APUNTET i segueix el blog

dimecres, 29 de juliol del 2026

L'EXCURSIÓ DEL 600

 

 

El SEAT 600 era un  dels cotxes, que més circulaven per Mallorca  els anys 1970, diríem que era el més famós d’aquells anys.  Altres cotxes d’aquells anys,  eren el 124 de la Seat. De la Renault el R4. Un altre cotxe molt resistent, de la Citroën, que també circulava per les carreteres era,  els dos cavalls: Citroën 2V.

 

Eren molt distints, però tots tenien una cosa en comú, s’encalentien de tant en tant, i havien d’afegir aigua al radiador, i per això  era aconsellable, dur una botella per un sí del cas.

 

Bé idò, aquells alumnes de s’Institut d’Inca,  un dia decidiren anar d’excursió al camp,  i és ben possible que no les faltes l’aigua per al cotxe, però  per ells, s’estimaren més  dur xampany, com li deien llavors. No he pogut aclarir la marca, però no era del més car, res de poc i bo, sinó molt i poc costos.

 

Tampoc sé molt bé que celebraven, però el reporter n’Arnau Vallespir, potser ho recorda, o si no, algun dels assistents.

 

Mira que han passat més de 50 anys,  idò ja en falten, dels que surten a les fotos, per contar-ho.

 

 Però al grup del curs, n'hem reconeguts un parell. Si tu que ho llegeixes  en recordes algun més,  estarem ben contents que en facis refrescar sa mollera.

 

A les fotos podem veure Marga Boyeras, na Paula Grau. En Calixt ha reconegut na Martina.  En Toni Moragues i en Francesc Aguiló, han reconegut na Margalida Torrens. N’Àngel Morado, ha reconegut en Pau Maura.

 

També hi ha na Maria Moncadas,  i na Joana Rosselló. n'Eulógia de Arriba. Els que falten per reconèixer hi afegirem els noms.











*



*


*





dissabte, 25 de juliol del 2026

ALUMNES DE 5 e DEL CURS 70/71

 

El primer any que obriren s’Institut d’Inca aleshores anomenat  I.N.E.M. INCA, és a dir Institut nacional d’Ensenyança Mitjana d’Inca. Els alumnes  que teníem quinze anys  ens va tocar fer quint. Érem els nascuts l’any 1955, quasi tots.

Ara en Miquel Puigserver Colom ha rescatat aquesta foto  i l’ha enviada al grup, i ha reparat que dos d’aquells nins amb el temps arribaren a ser batles.

Actualment quasi tots jubilats, tots han aportat  el seu gra d’arena a la societat, uns com a professionals, o des de distints àmbits de la vida. Com aquell que diu va ser un bon nieró.

He fet una petita consulta per internet i podria això és el que he trobat.

Per l’esquera Francesc Aguiló Pons.  A l’ombra just el cap diuen si es Angel Morado Xumet. Antoni Pascual Pons. Andreu Matas Jaume.  A baix Josep Maria Ripoll Biestegui.




Foto millorada artificialment.






 

En color artificial.








Francesc Aguiló i Pons (Campanet, 1955) fou batle pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa (PSM) de la població mallorquina de Campanet durant cinc legislatures, de 1987 a 2007. El 2009 fou elegit president de la Mancomunitat des Raiguer, amb l'oposició del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Encapçalà per primera vegada la candidatura del Partit Socialista de Mallorca el 1987, en les quals aconseguí tres dels onze regidors del consistori. Mitjançant diversos pactes va mantenir la batllia fins al 1999, any en què aconseguí una àmplia majoria absoluta, reeditada el 2003.[2][3] L'any 2007 decidí no tornar-se a presentar a la batllia. La candidatura del PSM fou encapçalada per Francesc Morell Bibiloni.[4].

*

Andreu Matas (conegut com a «Remos») va ser batle de Sineu durant un total de 10 anys, repartits en dues etapes amb a la formació Sineuers Independents.

Etapes de govern 1991–1999: Primera etapa com a batle amb majories absolutes.2001–2003: Segona etapa recuperant la batlia mitjançant una moció de censura.

*

Josep Maria Ripoll Biestegui aquells anys vivia a can Picafort, el seu pare era el cap de l’hotel Gran Platja. Era  un bon esportista, però segons notícies ens va deixar prest.

*

Antoni Pascual de Búger, era un bon jugador de truc. La seva vida professional  va ser de gestor administratiu al seu poble com a Campanet.

*

El Dr. Àngel Morado Xumet, és un metge d'atenció primària a Mallorca, que ha treballat al Centre de Salut de Capdepera, i col·laborat amb el Servei de Salut de les Illes Balears.

Dades Professionals Especialitat: Medicina de família i atenció primària. Ubicació: Centre de Salut de Capdepera, Mallorca, Illes Balears.



UNA FOTO MES.

Parlant del grup, que feia el mateix curs, en Miquel també ha enviat una altra fotografia, en la qual n’hi ha un parell més, i tots feien ciències. Això de fer lletres o no, era com una barrera, com si fóssim dos bàndols.

 

De fet, als grups de lletres, quasi totes eren nines. Si no vaig errat, nins just si apuntaren el primer any, tres o quatre, i pareixia que ens miràvem de reüll.

 

Com que han passat més de cinquanta anys, posar els noms ha estat una feina de mollera, sort que en Calixt Ramon  ha estat el campió. Ens ha fet sa llista, amb l’ajuda d’en Llorenç Sebastià, n’Arnau Vallespir, Àngel Morado, Margalida Cortes, Francesc Aguiló  i algun més.   

Que voleu que us digui, es com si haguéssim tornat  joves, El nin que sempre  duem dedins, sempre surt.

 


*


1 Antoni Real

2 Antoni Pascual

3 Miquel Puigserver

4 Jose Mari Ripoll

5  Angel Morado

6 Arnau Vallespir

7

8 Jaume Triay

9 Ivon 

10 Llorenç Sebastià

11 Francesc Aguiló.

12 Miquel Mulet

13 Calixto Ramon

 14 Tomeu Pons

 15 Pep Servera

16 Biel Pieras

17Andreu Matas

18 Conserge


*

Dins el tren  Josep Maria Ripoll, Tomeu Pons i Arnau Vallelspir



dimarts, 3 de febrer del 2026

JAUME CANYELLES CRESPI. A la memoria.

 Nascut a Sa Pobla l'any 1954, de mal nom de Can Moll,va ser alumne de  s'Institut que estava a Can Garroví, i despres també ho va ser d'Inca El Berenguer d'Anoia. 

Despres es va llicenciar amb Ciències del treball per la UOC. Tal com diu na Pilar era Graduat Laboral i va obrir una oficina d'Assessoria Laboral a Muro.

Estava casat amb n'Antònia Rosa Campaner Alba que a la vegada fou alumne de l'Institut d'inca.

Ens va deixar dia 29 de desembre de l'any 2025  a l'edat de 71 anys.

Descansi en pau. 




***













diumenge, 1 de febrer del 2026

CAPELLA SOLER, MARGALIDA. A la memòria.

 Na Margalida va néixer a Campanet, l'any 1965. Va ser alumne del Berenguer  d'Anoia, despres d'haver anat a un collegi de nines, a Palma. A l'Institut hi va fer  BUP i COU, des dels  anys 1979, fins a l'any 1983.  Va ser alumne de llatí, de la mà de la professora Margalida Colom, i grec amb na Coloma Blanes  i Blanes.  Es va decantar per aquestes assignatures,  i es va llicenciar en Filologia,  amb l'especialitat Hel·lènica,  a la Universitat de Barcelona, l'any 1988.

Despres va exercir  de professora de grec, a l'Institut de Premià de Mar. Des de l'any 2019, era professora associada, a la Universitat Autònoma de Barcelona.   UAB.

Va revolucionar el món d'aquestes assignatures clàssiques,  amb les nous conceptes revivant les llengües mortes. Ha publicat llibres dels quals podem destacar:  Les aventures d'Ulisses. Narracions dels mites clàssics  i Dones, arbres, i poesia. La dona a l'antiga Grècia. Poetes gregues antigues. Dones republicanes.

Fa uns anys la seva filla, Valèria Cuní Capella,  va rodar un curt, al cementiri de Campanet ara fa 3 anys.

Just fa un parell de dies que m'escrigué dient, que estava a urgències, però mai en podia esperar, aquest desenllaç.

Margalida, no sé si n'Àtropos, la moria, ha frisat un poc massa. Sigui com sigui, i on siguis, descansa en pau, que  el teu esperit, sempre estaràs amb la memòria, dels que et coneixerien.





 








***

LLIBRE.

POETES GREGUES ANTIGUES.

https://books.google.es/books?id=asQXG9NsjTwC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r#v=onepage&q&f=false

****

BLOCS

EL FIL DE LES CLÀSSIQUES


https://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/

***

VIDEOS

LES DONES GREGUES NO NOMÉS FILAVEN LLANA.


https://www.youtube.com/watch?v=DoAYKLQxThk

***

VA PASSAR AQUÍ. EL TEMPLE D'AUGUST DE BARCINO.


https://www.youtube.com/watch?v=_n12bGbnN2M

***

LA VEU DE LES DONES DE L'ANTIGA GRÈCIA.


https://www.youtube.com/watch?v=vNh4v2ZtzIE

***





***

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/04/a-la-revista-de-ies-berenguer-danoia.html









MARGALIDA CAPELLA SOLER

https://50anysintitutinca.blogspot.com/2019/06/des-de-la-serralada-litoral.html

***



***

MARGALIDA CAPELLÀ SOLER, LA FILLA MALLORQUINA D’HOMER.

Antoni Janer Torrens

Encara no em sé avenir de la mort de Margalida Capellà Soler.

Tota una generació de professors de llatí i grec estam en deute amb ella per la seva gran tasca divulgativa. Nascuda a Campanet el 1965, d’adolescent na Margalida quedà fascinada pel que li explicava la seva professora de grec, Coloma Blanes i Blanes, a l’institut Berenguer d’Anoia d’Inca. Llavors ja tingué clar que, en acabar COU, partiria a Barcelona a estudiar Filologia Clàssica.

No sucumbí als ‘cants de sirena’ dels seus professors de ciències que, en constatar la seva versatilitat intel·lectual, li insistiren que fes una carrera “amb més sortides”.

Na Margalida feu bé de seguir la seva vocació. En llicenciar-se a la UB, es quedà a viure a la ciutat comtal, on guanyà les oposicions de catedràtica de grec de Secundària. Durant anys treballà a l’Institut Premià de Mar. També seria professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’integrà a l’Equip Argó de Llengües i Cultura Clàssiques.

 Igualment, formà part de la junta de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i de col·lectius de docents de clàssiques com Chiron i Culturaclasica.com. A banda, na Margalida fou formadora de professorat i autora d’un gran nombre de material didàctic i d’adaptacions literàries. Impulsà jocs d’etimologies grecollatines i traduccions sobretot d’autores femenines com Poetes gregues antigues i Corinna de Tànagra. Testimonis i Fragments

Seguint el rastre dels modernistes del segle XIX, na Margalida reivindicà la llengua i cultura catalanes com a grans dipositaris de la tradició clàssica d’Occident. La seva consigna era ‘fer estimar la nostra llengua a partir de l’estudi del llatí i el grec’. No era una missió fàcil. En l’imaginari col·lectiu hi havia la cantarella del ‘rosa, rosae’ amb què durant anys molts de professors, principalment exseminaristes reciclats, havien torturat tota una generació d’alumnes, que a 3r de BUP ja desistiren d’estudiar grec, el grau suprem de la sapiència clàssica. Ja ho va dir l’exprimer ministre britànic Winston Churchill: “Naturalment, estic a favor que els joves aprenguin anglès. Els faria aprendre anglès a tots; i després, deixaria als intel·ligents aprendre llatí com un honor i, grec com un plaer”

Na Margalida excel·liria tant en aquest plaer que bé podria ser considerada la filla mallorquina d’Homer. Volia fer vives unes mal anomenades llengües mortes. I ho feu sortint de la torre d’ivori del món acadèmic, tan gelós sempre dels seus coneixements. S’hi arromangà a fons. Era conscient que l’estudi del món clàssic no es podia limitar només a l’aprenentatge de la gramàtica, de resultats sovint estèrils. Per traduir i analitzar sintàcticament els tediosos fragments de la Guerra de les Gàl·lies, abans calia parlar de la figura de Juli Cèsar, del seu context històric, de tradició clàssica, d’etimologia, de la vida secreta de les paraules, de la història de verbs com ‘recordar’, que inicialment significava ‘tornar a fer passar pel cor’ perquè abans el cor era la seu de la memòria. El mateix s’havia de fer amb el grec, l’altre gran pilar cultural d’Europa que tants de mites ens ha regalat, com el de la caverna de Plató, l’embrió de l’actual era de la manipulació.

...

 

Per llegir-ho tot pitja l’enllaç

https://www.arabalears.cat/firmes/antoni_janer_torrens/


***

Mor Margalida Capellà, la campanetera que va revolucionar l’ensenyament del grec i el llatí amb les noves tecnologies

Catedràtica de grec i professora associada a la UAB, va ser una figura clau en la renovació pedagògica de les llengües clàssiques a Catalunya

El món de les clàssiques està de dol per la mort de Margalida Capellà Soler, natural de Campanet, catedràtica de grec de Secundària i una de les veus més influents en la modernització de l’ensenyament del grec i el llatí a Catalunya.

 

Capellà va destacar per haver sabut rompre amb la idea de les llengües clàssiques com a “llengües mortes”, incorporant de manera pionera les noves tecnologies a l’aula i apostant per metodologies innovadores que acostaven el món clàssic a l’alumnat des d’una mirada viva, contemporània i connectada amb la realitat.

 

Va exercir com a catedràtica de grec a l’Institut Premià de Mar i, des del 2019, era professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al llarg de la seva trajectòria també va assumir responsabilitats de gestió educativa, com ara el càrrec de cap de Departament de Català de l'Institut Premià.

 

La seva tasca docent i divulgativa la convertí en un referent per a diverses generacions de professors i alumnes, especialment per la seva defensa d’un ensenyament humanístic adaptat als nous temps, sense renunciar al rigor acadèmic.

 

El seu llegat intel·lectual i creatiu també té continuïtat en l’àmbit cultural i audiovisual a través de la seva filla, Valèria Cuní, directora del curtmetratge Cementeri d’estiu (2025). L’obra, ambientada a la Mallorca dels anys seixanta, explora el despertar emocional i sexual d’una adolescent en un context marcat pel turisme i els vincles familiars, i ha rebut el suport de l’Ajuntament de Campanet i la Fundació Baleària.

 

La mort de Margalida Capellà deixa un buit profund en el món educatiu i cultural, però també una empremta duradora en la manera d’entendre i transmetre les llengües clàssiques com a part viva del present.

https://www.arabalears.cat/cultura/mor-margalida-capella-campanetera-revolucionar-l-ensenyament-grec-llati-noves-tecnologies_1_5635011.html



dissabte, 31 de gener del 2026

REUS MARTI, TERESA MARIA. A la memoria.

 Va néixer a Binissalem  devers l'any 1957. Als anys 1970 va ser alumna, de l'Institut Nacional d'Ensenyança Mitjana. I.N.E.M.  Noltros li diem s'Institut d'Inca, perquè era s'unic que hi havia. Per posar-li el nom actual, tal com recordava Rafel Crespi, tardaren 10 anys. Així que finalment es va dir, Berenguer d'Anoia, en record  del trobador nascut a Inca.

Li deien de  mal nom, de Can Magrana, podria ser  família de l'antic Bar de Binissalem, avui desaparegut. Estava Casada, tal com podeu llegir a l'esquela, amb en Miquel Esteve.  Tenia una filla Apol·lònia Maria, i un fill Miquel Joan, a qui volem fer arribar  el nostre condol.

Teresa Maria descansa en pau.