APUNTET i segueix el blog

dilluns, 10 de gener del 2022

EL BERENGUER A LA PREMSA: Rafel Crespí, Margalida Capellà a un article de Pere Antoni Pons.

 

El mes que ve, farà dos anys de la mort prematura de Rafel Crespi, va ésser el primer cop a la celebració dels 50 anys, el segon fou el virus.

Per això  ara s'ha publicat un llibre: Rafel Crespí: La tenacitat de viure. Publicat per LLenoard Muntaner. L’han escrit Damià Pons, Joan Melià, Maria Alberola, i coordinat per Bartomeu Crespi.

També ha publicat llibre: Margalida Capella Soler ( Antiga alumna del Berenguer i professora de Grec) amb l'Editorial Voliana Edicions.

Els dos llibres estan recollits per Pere Antoni Pons (antic alumne de l Berenguer) a un article publicat a Ultima Hora dia 9 de gener de 2022.

Podreu llegir   l’article  a la foto adjunta, així com tenir informació  dels dos llibres esmentats.








Rafel Crespí i Ramis va morir massa prest, quan encara hauria pogut donar-nos moltes mostres de les seves múltiples aptituds i inquietuds, polifacètic com era. Va morir massa prest, i així i tot ens ha deixat un important llegat humà i literari.

Viure i escriure era el que més desitjava fer, però també va farcir la vida de moltes altres activitats orientades cap al mateix objectiu: contribuir a refer el nostre país mig desfet. Docent de llengua i literatura catalanes, va escriure articles d’opinió, narrativa, poemes, cançons, teatre… i va fer que altres escrivissin, organitzà actes culturals, va assumir responsabilitats polítiques, i dinamitzà la cultura i l’estima per la terra.

En aquest llibre, hi apareixen indexades moltes d’aquestes activitats. Però, i sobretot, hi ha el testimoni de molts que el van conèixer en àmbits diversos: família, ensenyament, política, activisme cultural, creació literària… Entre tots reconstrueixen una imatge professional i emocional ajustada de l’exuberància vital de Rafel Crespí, molts d’aspectes de la qual, fins i tot per aquells que el van conèixer més de prop, seran una descoberta.

Impulsiu, incansable, incisiu, tosc, mordaç, humil, prudent, generós, tenaç i d’una sensibilitat extraordinària… són alguns d’aquests caires polièdrics que configuraren la seva personalitat única. Com diu Joan Mas al seu article, «Rafel Crespí vessava vida. (…) La desaparició injusta no podrà esborrar el triomf d’aquesta imatge que em (ens) plau d’evocar».

https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/rafel-crespi-la-tenacitat-de-viure/



Dones, arbres i poesia recull 130 dones poetes que s’emmirallen, d’una manera o altra, en la natura i donen valor als arbres com a éssers vius, a través de la paraula. Arbres i poesies, primordials per a la nostra existència, en un intercanvi d’energia tot cercant la llum que ens alimenta.

Dones, arbres i poesia és un projecte que neix a l’Institut Premià de Mar, gràcies a la iniciativa de la professora Margalida Capellà i Soler, amb el suport de tota la comunitat educativa i de l’alumnat, i a l’impuls i participació de l’Associació Art Primilia representada per la poeta Marta Pérez Sierra, que ha coordinat la generosa aportació dels versos de les cent trenta poetes antologades seguint com a eix conductor els arbres i les plantes del jardí de l’IPM, i Joan Pasqual, pintor mediterrani, que ha il·lustrat amb tinta xinesa l’esperit del llibre.

Gràcies a les poetes podem oferir a l’alumnat i als lectors en general diferents models explicatius de la realitat des de la poesia. I ho hem fet amb veu de dona i en català per donar protagonisme literari femení, tot aconseguint la igualtat de gènere.

Dones, arbres i poesia recull referents femenins com ara poemes del llibre “Boscana” de Laia Llobera o del llibre “Quatre arbres” d’Empar Sáez, per citar dues poetes actuals com a exemple, al costat de referents literaris femenins consolidats com Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Cèlia Viñas, Felícia Fuster o Montserrat Abelló.

Cent trenta poetes que s’emmirallen, d’una manera o altra, en la natura i donen valor als arbres com a éssers vius, a través de la paraula. Arbres i poesies, primordials per a la nostra existència, en un intercanvi d’energia tot cercant la llum que ens alimenta.

https://www.voliana.cat/llibres/dones-arbres-i-poesia/




EL TERCER LLIBRE que parla a l'article.

http://www.ensiola.cat/diccionari-montaigne/


dimecres, 28 de juliol del 2021

CLOENDA

El curs que ara ha acabat, 2020/21,  ha fet 50 anys des de que s’inaugurarà s’Institut d'Inca, ara,  IES   Berenguer d’Anoia. No hi hagut focs artificials, però quedarà sembrada l’escultura  de Joan Lacomba, primer Director i reconegut artista, ara a punt de fer els 87 anys.

El títol: “ Sap que la soca mes s’enfila com mes endins pot arrelar” així acaba la 2 estrofa de la Balanguera, que ara ha fet les 5 dècades, representada per un arbre de 6 metres d’alçada just a l’entrada de l’Institut.

Fou inaugurada per la presidenta del govern de les Illes Balears, també antiga alumna;  Francina Armengol. Amb l’assistència del conseller; Marti Xavier March.  La Directora del centre; Maria Magdalena Coll, i l’equip directiu. Des de l’Ajuntament  per el batle Virgili Moreno, acompanyat  per Alice Weber i Andreu Caballero. En els discursos no faltaren elogis a l’artista, a l’obra i al Centre, i foren molt aplaudits per els assistents.

Després de la lectura d’una poesia per Catalina Munar  fou interpretada la Balanguera  amb les veus de Neus Salva Galma i Alexandra Huayramar  (SEMBRANT VEUS), una versió que arribar al cor  dels assistents .

Joan Lacomba s’ha implicat en cos i anima amb el projecte, cedit gratuïtament, per deixar constància del fet. Moltes hores de insomni, seguiment i revisió dels petits detalls.

Estigué al peu de l’obra, infinitat d’hores, i fins i tot un dia a 40 graus. Amb l’ajuda del seu fill Gabriel,  que ha deixat una historia fotogràfica mai feta del desenvolupament d’una obra d’art. A mes publicades al mateix moment.

En contemplar l’obra, et trobaràs amb unes línies  corbades  que obrin el pensament, des de les arrels al mes profundes fins a l'infinit,  recorrent l’espai fins mes allà de l’univers creatiu. 

L’Idea  nasqué aquell 11 d’octubre de 2020, que recordarem  l’obertura oficial  del Centre a  l’any 1970, també al costat la Secretaria Llucia LLompart.  En Joan ja duia el projecta dins una butxaca a un paperet . El batle Virgili Moreno prengué nota i acceptà  la bona iniciativa.

No va començar gens be aquest aniversari, que havia nascut amb moltes il·lusions  i projectes.  Rafel Crespi al capdavant dels actes ens deixa al mes de Febrer. Encara no ens havíem reposat de la feta i al març ens arribar la pitjor pandèmia mai coneguda. Ambdues sopegades ens tirar per terra tot lo programat.

Aquest bloc, amb l’idea de arreplegar antics companys (professors i alumnes)  va publicar la primera entrada dia 19 de gener de 2019  amb el títol "AVUI HE SOMIAT" que ja du casi 1500 lectures de les casi 75.000 en total.

Ara amb l’obra de Joan Lacomba queda tancat el darrer acte. El temps no perdona, i tot lo que a partir d’ara passi ja serà cosa del 51 aniversari, i esperem  en passin molts mes i que tots noltros els puguem veurà.

Si segueixes llegint mes a baix , trobaràs un resum  ben extens de lo que ha mogut aquesta escultura, que de segur t’agradarà, a mes trobaràs fotos i vídeos  per gaudir  de les millors  moments i de la gran feina realitzada

Fins sempre.



Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar


















INDEX
FACEBOOK
PREMSA
BLOGS
PERSONES
FOTOGRAFIES
LLETRE DE LA BALANGUERA


LA BALANGUERA CANTADA PER SEMBRANT VEUS ; Neus Salva i Alexandra Huayramar penjada al Facebook
                                                       Pitja aquest enllaç per sentir la.

                                               Pitja aquest enllaç per sentir la.


FACEBOOK
Lo que han dit persones o Entitats a  diferents mitjans compartits al grup de facebook: 50 ANYS INSTTUT D'INCA .  IES BERENGUER D'ANOIA



PREMSA











ULTIMA HORA















BLOGS




PERSONES

50 anys de Berenguer d’Anoia, 50 anys d’emblema educatiu.
Un honor, com a exalumna, celebrar mig segle d’un institut referent i fer-ho amb una escultura de Joan Lacomba que ens ensenya que, per saber on anar, hem de recordar les nostres arrels.
Gràcies per tant i enhorabona! 🙌

AVUI COM A COLOFÓ o CULMINACIÓ del 50è ANIVERSARI DE L’IES BERENGUER D’ANOIA hem inagurat oficialment el monument de “LA SOCA de la Balanguera” feta per l’artista i primer director de l’Institut, JOAN LACOMBA.
Tots els que han pres la paraula han lloat aquest obra i el seu significat: “SAP QUE LA
SOCA MÉS S’ENFILA COM MÉS ENDINS POT ARRELAR”.
Gràcies a nen Joan Lacomba i també a l’Ajuntament d’Inca que ha fet possible la seva realització. No me vull oblidar dels lideratges d’aquest 50è aniversari d’en Pep Servera i d’en Rafel Crespí, que malauradament ja no ens ha pogut acompanyar més que amb els nostres records i memòria.
Gràcies a na Neus Salvà Galma i a n’Alejandra Scotto (“SEMBRANT VEUS”) pel bell cant que ens han brindat de “La Balenguera”.
🥂🥂🥂🥂🥂🥂
PER MOLTS D’ANYS MÉS A L’INSTITUT I PER A TOTES NOSALTRES.
Si voleu que arribi a molts de l’esprofessorat i alumnat #CompartiuHo

Avui hem inaugurat , immersos com estem en unes "especials festes patronals" i en un doblement càlid acte de migdia, a l'institut Berenger d'Anoya, l'esperada escultura d'en Joan Lacomba, primer director del centre, fa ja 50 anys, i professor de dibuix, entre moltíssims, de qui us parla.
Una obra fresca, lluminosa, elegantment senzilla, que sembla evocar la femininat i sensualitat rítmica, en l'equilibri del mateix ordre natural del desenvolupament de la vida.
Tan naturalment emplaçada i integrada per la avantatjosa
"familiaritat" de l'entorn per l'autor, que al primer cop de vista ja sembla que hi hagués pogut estar sempre allà.
I és que actúa com una necessària nota de balsàmica frescor, i de contrapunt a la rectilínea racionalidad, i l'austeritat pressupostària obligada de l'època de construcció d'un edifici que conec bé, i en el que no puc recordar més corbes que les dues obligades de la pista d'atletisme, i alguna altre, així mateix remarcable, d'alguna alumna.
Moltes gràcies Joan, enhorabona i salut eterna!!.


Avui hem inaugurat l'escultura de Joan Lacomba Garcia amb motiu del 50 aniversari de l'IES Berenguer d'Anoia. És un dia important per Inca i per totes les persones que formam part de la gran comunitat del Berenguer. Gràcies, Joan!
"Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar". La Balanguera, Joan Alcover.

Un honor assistir a la inauguració de l'escultura de Joan Lacomba que a partir d'avui forma part de l'IES Berenguer d'Anoia.
Lacomba fou el primer director d'aquest centre i amb aquesta escultura contribueix a la commemoració del 50 aniversari de l'institut.
Enhorabona!!!

😍 Demà és el gran dia de’n Joan Lacomba Garcia!
Demà celebrarà un viatge llarg, il•lusionant, durant el que ha creat, somniat, rumiat, provat, anat, tornat, viscut i patit.
Enhorabona a l’artista i gràcies a l’amic, per fer el que fas, per com ho fas i per fer-ho.
I gràcies per haver-me permès formar part d’aquest viatge!
Admiració màxima!!


ALGUNES FOTOGRAFIES



























DISTINTES CARES DE L'AVIOR

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila 
com més endins pot arrelar












Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.




Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.


De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila 
de la vellura que s'en va.


LLETRA DE LA BALANGUERA

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà

divendres, 19 de març del 2021

VIATGE A ITALIA 1979

El mes de maig de 1979, queda retratat a la memòria fotogràfica, com el viatge d’estudis, que na Maria Gelabert, guarda al seus arxius, i que vol compartir amb tots vosaltres.

Segur que tu també reconeixeràs els monuments o les escultures, o els visitants, si es així animat i posa a comentaries els noms.