APUNTET i segueix el blog

diumenge, 31 de gener del 2021

LA BALANGUERA al BERENGUER

No m’agrada embullar fil, però per aquesta vegada perdonem que ho faci. Ja ho saps allò que es diu. El fil embullat, qui serà que el desembullarà, jo serè  el que el desembullaré perquè desembullar jo en se.

Tot això ve, perquè en Joan Lacomba  va prometrà una escultura per  els cinquantenari de l’Institut el dia que  exactament feia els  50 de d’inauguració.

I s’ha inspirat amb unes estrofes de la Balanguera que diu així:  Sap que la soca més s'enfila quan més endins pot arrelar.

Pareix molt senzill, de  fet l’obra que ha dissenyat ho es, senzillà però gran i misteriosa o fins i tot mística.

Però aquesta soca , de quin arbre es?  Ai aii  i m’he perdut cercant.

L’avior no es un arbre del bosc, es un arbre de carn humana: Es el conjunt d’avantpassats d’una persona.

Arribat a aquest moment tant profund, he pensat. Idò qui llamps era la Balanguera?

El nom te origen francès: boulangère (fornera). Confosa amb la paraula Berenguera, així que altra cop havem arribat al Berenguer.

Però la fornera tampoc es d’aquest mon.

Joan Alcover, autor de la Balanguera, va profunditzar amb el personatges de la mitologia grega: Les moires.

Qui eren les moires?

Eren imaginades com tres germanes, tres ancianes filadores, anomenades: Cloto, Làquesis i Àtropos,  Trenen els fils de les vides humanes i després els tallen. A la tradició grega, s'apareixien a l'infant al cap de tres dies que hagués nascut, per fixar el seu destí. Cloto: la germana petita controla el naixement, Làquesis teixeix el fils de la vida i la germana gran, Àtropos talla el final de la vida.

Mes endavant passa igual a la mitologia romana amb les Parques.

Si t’agrada conèixer aquesta historia  ho podràs veure abaix.

Segur que en contemplar l’escultura, la veuràs d’altra manera, en cantar o sentir la Balanguera la sentiràs mes profundament.  Les arrels son tan profundes que  s’alimenten  de les primeres cavil·lades d’aquest esser tan intel·ligent.

Ahhh i a veurà si n’Atropos  talla la vida  al virus i ens deixa viurà a nosaltres.

















Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.




INDEX:

LES ARRELS DE LA BALANGUERA.

LES MOIRES:

LA BOLANGUERA

LLETRA DE LA BALANGUERA

LA CANTA : SALOME

LA BALLEN A MANACOR

VIDEO: EL PROCES de l'Avior



LES ARRELS DE LA BALANGUERA.

Joan Alcover es va inspirar en una cançó popular mallorquina on hi apareix un personatge femení anomenat "Balanguera" ("La Balanguera fila, fila, / la Balanguera filarà; / posau foc a sa caldera: / sa caldera bullirà"). L'origen d'aquest nom és el gal·licisme català bolangera, nom de certes figures i danses folklòriques de Catalunya i part del País Valencià que prové de la paraula francesa per boulangère (fornera), confosa amb Berenguera, paraula que també designa elements de la cultura popular (un ballet dels cossiers de Manacor).

La balanguera es podria assimilar amb la figura de les parques o moires, ja que fa aquesta funció de "teixir el futur" a la cançó, i sembla estar dotada d'una saviesa sobrenatural.

Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Balanguera


LES MOIRES:

Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina. Encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores, i una altra d'Ananké. Igualment se troben citades al costat de Tique (la sort, la fortuna), que representa una idea semblant.

Són les deesses del destí de cada persona i de la sort que li correspon en aquest món. Eren imaginades com tres germanes, tres ancianes filadores, anomenades ClotoLàquesis i Àtropos, que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen. A la tradició grega, s'apareixien a l'infant al cap de tres dies que hagués nascut, per fixar el seu destí. Són inflexibles amb el que es teixeix de cada persona, ja que encarnen una llei que ni els mateixos déus poden desobeir sense posar en perill l'ordre de l'univers. Fins i tot Zeus ha de seguir els seus designis, i impedeixen que tal déu o tal altre puguin afavorir els seus protegits.

Sovint són representades com les teixidores del fil de la vida; és a dir, Cloto, la germana petita i la que presencia els naixements, diríem que en el moment que neix una persona comença a teixir el fil de la vida d'aquesta. Llavors, Làquesis, l'encarregada de decidir la durada de la vida de l'individu, teixeix el fil fins als anys que vol que visqui l'home o la dona. I finalment, Àtropos, la germana gran, talla el fil de la vida amb les seves tisores d'or.


A LA MITOLOGIA ROMANA

 Les parques són les divinitats romanes equivalents, encarregades de decidir el destí de les persones. Per part dels romans, també reben uns altres noms: Nona (la menor), Dècima (la mitjana) i Morta (la major)

A LA MITOLOGIA  NÒRDICA;

Les normes: Són tres les principals; Urd ( "el que ha passat"), Verdandi ( "el que està passant") i Skuld ("el que hauria de succeir"). Resideixen a les arrels del freixe Yggdrasil i filen el destí dels homes i amb fil d'or el destí dels herois

A LA MITOLOGIA ROMANESA:

Les Ursitoares Són tres fades que s'apareixen a la tercera nit del naixement d'un infant per a determinar-li el curs de la seva vida.

Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Moires


LA BOLANGUERA

Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolanguera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera .

Joan Alcover, en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida. Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans. Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits. El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0006919.xml


Era doncs, la Bolanguera, una jove que filava en doble sentit. Però aquestes i altres estrofes, com explica Francesc de Borja Moll, eren la base de diverses danses populars que es ballaven a França, a gran part de Catalunya, a Mallorca i al País Valencià. «La figura de la Bolangera, en aquestes cançons, se'ns apareix com una dona capbuit. Però Joan Alcover, en lloc de captar aquest aspecte del personatge, es fixa només en el «fila filarà» de la versió mallorquina i va convertir la Balanguera o Bolanguera en una vella filadora revestida del caràcter mític de les parques, vident i profetessa, que ha passat a esser el símbol de les inquietuds pel destí i l'esdevenidor del nostre poble:

https://www.dbalears.cat/agenda/2005/02/19/88502/el-misteri-de-la-balanguera-1936.html

LLETRA DE LA BALANGUERA

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà


LA CANTA : SALOME

https://www.youtube.com/watch?v=cD9wQBBfxeA




LA BALLEN A MANACOR

https://www.youtube.com/watch?v=dd3H-tgl848




    VIDEO

                                              EL PROCES.    L'Avior.    


       



   Altres Blocs:

Margalida Capellà Soler

Antigua alumne del Berenguer

El Fil de les Clàssiques


Joan Lacomba dona l'escultura


Col·laboració en la descripció de les Moires











  Coloma Blanes Blanes

  Professora  jubilada de Grec del Berenguer                                                

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada