l'Institut de Can Garroví. És la meva classe de quart de batxiller! On era jo aquell dia? Estava malat? |
Per llegir mes pitja l'enllaç:
* * *
CURS ESCOLAR 1944-45. ESCOLA PRIVADA DEN MIQUEL POMAR.
Fotografia del curs 44-45, era mixta, fet poc habitual a l’època. El professor era Miquel Pomar, que va donar classes a un bon grapat de poblers especialment en la matèria de “Formación del Espiritu Nacional”. A la seva primera etapa com a mestre en Miquel Pomar feia classe a la casa de Ca’n Verdera, al costat del forn de Ca’n Moranta al carrer des Fadrins. Era un centre escolar privat.
Encetam amb dos noms dels infants, vosaltres hi podeu anar afegint sí en coneixeu. Començant per la dreta a la fila del darrera hi ha na Margalida Pericas Bennassar –mare d’en Xisco i en Tolo Fusteret- la quarta de la mateixa fila es na Margalida Bennassar “son Fornes”, cosina de na Margalida.
Als anys 1950 en Pomar va passar a fer classes a un pis damunt la llibreria de Ca’n Pomar al carrer Major, davant la casa den Miquel Cerdà. A aquest nou centre -col•legi Sant Miquel- també hi feien classes en Joan Grau i na Dora Verd.
Aquesta etapa va durar fins el curs 1964-65, es varen ajuntar amb els mestres Pere Bonnín, Xisco Barceló, Pere Mascaró i Andreu Llompart, crearen el col.legi Ramon Llull. Estava situat al carrer Lluna just a l’enfront del carrer Varet. La casa era propietat de Llorenç Torrens "Mama".
Aquest nou centre escolar va durar dos cursos. I al curs 66-67 va quedar integrat dins l’estructura de l’institut municipal del Tresorer Cladera a la Plaça des Mercat. La majoria dels professors, inclòs en Miquel Pomar quedaren integrats dins el centre municipal.
L’accés a la formació i educació ha estat fonamental a les darreres dues o tres generacions per sortir de l’obscurantisme i l’analfabetisme. Per tant una peça clau per crear dones i homes més lliures.
Text escrit conjuntament per Pere Perelló i Pere Antoni Mateu. Novembre del 2020
Per llegir mes pitja l'enllaç:
MIQUEL SOLER, MESTRE D’ESCOLA.
Sa Pobla 1949.
Sa Pobla 1949.
Després de la Guerra (in)Civil el sistema educatiu o formatiu a les Balears i més concretament a sa Pobla estava sustentat en tres pilars. Els centres religiosos – Ca ses Monges, Sa Congregació- els públics com s’Escola Graduada , s' Institut i als anys cinquanta N. S de Vialfàs i els professors que de manera particular feien o donaven classes a casa seva - en Porto o en Soler- .
La foto que teniu al davant la podem datar entre el 1949 i el 1950. Per molts de nosaltres son les nostres mares, especialment dels qui tenim entre 50 i 60 anys a dia d’avui. En coneixem algunes però no totes. Hi podeu posar noms. Nosaltres hi reconeixem les mares dels germans Pepis, Xineta, Franch-Pons, Cantallops, i des germans Pintats des Murero.
El mapa de la paret mostra la geografia del continent asiàtic i li dona un aire d’aula d’estudi a la sala. La bancada o pupitre llarg era de fusta noble, i la majoria de les joves que surten havien nascut entre 1933 i 1936. Era un món agrícola i d’autarquia, el turismes de masses que ens canviaria la fisonomia arribarien els anys seixanta, quan la majoria de les joves de la foto ja eren mares.
En Miquel Soler va enviudar de na “Cuca” i una vegada tornat casar va anar a viure a Ciutat. Les assignatures que impartia eren bàsicament de cal•ligrafia, aritmètica, geografia i cultura general.
Les nostres mares....que ja no hi son.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
CA SES MONGES
Fou el 12 de maig de 1872, quan les Filles de la Misericòrdia arribaren per primera vegada al poble de Sa Pobla. Les dues primeres germanes que començaren a treballar i viure a sa Pobla foren Sor Gabriela María Ripoll, natural de Banyalbufar, i Sor Rosa de Viterbo Bennassar, natural de Selva. El mateix dia de la seva arribada el fundador i reverend Gabriel Marià Ribas de Pina i Gallard imposà l’hàbit blau a dues al.lotes (novícies) a la mateixa església del poble. Una era de Palma i l’altra de Selva, que reberen el nom de Sor Francisca de Sant Josep i Sor Antònia Maria, les quals, juntament amb les altres dues monges, formaren la nova i primera comunitat franciscana a Sa Pobla.
Habitaven una casa, situada al carrer Goleta que madona Francisca Serra havia comprat per a les monges, on actualment hi ha el col.legi. A poc a poc aquesta casa es va anar ampliant. Per exemple, l’any 1879 la mateixa Francisca Serra va comprar una casa al costat del convent per fer-hi allà una capella i uns anys després, el 1926, es va vendre una casa al costat de la capella, que les germanes compraren amb les almoines que varen recollir, per construir sales per educar les nines del poble.
Però Sa Pobla creixia i cada dia hi havia més infants i les monges no podien atendre a totes les necessitats del poblers (tant en el servei dels malalts, com en l’ensenyança dels infants). Mentre es cercava un local apropiat el nou grup de monges va rebre, guardar i educar els infantons, a una casa del carrer Molins, que havien llogat. D’aquesta casa, el “Bressol” de les monges, va passar a una altra casa del carrer de la plaça, on hi estigueren fins l’any 1924. La renda de les cases es pagava amb almoines que les monges rebien dels poblers.
Però aquell any 1924, es va presentar l’ocasió de comparar
la casa de “Son Pere”, al carrer Capità per unes 25.000 pesetes. Era una
grandiosa casa del qui havia estat capità Pere Ferregut i Cànaves, el mateix
que havia fet donació a la Verge de Lluc, de les possessions de Menut i de
Binifaldó, uns 300 anys abans. La casa fou pagada amb part d’una deixa pietosa,
amb importants almoines recollides entre els veïns de sa Pobla; i amb certa
quantitat que la “Congregació” hi va destinar. Decidiren que la nova casa del
carrer Capità s’obriria amb el caràcter de “Casa-Bressol” , el que actualment
coneixem per sa Cuna. Aquesta fou inaugurada l’11 de maig de 1924. La finalitat
d’aquesta fundació fou la d’atendre a moltes mares de família que, per la feina
a marjal, havien de deixar les seves criatures durant les hores de jornal en
mans de les religioses.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://www.sfassis.org/sa-pobla-el-centre/
* * *
SA CONGREGACIÓ
Sa Congregació és un emblemàtic edifici construït dins la
segona meitat del segle XIX, que rep aquesta denominació en al·lusió que l’any
1889 va acollir la "Sa Congregació és un emblemàtic edifici construït dins
la segona meitat del segle XIX, que rep aquesta denominació en al·lusió que
l’any 1889 va acollir la "Congregació dels Joves de la Immaculada
Concepció i de sant Lluís Gonzaga".Gonzaga".
 |
| La construcció. |
https://www.sapobla.cat/index.php/component/k2/item/482-centre-cultural-sa-congregacio
* * *
SA GRADUADA
Conta la mestra
d’escola na Maria Antònia Roig en el seu llibre Sa Graduada, editat per
l’Ajuntament de sa Pobla (gener de 1998) i fruit d’una rigorosa i documentada
investigació en diferents arxius i hemeroteques, que «els antecedents que
determinaren l’origen de l’escola graduada de sa Pobla radicaren en l’interès
que per les condicions de l’ensenyament públic mostraven les autoritats
municipals de la nostra localitat a principis del segle XX». Bona prova d’això
la basa l’autora del llibre en «el constatat coneixement que l’Ajuntament tenia
tot el referent a la legislació vigent amb relació a la construcció d’edificis
escolars, la primera referència del qual es troba en una acta de la Junta local
de 1910».
No obstant això, no
seria fins a l’any 1925 quan per part del consistori començaria a tractar-se la
necessitat d’instaurar una Escola Graduada a la localitat, al mateix temps que
s’interessaven pel mateix projecte altres ajuntaments de Mallorca, acollint-se
a la llei que regulava l’ensenyament graduat que englobava en un cicle coherent
els diferents graus d’un programa educacional, entès pels pedagogs de l’època
com el més complet, racional i instructiu.
https://www.foravila.net/reportatges/noranta-dos-anys-de-lescola-graduada-de-sa-pobla/
FELIP CERDA
La primera fotografia, just després de nombrar madrina d’honor, a la
perfecta Antonia Serra, surt el Don Melcior Tugores, Doña Clarita, na Catalina
Caimari. La segona els components de la Tuna, a la plaça des mercat.
La tercera taula del dia de Sant Tomás,
La darrera els alumnes del curs 64/65 que feien sext.
Aquells anys, els estudiants de quint i sext, dúiem
americana i corbata, ara informal i de marca.
.jpg)
IGNACI TOUS.
Any 1.962
La foto de tres érem en Rafel Sòcies i na Magdalena Mir.
 |
| Rafel Sòcies Magdalena Mir, Ignaci Tous |
 |
| Sant Tomas |
 |
| Foto del grup |
***
FOTO PROFESSORS I ALUMNES ENTORN L'ANY 1965.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)