Dia 1 de novembre de 2024, el dia de tots els sants a les 17 hores, ens va deixar la professora, JOANA GORDILLO FORNES. Tenia 96 anys.
Filla de na Magdalena Fornes de Santa Margalida, i d'en Saturio Gordillo d'Inca. Era germana de Paco Gordillo, l'hoteler i propietari de la sala de festes Al Rojo Vivo. Els Gordillo eren de Zarza de Alange, Badajoz. Tambe d'allà era el seu cusi, Paco Domínguez Gordillo, el famós bàrman, impulsor de la Discoteca de Can Picafort. El cusi era de Zarza de Alange, Badajoz, i vingué a Mallorca l'any 1962.
Joana Gordillo Fornes, Va néixer a Inca dia 1/8/1928
Son pare era Saturio Gordillo, músic militar, nascut a Zarza de Alange, i el varen matar durant la guerra civil.
Ella va estudiar a La Puresa, primer a Inca, i després a
Palma. Va ser una estudiant brillant, estudiant amb beques, per ses seves grans
notes
Va estudiar Física i Química a s’universitat de València
El 1953 es va casar amb Martí Gual Ramis (nascut a Palma), i
varen viure a Santo Domingo capital, fins a l’octubre de 1971, allà va donar classes
al col·legi de senyoretes de Santa Tereseta.
Aquesta informació la sabem gràcies a na Maria Magdalena Gual
L'any 1940 Joana va emigrar a Sant Pedro de Macoris, República Dominicana, on exercia de mestre. Així figura al llistat d'emigrants, elaborat per Xisco Bergas. També figura a aquesta relació, el seu marit Martí Gual. També hi figura el seu sogre, que va partir l'any 1901 cap Puerto Rico, on havien nascut, dos fills, un segurament era en Martí. Dos cosins del seu marit, ja estaven a República Dominicana des de 1930.
Ella i en Martí Gual Ramis, nascut l'any 1920, de casats estigueren uns 17 anys a Santo Domingo, d'on tornaren a l'any 1971. Visqueren a Can Picafort al Carrer Isabel Garau, on més endavant feren pisos, a un d'ells, hi ha viscut fins al darrer dia.
Una anècdota és que el Pare d'en Martí, havia comprat aquesta casa l'any 1928, i la va pagar, entregant un cotxe, que havia dut d'Amèrica.
L'any 1971 va començar a donar classes, amb en Joan Lacomba, director a l'Institut d'Inca. Donava Matemàtiques i física. L'any 1978 surt al llistat del BOE, com a professora de Física i Química.
Llúcia Llompart Coll, la que va ser la primera secretaria, de
s’Institut d’Inca, aquells anys, diu que; ratifico les opinions dels alumnes, respecte a la capacitat
docent i coneixements, de la nostra estimada Joana Gordillo.
No va ser només un referent per als alumnes, sinó dels
professors més joves. Els primers anys, van significar un intercanvi d'actituds, i coneixements per a tothom.
Joana Gordillo, sense proposar-s'ho, ens va ajudar a tots, amb el seu tarannà i bon fer.
Durant tants anys, són molts els seus alumes, que han enviat bells records d'ella com a professora. D'ençà que va començar la celebració dels 50 anys, i ara molts més, amb motiu de la seva partida cap a la immensitat.
Descansa en pau Joana.
A continuació posarem un parell d'enllaços, on surt na Joana Gordillo Fornes, amb motiu de les celebracions de l'aniversari.
***
Enllaços relacionats.
***
JOANA GORDILLO FORNES
https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/joana-gordillo-fornes.html
***
Aquest passat dia 25 de febrer de 2023, tingué lloc a les cases de son sant Martí, el dinar organitzat per als Amics del Berenguer, antics professors i alumnes hi assistiren.
Després d'alimentar el cos, arriba el moment per alimentar l’esperit. Anunciat com a vers i música, van arribar els torns de paraules i les actuacions.
De manera espontània jo mateix vaig dedicar unes paraules donant un breu repàs a la celebració dels 50 anys truncat per al temps que ens ha tocat viure aquests darrers anys.
Una vintena de professors assistents reberen un detall per part dels organitzadors consistent amb un lot de llibres: El jardí de les mèrleres d’Àngel Terron, Els gossos de Manuel Brugarolas, Partint de Zadar d'Artur Garcia Fuster així com les XXII Jornades d’estudis locals d’Inca i en format digital el Disc dels Revetlers del puig d’Inca, 35 anys replegats a més una glosa dedicada per Felip Munar i Munar en agraïment com antic alumne. L’Ajuntament d’Inca va aportar les obres entregades (Moltes gràcies a l’equip de govern per aquest apreciat detall). La litografia enumerada d'en Joan Lacomba feta per l’ocasió dels 50 anys també va ser entregada mitjançant una petita aportació pel fet que no en teníem suficients per a tots els assistents. (Gràcies a Joana Gomila i a la direcció de l’IES)
Entregà els llibres en Felip, dedicant a més un glosat a cada un dels professors, fent l’acte molt més emotiu. Joana Gordillo va ser la professora de més edat, que vingué en les butxaques plenes d’anys, ja són 94. Va donar unes paraules d’agraïment als assistents, de manera semblant ho feren tots els altres. Tomeu Cerdà, a més volgué llegir uns poemes, per tocar el cor dels comensals.
Felip, seguidament va fer lectura de les seves gloses, preparades per aquesta ocasió, i publicades en el Blog dels 50 anys Institut Inca.
Una lectura teatralitzada, interpretada per Maria Teresa Canyelles Guayta, Joana Fernández Cladera i Bel Comas i Cantallops. Anomenada UN MAL DIA... Mantingué l’atenció de tots els assistents, per la seva bellesa interpretativa.
Tanca el torn de paraules, Joan Rotger Segui Batle de Selva. En representació de les autoritats locals. Que els organitzadors havíem visitat, va agrair aquesta moguda a més de recitar una glossa també consten al mateix Blog. (Gràcies, Joan)
Jaume Cabanelles Bota, ens va emocionar amb les seves cançons, i la seva música. Va animar tant l’ambient, que una gran part dels assistents, sortiren a doblegar el cos, amb el ritme musical. Com si no haguessin passat aquests 53 anys.
Una festa molt agradable amb quasi un centenar d'assistents.
 |
Joana Gordillo Fornes 94 anys
|
***
CONVERSES DE CAFÈ.
 |
| Joana Gordillo Fornes |
***
Ella, el Sr. Cerdà, la Sr. Caimarí, la professora de cultura i art Lília
( de qui vaig aprende a valorar l’art i la cultura del passat ),
la humanitat de Sr. Tomeu Català , la visió sempre irònica del
Sr Lacomba i supòs que d’algun altre que ara la meva memòria
m’impedeix recordar varen fer de la meva estància a “s’institut”
una anys que val la pena recordar.
De gran, com a professora, sempre els he recordat a l’hora de
fer feina i d’intentar despertar la curiositat i les ganes de coneixer i
de despertar en el món del meu alumnat.
He de dir no obtant que no vaig ser una bona alumna en el sentit clàssic,
vaig estudiar poc i vaig patir la malaltia de l’adolescència de manera ben greu.
Uns pocs anys desprès les medicines de l’institut varen fet el seu efecte.
És veritat, aconseguia fer mostrar la Física
(en principi àrida per una persona de 16 anys)
com una experiència necessària per a la formació
de les persones. El que és interessant no es
que ho vegi ara si no que ja ho vaig entendre
en el seu moment. M’agradaven les seves
anècdotes i l’admirava per ser dona preparada i intel·ligent.
Maria Salom Lladó.
***
Dins sa vida real és igual
tan bona persona com professora Ela Gual Fornes
***
La professora Gordillo era excepcional. Jo no era un bon matemàtic
però ella era sa bondat i sa saviesa
Jaume Bonnín Oliver
***
Esteu algunes i alguns parlant de la gran persona
que és Joana Gordillo i estau carregats de raó.
Vos teng una enorme enveja a totes i a tots per
haver tengut de professora aquesta joia humana;
m'imagín que degué ser una gran experiència.
El seu tracte amb ella com a companya de claustre
va ser exquisit i cada cop que l'he trobada a posteriori
ha estat molt gratificant.
Joan Lacomba
***
Jo també la record com una professora fantàstica i
Extraordinàriament amable i sensible!!!
Llúcia Reus Mairata
***
Sabia mantenir s'atenció i és respecte de tots sense
cridar ni enfadar-se. Sabia donar un "toque"
d'advertència general d'una manera senzilla i intel·ligent
tant que, qualsevol qualificatiu per fort que fos, pareixia mereixedor
i ben donat
Marga Vallespir
***
Jo la vaig tenir de professora i teniu raó, però viure
amb ella el dia a dia (és sa meva cosina major)
és una font d'aprenentatge de la vida, mai ha tingut
un dia dolent, és tota dolçor
Maria Magdalena Gual Fornes
***
Encantadora... respectuosa, boníssima pedagoga...
Es feia respectar… I, estimar. Per al seu saber estar...
La recordo molt... i així li vaig poder fer a saber al dinar 23 febrer...
Pobra, quina paciència havia de tenir... dins l'autocar...
De gom en gom... amb tots-és... que veníem des de Can Picafort...
Santa Margalida, Maria .de la Salut... Llubí... tot volava... més que el vent...
Esperança Galma Contesti
***
Estic superen encantada de totes aquestes paraules,
dissabte les hi faré arribar i us don les gràcies
en el seu nom 
Ela Gual Fornes
***
. . . De molts de comentaris n'he posat uns Quants,
Els que no he posat foto és perquè no la tinc a ma
si me les envieu les posaré
Pep
REVISTA SA PLAÇA
.png)
.jpeg)
