dimecres, 16 de febrer del 2022

RAFEL CRESPI RAMIS. El legat deixat a aquest Bloc.

 En el segon any que ens va deixar, han quedat  a  aquesta pagina  gravat part dels seus escrits, recordant l'empenta donada i que es va veure truncada.

Dies mes tard la pandèmia es va fe realitat,  tots ja sabeu l'historia.

RAFEL CRESPI RAMIS. A LA RECERCA DEL NOM

Vaig conèixer en persona a en Rafel dia 23 de febrer de 2019, abans havíem parlat per telèfon un grapat de vegades, era el dia de la primera trobada d’antics professors i alumnes de cara a organitzar la celebració del 50 aniversari.

Aquell dia, en que molts es tornaven a veure, després de tants anys, va esser un dia inoblidable per molts, i segur que va contagiar a tots, també a Ell.

Desconec el motiu, però lo cert es que a partir des mes de Juny, segurament  volent descobrir el motiu per el que  es tardaren deu anys, sense trobar.li nom a l’Institut,  va començar a remenar papers antics .

Dia 6 de Juny, baix el títol: A LA RECERCA DEL NOM, ESPIGOLANT PER LES ACTES 1. i Fins arriba a  11 publicacions, va trobar moltes anècdotes i el funcionament d'aquell temps.  Segurament tenien que haver estat 13 per arribar a la meta.

Aquest any 2020, que pareixia que començava ple d’il·lusions, de sobta es va veure truncat, per un fet irremeiable que ens tragué a tots fora de joc.  Just havia tingut, el primer acte dia 13  EL BERENGUER ESCRIU , i publicat  dia 16 de febrer. El mateix dia que ens va deixar.

A aquesta pagina, tens tots els articles publicats

Mes endavant, aquest any,  ens va descobrir la pitjor pandèmia de l’historia de la humanitat. 

https://50anysintitutinca.blogspot.com/p/a-la-recerca-del-nom.html




EL BERENGUER ESCRIU

Dintre el programa  del cinquantenari la primera fita fou anomenada El Berenguer escriu, després vindrà el Berenguer es posa la toga, o el Berenguer fa ciència.  Cicle de conferencies i taules redones  per debatre  des de punts distints  les citades disciplines. 



Sense oblidar, alumnes que han destacat, en medicina, ciències, gastronomia , política, o Antics professors que també   son molts coneguts en tots el camps.

Des de el principi, i des de el primer any, l’Institut d’Inca  ha fet carrera  a les lletres. Son molts els antics alumnes i professors , que de l’any 1970 van  publicant el seus llibres. De esser allò, que diuen, tenir un fill, sembrar un arbre i escriure un llibre.

Ara no voldria dir noms, per no deixar ne cap pel camí, però podeu imaginar  en 50 anys,  els llibres que s’han escrit per part d’antics alumnes i professors. Enhorabona pel cultiu literari a tots els que a mes heu culminat  la dita ( Tenir u fill, escriure un llibre i sembrar un arbre)

Dia 13  de febrer de 2020 , tingué al salo d’actes una taula col·loqui , presentada per Rafel Crepi, moderada per Joan Gelabert, amb la presencia de Xisca Homar , Melcior Comes, i Pere Joan Martorell.

A preguntes de Joan Gelabert, molts ben preparades, respongueren  na Xisca, en Melcior i en Pere Joan, tots ja veterans amb de la  ploma. En va fascinar, l'historia que mols contaren que de petits, nomes hi havia un llibre a ca seva i que això pots esser les despertes l'avidesa per llegir i escriure. 

Fer poesia amb la realitat,  escriure novel.la amb molta imaginació, o filosofar entre les dues coses, ens posa metes a cada un de noltros per seguir vivint  a un mon ple d'obstacles. Ens fa viure a un mon fantàstic però real (El mon de cada dia)

Escriure teatre, per veure'l representat, o la poesia per posar li musica, o un guio, per veurer lo a la gran pantalla, podrien esser il.lusions per tot escriptor.

Va esser molt animat, recordant fites, de la influencia que havia pogut tenir  l’escola  a la seva faceta i de com cada un d’ells  se les enginya per seguir escrivint, com a meta auto imposada  des de el punt de la filosofia, la poesia  i  la novel·la.  Raonament, art  o imaginació.

Els cinquanta any no serien res sense un 5  i per seguir la simbologia 5 estigueren a la taula. Anem a saber alguna cosa mes de cada un d’ells.



RAFEL CRESPI RAMIS. Inmemoriam


Avui mati, m’han comunicat, la mala nova d’en Rafel. Ens ha deixat l’anima dels 50 anys a l’Institut (IES Berenguer d’Anoia).
El vaig conèixer  fa un any, amb motiu de la primera trobada d’antics Alumnes i Professors, també vingué al dinar  a on va intervenir per donar ànims i força  a la iniciativa que acabava de néixer.

Des de les hores sempre havíem mantingut contacta, de cara a l’organització del cinquanta aniversari del Berenguer. Dimecres presenta amb la Directora, na Magdalena Coll a la premsa  el programa, la litografià d’en Joan Lacomba, i dijous presenta el Berenguer escriu, tot molt ben organitzat.

Pensava jubilar se a final de curs, i en digué que volia sembrar ametlers a una finca  a on s’havien mort (dissabte passat va arrabassar els darrers). Tot preparat . . . ja ho pots veurà. Tot preparat. . .

Rafel, descansa en pau.




EL BERENGUER A LA PREMSA: Rafel Crespí, Margalida Capellà a un article de Pere Antoni Pons.

 

El mes que ve, farà dos anys de la mort prematura de Rafel Crespi, va ésser el primer cop a la celebració dels 50 anys, el segon fou el virus.

Per això  ara s'ha publicat un llibre: Rafel Crespí: La tenacitat de viure. Publicat per LLenoard Muntaner. L’han escrit Damià Pons, Joan Melià, Maria Alberola, i coordinat per Bartomeu Crespi.

També ha publicat llibre: Margalida Capella Soler ( Antiga alumna del Berenguer i professora de Grec) amb l'Editorial Voliana Edicions.

Els dos llibres estan recollits per Pere Antoni Pons (antic alumne de l Berenguer) a un article publicat a Ultima Hora dia 9 de gener de 2022.


Podreu llegir   l’article  a la foto adjunta, així com tenir informació  dels dos llibres esmentats.


https://50anysintitutinca.blogspot.com/ 


Ara digueu: ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d’aquest poble

M’agradaria poder encabir en aquestes ratlles tot el que ha suposat la pèrdua d’un bon amic. No record amb exactitud en quin moment ens vam conèixer, perquè la memòria és fràgil i els records es confonen amb el pas del temps, però devia ser a partir de l’any 1988, quan vaig venir a viure a Sa Cabaneta. El que sé cert és que l’any 91 vaig aterrar a l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca, on ell ja feia feina i formàrem part del Departament de Llengua i Literatura Catalanes. En aquesta època vàrem començar a fer moltes coses junts. Primer com a professors, dins i fora de l’aula, seguint l’empenta d’un altre bon amic, en Joan Melià, per tal d’activar el jovent a través de l’Associació 31. Tenc un gran record dels esforços per promocionar la música en català, especialment del rock dels 90.

https://laltramirada.cat/article/in-memoriamrafel-crespi-i-ramis/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada