El mes que ve, farà dos anys de la mort prematura de Rafel
Crespi, va ésser el primer cop a la celebració dels 50 anys, el segon fou el virus.
Per això ara s'ha publicat un llibre: Rafel Crespí: La tenacitat de viure. Publicat per LLenoard
Muntaner. L’han escrit Damià Pons, Joan Melià, Maria Alberola, i coordinat per
Bartomeu Crespi.
També ha publicat llibre: Margalida Capella Soler ( Antiga alumna del Berenguer i professora de Grec) amb l'Editorial Voliana Edicions.
Els dos llibres estan recollits per Pere Antoni Pons (antic
alumne de l Berenguer) a un article publicat a Ultima Hora dia 9 de gener de
2022.
Podreu llegir l’article
a la foto adjunta, així com tenir informació dels dos llibres esmentats.
Rafel Crespí i Ramis va morir massa prest, quan encara hauria pogut donar-nos moltes mostres de les seves múltiples aptituds i inquietuds, polifacètic com era. Va morir massa prest, i així i tot ens ha deixat un important llegat humà i literari.
Viure i escriure era el que més desitjava fer, però també va farcir la vida de moltes altres activitats orientades cap al mateix objectiu: contribuir a refer el nostre país mig desfet. Docent de llengua i literatura catalanes, va escriure articles d’opinió, narrativa, poemes, cançons, teatre… i va fer que altres escrivissin, organitzà actes culturals, va assumir responsabilitats polítiques, i dinamitzà la cultura i l’estima per la terra.
En aquest llibre, hi apareixen indexades moltes d’aquestes activitats. Però, i sobretot, hi ha el testimoni de molts que el van conèixer en àmbits diversos: família, ensenyament, política, activisme cultural, creació literària… Entre tots reconstrueixen una imatge professional i emocional ajustada de l’exuberància vital de Rafel Crespí, molts d’aspectes de la qual, fins i tot per aquells que el van conèixer més de prop, seran una descoberta.
Impulsiu, incansable, incisiu, tosc, mordaç, humil, prudent, generós, tenaç i d’una sensibilitat extraordinària… són alguns d’aquests caires polièdrics que configuraren la seva personalitat única. Com diu Joan Mas al seu article, «Rafel Crespí vessava vida. (…) La desaparició injusta no podrà esborrar el triomf d’aquesta imatge que em (ens) plau d’evocar».
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/rafel-crespi-la-tenacitat-de-viure/
Dones, arbres i poesia recull 130 dones poetes que s’emmirallen, d’una manera o altra, en la natura i donen valor als arbres com a éssers vius, a través de la paraula. Arbres i poesies, primordials per a la nostra existència, en un intercanvi d’energia tot cercant la llum que ens alimenta.
Dones, arbres i poesia és un projecte que neix a l’Institut Premià de Mar, gràcies a la iniciativa de la professora Margalida Capellà i Soler, amb el suport de tota la comunitat educativa i de l’alumnat, i a l’impuls i participació de l’Associació Art Primilia representada per la poeta Marta Pérez Sierra, que ha coordinat la generosa aportació dels versos de les cent trenta poetes antologades seguint com a eix conductor els arbres i les plantes del jardí de l’IPM, i Joan Pasqual, pintor mediterrani, que ha il·lustrat amb tinta xinesa l’esperit del llibre.
Gràcies a les poetes podem oferir a l’alumnat i als lectors en general diferents models explicatius de la realitat des de la poesia. I ho hem fet amb veu de dona i en català per donar protagonisme literari femení, tot aconseguint la igualtat de gènere.
Dones, arbres i poesia recull referents femenins com ara poemes del llibre “Boscana” de Laia Llobera o del llibre “Quatre arbres” d’Empar Sáez, per citar dues poetes actuals com a exemple, al costat de referents literaris femenins consolidats com Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Cèlia Viñas, Felícia Fuster o Montserrat Abelló.
Cent trenta poetes que s’emmirallen, d’una manera o altra, en la natura i donen valor als arbres com a éssers vius, a través de la paraula. Arbres i poesies, primordials per a la nostra existència, en un intercanvi d’energia tot cercant la llum que ens alimenta.
https://www.voliana.cat/llibres/dones-arbres-i-poesia/
EL TERCER LLIBRE que parla a l'article.
http://www.ensiola.cat/diccionari-montaigne/
Un bonic homenatge.
ResponEliminaAferradetes.
Si, sa lluna, ha estat una bona idea
ResponElimina